Refranys parentiu

La mare que fills té massa, no morirà grassa

Qui ha d’alimentar moltes boques ha de fer grans esforços en detriment propi

parentiu

La mare que no cria, no és mare, que és tia

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

parentiu

La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria

Sempre s’ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits

parentiu

La mare que va i el pare que torne

Es diu per a expressar contrarietat o emprenyamenta. A voltes es contesta a qui ho diu «i el pare que torna»

parentiu

La mare ximpleta és, si el fill no riu al cap d'un mes

Qualsevol persona normal riu i disfruta amb el seu fill

parentiu riure/plorar

La marella fa el fill tarabella [marella = despectiu de mare / tarabella = destrellatat, tarambana]

Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes

parentiu

La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada

Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella

parentiu

La muller a son marit li tingui ben net el llit

Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella

parentiu

La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli

Es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit. Descriu de manera irònica les dones que no treballen ni fan feines domèstiques durant el dia (passegen), però que es veuen obligades a treballar de nit (cremar oli) per a recuperar el temps perdut..

amor dia i nit parentiu

La muller del mariner és casada i no n’és

La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més

oficis mar parentiu

La muller major és la millor.

amor parentiu

La nora, pa i fora; la filla, pa i cadira

Al·ludeix al diferent tracte que reben les filles i les nores

parentiu maneres de dir

La primera fa carrera

Significa que si la primera filla d'una casa fa un bon casament, també el solen fer bo les altres

parentiu

La primera flor de la carabassera

El primer fill o filla d'una família, però també relacionat amb una nissaga més ampla, el primer net o neta

maneres de dir plantes parentiu

La primera muller, pastora, i la segona, senyora

Vol dir que la segona esposa sol esser més ben tractada i respectada que la primera

amor parentiu

La primera vegada dormen amb sa mare

Vol dir que una vegada ens podem enganyar o equivocar, però que ja estem escalivats i no tornarem a caure en l'equivocació o en l'engany

dormir parentiu

La primera, la granera; la segona, la senyora

Significa que els qui han menyspreat la primera muller solen esser maltractats de la segona en haver contret segones núpcies

parentiu amor

La que es casa per diners, tota la vida criada és

Significa que qui es casa per interès econòmic perd la seva llibertat i dignitat, actuant com una persona subordinada ("criada") davant la parella rica durant tota la vida. S'utilitza per criticar els matrimonis d'interès. Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres.

amor diners parentiu

La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi

Reflexiona sobre la cura i l'atenció de la dona cap al marit, associant el vi amb la bona salut i l'alegria. La frase suggereix que una bona esposa ha de procurar el benestar del seu marit oferint-li vi, generalment després de menjar la sopa.

menjar vinya beure parentiu

La sang mai se torna aigua

Significa que els parents, encara que a vegades tinguin dissensions, sempre tendeixen a reconciliar-se i defensar-se mútuament

cos huma aigua parentiu

La sang s'hereta i el vici s'apega

Alliçona que els mals exemples són fàcilment imitats

parentiu cos huma

La sang vol dir i no vol dir

Significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos

cos huma parentiu

La sogra no es recorda de quan era nora

Es diu referint-se a les persones que quan tenen càrrec d'autoritat són massa exigents amb llurs subordinats

parentiu

La sogra, mal foc la coga

Ho diu qui no té bones relacions amb ella

foc parentiu

La sogra, ni de sucre és bona

Ho diu qui no té bones relacions amb ella

parentiu bona

La taula i el bon marit a la cara es porta escrit

La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre

menjar parentiu salut

La vídua rica amb un ull plora i amb l'altre replica

Es diu referint-se a la dona que ha quedat viuda de marit ric

riure/plorar parentiu cos huma amor

La viuda plora, i els altres riuen en la boda

parentiu riure/plorar amor

La xiqueta té soneta, sa mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars

llocs parentiu

Les baralles de muller i marit, de la taula al llit

Vol dir que aquestes baralles solen esser curtes i sense conseqüències

amor parentiu

Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu

Qui de xiquet s’ha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt bé, de major, el que està bé i el que està mal

parentiu

Les criatures dels altres puden

La descendència dels altres sol molestar el veïnat, siga per jocs, sorolls, crits o plors

parentiu

Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa

Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat

parentiu

Les criatures diuen lo que senten dir

Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants

parentiu parlar

Les criatures fan lo que veuen fer als grans

Vol dir que cal estar alerta en fer coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures no poden estar mai quietes

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu

Les criatures parlin quan les gallines pixin

És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults

parentiu parlar animals

Les criatures primeres crien les darreres

Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades

parentiu

Les criatures sempre tenen un budell buit

Vol dir que sempre estan dispostes a menjar

menjar parentiu

Les criatures tenen la vista als dits

Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes

parentiu cos huma

Les criatures te’n faran de verdes i de madures

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu

Les criatures, tot mullant-se creixen

Es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen

parentiu

Les disputes dels pares les paguen els fills

Serveix de justificació o de lamentació del fet que a vegades els fills hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors

parentiu

Les dones a casa, com els gats; els homes al carrer, com els gossos

Recomana que les dones estiguin dins casa seva i no vagin inútilment pel carrer o per casa d'altri

animals parentiu

Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares

Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat

parentiu

Les filles, per casar-les, ensenyar-les

Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia amostar-les en festes, balls i recepcions perquè conegueren possibles pretendents

parentiu

Les gales de les filles se mengen les collites

Adverteix que els luxes perjudiquen la base de l'economia

parentiu camp

Les mares són tapadores de les filles

Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en accions reprovables

parentiu

Les núvies d'avui, són les sogres de demà

parentiu

Les sogres i les cunyades són com les anses mal apegades

parentiu

Les tres alegries de l'home són: quan se casa, quan mata el porc i quan la dona se li mor

alegria parentiu animals mort

Llenya d'argilaga, foc de casada

Compara la gran i efímera flamarada de l’argelaga amb la fogositat d'una dona casada

plantes parentiu foc

Llevar-se el mos de la boca

Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb allò estrictament necessari per a sobreviure

parentiu

Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits

Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges

menjar amor parentiu

Lluna va a sortir, marit aquí

oratge parentiu

Lo fill mort i l’àpi a l’hort

Es diu quan algú tenia mal comportament o quan no lamenten la pèrdua de la persona

parentiu plantes mort camp

Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare

Es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents

parentiu

Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc

En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets

joc foc parentiu

Los fills criats, los pesars doblats

Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

parentiu

Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates

Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors

animals parentiu

L’amic i el gendre, en tot l’hivern no es troben

Significa que la veritable amistat no es veu afectada per la distància o la falta de contacte físic

amistat parentiu

L’amic triat i el germà com vinga.

No som lliures d’elegir els nostres familiars, amb els quals pot ser que renyim per qüestions de caràcter o de gustos. Se li diu a un amic com a lloança, i a un parent com a menyspreu.

amistat parentiu

L’amor d’una mare és la cosa més gran del món

Gran veritat

parentiu mon amor

L’escorpra, la sogra i les cunyades tenen punxes metzinades

[escorpra = peix de carn saborosa i espines verinoses al llom / metzinat = verinós, tòxic]. Sentencia que el parentiu polític no sol ser apreciat igual que el parentiu carnal

animals parentiu

L’home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona

Així sol ser perquè, en general, els homes maduren més tard que les dones i perquè el temps fèrtil d’elles és més curt que el d’ells

parentiu

L’home es casa quan vol, i la dona quan pot

Abans, l’home tenia moltíssima més llibertat que la dona per a qualsevol cosa, i la dona depenia de la voluntat del pare

parentiu amor

L’home ric, amb la fama casa el fill

En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors

parentiu diners

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills

Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible

diners parentiu persones

L’home, quan és xiquet, al braç de sa mare, sempre té fred

Certament

parentiu

Madrastra! Mala febre que l'encastra!