`

Refranys amb la paraula ase

parlar

Les paraules de vegades fereixen com espases

Les agressions verbals, encara que no siguin sempre visibles i ostensibles, poden arribar a fer molt més mal que les agressions físiques

animals casa

Les tórtores porten desgràcia a les cases que en tenen

Això diuen, possiblement perquè ho caguen tot per on passen

foc plantes

Llenya d'avellaner no fa foc ni fa braser

La llenya d'avellaner es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén

consells animals

Lliga [o cal estacar] l'ase a on l'amo vol

Recomana que s'obeeixin sempre les indicacions dels superiors, com a norma per a estar bé amb ells i treure'n profit

animals maneres de dir

L’ase em fum!

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

animals

L’ase peresós, fa la faena quan l’han feta tots

Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina més dura

maneres de dir animals

L’ase [o el burro] sempre va davant

Es diu per ridiculitzar aquells qui s’anomenen primer a ells que als altres

llocs amor

Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana

Artana és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa

persones amor

Més logren faldes que plomes i espases

Quan una dona es proposa alguna cosa, la seua voluntat preval per damunt de la del més poderós o savi dels homes, sobretot quan intervé el sexe

animals

Més m'estime ase em porte, que cavall que em derroque

Recomana preferir la humiltat i la seguretat a l’ostentació i l’excés

animals

Més m'estime un ase que m'arrastre que no un cavall que em tire

Significa que a vegades és preferible una cosa segura i còmoda que una luxosa o aparatosa que ens complique la vida

animals persones cos huma

Molta orella té l’ase, i no sap de lletra

Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres

mort animals

Moltes mosques maten un ase

Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol

llocs

Montortal quatre cases i un hostal

Pedania de l'Alcúdia, municipi valencià de la Ribera del Xúquer

animals

Netedat de cavall [o quitxalla], foc de palla i ase de trot, duraran poc

Els èquids caguen tothora i els rucs i els muls són bons caminants però mal corredors

parentiu vinya casa

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

animals déu

No crià Déu la mel per a la boca de l’ase

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars

persones animals

No diguis burro [o ase] a ningú, que no ho sigui més que tu

Tots podem ser burros i equivocar-nos alguna vegada en la vida

animals

No és bona la mel per a la boca de l’ase

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars

animals

No és tan dolent s'ase que no meresca un bast nou

Ho diu algú quan li proposen de casar-se amb una persona viuda

maneres de dir

No farà cases amb arc

Ho diuen d'un qui no té bon maneig per avençar ni per arribar a res d'importància

animals maneres de dir

No haver vist cap ase volar

Ser esglaiadís, admirar-se de coses senzilles

maneres de dir saber animals

No saber on s'ha de fermar l'ase

Desconèixer el procediment, no saber què s'ha de fer

animals

No s’ha fet [o no es feu] la mel per a la boca de l’ase

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars

animals

Paciència i un ase que l'arrossegue

Recomana calma i tranquil·litat en la consecució d’algun objectiu, encara que coste, que ja s’acomplirà quan siga el seu moment

gent

Passar en les millors cases i en les millors famílies

Llevar-li importància a alguna cosa,volent dir que a qualsevol persona li pot passar

mesos oratge dia i nit

Pel gener de dia al sol i de vespre al braser

Recomana no passar fred, origen de moltes malalties

oratge mesos

Pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser

Sol fer tant fred que convé buscar l’escalfor del sol i de l’estufa, la llar o la copa

festivitats animals

Per la Candelera, es casen els ocells i les caderneres. (2 de febrer)

És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines

riure/plorar

Per riure l'ensellaren [o el casen], i encara hi va

Es diu reconvenint qualcú que diu que fa una cosa per riure, quan aquella cosa mereix esser feta o tractada seriosament

sants mesos animals

Per Santa Àgueda es casen els ocells, ells amb elles i elles amb ells (5 febrer)

