animals

4.768 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 4001–4100 de 4.768
Qui no té feina, el gat pentina
Quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se
animals treball
Qui no té només un gat, amb ell es combat
Es diu referint-se a una cosa que es fa perquè no hi ha altra manera possible d'obrar
animals
Qui no té pa, que no crie ca
Aconsella no agafar-se més obligacions de les que es puguen atendre
animals menjar
Qui no té res a fer, el gat pentina
Es diu com a crítica dels qui perden el temps amb qualsevol excusa
animals
Qui no treballa quan es pollí, treballa quan es rossí
Significa que el qui quan és jove no treballa, ha de treballar quan és vell.
animals treball
Qui no vol creure a la bona mare; creurà a la pell de cabra
La pell de cabra és la referència al tambor de l'exèrcit que obliga sempre a obeir. Es diu per aquells qui són indòcils a les persones que els volen bé, i després han d'obeir per força als qui els malmenen.
animals parentiu
Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets
Desaconsella la seva menja. Avisa que els cucs solen avançar-se a l’home en el fruïment del bon menjar
menjar plantes animals
Qui ocell vol caçar, no té de cridar
A qui pregona les seues intencions, o l’eviten o li roben la idea
caça animals
Qui peix pesca, peix menja
Qui és pobre, s’alimenta d’allò que produeix o recull perquè no pot comprar altres aliments
mar animals menjar
Qui peix vol menjar la cua s'ha d'estirar
Qui vulgui quelcom que s'esforci
animals menjar
Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar
Refrany que significa que si vols obtenir coses valuoses has d'esforçar-se al màxim per aconseguir-ho.
animals menjar
Qui pel juny no pot mantenir el burro ni pel setembre el ca, més val que plegui
animals mesos
Qui perd el ruc i troba el ramal "menos" mal.
Resignació de qui no ho ha perdut tot.
animals
Qui pesca el bou per l'abril, no treu peix i perd fil
Es desgasten els ormejos de pesca en canvi de poc benefic
animals mesos mar
Qui porta pell de serp a la butxaca, veu totes les trampes dels qui fan jocs de mans
animals joc
Qui posarà el cascavell al gat
Es diu referint-se a una acció perillosa que probablement ningú gosarà a fer
maneres de dir animals
Qui renta el cap d'un burro, perd el temps i el sabó
Vol dir que és ben inútil voler educar persones naturalment grosseres o voler fer coses amb llur ajuda
animals temps ensenyar
Qui s'aparta del moltó, s'aparta de la raó
Significa que la carn de moltó és la més estimable de totes
animals
Qui se n'ix de la llenya d'alzina i de la carn de moltó, se n'ix de la raó
Significa que la carn de moltó és la més estimable de totes
animals
Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats
Tots Sants: 1 novembre. És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre provocant una mala collita ("cull escarabats") en lloc de gra de qualitat. Indica, per tant, que s'ha de sembrar abans per a tenir èxit.
animals camp festivitats plantes
Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar
Fa referència a la servitud i el sacrifici que comporta viure de la pesca o del comerç marítim. Els pescadors han de sortir a feinejar de matinada, molt abans que surti el sol, per aprofitar les millors hores de pesca o per arribar a la llotja. Qui té el negoci al mar, no pot dormir fins tard.
animals dormir mar
Qui té bèsties per a llogar i porta la dona a les festes, queda cabró i sense bèsties
animals
Qui té cabres, que se les grati
Significa que cadascú ha de fer-se responsable dels seus propis problemes, assumptes o maldecaps. S'utilitza per indicar que no s'ha d'esperar que els altres solucionin allò que un mateix ha provocat o gestiona.
animals
Qui té cavalls, té treballs
En general, qui cria o té animals, té obligacions tot l’any
animals treball
Qui té consciència tot l'any, no mata porc per Nadal
25 desembre. Tres dies després de la matança del porc, s'escau Nadal.
animals any festivitats mesos
Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una animals
Aquesta és una frase popular molt típica, sovint utilitzada per dir, de manera irònica i una mica grollera, que cadascú s'ocupi dels seus propis assumptes o problemes, ja que un mateix ja té prou feina o ja ha acabat la seva. L'origen ve de l'època de la cria del cuc de seda, que requeria molta feina per recollir fulles de morera per alimentar-los.
