parentiu

Companyia bona, amb la dona

Aconsella no divertir-se fora de casa amb els amics, perquè en ella coincideixen l’amistat i l’amor

parentiu bona amor

Content està el nebot que l’oncle ho guarde tot

Qui espera heretar s’alegra que el parent acumule patrimoni

parentiu

Corona dels vells són els nets; i glòria dels fills els pares d'ells

Els néts s’ho passen d’allò més bé amb els iaios perquè no castiguen, i els iaios es diverteixen amb ells perquè no els han d’atendre i suportar tothora

parentiu

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons

És una invitació als nens per anar a taula a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla

menjar plantes parentiu

Cosí valencià

Fill del cosí germà. També es diu d'un parent més llunyà. Cosí prim, cosí nebot, cosí segon, parent de lluny

maneres de dir parentiu

Costa més alimentar un vici que dos fills

Els diners que es dediquen als vicis se’n van molt fàcilment

diners parentiu

Costums de mal mestre, fill sinistre

Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims

ensenyar parentiu oficis mal

Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles

[guilla = rabosa, guineu]. Adverteix que els descendents no sempre es porten bé amb els progenitors

animals parentiu

Criar d'altres el fill, és un perill

Ningú que no siga la mare o el pare educarà com cal, bé per desinterés, bé per comoditat, bé per ignorància

parentiu

Criatura d’un any xucla les entranyes

Si encara mama, mama moltíssim, i si està desmamat, representa una despesa en alimentació infantil

parentiu

Criatura grossa, mal any per a la mare

Vol dir que un infant voluminós porta dificultats per al part i per a l'alletament

parentiu

Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu

Els xiquets de pit riuen per qualsevol carantoina

parentiu riure/plorar

Criatura sense ossa porta la mare a la fossa

[ossa = ossamenta, ossos]. Hi ha persones a qui no se’ls desenvolupa molt l’esquelet i no s’aguanten plantades, cosa que representa un esforç enorme, constant i creixent per a qui se n’ocupa

mort parentiu

Crieu fills, crieu corbs

vol dir que molts de fills no agraeixen els sacrificis dels pares

animals parentiu

Crieu fills, crieu porcs

Significa que sovint els fills són desagraïts envers els pares

animals parentiu

Cuida els pares vells i a la vellesa seràs cuidat com ells

És un consell general

consells parentiu vell

Cunyats i cunyades són anses de caldera mal aferrades

parentiu

Cunyats, dones i gats, donen mals resultats

animals parentiu

D'abrils i de sogres poques de bones

Refrany referit a la personalitat del ser humà i les característiques climàtiques del mes. Segons sembla al refranyer popular, el mes d'abril fa gala de la mala fama del caràcter i maneres dels cavallers, dels quals no cal refiar-se del tot

mesos parentiu

D'on sou cavaller?: - De la terra de ma muller

Compta més el lloc on es viu, es treballa i es menja que el lloc de naixement

parentiu

D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya

Convé agafar allò millor de cada u

parentiu plantes vinya

D'una espina neix una rosa

Significa que moltes vegades, de pares dolents surten fills bons

parentiu

De bodes del maig, fruit no en vindrà

Els casaments fruit d’un enamorament sobtat duren mentre dura l'enamorament, és a dir, poc i per tan que no tindran temps de donar fills

parentiu mesos amor

De bon arbre, bona llesca

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

bona parentiu plantes

De bon arbre, en surt bon fruit

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

parentiu plantes

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

parentiu vinya plantes consells bona

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells vinya plantes parentiu

De bon llinatge vinc: ase era el meu avi

Ho diuen d'un qui pretén de senyoriu i ve de mala rel

animals parentiu

De bona fusta ve la madera per a que no repique

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

plantes parentiu bona

De bona fusta vénen les castanyetes

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

parentiu bona

De bona mare bon fill, de bona bóta bon vi

vinya parentiu

De bona planta planta ta vinya

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells parentiu plantes

De bona planta, bona vinya

De gent bona és difícil que isca algun descendent roí

bona vinya plantes parentiu

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

plantes parentiu vinya bona

De cabra, cabrit

Justifica que els fills solen paréixer-se als pares en algun o alguns aspectes, sobretot en els dolents

animals parentiu

De cabres negres en surten cabrits virats

Vol dir que a vegades, de pares bons surten fills dolents

parentiu animals

De casar filles i vendre vi, mai te n'hagis de penedir

Vol dir que cal anar de pressa a l’hora de vendre el vi [es pot tornar agre] i quan s’ha de casar una filla [es fan grans i costen més de casar]

vinya parentiu amor

De cunyat, ben allunyat

A l’igual de les sogres, els cunyats són germans polítics, postissos, amb els quals es pot diferir en gustos i actituds

parentiu

De dia en dia, el menut es cria; d’any en any, el xic es fa gran

Certament

dia i nit parentiu any

De dones en una casa en una ni ha poc, en dos massa

La dona és qui històricament ha fet les faenes de manteniment de la casa, però un excés de dones en la casa implica plets i baralles

parentiu casa

De fills i de pecats, aviat se n’està moblat

Fa referència a la facilitat amb què es poden tenir fills o cometre pecats, de la mateixa manera que un lloc es pot omplir o moblar de forma ràpida.

