parentiu

Matrimoni sense fills, arròs sense oli

Significa que una vida en parella sense descendència manca d'alegria i gràcia, de la mateixa manera que un plat d'arròs cuinat sense oli queda eixut i insípid.

amor plantes parentiu

Menjar de grill no és per mon fill.

animals menjar parentiu

Mentre la criatura és a dida, bona vida; quan la criatura és criada, ni dida ni dinada

[dida = mainadera, criada, “cangur”], Quan es disposa de temps lliure perquè d’altres ens fan la feina, tot és meravellós

parentiu

Més corre una gota de sang que un riu d'aigua

Significa que els llaços familiars i l'amor entre parents són més forts i influents que qualsevol altra passió o relació. Subratlla la idea que la sang (parentiu) tira més que no pas l'aigua (altres vincles), sovint indicant que la família és prioritària.

cos huma parentiu

Més prop de la carn està la camisa que no el gipó

Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs

parentiu indumentària

Més val al·lots que malalties

Es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills

salut parentiu

Més val fadrí pobre que viudo ric

És una opinió

parentiu diners

Més val un bon amic que cent parents

Significa que un bon amic pot oferir més ajuda, suport i fidelitat que molts familiars junts. Destaca que l'amistat autèntica es tria i val més que els llaços de sang.

amistat parentiu

Més val un bon amic que deu cunyats o cosins

Significa que sovint pots confiar més en l'ajuda, el suport i l'afecte d'un bon amic que en el de la teva pròpia família. És una interpretació que deixa en mal lloc els parents polítics o llunyans

amistat bona parentiu

Més val un bon amic que parent ni cosí

Significa que sovint pots confiar més en l'ajuda, el suport i l'afecte d'un bon amic que en el de la teva pròpia família. És una interpretació que deixa en mal lloc els parents polítics o llunyans

amistat parentiu

Més val un bon amic que un parent ric

Significa que ens hem de refiar més de l'ajut i la solidaritat d'un bon amic que no pas de la família o dels parents, fins i tot si aquests tenen diners.

amistat parentiu

Mil i mil dos mil, mon pare està més gros que un pernil.

Sol fer-se servir com a fórmula rítmica o joc de paraules per divertir els infants, o simplement per tancar una explicació de manera còmica i sonora. «Mil i mil dos mil»: És una crossa rimada que serveix com a preàmbul mètric per introduir el ritme, molt típica de les cançons i jocs de fira infantils. S'utilitza el pernil com a imatge de greix, rodonor o volum per ressaltar de forma exagerada que el pare està molt gras o ben tip.

parentiu

Molt de mut que la mare dorm

dormir parentiu

Moltes filles a casa, mala brasa

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu

Moltes filles i males vinyes desfan l’alberg. [alberg = negoci familiar, patrimoni]

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència.

parentiu vinya

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya persones casa

Molts fills i poc pa, anar a captar

Destaca les dificultats econòmiques de les famílies nombroses amb pocs recursos. Significa que quan hi ha molts fills i poc aliment a casa, l'única sortida que quedava antigament era anar a captar, és a dir, demanar almoina o caritat per poder sobreviure.

menjar parentiu

Molts germans en un consell, allò que és blanc ho fan tornar vermell

Vol dir que quan hi ha molts interessats en una cosa, la fan prevaler

consells parentiu

Molts parents a aconsellar, però pocs a ajudar

Donar consells és fàcil i barat, però resoldre problemes o fer faena per a un altre costa més

consells parentiu

Muller arreglada, el llit fet i pentinada

Abans de fer unes coses s’han d’haver fer unes altres més necessàries

parentiu

Muller de mariner, vídua gairebé

La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més

oficis mort mar parentiu

Muller i pollí, pren-los del veí

Aconsella triar les coses importants de la vida —com la parella o els animals de treball— dins d'un entorn proper i conegut per a evitar sorpreses desagradables. Si compres un animal al teu veí de tota la vida, saps perfectament quina fusta té, si ha patit malalties, si és treballador o si té algun vici ocult. En l'antiga societat rural, casar-se amb algú del mateix poble o de la mateixa contrada assegurava que en coneixies la família, la reputació, els costums i la manera de fer.

