La llenya d'avellaner es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén
Recomana que s'obeeixin sempre les indicacions dels superiors, com a norma per a estar bé amb ells i treure'n profit
Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina més dura
Es diu per ridiculitzar aquells qui s’anomenen primer a ells que als altres
Artana és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa
Significa que l'ase es resisteix a deixar-se albardar. Es belluga, tira guitzes, mossega. A un home, ben prompte una dona s'el fa seu, és a dir, li carrega l'albarda.
Es diu d'una persona molt curta d'enteniment
Quan una dona es proposa alguna cosa, la seua voluntat preval per damunt de la del més poderós o savi dels homes, sobretot quan intervé el sexe
Recomana preferir la humiltat i la seguretat a l’ostentació i l’excés
Significa que a vegades és preferible una cosa segura i còmoda que una luxosa o aparatosa que ens complique la vida
Professional que, sota la direcció d’un arquitecte o sense, dirigeix els paletes i els manobres.
Es diu de qui sempre esta escoltant darrere les portes o finestres
Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol
Pedania de l'Alcúdia, municipi valencià de la Ribera del Xúquer
[Població alacantina de la comarca de la Marina Alta]. Hi havia a Murla unes algepseries o guixeries on treballaven les dones en les faenes auxiliars.
Els èquids caguen tothora i els rucs i els muls són bons caminants però mal corredors
Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
Tots podem ser burros i equivocar-nos alguna vegada en la vida
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
Ho diu algú quan li proposen de casar-se amb una persona viuda
Ho diuen d'un qui no té bon maneig per avençar ni per arribar a res d'importància
Desconèixer el procediment, no saber què s'ha de fer
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
Recomana calma i tranquil·litat en la consecució d’algun objectiu, encara que coste, que ja s’acomplirà quan siga el seu moment
Llevar-li importància a alguna cosa,volent dir que a qualsevol persona li pot passar
Recomana no passar fred, origen de moltes malalties
Sol fer tant fred que convé buscar l’escalfor del sol i de l’estufa, la llar o la copa
2 de febrer. És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Sant Silvestre: 31 desembre. Els Reis: 6 gener. Per denotar que per Nadal comença a allargar-se el dia, utilitzant la imatge de passos animals per mostrar la progressió.. Indica que els dies creixen molt poc a poc al principi i cada cop més ràpid: primer un "pas de pardal" (petit), fins a un "pas de bou" (gran) al gener.
6 gener. En referència a la llargada del dia. Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia. Indica que el canvi de llum és tan notori que només algú molt ignorant ("bèstia" o "ase") no se n'adonaria.
Es diu reconvenint qualcú que diu que fa una cosa per riure, quan aquella cosa mereix esser feta o tractada seriosament
24 agost. Indica que per aquesta època les mosques es tornen especialment empipadores i agressives amb els animals, ja que la calor intensa de l'estiu comença a disminuir. L'ase, que sol ser un animal pacient, es desespera perquè les mosques l'ataquen a les potes (on no arriba bé amb la cua per espantar-les). Aquest comportament dels insectes és un indicador clàssic de tempesta imminent. La saviesa popular diu que quan les mosques piquen més de l'habitual, és que l'aigua no tardarà a caure.
31 desembre. Sembla era un costum per l'alta muntanya ripollesa havia estat costum, a la tarda, pujar els ases a les golfes i fer-los treure el cap per la finestra. La dita fa referència al darrer dia de l'any i simbolitza la fi del cicle, sovint vinculat a deixar enrere el vell, supersticions o la necessitat de fer neteja abans que comenci l'any nou.
5 febrer. Assenyala l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells aprofitant que el fred intens de l'hivern comença a disminuir. La dita popular destaca l'apariament, indicant el començament de la primavera ornitològica.