parentiu

De fills i de pollets, se’n salven poquets

Molts pollets moren abans d’arribar a grans, mentre que molts fills no solen seguir els consells dels progenitors i no arriben a madurar, o a situar-se professionalment en la vida, com els pares

animals parentiu

De fills i d’estudiants, molts de xics i pocs de grans

A mesura que els fills creixen, van decaient les ganes d’estudiar o les possibilitats dels pares de costejar-los estudis. Destaca que el camí de l'aprenentatge o de la vida és llarg i que molts es queden pel camí per falta de recursos, voluntat o per les dificultats de la vida.

ensenyar parentiu

De fills i roba blanca, mai no n’hi ha prou en una casa

Abans, la gent del camp tenia molts fills com una inversió de mà d’obra, i per a tanta gent es necessitaven jocs de bolquers, llençols, tovalles, mudes... de repost per quan es rentaven els bruts

parentiu indumentària

De la família se'n vol dir però no se'n vol sentir.

Vol dir que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú no pot sofrir que els altres ho facin.

parentiu

De la sang en diràs i no en podràs sentir dir

Significa que qualsevol parla malament dels seus parents, però ningú pot sofrir que els altres parlin malament dels mateixos

parentiu

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor

Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política

oficis parentiu salut

De llevant [o de nord] o de ponent, de la dona sigues parent

Indica la conveniència d'esser parent per part de la dona per a tenir veu i vot dins la família

consells parentiu

De madrastra, malaventurat qui n'ha d'esser i malaventurat qui n'ha de tenir

Es diu per indicar que les madrastres solen esser dolentes per als fills de llurs marits

parentiu

De mal arbre ixen males rames

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

plantes parentiu

De mal arbre, mala fusta

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

parentiu plantes

De mal arbre, ruïna llenya

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

plantes parentiu

De marits i mullers, ne van plens els carrers [o sempre en passen pels carrers]; però de mare/pare/fills, no n'hi ha cap més

Es diu per indicar que quan mor un pare/mare/fill són insubstituïbles, però quan mor el marit o la muller se'n pot trobar un altre. Diferencia l'amor o parentiu insubstituïble (pares/fills) de la relació de parella, que es considera més "fàcil" de reposar.

amor parentiu

De pare arreglador, fill escampador

Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat

parentiu

De pare bo, el fill un tro

A vegades, les coses es capgiren i no resulten com s’esperava

parentiu

De pare gaiter, lo fill tabaleter.

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

parentiu oficis

De pare músic, fill ballador

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

parentiu música festa

De pare roí, fill bo; que ja vindrà nét que eixirà al iaio

parentiu

De pare sant, el fill diable

Es diu al•ludint als pares bons que tenen fills dolents

diable cos huma amor parentiu

De pare trompa, fill ballador

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

parentiu

De pares sans, fills honrats i sants

Indica que l'exemple dels pares és crucial per a la formació dels fills. Expressa la idea que una criança basada en valors positius i un exemple moral ("pares sans") sol donar lloc a una descendència exemplar ("fills honrats i sants").

parentiu

De pares vimeners, los fills estellers

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

oficis parentiu

De polls i fills, bona clocada

Antigament, convenia tindre moltes cries per compensar l’alta mortalitat

animals parentiu

De què vaig morir ton pare?: De repent

Es refereix a persones parques en paraules

parentiu parlar

De Silla, ni mare ni filla

Municipis de la comarca de l'Horta Sud en la província de València

llocs parentiu

De tal cep, tal ascla

[ascla = estella]. Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

vinya parentiu

De tal pare, tal fill

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

parentiu

De tal parra, tal raïm

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

parentiu vinya

De tal riu, tal aigua

Els fills solen assemblar-se als pares. S'utilitza per indicar que les característiques o accions d'alguna cosa (o algú) són conseqüència directa de la seva procedència, origen o entorn, de manera molt similar a la dita "de tal pal, tal estilla".

