`

Refranys amb la paraula më

menjar plantes camp

Qui no cull [o aprofita] un fesol, no en menja quan vol

Vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor

treball

Qui no en remena, no trenca

Significa que el qui no s'esforça, no obté el resultat que desitja

saber parentiu

Qui no en sap més, amb sa mare es gita i no peca

Significa que la ignorància de la malícia dels actes propis excusa de culpa

menjar treball

Qui no fa feineta no menja coqueta

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho

diners

Qui no hereta, no augmenta

Vol dir que és difícil fer-se molt ric només amb la pròpia indústria o treball

menjar animals mort

Qui no mata porc, no menja xulla

Es diu per indicar que per a obtenir un profit cal posar-hi l'esforç pertinent

menjar beure

Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella

Es diu humorísticament a la mainada quan no vol menjar sopa

animals menjar

Qui no menja gallina menja sardina

Cadascú menja el que pot segons les seues possibilitats, però el que importa és alimentar-se

menjar

Qui no menja merda, no està gras

Vol dir que els estugosos o llemecs solen estar prims, i en canvi els qui no tenen escrúpols en el menjar solen estar ben grassos

menjar

Qui no menja per haver menjat no va errat

Menjar o picotejar a deshores, a vegades lleva la gana de dinar o de sopar

menjar mesos sants

Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa (24 juny)

Tota festivitat o celebració mediterrània roda al voltant del menjar; ací en concret es refereix a la collita cerealista, que es fa al juny

menjar dormir

Qui no menja perquè està tip no té pal de llit

Menjar o picotejar a deshores, a vegades lleva la gana de dinar o de sopar

maneres de dir

Qui no pega primer, no té res a fer

Qui ataca abans que l'ataquen, porta aventatge

vinya be camp

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té

La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta

maneres de dir

Qui no té cap o memòria, cames

Qui no se'n recorda de les coses a de fer molts viatges

parlar diners cos huma

Qui no té diner en bossa, ha de tenir mel en boca

Vol dir que el qui no pot pagar els deutes ha de saber satisfer el creditor amb bones paraules

camp vinya plantes

Qui no té era ni cup, la meitat del blat i del vi perdut

Qui no posseeix els mitjans de producció necessaris ha de llogar-los cada vegada i perdre part del benefici

cos huma

Qui no té més que un ull, se’n val per dos

La manca d’un òrgan doble fa que el restant s’aguditze i treballe més, i en la precarietat se li sol donar el màxim rendiment al poc de què es disposa

animals

Qui no té només un gat, amb ell es combat

Es diu referint-se a una cosa que es fa perquè no hi ha altra manera possible d'obrar

treball mar parentiu

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

menjar plantes animals

Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets

Desaconsella la seva menja. Avisa que els cucs solen avançar-se a l’home en el fruïment del bon menjar

ensenyar saber

Qui només llegeix un llibre no sap més que una cançó

Com que la veritat absoluta no la té ningú, com més teories i versions coneguem, millor podrem aproximar-nos a ella

parentiu

Qui només té un fill, sol criar-lo totxo [totxo = simple, bajoc, embadalit, curt]

Es diu perquè els fills dits povils o pubills tarden més a espavilar-se que si tingueren germans més grans

cos huma maneres de dir

Qui oli mesura, els dits [o les mans] se n'unta

Al•ludeix a qui ha pres part en un negoci brut

diners

Qui paga descansa i qui cobra, mes [o s'alegra]

Qui compleix, pot dormir amb la consciència tranquil·la i sense temor de ningú

diners persones

Qui parla molt de diner, és qui menys en té

És una recriminació a qui pretén aparençar ser més ric que els altres

consells

Qui pega primer, pega dues vegades

Avançar-se afavoreix a qui pren la iniciativa

mar animals menjar

Qui peix pesca, peix menja

Qui és pobre, s’alimenta d’allò que produeix o recull perquè no pot comprar altres aliments

mesos oratge

Qui pel març fa el dia tres, fa tota la resta del mes

L’oratge és molt similar durant tot el mes

oratge

Qui per llunes va comptant tretze mesos troba a l'any

La lluna completa el cicle cada 28 dies

mort casa menjar

Qui per sopar menja carn a la brasa té la mort a casa

Això diuen, perquè és un aliment poc digestible

animals

Qui perd el ruc i troba el ramal "menos" mal.

Resignació de qui no ho ha perdut tot.

justicia

Qui pleiteja vetlleja, matineja i la boca se li meneja

Qui es fica o el fiquen en pleits té la vida amargada per una temporada

dites

Qui pot el més, també pot el menys

Qui té el poder o la capacitat per a fer grans coses, amb més motiu pot fer-ne de més menudes

salut plantes oficis menjar

Qui pren setge no li cal metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

oficis treball

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

treball

Qui primer és al molí, primer mol

Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge

persones diners

Qui promet a un deute se somet

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

consells persones donar

Qui promet molta mel, acostuma a donar fel

Recomana desconfiar de qui promet molts benifets, ja que solen amagar algun engany

persones

Qui promet s’obliga

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

diners persones

Qui promet, ho deu

Una promesa és un pacte, un contracte, un jurament oral

maneres de dir riure/plorar consells

Qui riu primer plora darrer

vol dir que sovint les coses que comencen molt favorablement acaben malament

menjar plantes

Qui s'ha menjades les figues flors, s'ha de menjar les agostenques

Vol dir que el qui s'ha aprofitat de la part bona d'una cosa, no ha de defugir la part més difícil o no tan bona

menjar

Qui s'ho menja tot en un dia ho caga tot en una hora

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

maneres de dir

Qui se mengi la molla que rosegui l'os o pinyol

Qui gaudix d'una cosa que carreguí en les conseqüències

menjar bona

Qui se menja les bones, s'ha de menjar les dolentes

Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges

plantes diners camp

Qui sembra en camí reial, perd el gra i el jornal [camí real = camí per a diligències, que actualment equivaldria a una carretera nacional]

Qui pretén obtenir algun benefici a costa d’algú altre i de manera il·legítima, acaba resultant perjudicat

mesos camp consells plantes

Qui sembra espinacs al juliol en menja quan vol

Indica que el mes de juliol és clau per iniciar amb èxit el cultiu dels espinacs

any

Qui setmanes va comptant, tretze mesos troba a l'any

Un any té 52 setmanes i cada mes en té quatre, si ho dividim ens surten 13 mesos en comptes de 12

diners treball

Qui son jornal ha de fer, començar prest li convé

Es diu per significar que per un millor rendiment cal dedicar el màxim de temps al treball.

menjar consells

Qui sopa d'altre espera, freda la menja

Indica que no cal refiar-se de l'ajut dels altres, sinó únicament dels propis recursos

treball dormir

Qui s’ajoca i no treballa, més d’una volta badalla [ajocar-se = gitar-se]

Qui es dedica al descans i no a les obligacions ha de lamentar en algun moment no tenir què dur-se a la boca i badallar de gana, no de son

treball animals

Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una animals

Significa que cadascú ha de treballar en allò que entén o per a què té capacitat