`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir

Traure's el menjar de la boca [per algú]

Privar-se de les necessitats més elementals per algú]

treball menjar

Treballa i no menjaràs palla

Qui treballa o s’esforça acaba tenint la seua recompensa

diners treball

Treballar i no guanyar, més val descansar

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

treball diners

Treballar i no guanyar? Més val, llavors, descansar

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

maneres de dir cos huma

Trencar-se les cames

Caminar molt per obtenir alguna cosa

persones parlar casa

Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i la dona baladrera [baladrer = xarraire, criticador]

Les esposes excessivament parladores, criticadores, tafaneres, manteres o dominants són insuportables

maneres de dir animals

Trescar més que la xinxa

Trescar molt, anar d'ací d'allà repetidament

maneres de dir

Treure més al sol que no hi ha l'ombra

Tenir possibilitat o capacitat per a fer més d'allò que es veú o que s'ha fet

maneres de dir

Treure [algú] de la paella i metre'l en les brases

Treure'l d'un perill o dificultat i ficar-lo en una situació més difícil

maneres de dir

Treure's [una cosa] del pensament

Procurar i aconseguir no pensar-hi

maneres de dir

Trobar de menys

Trobar a faltar. Notar la seva absència, sentir-se'n; enyorar-la

maneres de dir temps

Trobar una romeguera

Tindre un destorb per arribar amb puntualitat

mesos festivitats oratge

Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern (8 desembre) (2 febrer)

Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents

mesos oratge camp

Trons de març, omplin la barcella i el cabàs [barcella = recipient quadrat per a mesurar gra o farina]

Les pluges que solen seguir els trons nodreixen bé la terra i auguren bones collites de cereals i fruites

beure animals plantes

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

maneres de dir

Tururut! Qui gemega ja ha rebut!

Es diu per indicar que una cosa ja no té remei

persones cos huma

Ull petit i eixerit, home valent i atrevit [eixerit = espavilat, viu, inquiet]

Generalment, qui té els ulls menuts sol ser persona molt activa

animals cos huma déu amor

Ulls de gat, Déu me n'apart

Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar, ja que recorden els de les serps del gènere Vipera, les quals són verinoses

amor animals cos huma persones

Ulls de gos, home fidel i amorós

La mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat

maneres de dir mort

Últims [o darrers] moments

Moments que precedixen la mort

maneres de dir

Ultra mesura

Excessivament, moltíssim, massa

parentiu bona mal

Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos

L’afinitat de caràcters suma un parent polític a la família dels sogres, mentre que la disparitat fa que les famílies se separen

oratge mesos

Un bon gener du dos mesos endarrer

Si el gener és molt fred, anuncia dos mesos més de gelor

animals persones

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició

maneres de dir persones

Un esquitx d'home

Un home molt petit o insignificant

maneres de dir vinya

Un got de vi més!

Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions

persones

Un home mudat val per cent d’espellifats [espellifat = espentolat, esparracat, arrupit, espellorfat, pollós]

La indumentària és fonamental, i a vegades determinant, en la impressió que causem als altres

dites

Un llarg viatge comença amb un pas

Encoratja a iniciar el projecte que es tinga, encara que la dificultat que es preveu ens en lleve les ganes

justicia

Un plet clar, no ha de menester defensar; i un d'embullat, no troba advocat

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

salut

Un remei, per amarg que sia, sempre és remei

Vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables

llocs

Un senyor de Terrassa, un home de Sabadell i un pagès de Manresa

Terrassa i Sabadell municipis de la comarca del Vallès Occidental i Manresa, ciutat capital de la comarca del Bages en la província de Barcelona

persones

Un tot sol no pot fer el que molts hi són menester

És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola

maneres de dir

Una altra vegada hi haurà més sort

Resposta que es dóna quan una cosa no ha reeixit

bona camp oratge

Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal]

La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes

dites

Una llarga caminada comença amb un sol pas

Moltes vegades, les coses aparentment sense importància són la base de coses importants

plantes

Una menjada de figues de moro, a ningú es plany

Vol dir que de les coses que valen poc, no cal mostrar-se'n avars

maneres de dir

Una merda com un cabaç

No tindre cap valor de res

maneres de dir

Una mica més

Fer una acció immediatament

parlar

Una paraula dita a temps, val més que després cent

Denota que és necessari parlar amb oportunitat i no de qualsevol manera

animals mesos oratge

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

parlar

Una pregunta mereix una resposta

Certament, i si no, no haver preguntat

maneres de dir

Una rosca més

Una altra dificultat

maneres de dir

Va home, va!

Expressió de queixa, de disconformitat

animals

Val més agafar l’ocell al niu que quan vola

És més fàcil trobar algú a sa casa o al despatx que pel carrer