animals treball
Qui té el cor de perdiu, tot ho xerra, tot ho diu
cos huma parlar animals
Qui té gossos a casa, li treuen els ossos al carrer
Vol dir que els servents i altres empleats solen bescantar llurs amos fora de casa
animals
Qui té hort i porc, tot l'any té un bon conhort
Qui té d’on menjar sense pagar, pot viure despreocupat
animals any
Qui té l'ase, fa el preu
El venedor és qui assigna i acaba decidint el preu
animals
Qui té la mare, té els pollets
Qui domina els sectors estratègics o els recursos d’un país, domina el país sencer. Qui compra una empresa, disposa dels treballadors. Qui té alguna cosa, controla les coses connexes a ella
persones animals
Qui té matxos [o mossos, o jornalers, o terra, o negocis] i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu
Vol dir que els negocis han de ser vigilats pel mateix amo
persones camp animals diners
Qui té nou porc a la salsera, bon Nadal se li espera
25 desembre. Fa referència a la matança del porc, una tradició molt arrelada on l'animal es sacrificava just abans de l'hivern. Tenir el porc ja preparat (a la salera o a la salsera) garantia les provisions de carn, embotits i greix necessaris per passar un bon hivern i gaudir d'un Nadal ben assortit a taula.
animals bona festivitats mesos
Qui té ovelles pel Febrer, les dóna per un diner
Fa tant fred que s’ha de malvendre part del patrimoni per a comprar llenya o carbó
animals mesos oratge
Qui té ovelles té un tresor: mengen herba i caguen or
El negoci de les ovelles és molt productiu.
animals
Qui té ovelles, té pells
Vol dir que el qui posseeix mitjans de producció no està mancat dels productes
animals
Qui té por dels ocells, que no sembre vesses
La millor manera de no patir un mal és evitar qualsevol motiu que el puga produir
treball animals
Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles
Quan es tenen les coses principals és fàcil aconseguir les accessòries.
animals menjar mort
Qui té un bon burro i la dona maca, no té res
animals persones
Qui té un bon burro, té un dolent animal
animals bona
Qui té un bon ruc, té una mala bèstia
És una opinió, encara que més val tenir que desitjar
animals bona
Qui tinga cucs, que pele fulla
Qui tinga problemes o treball que els solucione o que treballe
plantes maneres de dir animals
Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall
Vol dir que el qui té tot el profit d'una cosa també ha de tenir-ne tots els mals de cap o els desavantatges
animals
Qui una granota mata, les febres agafa
animals salut
Qui va amb ovelles, al cap de l'any és com elles
Expressa la força de contagi que tenen les bones o males companyies
animals
Qui va en burro i en dones, no camina a totes hores
No és lliure de fer la seua pròpia voluntat qui depén d’altres
animals persones
Qui va massa de nit, o és gat o mal esperit
dia i nit animals
Qui va neixer ase no pot morir ruc.
Es diu referint-se a persones poc entenimentades, indicant que si ja són estúpides de natural no poden esdevenir sàvies ni discretes amb el temps.
animals
Qui viu tot sol sembla un mussol
Es diu per recriminar els qui es donen massa a la soledat. Aquest ocell s'identifica amb les persones molt ensopides, poc animades, que a penes parlen. Segons el refrany, les persones que viuen soles són tan ensopides com el mussol i per això ningú no vol viure amb elles.
animals
Qui vol la gallina, vol els pollets
Qui domina els sectors estratègics o els recursos d’un país, domina el país sencer. Qui compra una empresa, disposa dels treballadors. Qui té alguna cosa, controla les coses connexes a ella
animals persones
Qui vol mal al ca, ràbia li alleva
S'utilitza amb el significat de cercar una excusa al fer mal.
animals mal
Qui vol menjar peix que es mulli les ungles
Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se
animals cos huma menjar
Qui vulga peix que es mulle el cul
Comprometre's, arriscar-se
maneres de dir animals
Qui vulgui menjar peixet que sàpiga que s'ha de banyar el culet
Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho
animals
Qui vulgui mula sense tara [o taca], que vagi a peu
Significa que la perfecció absoluta no existeix. S'utilitza per aconsellar que cal ser realista i acceptar els petits defectes, ja que exigir una perfecció total és irreal. Si busques una cosa o una persona que no tingui cap defecte, tara o taca (la "mula sense tara"), és probable que no la trobis mai. Per tant, és millor no buscar res i quedar-se com s'està ("anar a peu")
animals
Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta
Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se
menjar animals cos huma
Quin sol més ric, diu el gall quan s'alça
És un encoratjament a matinar
animals
Quina hora és? Al cul de la burra pinten les tres
És una resposta expeditiva a qui abusa de preguntar l’hora
persones animals
Quins collons que té la burra, quan té al burro sobre
animals
Rabiar com un gos
Patir molt
animals maneres de dir
Rabosa vella no cau a la ratera
La vellesa comporta saviesa per la molta experiència en la vida
animals
Raïms de novembre ni els garrins el volen
La fruita madurada a destemps no té ni la dolçor ni la textura desitjables
vinya plantes animals mesos
Ramat de molts, el llop se'l menja
No hi ha que deixar en cap moment la vigilància
animals
Rascar-li l'espina al matxo
Fer coses inútils, a perdre el temps
animals maneres de dir
Rates, frares i pardals, Déu nos guardi d'aquests tres animals
Perquè en sortiràs malparat.