5 febrer. És temps d’apariar-se aprofitant que el fred no invita a eixir massa del niu. indica l'inici de l'època de nidificació i aparellament dels ocells. La dita fa referència al fet que, al voltant d'aquesta data, les aus comencen a formar parelles, aprofitant que els dies comencen a ser una mica més llargs tot i el fred hivernal.
Perdre el temps i la feina, no fer res de profit
És una manera de dir que no esperem gran cosa quan fem algun bé
Explica que a vegades, per interessos contradictoris, no es fan les coses
Quan u sol no és suficient, convé l’ajuda dels més pròxims
3 febrer. Que Sant Blai fagi "cara d'ase" vol dir que el dia es presenta ennuvolat, tapat i lleig, com el posat d'un ase ensopit. Segons la saviesa popular, si el 3 de febrer el temps fa aquesta ganyota, és senyal que l'hivern ja ha donat el millor de si i que la bonança no tardarà a arribar. En canvi, si fa un sol radiant, malament rai: el fred encara s'hi quedarà un bon grapat de setmanes.
Es diu referint-se a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d'allò que no entén
Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar-se el doble de diners
Significa que els qui van sovint a comprar a la menuda arriben a gastar massa
Vol dir que a qui és poc intel•ligent no li valen les ensenyances
Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s’estan quiets
Vol dir que el qui treballa, sempre adquireix mitjans de subsistència
És una crítica a qui malparla i despotrica d’alguna cosa i, al final, claudica. En els tractes comercials, és habitual buscar defectes per a intentar abaratir el preu
És una al·lusió a l'abundor d'herba i de figues.
Els fills solen heretar més els defectes dels pares que no les virtuts
No s’han de confiar coses de molt interés a persones inadequades
Ho diuen del qui ha comès una falta dues vegades i encara hi torna caure
Moltes vegades, per voler evitar un mal, n’adquirim un altre de pitjor
Es diu perquè el qui vol obtenir una cosa, procura dir-ne mal a fi que un altre no li sostregui.
[haure-se-les = bregar, manar, controlar / aubarda = albarda]. Critica a qui no pot desfogar la ràbia contra el causant i la descarrega contra qui pot, normalment un innocent o algú més dèbil
Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents
s'utilitza per expressar que, quan algú no vol alguna cosa, sovint acaba rebent-ne encara més. És una manera irònica de parlar de situacions on sembla que el destí té el seu propi sentit de l'humor!
Són coses molt difícils d'aconseguir.
Qui es dedica a aquest negoci, sempre té reparacions, gestions i viatges a fer, si no algun pleit
Es diu referint-se a persones poc entenimentades, indicant que si ja són estúpides de natural no poden esdevenir sàvies ni discretes amb el temps.
Vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts
3 febrer. Si el dia de Sant Blai fa un dia massa bonic i el cel és ben ras (serè), no te'n fies ni un pèl: vol dir que el fred de debò encara ha de venir i que més val que tinguis el llenyer ben ple per escalfar-te.
El primer municipi de la comarca del Vallès Oriental i el segon de la comarca de La Selva a la província de Barcelona
Aquesta és una corrandeta o lletania popular que es feia servir antigament a la zona de Sallent (Bages) i altres punts de la Catalunya Central per invocar la protecció dels sants sobre les diferents contrades i masies, per assenyalar dates o tasques agrícoles al llarg de l'any, sovint relacionades amb el calendari de sembrar.
L’ignorant més ignorant sap més de les seues pròpies coses que el savi més savi del món, que ignora els secrets o els desitjos d’un altre
Significa que sovint una persona modesta i de poca instrucció pot orientar un home instruït o experimentat
Disposar les coses segons la finalitat o la categoria d'aquell per a qui es fan
Es diu per indicar que quan una cosa es diu i es torna a dir, sol esser perquè hi ha part de veritat
Ser alguna persona la que s'emporta totes les culpes
Saber i divulgar algú tot el que passa al seu voltant
Es diu irònicament d'una persona o cosa que no té gens de finor