Tema
parentiu
1.148 refranys catalogats sota aquest tema.
Heretat per heretat, una filla en la velledat
Les dones sempre s’han dedicat més a cuidar dels xiquets i dels ancians que els homes
parentiu
Hi fa més l'ull de l'avi que no les seves dues mans
cos huma parentiu
Hisenda de nebot, se l'emporta el rou o l'ha cremada el foc
A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest
parentiu foc diners
Home casat, home cagat
Ho diu qui no és partidari del matrimoni
parentiu amor
Home casat, home donat
És un joc de paraules fet a partir del mot dona. Donat vol dir acompanyat de dona o de dones [esposa i sogra], i al mateix temps significa entregat, que ja no mana de si mateix
parentiu
Home casat, home endeutat
Ho diu qui no és partidari del matrimoni
amor parentiu
Home casat, home espatllat
Ho diu qui no és partidari del matrimoni
parentiu amor
Home de nit, ninot de dia
És utilitzat pels pares quan un fill torna a casa molt tard
parentiu
Home ric, amb la fama casa al fill
Destaca que la bona reputació, real o fictícia, facilita les coses perquè la gent és superficial, crèdula i interessada
parentiu diners
Infant sense ossa, duu sa mare a la fossa
Vol dir que els avorts són perillosos per a la mare
parentiu
Injúria d'amo [o de marit], fes com no haver-lo sentit
És preferible no fer-ne cas a enfrontar-s’hi tenint totes les de perdre
consells parentiu
Ja fa prou qui als seus s'assembla
Reconeix el mèrit de qui no és mala persona i que podria ser-ho
parentiu
Ja ho sé, cunyat, que dorms amb ma germana
Ho diuen a un per fer-li veure que es coneixen els seus mals intents
parentiu
Ja plora ja riu el tio Caliu
Es diu, sobretot als xiquets, com a burla indicativa que el seu plor o la seua queixa no tenen fonament
parentiu riure/plorar
Ja tens marit, ja tens castic
Es diu perquè la dona ha d’acarar la criança dels fills, l’atenció de la casa, de la roba... i del marit amb tots els seus defectes i vicis
parentiu amor
Ja tens muller, ja tens que fer
parentiu amor
Jugador, pare i padrí
joc parentiu
Juny, juliol i agost, senyora no estic amb vós; quan la fresca vindrà, ja ens tornarem a trobar
L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal
oratge parentiu amor mesos
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós
L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal
mesos amor parentiu oratge
Juny, juliol i agost, senyora, no estic amb vós; desembre, gener i febrer, aleshores no et voldré
L’activitat marital decreix amb la calor; en canvi, el fred crida el contacte corporal
oratge parentiu amor mesos
L'amor dels avis fa dolents els néts
Qui de xiquet s’ha criat amanyagat i consentit no sap discernir molt bé, de major, el que està bé i el que està mal
parentiu
L'avi guanya i el nét s'escanya
Significa que en general els descendents perden allò que llurs avantpassats han guanyat.
diners parentiu
L'avi que va a setmanes i que el tanquen al celler, el diumenge que el solten fa ulls de xoriguer
parentiu
L'escarabat al seu fill li diu perla
És una crítica a qui es pensa, o vol creure, que els seus fills són els més bonics i els millors del món
parentiu animals
L'home proposa i la muller disposa
Hi ha coses predictibles, però el resultat sempre és incert
parentiu
L'infant troba en el pit el que la mare duu a l'espirit
parentiu cos huma
La bona filla creix cosida a les faldilles de sa mare
Habitualment, les xiques fan més vida a casa que al carrer, al contrari que els xics
bona parentiu
La bona filla, dues vegades va a casa
Viu a casa de joveneta i hi sol tornar més avant per cuidar els pares vells
parentiu casa
La bona mare vol a un fill el mateix que a quatre
Els progenitors solen voler a tots els fills per igual
parentiu bona
La bona mare, tant estima un fill com cent
Els progenitors solen voler a tots els fills per igual
bona parentiu
La cabra, per sa mala vida, té la pota partida [o la cua torta]
És una crítica als xiquets entremaliats que sempre duen buanyes als genolls perquè no estan quiets ni un moment
parentiu animals
La casa on governa la muller no sol anar mai bé
parentiu amor casa
La casa que la dona hi mana, mal acaba
casa parentiu
La casa que mana la dona, prompte trona
["Tronar" fa referència metafòrica a tempesta, desordre o baralles (truons) dins de la llar] .Expressa una visió masclista antiga sobre la gestió domèstica. Significa que, segons aquesta visió, si la dona assumeix el paper de comandament, la llar tindrà problemes o conflictes.
casa parentiu
La casa, els fills i la muller, tot el meu món han de ser
És una bona recomanació per als marits
casa parentiu mon
La criatura grossa tira la mare a la fossa
Un cos gran necessita més aliment que un de petit
parentiu menjar mort
La dona a casa i l'home a la plaça
Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri
casa parentiu
La dona a filar, l'home a estudiar
Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos
parentiu ensenyar oficis
La dona aguda, amb el marit s'escuda.