És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu

animals plantes maneres de dir treball

Perdre s'ase i ses magranes

Perdre el temps i la feina, no fer res de profit

maneres de dir

Pont dels ases

Dificultat que es troba en alguna ciència, on s'encallen molts

animals plantes

Pregó de garrofes, brams d'ase

És una manera de dir que no esperem gran cosa quan fem algun bé

animals

Quan l'ase pot, la burra no vol

Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les coses

animals

Quan l’ase no pot, la somera ajuda

Quan u sol no és suficient, convé l’ajuda dels més pròxims

animals

Què sap lo gat [o l'ase] què és safrà, si mai ha estat adroguer [o ha menjat especiat]

Es diu referint-se a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d'allò que no entén

diners casa

Qui a la botigueta va i ve, dos cases manté

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners

diners consells casa

Qui a la tenda va i ve, dos cases mante

Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa

saber animals ensenyar

Qui bèstia [o ase] va a Roma, bèstia [o ase] en torna

Vol dir que a qui és poc intel•ligent no li valen les ensenyances

parentiu animals

Qui criatures, ases i dones mena, tot l’any va en pena.

Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s’estan quiets

animals

Qui de l'ase menja el pa, mai de fam se morirà

Vol dir que el qui treballa, sempre adquireix mitjans de subsistència

animals parlar

Qui diu mal del burro [o ase], aquell el compra

És una crítica a qui malparla i despotrica d’alguna cosa i, al final, claudica. En els tractes comercials, és habitual buscar defectes per a intentar abaratir el preu

animals parentiu

Qui es fill d'ase, una hora al dia brama

Els fills solen heretar més els defectes dels pares que no les virtuts

persones animals

Qui fa majordom a l’ase, perd la fama i perd la casa

No s’han de confiar coses de molt interés a persones inadequades

animals

Qui fa tres, ase és

Ho diuen del qui ha comès una falta dues vegades i encara hi torna caure

foc persones

Qui fuig del foc cau dins les brases

Moltes vegades, per voler evitar un mal, n’adquirim un altre de pitjor

animals

Qui no pot haure-se-les en l’ase les hau en l’aubarda. [haure-se-les = bregar, manar, controlar / aubarda = albarda]

Critica a qui no pot desfogar la ràbia contra el causant i la descarrega contra qui pot, normalment un innocent o algú més dèbil

animals

Qui no pot pegar a l'ase, pega a l'albarda

Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents

persones casa

Qui té cases de lloguer, mai no li faltarà res

Qui es dedica a aquest negoci, sempre té reparacions, gestions i viatges a fer, si no algun pleit

animals

Qui té l'ase, fa el preu

El venedor és qui assigna i acaba decidint el preu

llocs persones

Roí amb roí, que així casen a Masquefa [ Municipi barceloní de la comarca de l'Anoia]

Vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts

maneres de dir saber

Saber més que la gaseta

Saber molt, estar molt ben informat

llocs

Sant Celoni, prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes

El primer municipi de la comarca del Vallès Oriental i el segon de la comarca de La Selva a la província de Barcelona

casa saber

Sap més un ase a ca seva que cent savis a ca d'altri

L’ignorant més ignorant sap més de les seues pròpies coses que el savi més savi del món, que ignora els secrets o els desitjos d’un altre

saber

Sap més un missèr i un ase que un missèr tot sol

Significa que sovint una persona modesta i de poca instrucció pot orientar un home instruït o experimentat

maneres de dir

Segons l'ase, l'albarda

Disposar les coses segons la finalitat o la categoria d'aquell per a qui es fan

animals maneres de dir parlar

Sense dir ni ase ni bèstia

Sense saludar, sense proferir cap paraula

casa

Sense fonaments no hi hauria cases

Es diu per indicar que quan una cosa es diu i es torna a dir, sol esser perquè hi ha part de veritat

casa

Sense fonaments, no es fan les cases

Ho diuen d'aquella persona que visita totes les cases

maneres de dir persones animals

Ser l'ase dels colps

Ser alguna persona la que s'emporta totes les culpes

maneres de dir

Ser la gaseta del barri [o del poble , o del carrer , etc.]

Saber i divulgar algú tot el que passa al seu voltant