amor animals parentiu

Muller jove i bon marit, bona nit

Es fa servir per a descriure la situació idíl·lica d'un matrimoni ben avingut, jove i apassionat, on tot funciona a la perfecció. Significa que quan hi ha joventut, harmonia i bona entesa en la parella, tot va bé i es pot descansar amb tranquil·litat i pau. L'expressió de desitjar una «bona nit» té un clar doble sentit en la cultura popular. Insinua que, en tractar-se d'una parella jove i ben coordinada, les nits seran mogudes, satisfactòries i plenes de passió eròtica.

amor parentiu

Muller malcarada i paella foradada, mal per la casa

casa mal parentiu

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

Es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé. Descriu la postura de qui dissimula davant dels altres (com ara el cònjuge) fent veure que menja poc.

amor menjar parentiu

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers. Es refereix a les persones que fingeixen no tenir gana o mengen molt poc en públic, però que d'amagat o més tard s'atipen de bon grat. S'utilitzava també com un avís o ironia respecte a la falsedat en aparença.

amor menjar parentiu

Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut

Viure en parella requereix cedir i transigir per part dels dos en moltes ocasions per a la bona convivència de la família sencera

parentiu amor

Músics, xics i criatures, a la millor la fan

Són tres col·lectius amb fama de no tenir molt trellat

música parentiu oficis

Mut i callosa, que ve la rabosa

[Callosa d'en Sarrià, municipi alacantí de la comarca de la Marina Baixa] [callosa = silenci]. Recomana callar. L’advertiment, originalment dirigit als xiquets menuts, fa que se senten desemparats com corderets

animals parlar parentiu

Negocis amb parents, resulten dolents

parentiu

Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler

2 de febrer. Adverteix que no s'han de prendre decisions basant-se en les primeres impressions sota una mala il·luminació. El candeler fa referència al dia de la Candelera, (època de poca llum de sol) i a l'ús d'una candela per il·luminar-se. El teler: Amb l'us de la llum tènue d'una candela, els defectes de la roba quedaven completament ocults. La dona: Advertia que la bellesa o les qualitats d'una persona no s'havien de jutjar de nit o amb poca il·luminació que pogués amagar imperfeccions.

amor festivitats parentiu

Ni el pare es morirà, ni nosaltres soparem

Es diu per indicar que es fa una cosa ansiosament, amb gran pressa

parentiu mort menjar

Ni els morts, ni els absents, tenen amics ni parents

Significa que la distància física o la mort fan que les persones oblidin ràpidament els qui ja no hi són o viuen lluny.

amistat mort parentiu

Ni es mor el pare ni sopem

Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal

menjar mort parentiu

Ni massa filles ni massa vinyes

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

vinya parentiu

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya casa

Ni per foc ni per muller no deixis ta casa i vagis al carrer

Recomana controlar bé les coses més íntimes i no descuidar allò que ens convé

foc casa parentiu

No alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall

vinya parentiu animals

No diguis que tens la filla ben casada, que no sigui morta i enterrada

Significa que mai s'ha de donar una situació per totalment segura o resolta abans d'hora, ja que les circumstàncies poden canviar radicalment en qualsevol moment. En el context del refrany, encara que semblit que una filla ha fet un "bon casament" i té el futur assegurat, la relació es pot tòrcer, el marit pot faltar o la fortuna es pot perdre.

amor parentiu

No es pot fer res davant de les criatures

Les criatures són un destorb per a les activitats familiars o conjugals, i un perill perquè tot ho xarren

parentiu

No faria un favor ni a son germà

Ho diuen d'una persona molt egoista o poc amable

maneres de dir parentiu

No hem pesa que mon fill siga jugador, sinó que vaja darrere de rescabalar-se

És preferible un mal menor a un mal major

parentiu dia i nit joc

No hi ha amor com el de la mare

Expressa la grandesa i la incondicionalitat de l'amor matern. Significa que cap altre afecte (ja sigui de parella, d'amics o de parents) es pot comparar al d'una mare, que és capaç d'estimar i sacrificar-se pels seus fills per damunt de qualsevol circumstància o defecte.