parentiu
La dona arreglada, treu el marit de casa la veïna
parentiu
La dona ben composta, treu el marit d'una altra porta
Vol dir que la dona endreçada i neta és benvolguda de son marit i fa que aquest no en cerqui d'altres
parentiu
La dona bona i lleial, és un tresor principal [o sense igual]
Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot
parentiu bona casa
La dona bonica, Blai, et farà viure en un ai
3 feber. Els maldecaps venen de l'amor i la gelosia. Sant Blai sembla ser el sant que posa les coses al seu lloc: si tens una dona molt festejada, no tindràs un moment de repòs. És una manera molt gràfica de dir que la bellesa sovint porta una cua de preocupacions per a qui la vol retenir.
parentiu
La dona casada no ha de viure descuidada
El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits
parentiu
La dona casada, en el bosc és albergada
El marit ha de vetlar per ella en tots els sentits
parentiu
La dona de quaranta anys, guarda-la com abans
Constata que la bellesa i l’atractiu femenins tenen caducitat
parentiu
La dona del cèsar no només ha de ser honesta sinó també aparençar-ho
Convé cuidar l’aparença externa, que és el que els altres veuen i volen veure
parentiu
La dona del seu menester, no estigui a baix del carrer
Recomana que la dona estiga dins casa seva i no vaja inútilment pel carrer o per casa d'altri
parentiu casa
La dona en qui et casaràs fes que siga del teu braç
Recomana buscar lliurement parella entre iguals de condició i d’educació
parentiu amor
La dona és carn i els fills són sang
La parella és parent per voluntat, mentre que els fills són parents directes de cada u
amor cos huma parentiu
La dona és de qui li dóna
És un joc de paraules que vol significar que l’esposa depén econòmicament del marit
parentiu amor
La dona fa l'home
Vol dir que la muller pot influir molt damunt el marit i fer-lo anar dret o tort moralment
parentiu
La dona fa l'home i l'home la dona
Vol dir que el marit i la muller, si són així com cal, s'ajuden mútuament a viure bé i perfeccionar-se
parentiu amor
La dona honrada a casa en la cama trencada
Recomana que la dona siga casolana i poc eixidora
parentiu cos huma casa
La dona honrada, una vegada casada
parentiu amor
La dona i l'hort, un sol amo
Els assumptes en els que intervé més d’una persona solen acabar malament perquè s’interfereixen
camp parentiu
La dona llesta i callada, de tots sempre és estimada
Les persones callades són reputades virtuoses i sàvies
parentiu
La dona llesta, sempre és tinguda per honesta
Les persones inteligents són reputades virtuoses i sàvies
parentiu
La dona per ser discreta, té d'estar sempre retreta
La discreció és una virtut general
parentiu
La dona quan ve del riu, se menjaria el marit tot viu
Significa que la dona quan ve de rentar està cansada i té molta fam. Les dones havien de portar la roba molla en un carretó que esdevenia, així molt pesant. Havien de fer sortir aquest carretó del torrent, tasca que era molt feixuga i feia venir gana.
parentiu
La dona que a l’home li dóna col, poc el vol
L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva
menjar parentiu
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan
24 juny. Suggereix de manera irònica que menjar col a l'estiu (per Sant Joan) és perjudicial per a la salut. L'olor de la col bullida era considerada desagradable i pesada per a l'estómac en temps de calor.
menjar mesos plantes sants parentiu
La dona que cria ha de menjar per dos
parentiu
La dona que és ben casada, no té sogra ni cunyada.
Aconsella no interferir-se en les coses d’una altra casa o matrimoni
parentiu amor
La dona que es casa amb vell, es torna vella com ell
Perquè l’energia de la joventut no es recupera a la vellesa; en canvi, l’energia de la joventut pot contenir-se, condormir-se o reprimir-se
parentiu amor
La dona que ix molt al carrer sol tindre la casa com un femer
Critica les dones habitualment desocupades
casa parentiu
La dona que no té anell, té el marit sense cervell
amor parentiu
La dona que té cria, sempre guanya nit i dia
La maternitat i la criança donen alegria
dia i nit parentiu
La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana
Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones
treball parentiu
La dona, en casa, i l’home, on faça falta
Recomana seguir la tradició masclista
parentiu casa
La dona, o monja o casada
Vol dir que els estats de matrimoni o de religió són els més convenients a les dones
parentiu amor
La dona, per a esser ben casada, no ha de tindre ni sogra ni cunyada
Vol dir que una dona casada no sol esser feliç si té sogra o cunyades que visquin amb ella
parentiu
La família, és fer-se
Destaca que el tracte i la relació mantenen l’amor i la unió més que la genètica
parentiu
La filla a filar i el fill a llaurar
Recomana donar ofici als fills i no permetre que es crien ociosos
camp oficis parentiu
La filla i l’heretat, per a la vellesa
Les dones sempre s’han dedicat més a cuidar dels xiquets i dels ancians que els homes
parentiu
La filla que més estimes, casa-la mentre visques
Convé assegurar el futur als fills deixant-los ben col·locats
parentiu
La filla que no ha de ser bona, set canes que la terra la cobre
[cana = mesura, mida de longitud (aprox. 1,5-2 metres). / cobrar = engolir, tapar]. Expressa, de manera exagerada i masclista, que una filla que no es comporta segons les normes socials imposades (mal comportament, desobediència) era considerada preferible que morís. Set canes que la terra la cobre: Fa referència a enterrar-la profundament (set canes de terra a sobre), una hipèrbole per desitjar la mort.
