Refranys amb la paraula më

Qui pot el més, també pot el menys

Qui té el poder o la capacitat per a fer grans coses, amb més motiu pot fer-ne de més menudes

Qui pren setge no li cal metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

Qui primer arriba a la feina s'emporta l'eina

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

Qui primer és al molí, primer mol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

Qui promet a un deute se somet

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

Qui promet molta mel, acostuma a donar fel

Recomana desconfiar de qui promet molts benifets, ja que solen amagar algun engany

Qui promet s’obliga

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

Qui promet, ho deu

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

Qui prova molts remeis i es cura, no sap el remei que l'ha curat

Qui riu divendres plora diumenge

Qui no treballa el divendres, treballarà el diumenge.

consells maneres de dir riure/plorar

Qui riu primer plora darrer

Vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament

Qui ronda massa en diumenge mal treballa en dilluns.

A causa del cansament.

Qui s'acompanya amb un coix, al cap de l'any, encara ho és més que l'altre

Vol dir que els vicis se prenen fàcilment

Qui s'alça primer, la coca més grossa

Vol dir que els matiners tenen molts avantatges damunt els toca-sons

Qui s'arrauleix, el fred se'l menja

Fan referència al pas del temps.

Qui s'ha menjades les figues flors, s'ha de menjar les agostenques

Vol dir que el qui s'ha aprofitat de la part bona d'una cosa, no ha de defugir la part més difícil o no tan bona

Qui s'ho menja tot en un dia ho caga tot en una hora

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

Qui se mengi la molla que rosegui l'os o pinyol

Qui gaudix d'una cosa que carreguí en les conseqüències

Qui se menja les bones, s'ha de menjar les dolentes

Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges

Qui sega en quart creixent té més forment; qui sega en quart minvant no en té tant

Els agricultors subjecten molt les feines a les fases de la lluna.

Qui sembra espinacs al juliol en menja quan vol

Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu dels espinacs

Qui sembra per St. Climent, perd la llavor i perd el temps.

23 novembre

Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any

Un any té 52 setmanes i cada mes en té quatre, si ho dividim ens surten 13 mesos en comptes de 12

Qui son jornal ha de fer, començar prest li convé

Es diu per significar que per un millor rendiment cal dedicar el màxim de temps al treball.

Qui sopa d'altre espera, freda la menja

Indica que no cal refiar-se de l'ajut dels altres, sinó únicament dels propis recursos

Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla [ajocar-se = gitar-se]

Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son

Qui t'estima més que no sol, t'ha enganyat o enganyar-te vol

Els afalacs d'un home dolent amaguen paranys.

Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una animals

Significa que cadascú ha de treballar en allò que entén o per a què té capacitat

Qui té cul de mal seient, no n’acaba cap i en comença cent

Critica els inconstants i els indecisos

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat

És la constatació d’una realitat universal

Qui té filles menja bunyols

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

Qui té filles menja coca

Fins fa ben poc, tenir filles, en una família pagesa, equivalia a passar problemes econòmics: manca de braços per treballar al camp, dots en casar-se, etc.

Qui té filles menja rosquilles

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

Qui té filles per casar, ai, Déu meu! que patirà

Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren molt i fan conxorxa contra el pare

Qui té fred després de menjar, senyal que està sa

Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell).

Qui té i dóna no està obligat a més

Es diu com a justificació de qui té la consciència tranquil·la per haver complit

Qui té la terra, té la guerra [o Qui mena la terra, paga la guerra]

Significa que la propietat rústica sempre porta maldecaps al propietari, sobretot si aquest viu a la vila

Qui té llenya fa estelles i qui té dona toca mamelles.

Significa que el qui té diners pot adquirir o fer moltes coses, i el qui té béns vendibles pot adquirir diners.

Qui té mal que gemegui i si es mor que jegui

Qui té mal, busca remei

Es diu per justificar els esforços que algú fa per guarir-se.

Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre

Qui té més que callar, més enraona

Qui té més seny, que se'n valgui [o Cada u s'ha de regir pel seu seny]

Significa que cal obrar segons les pròpies idees o iniciatives, sense refiar-se massa del parer dels altres

Qui té més, que sopi dos cops [o vegades]

Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

Qui té millor esca més bé pesca

Qui té ovelles té un tresor: mengen herba i caguen or

El negoci de les ovelles és molt productiu.