amor persones parentiu

No hi ha març que no marcegi, ni bord que no bordegi, ni dona que no bogegi, ni fill d'ase que no brami

mesos parentiu oratge

No hi ha millor fusada que la sogra enterrada

[La fusada: Fa referència a la quantitat de fil que cap en un fus]. Reflecteix la històrica (i sovint injusta) rivalitat i mala relació que la cultura popular sol atribuir a la relació entre nora i sogra.El seu significat directe és que una dona no treballa mai tan tranquil·la ni rendeix tant com quan no té la sogra a prop vigilant-la o criticant-la. Antigament, filar era una de les tasques domèstiques diàries de les dones. Una "bona fusada" significava haver fet molta feina i de qualitat.

amor mort parentiu

No hi ha millors parents que els divuitens, ni millors amics que els reals de huït

[Els divuitens: Fa referència a un parentiu molt i molt llunyà (de divuitè grau), pràcticament inexistent. Els reals de huït: Fa referència a una moneda o a un concepte d'amistat interessada o de poc valor (d'huit rals), poc ferma]. Significa que els parents llunyans i els amics interessats o poc sòlids no ajuden gens, posant de manifest amb ironia que no es pot comptar ni amb uns ni amb els altres.

amistat parentiu

No mor pollí per cop de sa mare, ni infant per ferida de son pare

parentiu

No mostres als fills amor, perquè no et causen dolor

Adverteix sobre els perills de l'excés de permissivitat o d'un afecte mal entès cap als infants. A vegades, l’excés d’amor és aprofitat pels fills per a comportar-se malament, sabedors que tot els serà perdonat. El «dolor» fa referència al sofriment futur que els pares poden patir en veure la mala conducta o la manca de disciplina dels fills mal criats.

amor parentiu

No plorar sinó d'un ull

Aconsella a la dona viuda que no perdi gaire temps plorant el marit, sinó que de seguida n'ha de buscar un altre

parentiu riure/plorar cos huma

No s'hereten sols els bancals

Es fa servir per a expressar que un fill o una filla s'assembla al pare o a la mare

maneres de dir parentiu

No sempre els fills ixen als pares

parentiu

No tenir amics ni parents, [o No tenir parent ni benvolent]

Significa estar molt sol i no tenir ningú disposat a ajudar-te o protegir-te. S'utilitza per descriure una situació de desemparament absolut, on una persona no pot comptar amb l'ajuda de cap conegut, amic o familiar.

amistat maneres de dir parentiu

Noia, si feliç vols ser, no et casis amb mariner

Adverteix de la vida incerta i solitària que comporta conviure amb algú que treballa al mar. La gent que treballa al mar no està mai en casa i pot no tornar-hi mai més

amor oficis mar parentiu

Noies boges i per casar, mal bestiar de guardar

Les fadrines en edat casadora donen als pares la preocupació de mirar amb qui es casaran, a més que quan es junten moltes dones, encara que siga treballant, xerren moltíssim i fan conxorxa contra el pare

parentiu animals

Només un fill, com el cucut

Criar fills implica sacrifici i esforç per molts anys

animals parentiu

Observa el fill el que fa son pare i escolta atent la veu de sa mare

És un bon consell que no sempre s’aplica

parentiu

Ocell de baixa condició, si alt vola, poc li dura

Qui pretén destacar o triomfar en algun camp o activitat professional sense comptar amb padrins o tradició familiar, ho té molt difícil

animals parentiu

Olivera de ton avi, i figuera de ton pare, i vinya de tu mateix

millor producció la dóna l’olivera vella, la figuera de mitja edat i la vinya jove

vinya parentiu plantes

Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves temàtica: plantes, vi, parentiu

