Refranys animals

Fins els coloms tenen fel (Confirma que inclús als més pacífics se’ls pot despertar la ira)

animals, cos huma

animals

maneres de dir, animals

Formigues alades, terres mullades (Quan les formigues es desplacen volant del formiguer d’origen per a fundar una nova colònia, van allà on ha plogut o preveuen que plourà per tal d’assegurar-se que tindran cereals per menjar)

oratge, animals

Fort com un bou (Es diu d'una persona molt robusta)

maneres de dir, animals

Fort com un cavall (Molt fort)

animals, maneres de dir

Fosc com una gola de llop (Es diu de la nit molt fosca, o d'un recinte totalment obscur)

animals

Fre d'or, no fa cavall millor (Recomana pensar en l’essència, ja que la decoració por ser enganyosa)

animals

Fred d'octubre mata l'eruga (El fred tardoral mata quasi tots els insectes, volàtils o terrestres)

oratge, animals, mesos

Fred i pluja farà, ja que l'aranya ens ve a visitar.

animals, aigua, oratge

Fred per sant Joan i calor per Nadal, maten un cavall. ( 24 juny )

festivitats, sants, animals, mesos, oratge

Fredeluga per l'octubre, neu segura (Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred)

animals, oratge, mesos

Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada (Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred)

estacions, oratge, animals

Fruir com un vedell (Sentir molta alegria)

maneres de dir, alegria, animals

Fugir com un conill (Expressa la gran rapidesa amb què es fuig)

animals, maneres de dir

Fugir del porc i coure a la brasa

animals, menjar

Fugir-li el conill (Perdre per distracció la continuïtat d'allò que estava dient o escoltant)

maneres de dir, animals

Fugiu de les dones com d'arma de foc (o com de mala serpent)

foc, animals, persones

Fuig esparver, que l'àguila ve (Adverteix del perill que suposa l’arribada d’algú superior)

animals

Fuig gos que portes puces (Es diu a qui sabem per experiència que ens acabarà perjudicant)

animals

Gàbia nova, ocell mort (Moltes vegades, quan les coses estan a punt, ja és massa tard)

animals

Gàbia nova, ocell nou (Moltes vegades, quan les coses estan a punt, ja és massa tard)

animals

Gaig ets i gaig seràs i magre sempre estaràs [o per més que menges no engreixaràs] [gaig = ocell boscà gris vermellós ] (Qui és prim per naturalesa, no es fa mai gros per molt que menge perquè crema totes les calories)

animals

Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà (Es diu referint-se als qui es barallen per obtenir una cosa i acaben per inutilitzar-la de tant forcejar)

animals

Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos [esperó = ungla del dit polze] (Els animals massa desenvolupats solen estar durs i fibrosos)

animals

Gall de llavor, per St. Miquel cantador. (29 setembre) (Significa que qui està ben alimentat té vitalitat fins a les portes de l’hivern)

animals, cantar, mesos, sants

Gall que canta amb el sol post crida la mort (Assenyala mal temps. Encara que els supersticiosos creuen que indica desgràcia) )

cantar, animals, mort

Gall que no canta, la gola la té malalta

cantar, animals

Gallina agostina, ponedora fina (La gallina que té forces per a pondre quan més peresa fa, és productiva i convenient)

mesos, animals

Gallina de Xirles i pollastre de Polop, beu-te el caldo i tira-lo (Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta)

llocs, animals, menjar

Gallina en casa rica, sempre pica (Tant es refereix als animals com als criats)

animals, casa

Gallina ganyuda, a son amo ajuda (Com les oques, fan bé el paper de gos guardià perque avisen de les visites)

animals

Gallina i dona, quan torcen el coll és quan són bones

persones, bona, animals

Gallina i moltó, olla de festa major (Ressalta l’excel·lència de les seues carns)

menjar, festa, animals

Gallina petita no pot fer gros ou

animals

Gallina que fa el pioc, de profit poc (Significa que mentre es premumeix no es fa res de profit)

animals

Gallina que no pon, torça-li el coll (Recomana liquidar i traure profit d’allò que no dóna producció)

animals

Gallina que s’engreixa sense pondre, se’n passa (Critica l’egoisme dels que s’aprofiten i no donen benefici)

animals

Gallina rossa, poca cosa [o tot ho arrebossa] (Es diu perquè se suposa que és poc ponedora)

animals

Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt (Són un consell culinari i una opinió)

animals, salut, menjar

Gallina, bou i moltó és olla de senyo (Tenen unes carns excel·lents)

menjar, animals

Gallina, vaca, moltó, és olla de senyor (Tenen unes carns excel·lents)

animals, menjar

Galliner resguardat, eixut i assolellat

animals

Gallines i vent van a dormir a la posta (Quan el sol s’amaga, moltes aus no s’hi veuen i el vent que de dia bufava del mar s’encalma fins que a la nit comença a bufar des de terra)

animals, oratge

Gallineta cega (Els jugadors s'agafen de les mans formant un cercle. Un d'ells fa de gallina cega, es posa al mig amb els ulls tapats i intenta agafar algun jugador i descobrir qui és)

maneres de dir, animals, joc

Gallineta que pica no es mor

animals

Galls [o pollastre o polls] de gener, cada ploma val un diner (Es diu perquè com que fa tant de fred, se'n moren molts)

animals, diners, mesos

Garbejar i batre amb animal d'altre (Ser profitós)

animals, camp, maneres de dir, treball

Garbes a l'era, egües al darrere

plantes, animals, camp

Gat alabau, la cua li cau (Es diu per befa als bravejadors)

animals

Pàgina 43 de 96.

El Refranyer