menjar

Qui guisa dolç guisa per molts; qui guisa salat guisa pel gat

Es diu perquè si no hi ha prou sal sempre es pot afegir després i per contra, el menjat salat és incomestible

menjar animals

Qui guisa dolç, guisa per a molts

Es diu perquè la sal sempre es pot afegir desprès segons cada gust

menjar maneres de dir

Qui ha de menjar amb el plat d'altres, menja o molt fred o molt calent

Va contra els qui confien les coses pròpies a l'esforç dels altres.

menjar

Qui ho posa tot en un tupí, s'ho menja tot en un matí.

[tupí: Olla petita amb una sola nansa].

menjar

Qui hui no arreplega demà no menja

És convenient d’estalviar

consells diners menjar

Qui jau i no treballa, molts cops badalla

Significa que la malfeineria sol esser causa de la fam

menjar salut treball

Qui mal dina i sopa pitjor, augmenta ses venes i sa sang no

Utilitza la ironia popular per advertir sobre els perills de saltar-se àpats o menjar de manera insuficient. Si menges poc i malament (tant al migdia com a la nit), l'únic que aconsegueixes és augmentar o marcar les venes (mostrar signes de desnutrició, primesa o debilitat), però no nodreixes correctament el cos ni augmentes la massa sanguínia (no et dones veritable força ni salut).

menjar salut

Qui massa vol engolir s’engargussa

menjar

Qui menja a hores fa de rellotge

Es diu per reprendre els qui no toleren que els seus treballadors es distreguin de la feina per reposar.

menjar salut

Qui menja alls i beu vi, no hi pot l'escurçó ni el seu verí

Els alls són antisèptics, i l’alcohol també. Vol dir que estos aliments creen defenses

beure salut plantes menjar

Qui menja bé, pot dormir bé.

menjar

Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l’espera

[besuc = peix d’escata i carn blanca]. És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

aigua animals menjar mort be

Qui menja bledes, caga llis

menjar plantes salut

Qui menja bo, caga pudent

Part de la idea que si t'has alimentat amb viandes riques, greixos, carns i bons guisats, el cos ha de fer una digestió potent. La pudor no es veu com una cosa negativa, sinó com el senyal que s'ha menjat de categoria.

menjar

Qui menja caragols per l’abril, que es prepare per a morir

Avisa tradicionalment sobre el perill de consumir-los massa aviat, quan encara poden estar alimentant-se de plantes tòxiques o estar massa tendres,

animals menjar mesos mort

Qui menja caragols per Sant Joan no arriba a Sant Pere

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Té un punt de superstició barrejat amb un consell pràctic de salut! Tradicionalment es deia que a finals de juny, amb l'arribada de la calor forta, els caragols comencen a "purgar-se" o a menjar herbes que poden ser tòxiques o indigestes per als humans. Com que només hi ha cinc dies de diferència entre Sant Joan i Sant Pere, la dita fa broma (o por!) amb la idea que una mala digestió o una intoxicació et pot portar a l'altre barri en temps rècord.

animals menjar mesos sants

Qui menja cargols per l'abril, que es prepari per a morir

És una supestició. La frase suggereix precaució, possiblement perquè a la primavera els cargols mengen plantes que podrien ser tòxiques, o simplement per tradició culinària que indica que la seva millor època no és l'abril.

animals menjar mesos mort

Qui menja cargols per Sant Joan, té diners tot l'any.

24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Aquesta dita suggereix que menjar cargols per la revetlla de Sant Joan porta bona sort, prosperitat i diners durant tot l'any. És una tradició gastronòmica arrelada on els cargols, sovint acompanyats de vi i salses picants, es converteixen en un símbol de bon auguri. La dita vincula la tradició culinària de la caragolada (menjar cargols) amb l'atzar i la riquesa.

animals any diners menjar mesos+1

Qui menja ceba no tremola després de mort

Intenta destacar la bondat de la ceba humorísticament

plantes mort menjar

Qui menja dolç, caga agre

Significa que el menjar dolç és malsà

menjar salut

Qui menja dolç, caga amarg

Adverteix que la vida es compon de moments bons i de dolents

menjar

Qui menja fred a l'estiu, més mort que viu

menjar mort estacions salut

Qui menja gros, s'ofega

Significa que voler abastar o guanyar massa alhora comporta el risc de perdre-ho tot. Equival a l'advertència d'anar pas a pas per no sobreestimar les pròpies capacitats.

