`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir diners

Tindre més paraules que diners

Es diu d’aquells que, no essent rics, volen fer creure que ho són

llocs animals

Tindre més sort que la truja d’Artana

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa

maneres de dir

Tindre mes tecles que un orgue

Tindre tecles, problemes...

maneres de dir

Tindre quimera

Tindre la sospita

maneres de dir cos huma

Tindre rodaments de cap

Torbar-se el cap i tindre la sensació que els objectes del voltant roden

maneres de dir

Tindre un pensament

Tindre una ocurrència, una idea. També, atrevir-se

maneres de dir cos huma

Tindre [algú] al palmell de la mà

Tindre'l completament al propi albir, dominar-lo

maneres de dir

Tindre [o fer ] cara de pomes agres

Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat

salut menjar dormir

Tira i xucla més el llit que les malalties

Mentre descansem, no ens alimentem i el cos va consumint energia

dormir mal

Tira més el llit que un mal i mig

El descans és sempre atractiu

animals persones

Tira més un cabell de dona que trenta parells de bous

A vegades, l’atractiu d’una dona fa perdre el seny als homes

persones

Tira més un pèl de dona que cent mules

A vegades, l’atractiu d’una dona fa perdre el seny als homes

maneres de dir casa animals diners festa

Tirar la casa [o el gat]pel fumeral

Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa

maneres de dir

Tirar la primera pedra

Ser el primer a fer una acusació

persones

Tiren més dos tetes, que dos carretes

Es refereix a que el que no consegueix una dona no l'aconsegueix ningú

mort maneres de dir campana

Toc d'ànimes

Toc de campanes per a difunts

setmana indumentària

Tomba la camisa del revés que diumenge és.

Consell al pobre que només té una camisa, i girada del revés pareix més neta.

maneres de dir

Tornar al cap primer

Tornar a fer una cosa que estava mal o que era un vici

llocs

Torreblanquina gitana portes mocador d’a duro; algun dia portaràs les aurelles del meu burro

Torreblanquina és el gentilici del municipi castellonenc de Torreblanca a la comarca de la Plana Alta

llocs menjar bona

Torrons del Collell, més bons que la mel

Santuari de la Mare de Déu de Colell que pertany al municipi gironès de Sant Ferriol en la comarca de la Garrotxa

plantes foc

Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc

Convé desfer-se d’allò que no ha de donar profit mai

bona menjar

Tot bon català, després de menjar ha de tremolar

Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell.).

menjar salut

Tot el que es menja de gust fa profit

Les coses fetes amb gust sempre estan ben fetes.

menjar

Tot és u, haver menjat o estar dejú

No valen les imprecisions i mitjes tintes: o és blanc o és negre

menjar cos huma

Tot fa ventre, mentre hi entre

Mentre no mengem res tòxic, qualsevol cosa alimenta o, simplement, passa de llarg pel tub digestiu.

treball saber

Tot ho sàpies fer, i a ningú hages de menester

És una aspiració molt recomanable, sobretot si es tracta de treballs casolans, per als quals no trobes qui te’ls faça quan vols

cantar maneres de dir

Tot lo demés són cançons

Ho diuen per separar les coses bones i minimitzar les dolentes

mar oficis

Tot pescador ha començat tirant l'art

L’experiència s’adquireix lentament per la pràctica

animals

Tot pot ser menos fer niu a la coa d’un gat viu

Expressa incredulitat quan ens conten una cosa absurda.

amistat diners

Tot s’apega menys els diners

Qui freqüenta males companyies o perills, acaba sent afectat per ells

mort salut

Tot té remei, menys la mort.

Són paraules de consolació davant la desgràcia.

diners

Tota cosa regalada surt més cara que comprada

Vol dir que les coses regalades cal agrair-les amb obsequis més valuosos que aquelles

persones amor menjar

Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada

Quan s’és novençà en alguna activitat, és comprensible que li falte perfecció, que s’adquirirà amb el temps

menjar mort persones

Totes les criatures moren de menjar poc i els vells de menjar massa

Encara que no sempre és així, la comparació és prou vàlida

treball persones

Tots els començaments són dolents

Pretén aconsolar el novençà o aprenent a qui no li resulta bé alguna realització

oratge

Tots els dies no són diumenges

No sempre passen coses importants.

setmana

Tots els dies són sants i bons menys el dimarts, que és el dia dels gitanos.

És una fórmula de satisfacció cristiana. Qui té la consciència tranquil·la es troba bé.

animals

Tots els gats tenen catarro, menys el meu que té tos

Es diu referint-se a aquells qui es volen ficar en coses que no els pertanyen

salut cos huma

Tots els mals quan piquen curen menys el mal d'ulls

La picor és la manifestació que el cos està reaccionant contra el mal

maneres de dir

Tots els mesos ous i colomins

Es diu de la cria de coloms o quan un fet es repeteix cada mes

ensenyar oficis

Tots els mestres han estat aprenents

Significa que tothom ha tingut una temporada de manca d'habilitat o d'ignorància, per entès que hagi arribat a esser

festivitats mesos sants

Tots Sants el primer, sant Andreu el darrer

Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Cert

maneres de dir

Trabucar el seny [o l'enteniment]

Sofrir greu trastorn l'enteniment d'algú

treball mar animals

Tracta amb sardina, que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no

Els intermediaris són els que obtenen bons beneficis sense molt esforç, ben al contrari que els productors

oratge

Tramuntana morta, ponent [o mestral] a sa porta

Sol dir que després d'una tramuntanada entra el ponent [ò mestral].

amistat diners oratge persones

Tramuntana no té abric, home pobre no té amic i si en té no és gaire ric

Compara la dificultat d'abrigar-se quan bufa la tramuntana amb la dificultat del pobre per trobar amics.

maneres de dir

Tranquil·litat i bons aliments

Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

bona gent menjar salut

Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents

Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

maneres de dir

Traure's el menjar de la boca [per algú]

Privar-se de les necessitats més elementals per algú]

treball menjar

Treballa i no menjaràs palla

Qui treballa o s’esforça acaba tenint la seua recompensa

treball

Treballar és una pena per a aquell qui no en ve de mena

Dins una posició equilibrada, es considera que el treball requereix un esforç, però aquest no és mal vist per aquells que l'han acceptat com a forma de vida. El problema, el tenen els mandrosos.

diners treball

Treballar i no guanyar, més val descansar

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

treball diners

Treballar i no guanyar? Més val, llavors, descansar

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

el bagul de les paraules oblidades

TRENCACAMES

1. Baixada llarga, rosta i pedregosa. 2. En ciclisme es diu d’una pujada molt dreta o d’una etapa d’una cursa ciclista amb continues pujades i davallades que fan que el cos no s’hi acabi d’acostumar.

maneres de dir cos huma

Trencar-se les cames

Caminar molt per obtenir alguna cosa