vinya

El vi, per mosso només; per amo, no hi entén res

La voluntat ha de predominar sobre el vi com un senyor mana sobre els criats. Si mana el vi, passem a estar baix dels seus influxos

vinya persones

El vi: poc és triaca i molt verí

[triaca = medecina, antídot]. Resumeix la saviesa tradicional sobre la moderació. Indica que el consum moderat de vi pot ser beneficiós, però l'excés és nociu per a la salut, destacant la importància de l'equilibri.

salut vinya beure

El vinagre es coneix en tastar-lo

S’aprecia pel gust i l’olor, no pel color

vinya

El vinagre fa tornar magre

salut vinya

El vinagre, com més agre millor; però que el gasti el senyor rector.

Desaconsella el vinagre perquè fa disminuir el nombre de glòbuls vermells.

vinya

Els caragols i els peixos, neixen amb aigua i moren amb vi

Significa que els caragols i els peixos, tot i viure o créixer gràcies a l'aigua (neixen amb ella), el seu destí culinari és ser cuinats o acompanyats amb vi (moren amb vi). És una expressió que ressalta el maridatge tradicional d'aquests aliments amb vi.

aigua animals menjar vinya

Els cargols són agulles d'enfilar vi

És un joc de paraules, ja que el vi acompanya molt bé els cargols picants i n’apaga la coentor

animals vinya beure

Els dofins es mengen el peix cru i no beuen vi

Quan no es tenen gaires manies a l'hora de menjar. Vol dir que a causa de les circumstàncies ens ho hem de menjar tant si està cuit com no.

animals vinya beure

Els enemics de la bossa: vi, tabac i dona

Tot és perjudicial en excés

persones vinya beure diners

Els escaldats d'agost, són dolents pels camps i pitjors pel most

Les pluges ràpides i intenses, però poc duradores, un cop passades torna a eixir el sol, que n'eixuga la mullena, són qualificades d'escaldots i es tenen per dolentes per als conreus

animals camp mesos vinya

Els homes valents i les bótes de vi bo no duren gaire!

Es diu per recomanar a algú que eviti la violència i els llocs perillosos, perquè se’n pot fer la pell

persones vinya consells

Els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar, no tenen vi per a dormir.

28 desembre. Cançó per penjar la llufa.

dormir menjar sants vinya

Els madura l'agost i el setembre se n'emporta el most.

vinya

Els moliners quan tenen aigua beuen vi.

vinya beure aigua oficis

Els vapors del vi fan dormir

L’alcohol del vi o dels licors produeix somnolència i fa dormir profundament

dormir beure vinya

Empelta per l’abril i als tres anys de raïms en colliràs mil

vinya

En abril, aigua al vi

Les pluges d’abril nodreixen les vinyes, que produiran molt raïm i, per tant, se n’obtindrà molt vi

mesos aigua oratge vinya

En advent, la llebre en el sarment

De fet, la llebre està tot l’any pel camp; però amb la baixada de temperatures, les llebres canvien els seus costums de pastura i es refugien buscant calor i protecció vora les soques o entre els sarments (les branques seques de les vinyes).

animals festivitats vinya

En agost, bull la mar i bull el most

L’abundor de peixos fa que la superfície marina semble bollir, mentre el most comença a fermentar tot produint gas, com el vi d’agulla

vinya mar mesos

En agost, ni dones ni most

Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics

persones vinya oratge mesos

En agost, raïm i most

És el temps de maduració d’aquestes fruites

vinya plantes mesos

En agost, vi i most

mesos vinya

En aplegant a Sant Blai, posa vi i pa en l’alforja, que dia no en faltarà

3 febrer. Recomana dur damunt provisions a qui ha de treballar al camp per aprofitar les poques hores de llum del dia

menjar mesos sants vinya

En aquest món mesquí quan tenim pa no tenim vi

És una lamentació que la felicitat no siga mai completa

vinya mon menjar

En celler, beure i marxar

beure vinya

En els plans la vinya "hermosa" i en els alts més abundosa.

vinya

En juliol, agarra el cabàs i ves al mallol

[El mallol és la vinya jove, la que més força productiva té]. El raïm es verema a final d’agost o començ de setembre segons la zona

camp mesos vinya

En juliol, la garrofa es fica dol, i el raïm també ne vol

Les garrofes van madurant i adquirint color marró fosc, encara que no es cullen o es pleguen fins al setembre, com també el raïm negre o rosat

vinya plantes mesos

En lloc baix sembra forment, en lloc alt planta sarment.

Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.

vinya

En lo pla de Molinell la marseguera és moscatell

Entitat de població del municipi de Culla en la comarca de l'Alt Maestrat de la província de Castelló

llocs vinya

En mullers i en vi, s'avança camí

Quan el cos d’un home està satisfet i content, cobra energia

parentiu vinya

En setembre i en agost, beu el vi anyenc i deixa estar el most

Convé consumir les reserves d’altres anys i deixar que el most recent vaja adquirint cos

mesos beure vinya

En setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra

Indica que el setembre és temps de verema (guardar el vi a les gerres) i de començar a retirar el bestiar de les pastures altes, ja que s'acaba la sequedat estiuenca i comença la tardor.

animals vinya

En temps de verema, totes les cistelles són bones

S’agraeix tota col·laboració quan més faena hi ha

temps vinya

En temps de veremes, tots els cistells són bons.

vinya

En tot hi ha mantàfula, menys en el vi, que li posen aigua

[mantàfula = trampa, succedani] . Es diu humorísticament quan algú comenta que l’han estafat o que ha resultat perjudicat en algun afer o transacció comercial

aigua vinya

En tot hi ha trampa, menys en la llet [o en el vi], que hi posen aigua

S'utilitza de forma irònica per assenyalar que, en la majoria d'assumptes o negocis, la gent sol actuar amb malícia, trampa o ganes d'enganyar per treure'n profit, excepte en els casos més evidents on l'engany és inofensiu o molt clar, com afegir aigua a la llet o en el vi.

aigua vinya beure

En vinya prop de camí, en majordoma i en dona d'hostal no fiïs mai ton cabal.

En el que'ns fa veurer el perill que corren els interessos posats en aquestes condicions, perque les vinyes aprop de la carretera solen ésser lloc on van a satisfer-s'hi els vianants, i les majordones i dònes d'hostal estàn, en general, poc acostumades a estalviar, per la raó d'ésser pocs els uns i de fer-gho pagar als parroquians els altres, i en cases de gran trànzit no resulten.

vinya

Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre

Significa que el seu mal caràcter és evident des del principi. S'utilitza per descriure algú que mostra males intencions, un caràcter agressiu o defectes de personalitat molt aviat, fins i tot abans de tenir l'oportunitat de demostrar-ho en una situació concreta. Es diu d'aquella persona que ja està posant pegues, enfadant-se o donant una cosa per perduda quan ni tan sols ha començat. El vi encara no s'ha guardat ("no és a la carbassa") i ja pensem que es farà malbé ("es torna vinagre").

plantes vinya

Encara no està el vi en la carabassa, i ja s'ha fet agre

Es diu d'una cosa que es fa malbé abans d'arribar a la maduresa o de donar el rendiment que pertoca.

plantes vinya

Encetar una bóta

Començar a treure'n vi

maneres de dir vinya

Enganyós el vi: primer dóna força i després la lleva

El vi és energètic; però en excés cau mal

beure vinya salut

Engreixar-se com una bóta

Venir molt gros

maneres de dir vinya

Ens ha collit el raïm, una forta pedregada

Les pedregades arrasen les collites. Ací es mira la desgràcia humorísticament

oratge vinya

Entre l'amarar i el veremar hi ha el gramar i l'espadar.

Es refereix a l'elaboració de la fibra tèxtil, bé de cànem, bé de lli. En l'elaboració de la fibra tèxtil, sia de cànem, sia de lli, a l'operació d'amarar-lo han de succeir les de bregar-lo i espadar-lo.

vinya

Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és

Sant Miquel: 29 setembre. Sant Francesc: 4 octubre. És temps de verema. És el consell definitiu per als viticultors! Ens marca el període crític de la collita del raïm, que va de Sant Miquel a Sant Francesc. A finals de setembre, el raïm ja sol estar al punt. Si t'esperes massa per buscar una maduració perfecta, corres el risc que les pluges de tardor podreixin el fruit. Pren la verema tal com és" vol dir que, tant si el raïm és dolç com si no ho és tant, val més collir-lo.