diners menjar

Qui menja i canta, aviat s'ennuega

cantar menjar

Qui menja llet i beu vi, de cent anys torna fadrí

Elogia les virtuts nutritives i rejovenidores de la llet i el vi combinats, suggerint que qui consumeix aquests productes pot mantenir-se jove i vigorós ("fadrí" o solter/jove) fins a una edat molt avançada, fins i tot als cent anys.

menjar vinya beure

Qui menja molt a la nit, no dorm tranquil [o assossegat] al llit

Les menjades pesades no es digereixen bé

menjar dormir

Qui menja molt pa sempre està sa

El pa és un aliment bàsic

menjar salut

Qui menja molt viu poc

Abusar del menjar no és res saludable

salut menjar mort

Qui menja molta sal es fa vell de pressa

Abusar de la sal no és gens saludable

salut vell menjar

Qui menja molts macarrons no es pot cordar els pantalons

Això diuen els passa als que engreixen gaire

menjar plantes

Qui menja móres té polls, cada gra un poll

salut plantes menjar

Qui menja nespres, beu cervesa i besa una vella; ni menja, ni beu ni besa

menjar beure plantes persones

Qui menja pa i crema llenya, l'hivern empenya

Adverteix que cal guardar reserves per al temps de carestia

menjar foc estacions

Qui menja peix i beu aigua no té la vida llarga

És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

aigua animals menjar salut beure

Qui menja peix, salut té

Es tracta d’un aliment molt sà que nodreix però no fa gros

animals menjar salut

Qui menja picant li sortiran grans

Recomana que els menjars en massa picant no són gens saludables

plantes salut menjar

Qui menja salat té el fetge cremat

Indica que la sal té propietats nocives.

cos huma menjar salut

Qui menja sense treballar, o és molt ric, o ha de robar

Sol ser així

diners menjar treball

Qui menja serp no té ronya

La serp s'utilitzà en la medicina popular de molt diverses maneres, algunes d'elles de tipus supersticiós o intimidatori, com podria ser en aquest cas: o com en el dels que pateixen d'incontinència nocturna, fent-los menjar rata o ratolí. Qui creu en coses rares, fa disbarats.

animals menjar salut

Qui menja sopes se les pensa [o les entén] totes

Dit per a fer menjar els xiquets que no volen menjar

menjar salut maneres de dir

Qui menja torrons, veu dels porrons.

menjar

Qui menja una gla i beu, posa dos dits de sèu

Alaba les qualitats d'aquest aliment. Però al temps sembla sembla que se'n burli perquè el gla fresc augmenta el pes.

menjar salut beure

Qui menja xampinyons, es menja els torrons.

menjar

Qui menja, no fa gasto

Significa que alimentant-se bé s'eviten les malalties, que fan despendre més del que val l'aliment

menjar salut

Qui menjant s'escanya, el dimoni l'enganya

diable menjar

Qui més en pela, més en menja

Es refereix als desaprensius que s'aprofiten de les coses d'altri

menjar

Qui molt menja molt dejuna

Qui està fart no pensa en menjar

menjar

Qui molt menja poc menja; qui poc menja molt temps menja

Aconsella ser moderat en el menjar perquè menjar poc és beneficiós per a la salut o allarga la vida.

menjar salut

Qui molt menja, molt caga

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

menjar

Qui ni pa ni oli té, passa un mal gener

Es tracta dels aliments més bàsics

plantes menjar mesos

Qui no arreplega [o llança] un fesol, no menja [o sopa ] quan vol

Expressa la necessitat de l'estalvi. Significa que cal valorar les coses petites encara que semblin insignificants. L'origen: Un amo i el seu mosso caminaven pel camp quan l'amo va veure un fesol a terra i li va dir al jove que el recollís. El servent no es va voler ajupir perquè va pensar que una sola llavor no valia la pena. L'amo es va ajupir, va arreplegar el fesol i el va sembrar. D'aquella única llavor en va néixer una planta que va donar un grapat de fesols, donant una lliçò al servent.

diners menjar

Qui no canta no nyanta [nyantar = menjar]

Si u no es fa de notar, els altres l’ignoren

cantar menjar

Qui no cull [o aprofita] un fesol, no en menja quan vol

Vol dir que cal aprofitar les coses encara que sien petites, perquè totes tenen algun valor

menjar plantes camp

Qui no fa bunyols per la Setmana Santa és que és jueu

festivitats menjar

Qui no fa feineta no menja coqueta

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se i prendre's les molèsties que calguin per aconseguir-ho

menjar treball

Qui no mata porc, no menja xulla

Es diu per indicar que per a obtenir un profit cal posar-hi l'esforç pertinent

menjar animals mort

Qui no menja després de fart, no treballa després de cansat

A qui treballa se li ha de donar bon aliment.