Explica de la natura segons cada generació: Oliveres del teu avi: L'olivera triga molts anys a créixer i ser plenament productiva, però viu segles. Les que plantes avui les gaudiran els teus néts. Figueres del teu pare: La figuera té una vida mitjana. Triga uns anys a fer fruit, ideal perquè la planti un pare i en gaudeixi el fill. Vinyes teves: El cep de vinya creix molt ràpid i produeix de seguida. El mateix pagès que la planta en recull el fruit i fa el seu propi vi.

plantes vinya parentiu

On hi ha xiquets, fadrines, no es crien teranyines

Adverteix les futures mares que els xiquets ho reboliquen tot

parentiu

On tingues el niu, no poses el piu

No convé mesclar les relacions amoroses i sexuals amb altres activitats, com ara les familiars o les laborals, perquè en algun moment es pot produir un conflicte d’interessos entre dos ambients diferents

amor parentiu

Oncle ric, un bon amic

Significa que tendim a considerar amic o a tenir més consideració per un familiar si aquest té diners o és ric. La frase té un sentit irònic. Indica que l'interès econòmic o material sovint apropa les persones a la família rica. Recorda com els diners o la generositat d'un parent influent canvien la percepció que se'n té.

amistat diners parentiu

Oncles i ties, el dol quinze dies; si no et deixen res, vuit i no més

Així sol ser

parentiu mort

Ovella petarrella, a cent anys sembla novella

[ovella "petarrella": animal eixerit, viu i fort]. Fa elogi de la bona constitució física i de la resistència, fent servir la metàfora d'una ovella que manté un aspecte jove malgrat el pas del temps. Afirma exagerant ("a cent anys") que les persones o els animals que neixen forts, sans i actius triguen molt de temps a envellir i mantenen un esperit o un aspecte jove ("sembla novella"). S'aplica a la gent gran que arriba a edats molt avançades amb una salut de ferro i una gran claredat mental.

animals parentiu

Pa de mill, no el dones a ton fill

El mill és un cereal que costa de digerir

parentiu menjar

Para la taula Ciceta, que el marit porta ganeta.

menjar parentiu

Pare guanyador, fill dissipador

A vegades, els fills no aprecien els sacrificis fets pels pares i els fan servir per al seu propi profit

diners parentiu

Pare pobre no té fills

Una economia precària no pot alimentar, vestir ni educar ningú

parentiu diners

Parents del meu conjunter, parent per afinitat

parentiu

Parents i trastos vells, ben pocs o sense ells

parentiu vell

Parlant de [el tema que vulgueu], mon pare té un trabuc

Es diu quan algú se n’ix del tema de la conversa

parentiu

Part llarg, i encara filla

Es diu que el sexe del fetus està relacionat amb les fases de la lluna i amb els símptomes físics

parentiu

Pel bon vi no hi ha amic ni cosí.

Significa que davant d'un vi excel·lent s'obliden les consideracions personals o familiars per a qui no en vulgui compartir o no en vulgui deixar perdre ni una gota. Descriu la temptació de guardar-se el bon vi o de beure'se'l un sol abans que convidar els altres, fins i tot si són amics íntims o familiars propers.

amistat bona vinya parentiu

Per a estar bé al món, lo pare ha d’estar a l’infern

Menyspreen la conducta paterna tot reconeixent-ne l’autoritat o l’herència

parentiu mon be

Per això plora, la criatura

Es diu quan la raó que s’exposa és la causa d’una queixa o d’un capteniment, encara que no ho sembli

parentiu

Per anar bé, les criatures s’han de calçar a l’església

Els xiquets solen embrutar-se molt perquè sempre que poden estan jugant; per tant, convé adecentar-los i vestir-los en l’últim moment

parentiu

Per bona que sigui la sogra, millor qui no en troba

parentiu bona

Per casar bé les filles, no les faces pubilles

[pubilla o povila = hereva, hereua o hereuera]. Convé que tinguen patrimoni, però no tot el de la família, per tal que el marit aporte la part principal

parentiu

Per casar filles donzelles, no vengues moltons ni ovelles

Vol dir que no cal frissar massa de veure casades les filles. Abans, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns bens: diners, joies, mobles, parament de taula i de llit, animals...