Qui té quatre i gasta cinc, bossa no ha menester

Qui gasta més del que té no li queda per guardar.

Qui té sal a la boca, no coneix la mel

Significa que una persona que té mal gust no pot apreciar o comprendre les coses bones

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

És una herba medicinal usual en infusions i en la paella

Qui té sol, que més vol?

És l’element principal per a la vida i el benestar dels éssers vius

Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles

Qui té temprança no necessita metge

Qui és comedit en el menjar i el beure i evita qualsevol excés de qualsevol cosa, està invertint en salut

Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap

En qüestió de metges i medicines, el que més hi fa és la mútua confiança. Tenir més d'un metge de capçalera pot dur a la confusió.

Qui té vergonya, no menja confits

Indica que la timidesa i empegueïment solen esser causa que es perdin plaers i beneficis que amb més audàcia no es perdrien

Qui té vinya i no té trull, del seu vi no en faci orgull [trull = trompellot, pedra cònica enorme que aixafa el raïm]

Qui posseeix tota la cadena productiva pot constituir una marca. Qui controla només una part de la producció, queda en l’anonimat

Qui té, menja; i qui no té, dejuna

Qui tinga mal que gemegue!

Els problemes és millor exposar-los i no s'han de guardar dins

Qui tingui més que sopi dos cops

Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres.

Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall

Vol dir que el qui té tot el profit d'una cosa també ha de tenir-ne tots els mals de cap o els desavantatges

Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega

Significa que els qui ho volen tot per a ells, solen esser víctimes de llur mateix egoisme

Qui tot s’ho menja d’una menjà, tot ho caga d’una cagà

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

Qui totes les dies fa festa, no té diumenges en tot l'any.

Qui treballa de gust tota la setmana el diumenge treballa de mala gana.

Amb tota la raó del món.

Qui treballa en diumenge molts dies no menja.

Inconveniència de treballar en diumenge. El refrany té una certa base religiosa: Déu va dir que el diumenge era per reposar.

Qui treballa la vinya amb pocs jornals farà veremes de pocs graus

Qui escatima diners i mitjans no pot obtenir un gran rendiment

Qui treballa malament, enganya la gent

Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge

El fet de treballar confereix uns drets

Qui treballa, menja, i va bonic el diumenge

Qui tria massa, tria malament

Refrà popular que diu el que enuncia. Va en sentit contrari d'altres refranys del mateix refranyer segons els quals "el que parteix i reparteix, es queda amb la major part".

Qui va molt a fira i a mercat, quan és vell no té ducat

Qui va molt als mercats, si és pagès mai no té ducats

Abans, anar molt a les fires, estava mal vist.

Qui vetlla de diumenge no treballa de dilluns.

Qui veu menjar i no menja, es penja

L’envejós o qui se sent menyspreat perquè no l’han convidat, s’amarga la vida tot sol

Qui viu enamorat, té el cor turmentat

Qui s’enamora, viu un somni i pateix per la persona estimada

Qui vol el tronc vol les branques [o rames]

Qui aspira a molt, en realitat ho pretén tot

Qui vol menjar peix que es mulli les ungles

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

Qui vol mentir gran memòria ha de tenir

Qui menteix, se n’ha de recordar sempre de quina mentida ha dit, a qui, quan i per què si no vol ser descobert

Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà

És un consell agrari

Qui vulgui bon canemàs que el sembri pel mes de març i qui vulgui tenir bon bri que el sembri pel mes d'abril

Qui vulgui menjar faves pel segar, que les sembri per Sant Sebastià

20 gener

Qui vulgui menjar peixet que sàpiga que s'ha de banyar el culet

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho

Qui vulgui viure molts anys ha de prendre sàlvia al mes de maig

el bagul de les paraules oblidades

1. Animal fabulós que es representa amb cap de lleó, cos de cabra i coa de dragó, i vomitant flames. 2. Creació imaginària de l'esperit presa com una realitat. 3. Idea fixa, mania, preocupació o desig intens. 4. Inquietud d'ànim, angúnia, preocupació intensa. 5. Ràbia, irritació de l'esperit. 6. Sospita.