sants vinya

Escampar vi, bon destí; escampar sal, mal senyal

Es diu per a restar importància al fet que s’haja tombat alguna copa de vi en taula i per contra el llençar la sal és un mal presagi

menjar vinya

Escudella i vi fan bon sagí

Els plats de calent i el vi són molt alimentosos i engreixen molt quan van junts

menjar vinya

Esperit de vi

Alcohol etílic; etanol

maneres de dir vinya

Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà en la província de Tarragona

llocs menjar vinya

Ésser home de vi

Aquesta expressió s'usa per descriure algú que beu molt o que té una forta inclinació cap a l'alcohol, especialment el vi. Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol

persones vinya beure

Ésser una vinya

Ésser alguna cosa o situació molt productiva econòmicament o que dóna un gran benestar

maneres de dir vinya

Està que no arribarà a la caiguda del pàmpol

Es refereix a quan s'acaba una cosa. Entre elles la vida

mort vinya

Estar més borratxo que un cep

Anar molt begut. Aquesta frase feta compara l'estat d'embriaguesa extrema amb la immobilitat d'un cep de vinya, fent referència a algú que ha begut tant que no es pot moure o que està totalment inconscient.

vinya maneres de dir beure

Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina

Ridiculitza els estudiants de medicina, suggerint una falta d'experiència o coneixement pràctic bàsic. . S'utilitza tradicionalment per destacar una confusió còmica o una incompetència exagerada entre un líquid noble i un d'excretat.

salut vinya ensenyar

Estudiant de Medicina confon el vi amb l’orina

Ridiculitza la llavor dels metges. És un refrany irònic que fa referència a la falta d'experiència o a la suposada incompetència dels metges novells. Aquesta expressió s'utilitza tradicionalment per burlar-se de la poca habilitat pràctica d'aquells que estudien medicina en els seus inicis.

oficis salut vinya

Fa més una gota de mel que una bóta de vinagre

Significa que la suavitat, l'amabilitat i la persuasió són més eficaces que la violència, la duresa o la imposició per aconseguir alguna cosa. Indica que el bon tracte reeix millor que la força. La dolcesa (mel) resol millor els conflictes que l'agror (vinagre/fel).

vinya

Faci fred, faci calor, sempre m'agafo al porró

El vi és una beguda de tot l'any.

oratge vinya

Fer baqueta

Fer tabola amb vi

maneres de dir vinya

Fer cara de vi [o veremes]

vinya cos huma

Fer el got

Beure un got de vi

maneres de dir vinya beure

Fer trista verema.

vinya

Ferida dolenta, la que el vi no la renta

El vi reconforta momentàniament, però no cura res

salut vinya

Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur.

vinya

Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí

Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment

plantes vinya menjar aigua

Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire

Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment

aigua menjar vinya plantes

Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol [mallol = vinya, sarment]

Denota que el bon comportament acaba sent recompensat

parentiu vinya plantes

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi

11 novembre. L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota

mesos sants vinya beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha

11 novembre. Indica que fins a Sant Martí el vi novell és abundant i tothom en beu, però passat aquesta data, cal racionar-lo i només en beu qui n'ha guardat o en té prou. Marca l'inici del consum del vi nou i el final de l'abundància fàcil.

mesos sants vinya beure

Fins per Sant Pere, el vi enrere

29 juny. Aquesta dita és una lliçó de prudència vinícola que adverteix que el vi novell no s'ha de donar per acabat ni embotellar definitivament fins ben entrat l'estiu. "Anar enrere" significa que el vi encara pot "fer marxa enrere" en el seu procés de maduració o perdre qualitats si es mou abans d'hora.

mesos sants vinya

Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat

25 maig. Indica que el perill de les gelades primaverals persisteix fins a la festivitat de Sant Urbà, moment a partir del qual es considera que la vinya està fora de perill.

mesos sants vinya

Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment

La llenya prima fa molta flama però poca brasa

foc vinya

Foc de sarment, foc ardent

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

vinya foc

Foc de sarment, foc d'infern

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

foc vinya

Foc de sarments, foc de turments

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

vinya foc

Força i vi mal es varen avenir

L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física

mal vinya beure

Fred d'abril, no faltarà pa ni vi

La il·lusió influeix més en l’esperit que la realitat desagradable

oratge vinya mesos menjar

Fuig del vi si vols ser bon veí

Qui és habitual del vi és mal considerat pels altres

beure persones vinya

Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi

Conversa entre dues fadrines. La més jove diu això, tota orgullosa i envanida d'ella mateixa.

joc vinya beure

Garnatxa de l'Empordà, és el vi millor que hi ha.

vinya beure llocs

Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa.

25 maig. En cas de produir-se gelades, les collites es fan malbé. Avisa que les glaçades a finals de maig (prop del dia de Sant Urbà) són molt perjudicials, ja que poden destruir la vinya i el blat ja brotats, provocant la pèrdua de la collita de vi i de pa.

mesos oratge sants vinya

Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia.

Aquesta és una cançó popular o dita tradicional valenciana, específica de la comarca de la Ribera, que descriu amb to satíric i humorístic els costums de la seva gent: treballadora però seriosa ("bravatgera", "poca alegria"), austera en el menjar i beure ("pa i un glop de vi"), i matalassera.

vinya

Gent de vi, gent de per qui, per qui.

vinya beure gent

Gent de vi, gent mesquí.

gent beure vinya

Gent de vi, ni vespre ni matí.

Adverteix sobre la desconfiança envers les persones excessivament aficionades al vi (“gent de vi”), suggerint evitar-les tant al matí com a la tarda/nit (“ni vespre ni matí”) a causa de la seva manca de fiabilitat o inestabilitat. Aconsella evitar la companyia de borratxos o persones alcohòliques, ja que no són de fiar en cap moment del dia.

gent vinya beure

Gentussa de vinarra [vinarra=vi fort]

Gent de taverna. Borratxos

gent maneres de dir vinya beure

Gota a gota s'ompli la bóta

Significa que la constancia, la paciencia y el esfuerzo acumulado de pequeñas acciones permiten conseguir grandes objetivos. També es diu quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar.

consells vinya maneres de dir

Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.

Destaca el plaer i l'energia revitalitzant de la bellesa femenina i el bon vi. Suggereix que tots dos elements tenen la capacitat de fer despertar algú aviat i amb il·lusió.

bona persones vinya beure

Hi ha de tot a la vinya del Senyor [o de Déu]

Expressió per referir-se al món

maneres de dir mon vinya déu

Hi ha dues classes de vi, un de bo i l'altre de millor

bona vinya

Hi ha més acudits dins un bòtil de vi, que dins el cap d'un misser.

vinya

Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.

El vi fa dir coses que en situacions normals no es dirien.

persones vinya beure

Hi ha ram; és de mam; és de pi; hi ha vi.

vinya

Home borratxo, que vi no faço.

Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.

vinya beure

Home de vi, carregat de res [ò home de res]

Significa que una persona massa aficionada al vi esdevé poc fiable, poc seriosa o irresponsable. La dita subratlla que l'embriaguesa constant o l'alcoholisme anul·la la capacitat i el valor de la persona, convertint-la en un "no-ningú".

persones vinya beure

Home de vi, home de per aquí

L'"home de vi" és aquell que es queda clavat a la taverna o al celler. Com que està massa ocupat amb el porró, no va gaire lluny; sempre el trobaràs "per aquí". En resum, és una manera de dir que el vi fa arrelar (o estancar) a la gent al seu lloc d'origen.

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí

Un borratxo és un no-ningú, Aconsella evitar les persones addictes o molt aficionades a l'alcohol, ja que no són de fiar en cap moment del dia.

persones vinya beure

Home de vi, ni al vespre ni al matí; home d'aiguardent, ni de llevant ni de ponent, i home de cafè no és res

Adverteix sobre els perills de l'excés de consum d'alcohol i cafeïna, suggerint que els borratxos o els addictes al cafè no són fiables, no tenen valor o no arriben a ser "res". Es tracta d'una crítica popular a la pèrdua de seny i capacitat personal per culpa d'aquestes addiccions.

persones vinya beure

Home fluix, vi fort [o beguda forta]

La ingesta alcohòlica s’aconsella en els casos de defalliment de les forces físiques o de l’esperit

persones vinya beure

Home valent i bóta de vi bo, poc dura

Els valents, pel fet de donar la cara, dir les veritats i anar davant de tots, són els primers que l’enemic elimina, i els bons aliments són els més desitjats

persones vinya