Refranys vinya

D'ençà que em va caure una mosca al vi que he avorrit l'aigua

vinya, aigua, animals

D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya (Convé agafar allò millor de cada u)

parentiu, plantes, vinya

D'una vinya ben manada n'hi ha per temps.

vinya

Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és (No és saludable beure vi a cada moment, sinó de tant en tant)

vinya, beure, menjar

Darrera d'un ou begut [o dur], vi pur (És una bona combinació)

beure, vinya, menjar

Darrera de la carn, bon vi i bon trago (És la millor manera d'ajudar a digerir-la)

menjar, beure, vinya

Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.

vinya, beure, animals, menjar, bona

Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi

vinya, beure, plantes, menjar, aigua

Darrera de les peres bon vi begues.

bona, menjar, beure, vinya, plantes

Darrera l'enciamet, un bon traguet

beure, plantes, vinya, menjar, bona

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí (Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps)

vinya, plantes, beure

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si (Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància)

maneres de dir, beure, plantes, vinya, menjar

Darrers d'agost, a prop del most.

vinya

Dasta [fins] les figues del cofí, tenen fi (Vol dir que tot arriba a acabar-se en aquest món)

plantes, vinya

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

parentiu, vinya, plantes, consells, bona

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

bona, consells, vinya, plantes, parentiu

De bon vi, bon vinagre (De gent bona és difícil que isca algun descendent roí)

persones, vinya, bona

De bon vi, bona borratxera

beure, vinya, bona

De bon vi, molt per mi; de xerigot, ni molt ni poc.

vinya

De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi

vinya, parentiu

De bona planta, bona vinya (De gent bona és difícil que isca algun descendent roí)

bona, vinya, plantes, parentiu

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla (Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills)

plantes, parentiu, vinya, bona

De cal xirivirí, no em va el pa ni el vi; del cal xaravà, no em va ni el vi ni el pa

vinya

De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir (Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi [es pot tornar agre] i quan s’ha de casar una filla [es fan grans i costen més de casar])

vinya, parentiu, amor

De cavar la vinya, en sap qualsevol, però podar-la no en sap qui vol.

vinya

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal (Qui passa el temps distraient-se no treballa)

persones, treball, vinya, plantes, diners, camp

De figuera verdal, una a cada vinya en cal.

vinya

De gota en gota s'eixuga la bota (Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos)

vinya, maneres de dir

De gota en gota s'ompli [o s'eixuga] la bóta (A gotes, de mica en mica)

maneres de dir, vinya

De la pols de la farina i de la bromera del vi, porten mantellina en randa les xiques de l’Alforí [l’Alforí = Fontanars dels Alforins, poble vinater] (El benefici i la festa són resultat del treball fet)

llocs, vinya

De la vinya plantada per St. Martí, en surt el millor vi (11 novembre) (Això diuen)

vinya, plantes, sants, camp, mesos

De la vinya vora camí, no faràs molt de vi

vinya

De mal cep no pot sortir bon sarment.

vinya

De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota (Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos)

aigua, vinya, beure

De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.

vinya, menjar

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament (En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella)

persones, vinya, oratge

De Sant Jordi a Sant Miquel, ni dona, ni vi, ni peix. ( 23 abril) (29 setembre) (En època calorosa convé evitar allò que dóna calor i certes espècies de peix que estan més tendres i saboroses en hivern)

sants, mar, persones, vinya, animals

De Sant Sadurní, les dones i el vi (Sant Sadurní d'Anoia és un municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès)

llocs, vinya, persones

De Sant Sadurní, les dones, el cava i el vi ( Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona)

llocs, vinya, persones

De tal cep, tal ascla [ascla = estella] (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, vinya

De tal parra, tal raïm (Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons)

parentiu, vinya

De terra d'escorpins, pa poc i poc vi.

vinya

De traguet en traguet, fa el vi profitoset.

vinya

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent (Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida)

vinya, beure, llocs

De vegades tan dolent és el vi com les mares.

vinya, persones

De vell amic, vella espasa i vi vell, no sol hom desfer-se'n.

vinya

De vi el més vell, d'amor el més novell

amor, vell, vinya

De vi, cada hora un picotí.

vinya

De vi, oli, porc i amic, el millor és el més antic (Cert)

vinya, amistat, menjar, animals

De vinya ben afamada, verema doblada.

vinya

Pàgina 7 de 30.

El Refranyer