Es diu per la gran abundància que hi ha de persones que porten aquests noms.
Es diu perquè són noms molts utilitzats
Recomana tenir bon caràcter per a ser apreciat per tots
Consell per dir que no és bo tenir a la cambra per dormir aquests aparells.
Municipis de la comarca de la Selva. en la província de Lleida
Rebuig del treball perquè es considera que l'esforç fatiga el cos.
Quan es veu difícil de convèncer algú a fer allò que no vol o allò que no li ve de gust. Abans, a pagès, s'utilitzaven molt els ases o rucs, sobretot per traginar, i era força habitual, en dur-los a beure, xiular suaument per induir-los a ficar el morro a la pica o abeurador. Però una de les característiques de l'animal és la seva tossuderia, si no vol caminar, o no vol recular, o es resisteix a beure, és ben difícil d'aconseguir-ho.
Ve a significar que els nostres esforços o consells seran vans si els altres no volen aprofitar-los
El més inútil dels professionals sap més de la seua professió que qui no és de la professió.
Es diu irònicament d'una persona o cosa que no té gens de finor
Un cos vell ja no suporta emocions ni tropells
Les qualitats del bon cavall. Trot: Elegància i ritme. Galop: Velocitat i potència. Budell de llop: Capacitat de digerir-ho. Cap de rabosa: Perquè sigui intel·ligent i despert. Crins de rabosa: Per l'estètica i la densitat. Cua de rabosa: Per ser poblada i moure-la bé. Saltar de llebre: Agilitat explosiva. Voltejar de llebre: Capacitat de fer canvis de sentit ràpids. Córrer de llebre: Velocitat punta. Boca d'ase: Dòcil. Esquena d'ase: Fort. Peus d'ase: Cascs durs.
Vol dir que una família que es divideix sol trobar molts inconvenients
És una comparació que significa que, a vegades, per intentar evitar un perjudici, ens procurem un mal més gran
Es diu per blasmar aquells que murmuren d'altri imputant-li defectes que ells també tenen
Qui obté el benefici de la necessitat dels altres és el més interessat que faça fred per a llogar cases
S’explica com un llibre obert
[estellar = malmetre, desbaratar, estropellar, quartejar]. Els ases són tan burros que si els deixen al sol, no busquen l’ombra. Per això se’ls sol posar un capell de palla amb forats per a les orelles
S’assemblen en el poc coneixement
Expressa que la gent s'adapta a les noves condicions de vida, encara que siguin pitjors
La repetida casualitat de que a un enterrament que s'escau en diumenge o en dilluns, n'hi segueix un altre durant la setmana.
Aquest refrany tradicional català fa referència al cicle natural de reproducció dels ocells, que coincideix amb l'inici de la primavera (Quaresma) quan festegen, i la consolidació del bon temps (Pasqua) quan es casen o niuen. És una metàfora que vincula la tradició cristiana d'austeritat i l'arribada del bon temps amb l'activitat biològica dels animals.
El dilluns és un dia reputat com a malastruc. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important
Qui s’enamora, pateix per la persona estimada
Reflecteix una visió fatalista sobre les relacions, suggerint que tant el matrimoni per interès (sense amor) com l'amor apassionat (amb dolor) comporten patiment inevitable.
Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta
Dita popular per confirmar que els més pobres o desgraciats el dia de la boda no feien festa ni aprofitant el dia sagrat.
A l’estiu no es llaura i, per tant, els bous no suen, mentre que l'ase o el cavall s’utilitza tot l’any
Municipis castellonencs a la comarca de la Plana Baixa
Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
Indica la torpesa de qui no troba un objecte i el té a la vista.
Significa escapar d'un perill, problema o situació dolenta, per acabar caient en una altra de pitjor o igual de greu. Fa referència a la situació irònica de fugir del foc de la paella només per acabar cremant-se a les brases, simbolitzant una sortida fallida.
Fer una cosa corrent atribuint-li qualitats extraordinàries que no té
Parlar pretensiosament, procurant cridar l'atenció amb paradoxes o idees contraposades
No tenir-hi gens de confiança, no fiar-se'n gens
Remarca la poca consistència efectiva d’algunes coses molt aparatoses
Alliberar-se d'un perill o d'una situació difícil per a caure en una altra de pitjor
Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona
Tot fixant-se en el costum que hi havia de xiular a l'hora d'abeurar els animals, en especial les mules, que eren molt tossudes, ens podem referir a les persones que també són molt tossudes i no volen canviar.
Es diu per la gran abundància que hi ha de persones que porten aquests noms.
Ho diuen per censurar els avars
Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa
Critica als que critiquen algun defecte que ells mateixos no es volen veure
Es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té
Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar
Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina més dura.
[tafarra = corretja que subjecta les albardes per la panxa]. Qui està habituat a no treballar o a no tenir responsabilitats, quan ha d’assumir-ho no es fa l’ànim i pateix
Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen
Significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa
Es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves
Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents
Es diu d’una persona que no és capaç de trobar gust o mèrit a una cosa que realment en té. O bé, que tria el pitjor entre totes ses coses que li presenten
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
De la desgràcia d'un, altres se n'aprofiten.
Expressió per trucar a algú desvergonyit
Es comencen a veure les primeres mosques d'ase, que són la tortura del bestiar. Hom creu que les duen les orenetes, puix que generalment aquest dípter campeja, si fa no fa, la mateixa temporada que l'ocell.
Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
Les agressions verbals, encara que no siguin sempre visibles i ostensibles, poden arribar a fer molt més mal que les agressions físiques
Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen