Tema
parentiu
1.139 refranys catalogats sota aquest tema.
La mare ximpleta és, si el fill no riu al cap d'un mes
Qualsevol persona normal riu i disfruta amb el seu fill
parentiu riure/plorar
La marella fa el fill tarabella [marella = despectiu de mare / tarabella = destrellatat, tarambana]
Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes
parentiu
La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada
Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella
parentiu
La muller a son marit li tingui ben net el llit
Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella
parentiu
La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli
Es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit. Descriu de manera irònica les dones que no treballen ni fan feines domèstiques durant el dia (passegen), però que es veuen obligades a treballar de nit (cremar oli) per a recuperar el temps perdut..
amor dia i nit parentiu
La muller del mariner és casada i no n’és
La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més
oficis mar parentiu
La muller major és la millor.
Tradicionalment, aquest refrany feia valdre la maduresa, l'experiència i el seny d'una parella amb més bagatge vital, destacant que la convivència, la gestió de la llar i la saviesa popular que donen els anys són de gran valor en una relació.
amor parentiu
La nora, pa i fora; la filla, pa i cadira
Al·ludeix al diferent tracte que reben les filles i les nores
parentiu maneres de dir
La primera fa carrera
Significa que si la primera filla d'una casa fa un bon casament, també el solen fer bo les altres
parentiu
La primera flor de la carabassera
El primer fill o filla d'una família, però també relacionat amb una nissaga més ampla, el primer net o neta
maneres de dir plantes parentiu
La primera muller, pastora, i la segona, senyora
Reflecteix la creença que els homes que es casen per segona vegada solen tractar molt millor, amb més miraments i respecte, la segona esposa que no la primera. La primera muller, pastora: Fa referència als inicis, sovint vinculats a la modèstia, el treball dur, la senzillesa o a una època de menys recursos econòmics (la pastora). La segona, senyora: Simbolitza una etapa posterior de major prosperitat i maduresa, on es gaudeix d'una posició social més alta o d'una vida més còmoda (la senyora).
amor parentiu
La primera vegada dormen amb sa mare
Vol dir que una vegada ens podem enganyar o equivocar, però que ja estem escalivats i no tornarem a caure en l'equivocació o en l'engany
dormir parentiu
La primera, la granera; la segona, la senyora
És un reflex mordaç de com la maduresa o el penediment d'un vidu canviaven radicalment la dinàmica del seu segon matrimoni. L'ús de la paraula "granera" (l'escoba) fa referència directa a les feines més dures de la llar i al sacrifici. El refrany denuncia que, sovint, la primera esposa era la que ajudava a aixecar la casa des del no-res amb esforç i resignació, mentre que la segona es trobava la vida resolta i exigia un tracte de gran dama ("la senyora").
amor parentiu
La que es casa per diners, tota la vida criada és
Significa que qui es casa per interès econòmic perd la seva llibertat i dignitat, actuant com una persona subordinada ("criada") davant la parella rica durant tota la vida. S'utilitza per criticar els matrimonis d'interès. Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres.
amor diners parentiu
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
Reflexiona sobre la cura i l'atenció de la dona cap al marit, associant el vi amb la bona salut i l'alegria. La frase suggereix que una bona esposa ha de procurar el benestar del seu marit oferint-li vi, generalment després de menjar la sopa.
menjar vinya beure parentiu
La sang mai se torna aigua
Significa que els parents, encara que a vegades tinguin dissensions, sempre tendeixen a reconciliar-se i defensar-se mútuament
cos huma aigua parentiu
La sang s'hereta i el vici s'apega
Alliçona que els mals exemples són fàcilment imitats
parentiu cos huma
La sang vol dir i no vol dir
Significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos
cos huma parentiu
La sogra no es recorda de quan era nora
Es diu referint-se a les persones que quan tenen càrrec d'autoritat són massa exigents amb llurs subordinats
parentiu
La sogra, mal foc la coga
Ho diu qui no té bones relacions amb ella
foc parentiu
La sogra, ni de sucre és bona
Ho diu qui no té bones relacions amb ella
parentiu bona
La taula i el bon marit a la cara es porta escrit
La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre
menjar parentiu salut
La vídua rica amb un ull plora i amb l'altre replica
Descriu una dona que ha perdut el marit, però que alhora ha heretat una gran fortuna. D'una banda, l'ull que plora mostra la tristor o el dol aparent per la mort del cònjuge. De l'altra, l'ull que repica (toca les campanes de festa o festeja de nou) mostra la satisfacció o l'alleujament per la riquesa i la llibertat que guanya. S'aplica a persones que aparenten un sentiment de pèrdua o pena, però que al fons treuen un profit o un benefici important d'aquesta mateixa situació.
amor cos huma riure/plorar parentiu
La viuda plora, i els altres riuen en la boda
Fa referència a la situació en què una dona es torna a casar (generalment per conveniència, necessitat o pressió social), i mentre ella afronta el pas amb tristesa, por o enyorança pel seu difunt marit, els familiars i convidats ho celebren alegrement. El motiu d'aquesta alegria aliena acostuma a ser material: la boda sovint soluciona problemes econòmics, uneix herències o descarrega la família de la responsabilitat de mantenir-la.
amor riure/plorar parentiu
La xiqueta té soneta, sa mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars
llocs parentiu
Les baralles de muller i marit, de la taula al llit
Significa que les discussions o baralles entre una parella casada solen ser passatgeres, curtes i sense conseqüències greus, ja que de seguida es reconcilien. Indica que el conflicte s'acaba ràpidament, sovint en el mateix dia (passant de menjar a la taula a dormir al llit). Fa referència a com els afers de la parella es queden a l'àmbit privat de la llar.
amor parentiu
Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu
Qui de xiquet s’ha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt bé, de major, el que està bé i el que està mal
parentiu
Les criatures dels altres puden
La descendència dels altres sol molestar el veïnat, siga per jocs, sorolls, crits o plors
parentiu
Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa
Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat
parentiu
Les criatures diuen lo que senten dir
Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants
parentiu parlar
Les criatures fan lo que veuen fer als grans
Vol dir que cal estar alerta en fer coses delicades davant infants
parentiu
Les criatures no poden estar mai quietes
Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible
parentiu
Les criatures parlin quan les gallines pixin
És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults
parentiu parlar animals
Les criatures primeres crien les darreres
Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades
parentiu
Les criatures sempre tenen un budell buit
Vol dir que sempre estan dispostes a menjar
menjar parentiu
Les criatures tenen la vista als dits
Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes
parentiu cos huma
Les criatures te’n faran de verdes i de madures
Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible
parentiu
Les criatures, tot mullant-se creixen
Es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen
parentiu
Les disputes dels pares les paguen els fills
Serveix de justificació o de lamentació del fet que a vegades els fills hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors
parentiu
Les dones a casa, com els gats; els homes al carrer, com els gossos
Recomana que les dones estiguin dins casa seva i no vagin inútilment pel carrer o per casa d'altri
animals parentiu
Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares
Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat
parentiu
Les filles, per casar-les, ensenyar-les
Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia amostar-les en festes, balls i recepcions perquè conegueren possibles pretendents
parentiu
Les gales de les filles se mengen les collites
Adverteix que els luxes perjudiquen la base de l'economia
parentiu camp
Les mares són tapadores de les filles
Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en accions reprovables
parentiu
Les núvies d'avui, són les sogres de demà
parentiu
Les sogres i les cunyades són com les anses mal apegades
parentiu
Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor
Expressa amb un humor negre, cinisme i una visió patriarcal quins eren els tres moments feliços en la vida d'un home. Quan se casa: Representa l'inici d'una nova etapa de la llar o l'arribada d'una companyia. Quan mata el porc: Era un esdeveniment festiu i de supervivència que assegurava el menjar per a tot l'hivern. Quan la dona se li mor: Reflecteix la visió masclista on la mort del cònjuge (la muller) podia ser vista de manera cínica com un alleujament de càrregues o responsabilitats.
animals mort alegria parentiu
Llenya d'argilaga, foc de casada
Compara la gran i efímera flamarada de l’argelaga amb la fogositat d'una dona casada
plantes parentiu foc
Llevar-se el mos de la boca
Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb allò estrictament necessari per a sobreviure
parentiu
Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits
Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges, especialment si el té ben alimentat i content amb bon menjar Els ous fregits i la llonganissa representen un plat casolà, senzill i molt llaminer que aplaca la desconfiança.
amor menjar parentiu
Lluna va a sortir, marit aquí
oratge parentiu
Lo fill mort i l’àpi a l’hort
Es diu quan algú tenia mal comportament o quan no lamenten la pèrdua de la persona
parentiu plantes mort camp
Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare
Es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents
parentiu
Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc
En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets
joc foc parentiu
Los fills criats, los pesars doblats
Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies. Significa que, quan els fills creixen i es fan grans, les preocupacions i els problemes per als pares no s'acaben, sinó que es fan més grans i es multipliquen. Fills petits: Molta feina física i cura diària. Fills grans: Més llibertat, però problemes més complexos. Creixen els dubtes, patiments i responsabilitats sobre el seu futur.
parentiu
Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates
Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors
animals parentiu
L’amic triat i el germà com vinga.
No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu.
amistat parentiu
L’escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades
[escorpra = peix de carn saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic]. Sentencia que el parentiu polític no sol ser apreciat igual que el parentiu carnal
animals parentiu
L’home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona
Així sol ser perquè, en general, els homes maduren més tard que les dones i perquè el temps fèrtil d’elles és més curt que el d’ells
parentiu
L’home ric, amb la fama casa el fill
En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors
parentiu diners
L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills
Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible
diners parentiu persones
L’home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred
Certament
parentiu
Madrastra! Mala febre que l'encastra!
Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits
parentiu
Madrastra, desgraciat del qui la tasta
Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits
parentiu
Madrastra, el nom li basta
Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits
parentiu
Madrastra, en feren una de sucre i va esser agra!
Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits
parentiu
Madrastra, mare aspra, ni de cera ni de pasta
Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits
parentiu
Mai els fills engreixen als pares
Confirma que tots els sacrificis que fan els pares reverteixen en profit dels fills
parentiu
Mai els fills no han engreixat els pares.
parentiu
Mal camí passar-lo prest, —i passava el rosari a son pare
S'utilitza per estimular algú a fer una cosa que li desagrada o que li fa mandra, però que s'ha de fer inevitablement. Es diu referint-se als qui obren precipitadament en coses serioses i delicades. Qui "passa el rosari a son pare" corrent com si fos un mal camí, ho fa només per despatxar-lo de pressa i treure's l'obligació de sobre. Mostra una total falta de respecte i de consideració.
parentiu
Mal casat, de muller i fills despreciat
Qui no duu bona conducta quan és casat i té responsabilitats, és abandonat pels més pròxims
parentiu
Mal està la muller quan fa cridar el barber
oficis parentiu
Maldecaps, cap; criatures, poques
Recomana no complicar-se la vida més de l’estrictament necessari
parentiu
Mar passada, amor desoblidada
Es diu referint-se als qui, en haver-se absentat dels amics o familiars, se n'obliden o no els envien noves. Fa referència als llargs viatges amb vaixell d'abans, quan deixar enrere la costa significava trencar gairebé del tot amb el lloc i la gent de procedència.
amistat amor mar parentiu
Mar passada, mar oblidada
És una crítica a qui descuida els amics i parents d’antany o a qui vol oblidar experiències passades. Fa referència als llargs viatges amb vaixell d'abans, quan deixar enrere la costa significava trencar gairebé del tot amb el lloc i la gent de procedència.
amistat mar parentiu
Mare atordida cria la filla tolida
[tolit = baldat, discapacitat, impedit]. Qui actua atarantadament és un mal exemple per als altres
parentiu
Mare d’un fill sol, mare de dol
Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills
parentiu
Mare d’un fill, mare de dolor
Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills
parentiu
Mare enfillada, no mor enfitada
Vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners
diners parentiu
Mare feinenta fa ésser la filla dolenta
[feinenta = faenera, treballadora, diligent]. Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen
parentiu
Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa
És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents
parentiu indumentària
Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València
Les dones d’una casa solen estar molt unides per coincidir moltes hores en els mateixos quefers casolans, equilibri que es veu alterat quan hi intervé una persona aliena a la rutina
parentiu indumentària
Mare pietosa, cria sa filla melindrosa
Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals
parentiu
Mare que no cria, més que mare és tia
Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc
parentiu
Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia.
Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc
parentiu
Mare recatada, filla assegurada
[El recat: Fa referència a la prudència, la discreció o el comportament moderat d'abans]. Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles
parentiu
Mare reservada, filla assegurada
Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles
parentiu
Mare treballadora, filla gandula
Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen
parentiu treball
Mare valenta fa la filla dolenta
Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen
parentiu
Mare vella que té un fill, a la pubilla de no casar-se posa en perill
parentiu
Mare viva, filla tonta
Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen
parentiu
Mare, què cosa és casar? Filla, filar, parir i plorar
Adverteix que el casament implicava una vida de sacrifici, feina dura i patiment per a les dones. Filar: Representa el treball domèstic i les hores llargues de feina física sense descans. Parir: Simbolitza la càrrega de la maternitat i la criança dels fills en aquella època. Plorar: Mostra la tristesa, la submissió i les dificultats de la vida de casada.
amor riure/plorar parentiu
Mares i filles, bones veïnes
Es diu, amb certa ironia, de dos ben avinguts, que s'entenen bé, coincideixen en els gustos, en la manera de fer les coses
parentiu maneres de dir
Mares i filles, llops i guilles [guilla = rabosa, rabosot, guineu]
El caràcter i el comportament són elements distanciadors en la relació quotidiana
parentiu
Maria Dolors, filla meua, ¿què és el que t'ha deixat ton pare? La ombra d'una figuera i el para-sol al terrat!
parentiu
Marit gelós, d'un mal en té dos
Constata com la gelosia es converteix en un doble càstig per a qui la pateix. El primer mal (el real o imaginat): La por constant a ser enganyat o a perdre la seva parella. El segon mal (el propi turment): El patiment psicològic, l'ansietat i el neguit que ell mateix es genera dia i nit a causa de la seva obsessió. En definitiva, la dita ensenya que la gelosia és una actitud autodestructiva que duplica el dolor de qui la té, sense solucionar absolutament res.
amor parentiu
Marit i muller en la vellesa s'han de menester
[Menester (tenir menester): significa tenir necessitat]. Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes. Destaca com, a mesura que passen els anys, el matrimoni o la parella deixa en un segon pla la passió de la joventut per esdevenir una relació de suport mutu, companyia i cura indispensable.
amor parentiu
Marit i muller, caben dins una olla
Expressa de manera molt gràfica la profunda intimitat, unió i complicitat que hi ha (o hi hauria d'haver) en el matrimoni, fins al punt que no necessiten gaire espai per entendre's ni per conviure. La imatge de l'olla s'utilitza com una exageració humorística: si dues persones són capaces de reduir el seu espai al mínim i "cabre en un lloc tan estret", és perquè comparteixen una mateixa vida, un mateix voler i saben emmotllar-se l'un a l'altre.
amor parentiu
Marit i muller, són com l'aigua i el pitxer
Descriu la relació de parella com una unió de complementarietat perfecta i de dependència mútua, on cadascú fa una funció diferent però indispensable per a l'altre. L'aigua representa el contingut, la vida, la fluïdesa i la frescor. El pitxer és el continent, el suport, el refugi i allò que protegeix i manté l'aigua fresca i recollida. L'un sense l'altre perden el seu sentit pràctic: el pitxer buit no serveix de res, i l'aigua sense un recipient que la contingui s'escampa i es perd.
amor parentiu
Marit vull; al punt el vull; si no, no el vull
Es diu referint-se al qui és massa exigent en demanar una cosa sense mirar si és possible obtenir-la tot seguit. S'aplica especialment a qui demana una cosa i la vol immediatament ("al punt"), sense parar-se a pensar si és possible o realista obtenir-la de manera tan ràpida. La frase retrata, amb un punt d'ironia, una actitud tossuda de "ho vull ara mateix o ja no ho vull".
amor parentiu