menjar treball

Qui no menja escudella, no menja fregits

Es diu a la canalla lleminera, que no vol menjar escudella però sí els plats més saborosos.

menjar

Qui no menja escudella, quan és mort no beu en botella

Es diu humorísticament a la mainada quan no vol menjar sopa. S'explica com a burla cap als nens: els diuen que, si no es mengen la sopa ara que són vius, després de morts ja no podran beure vi en ampolla (ja no podran gaudir de res). És una manera simpàtica de dir-los que han d'aprofitar allò que tenen al plat o al davant.

menjar beure

Qui no menja gallina menja sardina

Aconsella conformar-se amb el que es té o adaptar-se a les circumstàncies, acceptant una alternativa més humil (la sardina) quan no es pot accedir a quelcom millor (la gallina). Indica conformisme, austeritat o la necessitat d'aprofitar el que està disponible.

animals menjar

Qui no menja i està gros és que ha menjat

menjar

Qui no menja merda, no està gras

Vol dir que els estugosos o llemecs solen estar prims, i en canvi els qui no tenen escrúpols en el menjar solen estar ben grassos

menjar

Qui no menja per haver menjat no va errat

Menjar o picotejar a deshores, a vegades lleva la gana de dinar o de sopar

menjar

Qui no menja per Sant Joan, o és boig o no té pa

24 juny. Tota festivitat o celebració mediterrània roda al voltant del menjar; ací en concret es refereix a la collita cerealista, que es fa al juny. assenyala l'obligatorietat de gaudir del menjar quan hi ha abundància.

menjar mesos sants

Qui no menja perquè està tip no té pal de llit

Menjar o picotejar a deshores, a vegades lleva la gana de dinar o de sopar

menjar dormir

Qui no menja té pena de la vida

No es pot viure sense menjar.

menjar salut

Qui no menja, no pot fer feina

Per fer bona feina, s'han de ben alimentar.

menjar treball

Qui no sala pel març o per l'abril, perd la sal i el barril [o el pernil]

menjar mesos

Qui no sigui català, en veure a galet, la pitrera es tacarà.

Beure a galet és beure fent caure a la boca el galet d'un porró. Això és considerat com un fet diferenciador del poble català. El porró és una de les tradicions més antigues a casa nostra, encara que també està estès per tota la Mediterrània.

menjar vinya

Qui no té pa, moltes se’n pensa

Quan es passa fam o gran penúria, l’intel·lecte treballa per trobar alguna solució al problema

menjar

Qui no té pa, que no crie ca

Aconsella no agafar-se més obligacions de les que es puguen atendre

animals menjar

Qui no treballa no menja ni fa bonic el diumenge

Qui no s’esforça ni té dret a menjar

treball setmana menjar

Qui no treballe, de fam badalle

Si no guanyes per menjar ja saps, a patir fam

menjar treball

Qui no vol caldo, dues tasses

Quan una cosa no és del teu gust sol ser quan més en tens

maneres de dir menjar

Qui no vol cols, dos plats

Se sol dir quan una situació negativa s'agreuja. Comentari que hom fa quan ha de patir més que no esperava o més que els altres

menjar plantes

Qui no vol sopa dues tases

s'utilitza per expressar que, quan algú no vol alguna cosa, sovint acaba rebent-ne encara més. És una manera irònica de parlar de situacions on sembla que el destí té el seu propi sentit de l'humor!

menjar

Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets

Desaconsella la seva menja. Avisa que els cucs solen avançar-se a l’home en el fruïment del bon menjar

menjar plantes animals

Qui pa vol, a casa torna

Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança.

casa menjar

Qui peix pesca, peix menja

Qui és pobre, s’alimenta d’allò que produeix o recull perquè no pot comprar altres aliments

mar animals menjar

Qui peix vol menjar la cua s'ha d'estirar

Significa que tot allò que val la pena requereix un esforç. Ens recorda que per obtenir bons resultats o aconseguir un objectiu, cal assumir les molèsties, el treball o la inversió necessaris.

animals menjar

Qui peix vol menjar la roba s'ha de mullar

Refrany que significa que si vols obtenir coses valuoses has d'esforçar-se al màxim per aconseguir-ho.

animals menjar

Qui per sopar menja carn a la brasa té la mort a casa

Això diuen, perquè és un aliment poc digestible

mort casa menjar

Qui poc menja quan està malalt, menja molt quan no està mal

salut menjar mal

Qui pot mastega; qui no pot, renega

menjar

Qui pren setge no li cal metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar oficis plantes salut

