Refranys parentiu

A tals filles, tals gendres (Segons el caràcter, la galania o la fortuna de la xica, trobarà el pretendent adequat que la suporte o li agrade)

parentiu

A tu t'ho dic, sogra; entén-t'hi, nora (Es diu quan algú fa un advertiment o un reny a una persona amb la intenció que una altra persona ho prengui per a ella)

parentiu

A un mal criat, un bon criador (Es diu al·ludint als pares que han estat llibertins però no toleren les faltes de llurs fills)

parentiu

A un pare escampador, un fill arreplegador (Sol ocórrer que qui ha passat precarietat en la joventut, reacciona contra el mal comportament dels progenitors i no vol que els seus fills patisquen com ell)

parentiu

Abans de deixar herència a nebot, beu-t’ho en vi tot

vinya, parentiu, beure

Abans són les dents que els parents (Es diu per justificar que és més important la supervivència personal que el més íntim dels parents. Es diu com a autojustificació quan u té assumptes importants a atendre que fan que tota la resta siga secundària)

parentiu, cos huma

Afillat, fa de mal criar (Confirma que als parents no naturals els costa adaptar-se als hàbits i costums de la família adoptant més que als parents nascuts en ella)

parentiu

Afortunats els fills que tenen els pares a l'infern (Els progenitors que han servit de mal exemple als fills i no s’han ocupat gens d’ells els són més útils morts que vius)

parentiu

Aguanta, Lluc, que ta mare t'escanya! (Es diu referint-se a una persona que es veu obligada a sofrir amb resignació coses intolerables)

parentiu

Ai Déu meu! Lo pare és mort i jo seré l'hereu (Vol dir que l'egoisme venç els bons sentiments)

déu, parentiu

Ai mare, com tinc els pits! / -Xica, calla, calla, si són confits!

cos huma, parlar, parentiu

Al cau dels conills, lo que fan los pares fan los fills (Com els testos s'assemblen a les olles, els fills s'assemblen als pares, en les virtuts i en els defectes)

animals, parentiu

Al compare botifarra i al padrí un porró de vi (Cal estar a bé amb tots, amics i parents)

menjar, parentiu, vinya

Al dret o a l’inrevés, a cada casa vinguen diners (Sempre s’ha de mirar pels seus i no perdre ocasió d’afavorir la pròpia família)

diners, parentiu

Al fill bo ni al fill mal, heretar no li cal (Cada persona s’ha de valer per si mateixa i saber estalviar i administrar-se)

parentiu

Al fill de la nora, un tros de pa i fora (Ve a significar que als néts polítics o heretats no se’ls vol tant com als néts carnals)

parentiu

Al fill del carnisser, no el vulgues per barber (Recomana no confiar faenes delicades a persones d’oficis bastos, perquè les faran de qualsevol manera)

parentiu, oficis

Al fill dolent, pa i escarment (Així sol ser)

parentiu

Al germà, rica germana, i al marit la muller sana (Indica les dues coses que poden fer prosperar un home fadrí i un casat. A ningú no fa feliç tenir problemes amb la família)

parentiu

Al jove apanyat, la dona al costat (Avisa esposes i nóvies que a l’home que és atractiu per a les dones no convé perdre’l de vista)

parentiu

Al marit, amar-lo com a amic i tèmer-lo com a enemic

parentiu, amor, amistat

Al marit, barca; la muller, arca (Els marits feien feina física i les dones administraven els diners de la família)

diners, parentiu, mar

Al marit, estima'l com amic i tem-lo com enemic.

amistat, parentiu

Al marit, tractar-lo com a senyor i guardar-te'n com de traidor

amor, parentiu

Al pa, pa i al vi, vi; i als sogres el seu camí (Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos)

amor, parentiu

Al pare amassador, fill embarricador [embarricador = esbarriador, dispersador, escampador] (Sol ocórrer que els fills que no han patit de res gràcies al sacrifici dels pares, no aprecien el bé que els han procurat)

parentiu

Al que es casa per interès, li ixen los comptes al revés (Significa que quan es descobrixen les segones intencions d’algú, la persona enganyada ja no confiarà mai més en qui ha pretés enganyar)

amor, diners, parentiu

Al qui no té fills, el dimoni li dona nebots (Els matrimonis sense fills o les persones solteres dediquen als fills dels altres, volent o no volent, el temps i els diners que no dediquen als seus fills inexistents)

diable, donar, parentiu

Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines (Pel fred del desembre, els pares de les fadrines permetien entrar a casa l’amic o pretendent de la filla)

amor, plantes, parentiu

Al teu fill dóna un ofici, que la ganduleria és mare del vici (Més clar, aigua)

parentiu, treball

Al vinater i a la muller, mai els falta què fer

oficis, parentiu, vinya

Allà on hi ha el marit, hi ha Madrid (Teòricament, l’home és qui més mana en la família)

parentiu, llocs

Allò que la dona no assoleix parlant, ho aconsegueix plorant.

riure/plorar, parentiu, parlar

Als cornuts els hi picava el front (La gent deia que els cornuts, és a dir, els que la muller els era infidel, al moment de passar pel davant de la imatge sentien una mena de picor al front que els obligava a haver-se de gratar)

parentiu, amor

Ama ton fill i castiga’l bé (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)

parentiu, amor

Amb bona vida, pare i mare s'oblida (Quan es té una bona economia, en general se sol recordar poc els sacrificis que els pares han fet per un)

parentiu, diners, bona

Amb el fill del teu veí casa ta filla i ven el vi.

vinya, parentiu

Amb el veïnat, bona amistat i el portal tancat (La família ens ve donada, però els amics i els veïns els triem nosaltres i hem de saber fer bona tria)

casa, amistat, parentiu

Amb molt fills no hi ha qui es faci ric (Sol passar)

diners, parentiu

Amb sopes i surres es crien les criatures (Per a ben educar, es recomana el premi i el castic segons el comportament)

parentiu, ensenyar

Amb una dona sola, n'hi ha poc en una casa; i amb dues, n'hi ha massa

casa, parentiu

Amb xiquets, ni al cel (Sentencia que els xiquets són una molèstia en qualsevol activitat dels adults)

parentiu

Amics i parents, pocs i de lluny

amistat, parentiu

Amistat de gendre, sol d’hivern (Adverteix que el parentiu i les relacions laborals són una circumstància sobrevinguda i freda, diferent de la veritable amistat)

amistat, oratge, parentiu

Amor de donzella, aigua en cistella (En les relacions socials, o entre adults i xiquets, no s’ha d’esperar que hi haja amor familiar, ni que s’agraïsquen els favors, perquè quedarem despagats)

aigua, amor, parentiu

Amor de filla, amor de guilla (Es diu quan algú està fart d’algun/a fill/a per algun mal comportament o perquè només li reporta gastos i disgustos)

parentiu, amor, animals

Amor de gendre, bugada sense cendral (Vol dir que l'amor del gendre als seus sogres sol esser molt fluixa)

parentiu, amor

Amor de gendre, sol de desembre (És un amor aparent, sense consistència)

parentiu, oratge, amor

Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat, amor de gat; amor d'espòs, amor de gos (Suposa que l'afecte entre parents no sol ser gaire profund)

animals, amor, parentiu

Amor de germans, salta pels bancs (L’amor fratern és molt intens en la infantesa, però sol anar refredant-se amb el pas del temps per les diferents vivències i circumstàncies de cada persona.)

amor, parentiu

Pàgina 2 de 23.

El Refranyer