`

Refranys parentiu

parentiu amor

Haver d'anar a ficar el cap a l'olla

No tenir fills. Es diu al·ludint a la visita que els matrimonis que desitgen successió fan al santuari de Núria per ficar el cap a l'olla o cavitat que hi ha i que diuen que té la virtut de fer cessar l'esterilitat

parentiu

Heretat per heretat, una filla en la velledat

Les dones sempre s’han dedicat més a cuidar dels xiquets i dels ancians que els homes

parentiu foc diners

Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc

A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest

parentiu amor

Home casat, home cagat

Ho diu qui no és partidari del matrimoni

parentiu

Home casat, home donat

És un joc de paraules fet a partir del mot dona. Donat vol dir acompanyat de dona o de dones [esposa i sogra], i al mateix temps significa entregat, que ja no mana de si mateix

amor parentiu

Home casat, home endeutat

Ho diu qui no és partidari del matrimoni

parentiu amor

Home casat, home espatllat

Ho diu qui no és partidari del matrimoni

parentiu

Home de nit, ninot de dia

És utilitzat pels pares quan un fill torna a casa molt tard

parentiu diners

Home ric, amb la fama casa al fill

Destaca que la bona reputació, real o fictícia, facilita les coses perquè la gent és superficial, crèdula i interessada

parentiu

Infant sense ossa, duu sa mare a la fossa

Vol dir que els avorts són perillosos per a la mare

consells parentiu

Injúria d'amo [o de marit], fes com no haver-lo sentit

És preferible no fer-ne cas a enfrontar-s’hi tenint totes les de perdre

parentiu

Ja fa prou qui als seus s'assembla

Reconeix el mèrit de qui no és mala persona i que podria ser-ho

parentiu

Ja ho sé, cunyat, que dorms amb ma germana

Ho diuen a un per fer-li veure que es coneixen els seus mals intents

parentiu riure/plorar

Ja plora ja riu el tio Caliu

Es diu, sobretot als xiquets, com a burla indicativa que el seu plor o la seua queixa no tenen fonament

parentiu amor

Ja tens marit, ja tens castic

Es diu perquè la dona ha d’acarar la criança dels fills, l’atenció de la casa, de la roba... i del marit amb tots els seus defectes i vicis

oratge parentiu amor mesos

Juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar

L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal

mesos amor parentiu oratge

Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós

L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal

oratge parentiu amor mesos

Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré

L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal

parentiu

L'amor dels avis fa dolents els néts

Qui de xiquet s’ha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt bé, de major, el que està bé i el que està mal

diners parentiu

L'avi guanya i el nét s'escanya

Significa que en general els descendents perden allò que llurs avantpassats han guanyat.

parentiu animals

L'escarabat al seu fill li diu perla

És una crítica a qui es pensa, o vol creure, que els seus fills són els més bonics i els millors del món

parentiu

L'home proposa i la muller disposa

Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert

bona parentiu

La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare

Habitualment, les xiques fan més vida a casa que al carrer, al contrari que els xics

parentiu casa

La bona filla, dues vegades va a casa

Viu a casa de joveneta i hi sol tornar més avant per cuidar els pares vells

parentiu bona

La bona mare vol a un fill el mateix que a quatre

Els progenitors solen voler a tots els fills per igual

bona parentiu

La bona mare, tant estima un fill com cent

Els progenitors solen voler a tots els fills per igual

parentiu animals

La cabra, per sa mala vida, té la pota partida [o la cua torta]

És una crítica als xiquets entremaliats que sempre duen buanyes als genolls perquè no estan quiets ni un moment

parentiu menjar mort

La criatura grossa tira la mare a la fossa

Un cos gran necessita més aliment que un de petit

casa parentiu

La dona a casa i l'home a la plaça

Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri

parentiu ensenyar oficis

La dona a filar, l'home a estudiar

Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos

parentiu

La dona ben composta, treu el marit d'una altra porta

Vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres

parentiu bona casa

La dona bona i lleial, és un tresor principal [o sense igual]

Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot

parentiu

La dona bonica, Blai, et farà viure en un ai

L’atractiu femení, tant és vàlid per un marit com per a tots els homes

parentiu

La dona casada no ha de viure descuidada

El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits

parentiu

La dona casada, en el bosc és albergada

El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits

parentiu

La dona de quaranta anys, guarda-la com abans

Constata que la bellesa i l’atractiu femenins tenen caducitat

parentiu

La dona del cèsar no només ha de ser honesta sinó també aparençar-ho

Convé cuidar l’aparença externa, que és el que els altres veuen i volen veure

parentiu casa

La dona del seu menester, no estigui a baix del carrer

Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri

parentiu amor

La dona en qui et casaràs fes que siga del teu braç

Recomana buscar lliurement parella entre iguals de condició i d’educació

amor cos huma parentiu

La dona és carn i els fills són sang

La parella és parent per voluntat, mentre que els fills són parents directes de cada u

parentiu amor

La dona és de qui li dóna

És un joc de paraules que vol significar que l’esposa depén econòmicament del marit

parentiu

La dona fa l'home

Vol dir que la muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment

parentiu amor

La dona fa l'home i l'home la dona

Vol dir que el marit i la muller, si són així com cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se

parentiu cos huma casa

La dona honrada a casa en la cama trencada

Recomana que la dona siga casolana i poc eixidora

camp parentiu

La dona i l'hort, un sol amo

Els assumptes en els que intervé més d’una persona solen acabar malament perquè s’interfereixen

parentiu

La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada

Les persones callades són reputades virtuoses i sàvies

parentiu

La dona llesta, sempre és tinguda per honesta

Les persones inteligents són reputades virtuoses i sàvies

menjar parentiu

La dona que a l’home li dóna col, poc el vol

L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva

parentiu sants plantes menjar mesos

La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan (24 juny)

L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva

parentiu amor

La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada.

Aconsella no interferir-se en les coses d’una altra casa o matrimoni

parentiu amor

La dona que es casa amb vell, es torna vella com ell

Perquè l’energia de la joventut no es recupera a la vellesa; en canvi, l’energia de la joventut pot contenir-se, condormir-se o reprimir-se

dia i nit parentiu

La dona que té cria, sempre guanya nit i dia

La maternitat i la criança donen alegria

treball parentiu

La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana

Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones

parentiu casa

La dona, en casa, i l’home, on faça falta

Recomana seguir la tradició masclista

parentiu amor

La dona, o monja o casada

Vol dir que els estats de matrimoni o de religió són els més convenients a les dones

parentiu

La dona, per a esser ben casada, no ha de tindre ni sogra ni cunyada

Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella

parentiu

La família, és fer-se

Destaca que el tracte i la relació mantenen l’amor i la unió més que la genètica

camp oficis parentiu

La filla a filar i el fill a llaurar

Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos

parentiu

La filla i l’heretat, per a la vellesa

Les dones sempre s’han dedicat més a cuidar dels xiquets i dels ancians que els homes

parentiu

La filla que més estimes, casa-la mentre visques

Convé assegurar el futur als fills deixant-los ben col·locats

parentiu treball

La filla sorda, quan fila no es torba [torbar-se = distraure’s, despistar-se]

Recomana estar pendent del que s’està fent i no distreure’s

parentiu plantes

La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal]

La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada

parentiu indumentària

La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç

Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms

parentiu

La fillastra va descalça; la filla, molt ben calçada

Es diu com a crítica a qui fa distincions entre els fills

parentiu

La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts

El resultat de les males accions dels pares, a vegades l’hereten els fills, que als ulls dels altres sempre els recorden la seua mala fama

parentiu animals

La mare cabra, el fill, saltador

Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors

parentiu

La mare ceba i el pare grill, què serà el fill?

Expresa la idea que els fills hereten els mateixos defectes que tenen els pares

parentiu

La mare cobdiciosa i la filla peresosa

Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se

parentiu persones

La mare cria la filla i la casa la veïna

Critica que les mares solen ser poc pràctiques perquè veuen la filla com a filla i no com a esposa

parentiu

La mare diligent, la filla peresosa

Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se

parentiu

La mare és de mel, la madrastra de fel

Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor

parentiu vell casa

La mare i la teulada, com més vella més estimada

Les teules velles són més apreciades que les noves perquè la seua efectivitat està provada, com l’amor de les mares

parentiu salut

La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca

Una mare s’ha de preocupar per la salut i el bon comportament dels fills