aigua parentiu

De tal rusc, tal eixam

Refrany amb què hom expressa que les qualitats i els defectes dels fills provenen dels pares

parentiu animals

De tal tronc, tal ascla

[ascla = estella]. Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.

plantes parentiu

De tals bodes, tals coques

Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons

parentiu amor

De tant que volia el diable al seu fill, li va treure un ull

A vegades es causa a una persona estimada un perjudici momentani amb la intenció d’afavorir-la o educar-la

parentiu amor cos huma diable

De xiquet, se cria l'arbre dret [o L'arbre xiquet, si està tort es pot fer dret; o De petitet, se cria s'arbre dret

S'aplica a significar que cal corretgir els defectes dels homes en la seva infantesa, que és quan són més bons de fer anar drets

parentiu plantes

Del bac o del torrent, de la dona siguis parent.

parentiu

Del bé al mal tan sols hi ha un salt

És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna

parentiu be mal

Del foc, de la dona i de la mar, t'has de guardar

Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències. El foc: Simbolitza la destrucció material ràpida i els accidents domèstics o forestals. La mar: Representa la força de la natura, els naufragis i la inestabilitat canviant de l'aigua. La dona: Reflecteix la visió masclista d'una societat patriarcal, que associava el gènere femení a la temptació o a la inestabilitat emocional.

foc mar parentiu

Del germà, comença-te'n a anar; i del nebot, ves-te'n del tot

Indica que no cal fiar-se d'amor de germans, i molt menys del de nebots

parentiu amor

Del pa de mon compare, bon tros a mon fillol

És una crítica a qui té accés a algun benefici i afavoreix més, o primer que a ningú, els seus parents o amics

parentiu

Del pare al fill, no del fill al pare

La potestat i l’educació correspon als progenitors, als professors i als adults en general, que són els que saben i tenen més experiència en la vida

parentiu ensenyar

Del pare els consells, són vertaders manaments

De ben segur que no els donen per a enganyar-nos

parentiu consells

Dels abraços i dels besets, arriben els xiquets

amor parentiu

Dels amics i dels parents se trauen los diners

Els més pròxims són els que ens coneixen bé

parentiu diners amistat

Dels fills de la meva filla sé del cert que l'àvia en soc, però dels fills del meu fill, potser si i potser no

Es pot tenir la certesa de qui és la mare, però no mai de qui és el pare

parentiu

Dels lladres de casa fa mal guardar, Sebastià

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

parentiu casa

Dels lladres de casa, és mala la guarda

Ens dol més que siguen parents, o coneguts, o de la pròpia terra, que si són forasters o desconeguts

casa parentiu

Dels parents se'n vol dir, però no sentir-ne dir

Significa que ens sap greu sentir malparlar des nostres parents, encara que hi estiguem barallats

parentiu

Dels pares quan són vells, no descuides un punt d’ells [un punt = gens, una mica, en absolut]

La vellesa comporta molts mals: economia limitada, salut fràgil, soledat...

parentiu vell

Dels pecats del pares, els fills en van geperuts

Significa que els descendents sofreixen les conseqüències de les males accions de llurs avantpassats

parentiu

Dels pecats dels pares van els fills carregats

Moltes vegades, injustament i per comoditat, la venjança recau en el més dèbil o en qui no té culpa de res

parentiu

Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta

Un cos vell ja no suporta emocions ni tropells

parentiu amor

Dels teus en vols dir, però no en vols sentir [o oir] dir

Significa que molta gent malparla dels seus parents, però no tolera que altri en malparli

parlar parentiu

Des de l'avi fins al nét, en família hi ha algun plet

parentiu

Després d’una alegria ve sempre una tristor

És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna

parentiu alegria

Déu em doni ric marit, encara que sigui petit.

Els diners sembla que oculten qualsevol defecte del marit, fins i tot que sigui petit, característica que l'allunya del cànon de la bellesa masculina, on es valora la força i la virilitat.

déu parentiu

Déu ens done ovelles i fills per a elles

Antigament, l’abundància de fills significava mà d’obra baratíssima

parentiu déu animals

Digues filla i entén-te nora

Una cosa és que es diga filla per a agradar, i una ben altra és l’amor o el comportament entre la sogra i la filla política

parentiu

Diners fets i llenya "asclà", no li'ls deixes ni al teu germà

Perquè t'exposes a perdre el deute i a guanyar-te un enemic

diners parentiu

Diners i criatures, no en té tothom qui vol

Per més esforços que es facen, són coses que depenen de la sort

parentiu diners

Diners i fills, com més pocs, menys perills

La sobra de diners afavoreix els vicis i l’excés de xics implica que algun eixirà problemàtic

diners parentiu