animals diners parentiu

Per casar filles solteres, no vengues moltons ni ovelles

[moltó = mascle de l’ovella, mardà]. De ben antic, per a casar una filla se l’havia de dotar amb alguns béns: diners, joies, mobles

animals parentiu

Per castigar la muller, molt gran causa hi ha d'haver

parentiu

Per la dona casada, els fills i la casa

Reflecteix la mentalitat conservadora d'altres èpoques sobre el paper de la dona en la societat. Són les ocupacions que convenen des del punt de vista del marit Marca un límit clar entre la vida pública (dels homes) i la vida privada o domèstica (de les dones).

parentiu

Per la Pasqua i per Nadal, cada ovella al seu corral

25 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família, de la mateixa manera que les ovelles tornen a la seguretat del seu corral. S'aplica a aquells que viuen lluny o estan dispersos, recordant que la llar és el centre d'afecte i retrobament.

animals festivitats parentiu

Per la pera o per la maçana ma filla mai està sana

plantes parentiu salut

Per Nadal cada ovella al seu corral

25 desembre. Per les festes de Nadal tot el món procura d'estar amb la família

animals festivitats mesos parentiu

Per Nadal, cada ovella al seu corral. Per Sant Esteve, cada ovella a casa seva

Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre. Són les ocasions de retrobament de la família

animals festivitats mesos sants parentiu

Per on salta la cabra, salta la xota

Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral

parentiu animals

Per portar a pasturar la ovella o altre bestiar no perda ton fill l'escola

Un savi consell i una bona inversió de futur

parentiu animals consells

Per Sant Bartomeu, tant són els pares com els fills

24 agost. Fa referència als insectes. Tots piquen igual: A finals d'agost, les mosques i els mosquits han tingut tot l'estiu per reproduir-se. Hi ha tantes generacions barrejades que la distinció entre les velles ("els pares") i les noves ("els fills") desapareix; totes tenen la mateixa fam i la mateixa fúria. En un sentit més humà, també es diu perquè, amb tanta feina acumulada (batollar, collir, filar), tothom ha d'arremangar-se igual: pares i fills fan la mateixa jornada.

animals mesos sants parentiu

Per tos fills ben heretar, no vulles l'infern guanyar

És una sàvia advertència moral sobre els limits de l'ambició familiar i l'honestedat. Ens recorda que no val la pena cometre delictes, pecats o males accions per a acumular una gran herència per als fills. Suggereix que el millor llegat que es pot deixar a un fill és un bon exemple i un nom net, no uns diners tacats d'injustícia.

parentiu

Per tot afer, pren consell de ta muller

consells parentiu

Per una filla, dos gendres

Les xiques solen tenir més d’un pretendent, amb qui la relació d’amistat sol mantenirse

parentiu

Ploreu xiquets i xiquetes, que voladorets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

parentiu riure/plorar

Ploreu xiquets que pardalets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

riure/plorar parentiu

Poc peix, raons en barraca

Quan hi ha mancança de menjar o de beneficis, es prodiguen les discussions familiars

parentiu diners animals

Poques vinyes, poques filles i ben tingudes.

vinya parentiu

Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga

És un insult, i a vegades, la manifestació de la deixadesa o la mala idea

parentiu

Pren casa amb bona llar i dona que sàpiga filar

parentiu treball

Primer és la camisa que el gipó

Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs

indumentària parentiu maneres de dir

Primer són les dents, que els amics i els parents

Significa que primer s'ha de mirar pel propi interès o benestar abans de preocupar-se pels altres, fins i tot de la família o els amics. S'aplica a persones que actuen de manera egoista o interessada, posant les seves pròpies necessitats per davant de les dels altres. La referència a les «dents» simbolitza l'acte de menjar i, per tant, la necessitat més bàsica i primària de l'ésser humà: la subsistència.

amistat cos huma parentiu