`

Refranys parentiu

parentiu

La mare pietosa cria la filla melindrosa [melindrós = reguinyat, delicat, maniós]

Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals

parentiu

La mare que és atordida, a la filla fa tolid [tolit = tarat, disminuït]

Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes

parentiu

La mare que fills té massa, no morirà grassa

Qui ha d’alimentar moltes boques ha de fer grans esforços en detriment propi

parentiu

La mare que no cria, no és mare, que és tia

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

parentiu

La mare que només té una filla, o la malcasa o la malcria

Sempre s’ha dit que els fills únics estan malcriats per superprotegits

parentiu riure/plorar

La mare ximpleta és, si el fill no riu al cap d'un mes

Qualsevol persona normal riu i disfruta amb el seu fill

parentiu

La marella fa el fill tarabella [marella = despectiu de mare / tarabella = destrellatat, tarambana]

Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes

parentiu

La millor casada, és la que no té sogra ni cunyada

Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella

parentiu

La muller a son marit li tingui ben net el llit

Qui es dedique a la casa ha de tenir-la en condicions per a qui treballa fora d’ella

amor parentiu dia i nit

La muller de Marc Antoni, de dia passeja i de nit crema oli

Es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit

oficis mar parentiu

La muller del mariner és casada i no n’és

La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més

parentiu maneres de dir

La nora, pa i fora; la filla, pa i cadira

Al·ludeix al diferent tracte que reben les filles i les nores

parentiu

La primera fa carrera

Significa que si la primera filla d'una casa fa un bon casament, també el solen fer bo les altres

maneres de dir plantes parentiu

La primera flor de la carabassera

El primer fill o filla d'una família, però també relacionat amb una nissaga més ampla, el primer net o neta

amor parentiu

La primera muller, pastora, i la segona, senyora

Vol dir que la segona esposa sol esser més ben tractada i respectada que la primera

dormir parentiu

La primera vegada dormen amb sa mare

Vol dir que una vegada ens podem enganyar o equivocar, però que ja estem escalivats i no tornarem a caure en l'equivocació o en l'engany

parentiu amor

La primera, la granera; la segona, la senyora

Significa que els qui han menyspreat la primera muller solen esser maltractats de la segona en haver contret segones núpcies

amor diners parentiu

La que es casa per diners, tota la vida criada és

Quan un dels integrants de la parella és el ric, és més important o té un pes real o social més gran que l’altre, que és el pobre per comparació, almenys des del punt de vista dels altres

cos huma aigua parentiu

La sang mai se torna aigua

Significa que els parents, encara que a vegades tinguin dissensions, sempre tendeixen a reconciliar-se i defensar-se mútuament

parentiu cos huma

La sang s'hereta i el vici s'apega

Alliçona que els mals exemples són fàcilment imitats

cos huma parentiu

La sang vol dir i no vol dir

Significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos

parentiu

La sogra no es recorda de quan era nora

Es diu referint-se a les persones que quan tenen càrrec d'autoritat són massa exigents amb llurs subordinats

foc parentiu

La sogra, mal foc la coga

Ho diu qui no té bones relacions amb ella

parentiu bona

La sogra, ni de sucre és bona

Ho diu qui no té bones relacions amb ella

menjar parentiu salut

La taula i el bon marit a la cara es porta escrit

La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre

riure/plorar parentiu cos huma amor

La vídua rica amb un ull plora i amb l'altre replica

Es diu referint-se a la dona que ha quedat viuda de marit ric

amor parentiu

Les baralles de muller i marit, de la taula al llit

Vol dir que aquestes baralles solen esser curtes i sense conseqüències

parentiu

Les contemplacions dels avis es paguen a bon preu

Qui de xiquet s’ha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt bé, de major, el que està bé i el que està mal

parentiu

Les criatures dels altres puden

La descendència dels altres sol molestar el veïnat, siga per jocs, sorolls, crits o plors

parentiu

Les criatures dieun a la plaça el que senten a casa

Recomana no dir certes coses en presència de xiquets perquè no saben guardar secrets i diuen fora de casa allò que senten dir als pares, inclús usant paraules de les que desconeixen el significat

parentiu parlar

Les criatures diuen lo que senten dir

Vol dir que cal estar alerta en parlar de coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures fan lo que veuen fer als grans

Vol dir que cal estar alerta en fer coses delicades davant infants

parentiu

Les criatures no poden estar mai quietes

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu parlar animals

Les criatures parlin quan les gallines pixin

És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults

parentiu

Les criatures primeres crien les darreres

Abans, els fills majors s’ocupaven dels més menuts, sobretot en les famílies nombroses, principalment entre la pagesia que vivia en masies aïllades

menjar parentiu

Les criatures sempre tenen un budell buit

Vol dir que sempre estan dispostes a menjar

parentiu cos huma

Les criatures tenen la vista als dits

Els xiquets de pit coneixen més pel tacte que per la vista, la qual van adquirint al llarg de les setmanes

parentiu

Les criatures te’n faran de verdes i de madures

Es diu perquè el seu comportament sempre és impredictible

parentiu

Les criatures, tot mullant-se creixen

Es diu al·ludint a la freqüència amb què els infants petits es compixen

parentiu

Les disputes dels pares les paguen els fills

Serveix de justificació o de lamentació del fet que a vegades els fills hereten malalties, enemistats, deutes... dels progenitors

animals parentiu

Les dones a casa, com els gats; els homes al carrer, com els gossos

Recomana que les dones estiguin dins casa seva i no vagin inútilment pel carrer o per casa d'altri

