`
Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal
Renovar-li el record d'alguna cosa, fer-li present una cosa
Significa que la moderació sosté les persones i les coses, evitant-ne la destrucció o malgastament
Hi ha coses que demanen solitud, ja que la companyia molesta
Recel, temor d'un perill, d'un engany. Inquietud o pesar intern que causa un fet o una acció insatisfactòria.
Avisa que la proximitat física o la relació excessiva amb el poderós o la consort ens resultaran perjudicials perquè sempre ens utilitzaran per a qualsevol cosa
La part carnosa i sense os que està immediata al llom entre les costelles del porc, de la vaca, etc., molt tendra i apreciada en alimentació.
Què té de cert l’expressió “tot allò que pica cura”? 15/09/2023 twitter facebook whatsapp “Si pica, cura” és una de les frases fetes més comunes en el tractament de ferides a casa. Segur que, de petit, en tornar a casa amb alguna esgarrinxada, algun cop vas sentir l’afirmació mentre els teus pares agafaven l’ampolla d’alcohol etílic amb la idea de desinfectar la ferida.
Es diu per manifestar que els medicaments d'ús extern no són perillosos per a l'organisme
Replà horitzontal on acaba un penya-segat i on vencen les ones
1. Detenció del corrent de l'aigua d'un riu o d'un torrent. 2. Lloc on es deté. 3. Conjunt de pedres, terra i brossa que l'aigua corrent arreplega i que deposita en els llocs on el corrent es deté o és més lent.
1. Commemoració. Acció o efecte de commemorar, especialment si se celebra amb un acte solemne o una cerimònia religiosa. 2. Record. Fet de recordar una cosa passada. Cosa que es recorda. Objecte que es guarda per a recordar una persona o una cosa. 3. Honres fúnebres
Indiquen que els serveis i afalagadures solen fer-se per l'interès de la retribució.
1. Moure o agitar (una mescla) perquè es forme una emulsió o una solució. 2. Remoure, mesclar. 3. Tindre entre mans. 4. Parlar insistentment (d'una cosa). 5. Moure d'una part a l'altra.
Resposta a una pregunta que una persona no vol contestar
Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses
Polinyà de Xúquer i Riola són municipis valencians a la comarca de la Ribera Baixa
Ésser mor burló. Riure's de les coses més serioses
Es diu humorísticament per justificar els robatoris fets per exigències de la fam
Canviar-li el color de la cara com a conseqüència d'un mareig
Rodar molt com la moneda falsa que tots se la lleven de damunt
Significa moure's [algú o alguna cosa] constantment d'un lloc a un altre
1. Esbarzer. Planta (Rubus fruticosus), de tronc espinós i flors blanques, de fruit negre o blavós, comestible, anomenat móres. 2. Peix de l'espècie Raia Batis, varietat de rajada, que té dues o més espines a la coa.
Significa que sol haver-hi molta diversió i poca devoció
Adverteix que qui té enveja pateix de no tenir el que un altre té i és infeliç
Sobre la necessitat de tenir herbes medicinals a mà.
Es diu de les persones quan es troben en una situació desesperada
Significa que es capten millor les voluntats amb un tracte amable que amb imperi i imposició
Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives
En algun moment es descobreix la mentida per alguna distracció del mentider, que acaba contradient-se
Es descobrix fàcilment la persona que per vici no diu la veritat
Significa que l'ase es resisteix a deixar-se albardar. Es belluga, tira guitzes, mossega. A un home, ben prompte una dona s'el fa seu, és a dir, li carrega l'albarda.
Significa que els amics o parents, abusant de la confiança, a vegades tracten pitjor que els desconeguts
Ser molt experimentat, difícil d'enganyar
Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt
Expressió que s'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt
Saber molt; ser experimentat
S'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt
Saber molt, esser molt entès o saberut
Ser molt llest i experimentat
Es diu per expressar que una cosa és evident
El canut era un bossa de pell que duien els homes, estava feta de pèl d'animal i era on guardaven els diners. Per tant, si el canut era molt gran i pelut, hi cabien més diners
Actualment una manera alegre de saludar i desitjar prosperitat. Antigament, el «canut» era un tub per a guardar-hi diners; la dita volia dir salut i diners. Més endavant, «canut» va passar a significar «cigala». Llavors, la dita volia dir salut i sexe. Una locució que fa un resum de tot plegat (salut, feina i sexe) és: "Salut i feina i un forat per posar l'eina".
És una sentència molt lapidària i materialista
Són les tres coses més preuades
13 juny. Pregàries que fan les fadrines a Sant Antoni, quan veuen que passen els dies i la joventut i no troben la companyia desitjada.
17 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
13 juny. Les fadrines creien que sant Antoni feia trobar casador ric a les que el dia d'avui li cremaven un ciri.
Si plou en aquesta data, ho fa amb gana