animals déu persones
Ratolí d’un sol forat, aviat és agafat
Indica l'inconvenient de tenir una sola manera de defensar-se dels perills o de les adversitats
animals
Rebent com una cigala
Es diu d'algú que esclata en còlera
animals maneres de dir
Rebre més bastó que el burro de la terraire
Rebre forts cops que fan mal
maneres de dir animals
Remena la cua el ca, no per tu sinó pel pa
Indiquen que els serveis i afalagadures solen fer-se per l'interès de la retribució.
animals
Remenar la cua
Exhibir-se per a figurar.
animals maneres de dir
Renegar com un oriol [o com una rata-pinyada]
S'utilitza per descriure algú que no para de dir renecs, flastomies o paraules gruixudes amb molta fúria. El motiu d'aquesta comparació és purament sonor: El cant de l'oriol quan se sent amenaçat o s'enfada, emet un so aspre i ronc que sembla una brama o una queixa contínua. La rata-pinyada emet uns crits aguts i constants quan està en grup o se la la molesta, que recorden el xivarri d'una persona que rondina sense parar.
animals maneres de dir
Renego del cavall que s'ha de fermar per la cua
Quan algú es capritxós y tossut.
animals
Renegue de bèstia que en l'hivern pren la sesta
Ho diuen contra els malfeiners
animals
Reunió de corbs [o de gralles], senyal d’aigua
La seva presència massiva indica senyal de pluja
animals oratge
Reunió de pastors, ovelles mortes
És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua
oficis animals
Roig (o vermell) com un pigot
Molt roig
colors animals maneres de dir
Roig com un peix de bassa
Referit a la cara d'una persona, encés, fortament enrojolat, amb les galtes mot vermelles
maneres de dir animals
Roquerols per les roqueres, al cap de vuit dies orenetes
[roquerol = parent de l’oronella]. La seua presència anuncia el canvi d’estació
animals oratge
Rosades d'agost, bona mel i bon most
La humitat en la plena calor revifa la floració de plantes aromàtiques i les abelles
oratge vinya bona animals mesos
Ruc de somera vella i vedell de vaca jove.
Expressa s'edat convenient per criar.
animals
Ruc fart i jovenet, tot són coces al vent
animals
Ruc per ruc, més val carregat que buit
Entre dos mals, cal triar el menor
animals
S'agafen més mosques amb una cullerada de mel que amb un barril de vinagre
Significa que es capten millor les voluntats amb un tracte amable que amb imperi i imposició
animals
S'agafen més mosques amb una gota de mel, que amb una tona de fel
Significa que s'aconsegueixen moltes més coses i es capten millor les voluntats amb la suavitat, l'amabilitat i la dolçor que no pas amb la duresa, la violència o la tosquedat. És més efectiu tractar els altres amb bondat que no pas amb hostilitat.
animals menjar
S'àliga no s'entretén amb mosques
[àliga = àguila]. Significa que les persones importants, capaces o amb grans objectius no han de perdre el temps en assumptes insignificants, petits o trivials. Indica que cadascú s'ha d'ocupar de coses proporcionades a la seva vàlua.
animals
S'és més aviat casat que burro albardat
Significa que l'ase es resisteix a deixar-se albardar. Es belluga, tira guitzes, mossega. A un home, ben prompte una dona s'el fa seu, és a dir, li carrega l'albarda.
amor animals
S'ha menjat el rovell, com el gall de la passió
animals menjar
Sa raboa, lo que no diu amb so cap, ho diu amb sa coa
Es diu referint-se a les persones que manifesten amb fets les coses que no volen expressar amb paraules
animals
Saber a on s'ajoquen les gallines
Ésser molt viu, saber moltes coses que els altres no solen saber, referent a certes persones o coses
maneres de dir saber animals
Saber com es mata el peix
Saber com cal obrar per obtenir una cosa
saber maneres de dir animals
Saber espolsar-se [o ventar-se] les mosques
Saber contestar als atacs, a les insídies, etc.
animals saber maneres de dir
Saber i no ser gat
S'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt
saber maneres de dir animals any
Saber més que les rates d'església [o de la seu]
Ser molt llest i experimentat
ensenyar saber animals
Saber més que rates de molí
Saber molt i de moltes coses, esser molt savi. S'aplica a persones que no es deixen enganyar fàcilment i que coneixen tots els trucs.
animals saber
Saber on jeu la llebre
Ésser molt deixondit, saber moltes coses
maneres de dir saber animals
Sabrà un burro el que és un caramelet de menta?
animals
Saltar com un llagost [o Esser com un llagost]
Saltar amb molta lleugeresa
animals maneres de dir
Saltar com una cabra [o com les cabres]
Saltar amb molta d'agilitat
animals maneres de dir
Saltar com una granota
Saltar molt
animals maneres de dir
Saltar com una llagosta
Saltar amb gran agilitat, amb molta lleugeresa
animals maneres de dir