parentiu

Les filles ben casades, ben lluny de les seues mares

Aconsella no interferir en la vida matrimonial de qui ja s’ha independitzat

parentiu

Les filles, per casar-les, ensenyar-les

Com que les xiques, abans, no solien eixir de la casa familiar, convenia amostar-les en festes, balls i recepcions perquè conegueren possibles pretendents

parentiu camp

Les gales de les filles se mengen les collites

Adverteix que els luxes perjudiquen la base de l'economia

parentiu

Les mares són tapadores de les filles

Confirma que els progenitors, en general, solen ser protectors dels fills, inclús en accions reprovables

plantes parentiu foc

Llenya d'argilaga, foc de casada

Compara la gran i efímera flamarada de l’argelaga amb la fogositat d'una dona casada

parentiu

Llevar-se el mos de la boca

Qui dedica tots els mitjans al fill, es queda amb allò estrictament necessari per a sobreviure

menjar amor parentiu

Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits

Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges

parentiu plantes mort camp

Lo fill mort i l’àpi a l’hort

Es diu quan algú tenia mal comportament o quan no lamenten la pèrdua de la persona

parentiu

Lo minyó, quan perd son pare, allunyau-lo de sa mare

Es diu perquè els infants sense pare solen esser criats per la mare amb massa contemplacions i surten dolents

joc foc parentiu

Lo que diuen los pares al foc ho xarren los xiquets al joc

En la família on hi ha xiquets és difícil guardar secrets

parentiu

Los fills criats, los pesars doblats

Els pares, sempre pateixen pels fills, pels seus actes i per les seues circumstàncies

animals parentiu

Los fills de gats, tard o prompte, acacen rates

Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors

amistat parentiu

L’amic i el gendre, en tot l’hivern no es troben

Significa que la veritable amistat no es veu afectada per la distància o la falta de contacte físic

parentiu

L’home ben casat ha de tenir deu anys més que la dona

Així sol ser perquè, en general, els homes maduren més tard que les dones i perquè el temps fèrtil d’elles és més curt que el d’ells

parentiu amor

L’home es casa quan vol, i la dona quan pot

Abans, l’home tenia moltíssima més llibertat que la dona per a qualsevol cosa, i la dona depenia de la voluntat del pare

parentiu diners

L’home ric, amb la fama casa el fill

En general, la gent considera que els fills dels rics, dels poderosos o dels famosos tenen les qualitats o l’herència dels seus progenitors

diners parentiu persones

L’home té dos enemics volguts: els béns i els fills

Impliquen la preocupació i l’esforç per mantenir-los i procurar-los el millor futur possible

parentiu

Madrastra! Mala febre que l'encastra!

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

Madrastra, desgraciat del qui la tasta

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

Madrastra, el nom li basta

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

Madrastra, en feren una de sucre i va esser agra!

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

Madrastra, mare aspra, ni de cera ni de pasta

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

Mai els fills engreixen als pares

Confirma que tots els sacrificis que fan els pares reverteixen en profit dels fills

parentiu

Mal camí passar-lo prest, —i passava el rosari a son pare

Es diu referint-se als qui obren precipitadament en coses serioses i delicades

parentiu

Mal casat, de muller i fills despreciat

Qui no duu bona conducta quan és casat i té responsabilitats, és abandonat pels més pròxims

parentiu

Maldecaps, cap; criatures, poques

Recomana no complicar-se la vida més de l’estrictament necessari

amor amistat mar parentiu

Mar passada, amor desoblidada

Es diu referint-se als qui, en haver-se absentat dels amics o familiars, se n'obliden o no els envien noves

parentiu mar amistat

Mar passada, mar oblidada

És una crítica a qui descuida els amics i parents d’antany o a qui vol oblidar experiències passades

parentiu

Mare atordida cria la filla tolida [tolit = baldat, discapacitat, impedit]

Qui actua atarantadament és un mal exemple per als altres

parentiu

Mare d’un fill sol, mare de dol

Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills

parentiu

Mare d’un fill, mare de dolor

Els fills únics tenen la fama de ser consentits i, per tant, malcriats, ja que les atencions maternes hi queden concentrades i no repartides entre altres fills

diners parentiu

Mare enfillada, no mor enfitada

Vol dir que el qui té fills no pot estalviar diners

parentiu

Mare feinenta fa ésser la filla dolenta [feinenta = faenera, treballadora, diligent]

Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen

parentiu indumentària

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota la casa

És creença general que les sogres i les nores no solen dur-se bé perquè provénen de famílies i educacions diferents

parentiu indumentària

Mare i filla caben en una camisa; sogra i nora, ni en tota València

Les dones d’una casa solen estar molt unides per coincidir moltes hores en els mateixos quefers casolans, equilibri que es veu alterat quan hi intervé una persona aliena a la rutina

parentiu

Mare pietosa, cria sa filla melindrosa

Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals

parentiu

Mare que no cria, més que mare és tia

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

parentiu

Mare que, podent, a son fill no cria, no és mare, sinó que és tia.

Una mare s’ha de dedicar plenament als seus fills, que són una part d’ella mateixa. Si no es fa així, l’amor es distancia un poc

parentiu

Mare recatada, filla assegurada

Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles

parentiu

Mare reservada, filla assegurada

Les mares solen ser l’exemple a imitar per les filles

parentiu treball

Mare treballadora, filla gandula

Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen

parentiu

Mare valenta fa la filla dolenta

Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen

parentiu

Mare viva, filla tonta

Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen

parentiu riure/plorar amor

Mare, què cosa és casar? Filla, filar, parir i plorar

Adverteix que el casament és patiment per a una dona