bona parentiu
La filla sorda, quan fila no es torba [torbar-se = distraure’s, despistar-se]
Recomana estar pendent del que s’està fent i no distreure’s
parentiu treball
La filla, com és criada; l’estopa, com és filada [estopa = filament vegetal]
La naturalesa de cada u és determinada o modelada per l’educació procurada
parentiu plantes
La filla, dejuna però vestida; el fill, fart i descalç
Recomana dotar bé les filles per a casar-les i procurar que els fills s’espavilen i siguen autònoms
parentiu indumentària
La fillastra de l’Arnau, cada punt el fus li cau
És una crítica als desmanyotats. S'empra per descriure una persona poc traçuda, mandrosa o que busca excuses per evitar el treball. Fa referència a la falta de destresa en la filatura tradicional, utilitzant la imatge del fus que cau com a metàfora de la pèrdua de temps i el desinterès.
parentiu
La fillastra va descalça; la filla, molt ben calçada
Es diu com a crítica a qui fa distincions entre els fills. Fa referència a la preferència o tracte desigual que pot donar una mare (o madrastra) entre la seva pròpia filla i una fillastra. El refrany sol utilitzar-se per exemplificar la injustícia o el favoritisme, on la fillastra pateix la negligència mentre la filla biològica gaudeix de totes les comoditats.
parentiu
La flor al davant, busca galant; la flor al costat ja el té buscat; la flor al pit, busca marit
Eren tècniques del festeig amorós. L'observació de les peces de vestir permet d'esbrinar si la persona en qüestió no té parella. Generalment denota coqueteria en la dona i deixadesa en l'home.
amor plantes parentiu
La flor al pit busca marit; al costat ja el té buscat
És el llenguatge subliminal de les dones
amor plantes parentiu
La flor i el pit busca marit
Eren tècniques del festeig amorós. L'observació de les peces de vestir permet d'esbrinar si la persona en qüestió no té parella. Generalment denota coqueteria en la dona i deixadesa en l'home.
amor plantes parentiu
La gran horta d’Alacant pels seus fills tan celebrada, només produeix arena, i en anys bons, molta civada
parentiu llocs
La guapesa no fa casar les filles, però mai fa nosa, contesten les polides
[fer nosa = molestar]. Certament, tot ajuda
parentiu
La justícia no té parents, amics ni coneguts
amistat justicia parentiu
La maldat dels pares, si no la paguen els fills, la paguen els néts
El resultat de les males accions dels pares, a vegades l’hereten els fills, que als ulls dels altres sempre els recorden la seua mala fama
parentiu
La mare cabra, el fill, saltador
Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors
parentiu animals
La mare ceba i el pare grill, què serà el fill?
Expresa la idea que els fills hereten els mateixos defectes que tenen els pares
parentiu
La mare cobdiciosa i la filla peresosa
Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se
parentiu
La mare cria la filla i la casa la veïna
Critica que les mares solen ser poc pràctiques perquè veuen la filla com a filla i no com a esposa
parentiu persones
La mare de Déu al llit amaneix el jupó al marit
15 agost. [ amanir = deixar a la mà / jupa = qualsevol peça d'abric per al tòrax: rebeca, jupetí, jersei, jaqueta, mantellina…]. Es refereix a la Mare de Déu d'agost, volent significar que el temps fort de l'estiu ja s'acaba.
festivitats mesos parentiu
La mare diligent, la filla peresosa
Qui s’esforça excessivament no deixa molta opció a l’altra persona a esforçar-se
parentiu
La mare és de mel, la madrastra de fel
Les mares polítiques sempre han tingut mala fama per no ser les mares naturals, a les quals se’ls suposa més amor
parentiu
La mare i la teulada, com més vella més estimada
L'experiència, la maduresa i la seguretat que aporten els anys són molt valorades, tant en l'amor i saviesa d'una mare com en la fiabilitat i qualitat d'una teulada antiga, les quals sovint superen les noves. Les teules velles són més apreciades que les noves perquè la seua efectivitat està provada, com l’amor de les mares
casa vell parentiu
La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca
Una mare s’ha de preocupar per la salut i el bon comportament dels fills
parentiu salut
La mare pietosa cria la filla melindrosa [melindrós = reguinyat, delicat, maniós]
Els fills de qui és molt detallista i mirat, per imitació i exageració, acaben sent una miqueta anormals
parentiu
La mare que és atordida, a la filla fa tolid
[tolit = tarat, disminuït]. Els fills solen imitar les mares i els pares, sobretot en els defectes
parentiu