`

Refranys amb la paraula ase

maneres de dir diners

Ser un afonacases

Dilapidador, malgastador

maneres de dir animals

Ser un ase

Tindre poca intel·ligència

animals maneres de dir

Ser un tros d'animal [o d'ase]

Dit d'una persona molt estúpida

animals maneres de dir

Ser un tros d'ase

Persona d'enteniment obtús

amistat

Serviu-me, que de bons vénc; i venia de casta d'ases

Es diu per aquells qui volen esser més respectats del que llurs mèrits demanen

animals

Si carregues massa l'ase, se gitarà amb la càrrega

Aconsella que no s'atropelli als homens ab un excés de treball.

amor any mesos sants

Si et cases per Cap d'Any, lluna de mel fins a Sant Miquel

Cap d'Any: 1 gener. Sant Miquel: 29 setembre. Proposa un idil·li de gairebé nou mesos (del gener al setembre). És una manera de dir que, si es comença bé l'any, la felicitat de la parella pot aguantar tota la roda de les estacions fins que arriba la tardor. Antigament, casar-se a l'hivern permetia gaudir del festeig durant els mesos de menys feina, abans que la primavera i l'estiu exigissin tot l'esforç a la terra.

animals oratge

Si plou l'ase no es mou; si neva l'ase no es lleva

Significa que hom no es vol moure d'on es troba, mentre dura la pluja, per evitar el mullar-se.

animals

Si t'ajuntes amb ases, acabaràs per bramar

El contacte amb determinades actituds o persones fa que a la llarga se'ns encomanin les seves limitacions o defectes.

llocs persones

Si te cases a Ares, puta l'agarres; pa putes fines, les vilafranquines

[Ares del Maestrat i Vilafranca del Cid, municipis castellonencs a la comarca de l'Alt Maestrat]. fa referència a la reputació, sovint satírica o exagerada, de les dones d'Ares del Maestrat i Vilafranca. Utilitza el tòpic per fer befa, on s'atribueix una suposada mala fama a les dones d'Ares i una "finesa" irònica a les de Vilafranca.

salut animals cos huma

Si tens maldecaps, compra't un orgue [o un ase]

Es diu per manifestar menyspreu o indiferència envers les dificultats o tribulacions d'altri

mesos animals festivitats persones vinya

Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases

La setmana santa fa treballar moltíssim els sacerdots i la verema fa fer molts viatges als burros

maneres de dir cos huma

Tenir els ulls com brases

Es diu dels ulls de qui manifesta amb la mirada una sensació de passió, de vivacitat o d’irritació

animals maneres de dir

Tenir esperances d'ase

Il·lusionar-se amb esperances de coses irrealitzables

maneres de dir animals

Tenir esquena d'ase

Avenir-se a les feines feixugues, a les molèsties causades pels altres

sants

Tindre més cases que santa Teresa convents

15 octubre. Es diu d'algú que té moltes propietats, molts pisos o que va d'un lloc a un altre sense parar. Fa referència a la intensa activitat de Teresa de Jesús, que va recórrer Castella fundant fins a 17 convents de les Carmelites Descalces. S'usa sovint per a descriure algú ric o una persona que no para mai a casa ("estàs en més llocs que els convents de Santa Teresa").

cos huma maneres de dir

Tindre un cap de fer petar brases

Tindre poc de seny o inteligència

maneres de dir animals diners

Tirar l'ase per la finestra

Gastar fora mida fent una celebració

maneres de dir animals

Tocar l'ase

Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de colp produint un so que expressa contrarietat

amor maneres de dir

Tot ho casen

Mostra que l’interés fa que molts transigisquen i carreguen amb una persona inconvenient

animals treball

Treballs d’altres maten l’ase

Significa que qui maneja animals o màquines als quals no està acostumat, sol perjudicar-los per falta de tacte o per voler-los traure el màxim rendiment possible

maneres de dir

Treure [algú] de la paella i metre'l en les brases

Treure'l d'un perill o dificultat i ficar-lo en una situació més difícil

animals

Un ase i una somera, tot ho paga mossèn Pere.

Vol dir que sempre paga el mateix. Per a indicar que es fan pagar les culpes i plats trencats a un altre, i també que hi ha qui responde les despeses o perjudicis que es puguin produir en un afer.

animals bona camp mal

Un bon parell de bous per llaurar, i un mal ase per sembrar

Els animals tenen diferents valoracions. A tots hi trobem la valoració de la força.

animals persones

Un compte fa l'ase i un altre el qui el mena

Vol dir que la persona manada té la seva voluntat subjecta a condició

casa oficis treball

Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga

Després d'haver fet obres cal netejar bé la casa.

animals

Val més orelleta de porc, que orella d'ase

Quant al sentit general de porc en relació a l'escudella.

animals

Val més petit i ardit, que gran i ase [o Més val petit i ardit que gran i ase; i ase per ase, més val gros que petit]

[Ardit: Moneda de billó dels segles XVI al XVIII].E s diu en lloança de les persones petites però actives i resoltes.

maneres de dir

Visitar cases santes [o monuments]

Anar davant el monument del Dijous Sant a pregar-hi segons determinades fórmules

animals

Voleu engreixar l'ase? doneu-li palla

Que no es coneix bé una persona, fins haver-la tractat íntimament.