`

Refranys amb la paraula më

joc persones vinya beure

Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona

Les dues primeres no tenen discussió: però en quant a la dona una vegada més el refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.

casa parlar persones

Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i la dona baladrera

[baladrer = xarraire, criticador]. Les esposes excessivament parladores, criticadores, tafaneres, manteres o dominants són insuportables

maneres de dir animals

Trescar més que la xinxa

Trescar molt, anar d'ací d'allà repetidament

maneres de dir

Treure més al sol que no hi ha l'ombra

Tenir possibilitat o capacitat per a fer més d'allò que es veú o que s'ha fet

maneres de dir

Treure [algú] de la paella i metre'l en les brases

Treure'l d'un perill o dificultat i ficar-lo en una situació més difícil

maneres de dir

Treure's [una cosa] del pensament

Procurar i aconseguir no pensar-hi

maneres de dir

Trobar de menys

Trobar a faltar. Notar la seva absència, sentir-se'n; enyorar-la

maneres de dir temps

Trobar una romeguera

Tindre un destorb per arribar amb puntualitat

mesos festivitats oratge

Tronada entre la Puríssima i la Candelera, cinquanta dies més d’hivern (8 desembre) (2 febrer)

Aquestes dates són un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents

bona camp mesos oratge vinya

Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer

Hom considera els trons de febrer de mal averany. La vinya està començant a treure brull i el sementer en aquest temps vol esser regat d'aigua del cel.

amor animals

Truc, retruc: no et casis amb somera qui dugui ruc

Es diu per significar la poca vàlua de la persona que denuncia els defectes dels altres, estant ella carregada dels mateixos que censura.

beure animals plantes

Tu pagaràs, peix menut, l'oli que t'has begut

Es diu a algú per anunciar-li que serà castigat per alguna malifeta o per haver desagradat a un altre

maneres de dir

Tururut! Qui gemega ja ha rebut!

Es diu per indicar que una cosa ja no té remei

cos huma persones

Ull petit i eixerit, home valent i atrevit

[eixerit = espavilat, viu, inquiet]. Generalment, qui té els ulls menuts sol ser persona molt activa

animals cos huma déu amor

Ulls de gat, Déu me n'apart

Les mirades o els ulls que recorden els dels gats no solen agradar, ja que recorden els de les serps del gènere Vipera, les quals són verinoses

amor animals cos huma persones

Ulls de gos, home fidel i amorós

La mirada atenta i dolça és significativa de sinceritat

maneres de dir mort

Últims [o darrers] moments

Moments que precedixen la mort

maneres de dir

Ultra mesura

Excessivament, moltíssim, massa

animals

Un ase i una somera, tot ho paga mossèn Pere.

Vol dir que sempre paga el mateix.

menjar

Un bon català, té fred després de menjar.

Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell).

parentiu bona mal

Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos

L’afinitat de caràcters suma un parent polític a la família dels sogres, mentre que la disparitat fa que les famílies se separen

oratge mesos

Un bon gener du dos mesos endarrer

Si el gener és molt fred, anuncia dos mesos més de gelor

oficis salut

Un capellà tot ho beneeix, un pagès tot ho manté, i un metge no cura res

Tres explicacions molt iròniques i que no sempre s'ajusten a la veritat.

animals persones

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició

casa oficis treball

Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga

Després d'haver fet obres cal netejar bé la casa.

maneres de dir persones

Un esquitx d'home

Un home molt petit o insignificant

maneres de dir vinya

Un got de vi més!

Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions

llocs persones

Un home de Palafrugell i un senyor de la Bisbal

Municipis de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

persones

Un home mudat val per cent d’espellifats

[espellifat = espentolat, esparracat, arrupit, espellorfat, pollós]. La indumentària és fonamental, i a vegades determinant, en la impressió que causem als altres

persones vinya

Un home valent i una bóta de vi bo, aviat s'acaben

Els qui presumeixen de valent prest troben sabata de son peu; i la bóta de vi… segons el qui la beu.

dites

Un llarg viatge comença amb un pas

Encoratja a iniciar el projecte que es tinga, encara que la dificultat que es preveu ens en lleve les ganes

mort salut

Un metge cura, dos espatllen i tres maten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

oficis salut

Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten

Recomanen posar-se en mans d'un sol metge., ja que com més metges té un malalt, més mal servit n'està, donat que quan hi ha una comissió, no es posen d'acord ni arriben a cap decisió.

diners salut

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

Es pot dubtar respecte al que és prioritari, la qual cosa vol significar en realitat que és tan greu no tenir salut com no tenir diners.

justicia

Un plet clar, no ha de menester defensar; i un d'embullat, no troba advocat

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals

salut

Un remei, per amarg que sia, sempre és remei

Vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables

llocs

Un senyor de Terrassa, un home de Sabadell i un pagès de Manresa

Terrassa i Sabadell municipis de la comarca del Vallès Occidental i Manresa, ciutat capital de la comarca del Bages en la província de Barcelona

vinya

Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.

Vol dir que hi ha coses aparentment insignificants que produeixen efectes més importants que no es feien comptes.

persones

Un tot sol no pot fer el que molts hi són menester

És més probable encertar una cosa amb intervenció i opinió de dues persones que d'una tota sola

menjar treball beure

Un, dos, tres, menjar, beure i no fer res

Al·ludeix a la persona acomodada que viu sense treballar.

maneres de dir

Una altra vegada hi haurà més sort

Resposta que es dóna quan una cosa no ha reeixit

bona camp oratge

Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal]

La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes

diners

Una bossa solament, té la casa on hi ha argent

Recomana que una sola persona administri els diners. Quan uns mateixos diners passen per diferents mans, aviat s'acaben.

dites

Una llarga caminada comença amb un sol pas

Moltes vegades, les coses aparentment sense importància són la base de coses importants

plantes

Una menjada de figues de moro, a ningú es plany

Vol dir que de les coses que valen poc, no cal mostrar-se'n avars

maneres de dir

Una merda com un cabaç

No tindre cap valor de res

maneres de dir

Una mica més

Fer una acció immediatament

parlar

Una paraula dita a temps, val més que després cent

Denota que és necessari parlar amb oportunitat i no de qualsevol manera

animals mesos oratge

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

oratge

Una pluja del mes de maig, val més que les quatre mules i el carro

Les pluges en aquest moment de l'any són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia.

parlar

Una pregunta mereix una resposta

Certament, i si no, no haver preguntat

maneres de dir

Una rosca més

Una altra dificultat

maneres de dir

Va home, va!

Expressió de queixa, de disconformitat

oficis ensenyar

Vacances de mestre, paga de militar i feina de rector

Com que qui no treballa no menja, aquesta combinació d'oficis ésuna bona opció per viure bé.

animals

Val més agafar l’ocell al niu que quan vola

És més fàcil trobar algú a sa casa o al despatx que pel carrer

maneres de dir

Val més això que res!

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

maneres de dir

Val més això que una ensopegada

Aprofitem el que tenim o el que ens donen

amistat

Val més amics d'enfora que barallats de prop

Ho diuen per expressar la conveniència d'evitar la intimitat amb certes persones per tal de conservar-ne l'amistat

consells

Val més anar sol que mal acompanyat

Declaració del perill de les males influències

animals amor

Val més arengades amb amor que pollastre amb dolor

En relació amb el matrimoni, és millor amb amor que amb diners

oficis

Val més bon soldat que mal sacerdot

Es diu perquè no convé obligar els nois a fer-se capellans