Qui riu per Sant Joan, plora per Nadal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recorda que la vida és una alternança de bons i mals moments. Indica que l'alegria excessiva o la disbauxa d'avui es pot pagar cara demà. Si per Sant Joan (temps de collita i de tenir diners frescos) et gastes tot el que tens en festes i celebracions, quan arribi el fred del Nadal i el rebost estigui buit, et tocarà patir. És una crida a la prudència i a l'estalvi. Sovint s'utilitza per a aquells que es riuen dels altres.

menjar sants riure/plorar

Qui rota paeix, qui peta envelleix

salut menjar

Qui s'alça primer, la coca més grossa

Vol dir que els matiners tenen molts avantatges damunt els toca-sons

menjar

Qui s'encanta no les tasta i el que mulla no trau tros

Significa que és preferible dedicar-se a allò important o al que més interessa abans que a allò secundari o menys interessant.

menjar

Qui s'ha menjades les figues flors, s'ha de menjar les agostenques

Vol dir que el qui s'ha aprofitat de la part bona d'una cosa, no ha de defugir la part més difícil o no tan bona

menjar plantes

Qui s'ho menja tot en un dia ho caga tot en una hora

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

menjar

Qui se menja les bones, s'ha de menjar les dolentes

Vol dir que és just que el qui frueix els beneficis d'una cosa en tingui també els inconvenients o desavantatges

menjar bona

Qui sopa amb molt vi esmorza amb poc pa

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions. Qui beu massa a la nit, l'endemà es lleva amb el cos tèrbol i l'estómac tancat. L'excés de vi treu la gana de menjar el "pa" (l'aliment bàsic) del matí. El vi era més car que el pa. Qui es gasta els diners en vici o luxes innecessaris al vespre, acaba no tenint ni per al menjar més essencial l'endemà.

menjar beure

Qui sopa d'altre espera, freda la menja

Significa que no s'ha de confiar en l'ajuda o els recursos dels altres per viure, ja que sovint arriben tard, són insuficients o no arriben. Ensenya a ser autosuficient i a no dependre de tercers, perquè qui espera que els altres li resolguin la vida, sol acabar decebut o perjudicat.

consells menjar

Qui sopa de vi no troba ni vi agre ni dona lletja

Assenyala que l'alcohol ennuvola la raó, abaixa els estàndards de criteri i fa que tot sembli millor del que realment és. Indica que la persona que ha sopat amb molt vi perd el sentit del gust i la capacitat de jutjar la qualitat de les coses. El vi agre representa que, per a algú amb els sentits alterats, un vi de mala qualitat o picat li sembla bo. La dona lletja s'utilitza de forma figurada per expressar que la beguda fa que qualsevol persona sembli atractiva

menjar persones vinya

Qui sopa de vi, berena d'aigua

Qui se’n passa de la mesura o menja fort a la nit, a l’endemà no té la panxa en condicions. Qui es va al llit havent begut massa vi, l'endemà es desperta amb una set abrasadora que l'obliga a beure aigua a totes hores per recuperar-se.

aigua menjar vinya beure

Qui sopa i se'n va a dormir mala nit vol tenir

Les digestions pesades no deixen descansar bé. Adverteix que anar-se'n a dormir immediatament després de sopar provoca que el cos hagi de treballar en la digestió estirat, la qual cosa causa malestar. Tradicionalment s'associava el fet de tenir la panxa plena al llit amb passar una "mala nit", ja sigui per no poder agafar el son o per tenir somnis agitats.

dormir menjar

Qui sopa massa a la nit, no dorm sossegat [o tranquil] al llit

Les digestions pesades no deixen descansar bé. Adverteix que els àpats copiosos just abans d'anar a dormir dificulten el descans nocturn. Menjar massa activa en excés el sistema digestiu, el que provoca digestions pesades, mals de panxa o malsons que impedeixen gaudir d'un son profund i reparador.

dormir menjar

Qui sopa massa té el cap de carbassa

Poc enteniment té qui es gita a dormir fart, ja que les digestions pesades no deixen descansar bé, S'utilitza per indicar que menjar en excés a la nit és dolent per a la salut i la digestió. L'expressió "tenir el cap de carbassa" fa referència metafòrica a la pesadesa, el mal de cap o l'espessor mental que es pateix l'endemà per haver sopat massa.

menjar salut

Qui sopa massa, somia molt

Les digestions pesades no deixen descansar bé i pot provocar malsons, insomni o un son poc reparador.

dormir menjar