`

Refranys amb la paraula më

persones cos huma

Ull petit i eixerit, home valent i atrevit [eixerit = espavilat, viu, inquiet]

Generalment, qui té els ulls menuts sol ser persona molt activa

animals cos huma déu amor

Ulls de gat, Déu me n'apart

Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar, ja que recorden els de les serps del gènere Vipera, les quals són verinoses

amor animals cos huma persones

Ulls de gos, home fidel i amorós

La mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat

maneres de dir mort

Últims [o darrers] moments

Moments que precedixen la mort

maneres de dir

Ultra mesura

Excessivament, moltíssim, massa

animals

Un ase i una somera, tot ho paga mossèn Pere.

Vol dir que sempre paga el mateix.

parentiu bona mal

Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos

L’afinitat de caràcters suma un parent polític a la família dels sogres, mentre que la disparitat fa que les famílies se separen

oratge mesos

Un bon gener du dos mesos endarrer

Si el gener és molt fred, anuncia dos mesos més de gelor

oficis salut

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

Tres explicacions molt iròniques i que no sempre s'ajusten a la veritat.

animals persones

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició

maneres de dir persones

Un esquitx d'home

Un home molt petit o insignificant

maneres de dir vinya

Un got de vi més!

Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions

persones

Un home mudat val per cent d’espellifats [espellifat = espentolat, esparracat, arrupit, espellorfat, pollós]

La indumentària és fonamental, i a vegades determinant, en la impressió que causem als altres

dites

Un llarg viatge comença amb un pas

Encoratja a iniciar el projecte que es tinga, encara que la dificultat que es preveu ens en lleve les ganes

justicia

Un plet clar, no ha de menester defensar; i un d'embullat, no troba advocat

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

salut

Un remei, per amarg que sia, sempre és remei

Vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables

llocs

Un senyor de Terrassa, un home de Sabadell i un pagès de Manresa

Terrassa i Sabadell municipis de la comarca del Vallès Occidental i Manresa, ciutat capital de la comarca del Bages en la província de Barcelona

vinya

Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.

Vol dir que hi ha coses aparentment insignificants que produeixen efectes més importants que no es feien comptes.

persones

Un tot sol no pot fer el que molts hi són menester

És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola

maneres de dir

Una altra vegada hi haurà més sort

Resposta que es dóna quan una cosa no ha reeixit

bona camp oratge

Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal]

La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes

dites

Una llarga caminada comença amb un sol pas

Moltes vegades, les coses aparentment sense importància són la base de coses importants

plantes

Una menjada de figues de moro, a ningú es plany

Vol dir que de les coses que valen poc, no cal mostrar-se'n avars

maneres de dir

Una merda com un cabaç

No tindre cap valor de res

maneres de dir

Una mica més

Fer una acció immediatament

parlar

Una paraula dita a temps, val més que després cent

Denota que és necessari parlar amb oportunitat i no de qualsevol manera

animals mesos oratge

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

parlar

Una pregunta mereix una resposta

Certament, i si no, no haver preguntat

maneres de dir

Una rosca més

Una altra dificultat

maneres de dir

Va home, va!

Expressió de queixa, de disconformitat

animals

Val més agafar l’ocell al niu que quan vola

És més fàcil trobar algú a sa casa o al despatx que pel carrer

maneres de dir

Val més això que res!

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

maneres de dir

Val més això que una ensopegada

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

amistat

Val més amics d'enfora que barallats de prop

Ho diuen per expressar la conveniència d'evitar la intimitat amb certes persones per tal de conservar-ne l'amistat

consells

Val més anar sol que mal acompanyat

Declaració del perill de les males influències

animals amor

Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor

En relació amb el matrimoni, és millor amb amor que amb diners

oficis

Val més bon soldat que mal sacerdot

Es diu perquè no convé obligar els nois a fer-se capellans

menjar

Val més bona gana que bona vianda

Tenir gana ajuda a trobar el menjar bo

oratge mesos sants any bona

Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any (24 juny)

La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós

dormir bona

Val més bona son que bon llit

Les coses que es fan amb gana de fer-les fan més profit que les que es fan rutinàriament inclús amb les millors condicions

consells

Val més borni que cec

Vol dir que de dos mals cal triar el mal menor

menjar caça

Val més caçar menjar que caçar gana

No tenir menjar és dolent, però no tenir gana és pitjor

consells

Val més conéixer que ser conegut

No s'ha de fer el beneit quan s'és en un lloc públic; s'ha de ser prudent

dites

Val més creure-ho que anar-ho a veure

Ho diu qui, tot i dubtant que allò que li diuen sigui veritat, no vol fer cap esforç per a comprovar-ho

menjar

Val més desig que fastig

Vol dir que convé més acabar-se el menjar que s'havia guisat i quedar amb gana, que si n'ha de quedar sense menjar o se n'ha de menjar massa