El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys menjar
En Costur, pa dur (Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén)
llocs
,
menjar
En cura més la dieta que la recepta (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)
salut
,
menjar
En dejú (Sense haver menjat res des del començament del dia)
maneres de dir
,
menjar
En desembre, gelades, miques i esmorzades [miques = pa remullat, esmicolat i fregit] (Pel fred, convénen les bones menjades calorífiques)
mesos
,
menjar
En el forn hi ha un codony, en la plaça una carabassa... xiquets, tots a sa casa
menjar
,
plantes
,
parentiu
En el joc i en el plat, l'home coneixeràs
joc
,
menjar
,
persones
En el joc, en la taula i en la dansa es coneix la bona criança
menjar
,
joc
,
festa
En el que has menjat, ja pots anar darrere d'un combregat
menjar
En escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal (Adverteix que qui serveix el menjar sol afavorir a uns més que a uns altres posant-los el millor tros o el més gran)
menjar
,
be
,
mal
En fer-se un bon dinar, com més ne resta, més festa fa
menjar
En fires i festes majors tant se n'atipen un com dos (En aquests dies tot va en abundància)
festa
,
menjar
En gener, es gelen les bledes al calder
mesos
,
plantes
,
oratge
,
menjar
En gener, la col, carn és (En temps hivernal, les verdures bollides escalfen panxes i substitueixen a les proteïnes de la carn en moltes ocasions)
plantes
,
mesos
,
menjar
En haver teus, meus i nostres, un pa com unes hòsties (On hi ha massa boques que alimentar, no hi ha altra solució que reduir racions)
menjar
En juliol, amb menys foc bull un perol (A l'istiu l'aiga és més calenta i bull més aviat. També es refereix que amb la bonança des mes de juliol és més fàcil guanyar-se la vida)
foc
,
menjar
,
mesos
En l'arròs, anar a grumollons (Estar apilonat)
maneres de dir
,
plantes
,
menjar
En la casa on no fan olla, no hi ha xolla [xolla = tosa, esquilada] (Quan es menja bé, s’adquireix energia per a treballar)
casa
,
menjar
En la casa on s’anomena molt el pa, senyal que no n’hi ha (En general, quan es parla molt d’alguna cosa és perquè se l’enyora o es desitja)
menjar
,
casa
En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla (En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries)
treball
,
parentiu
,
casa
,
menjar
En la casa que no es renya no hi ha pa
menjar
,
casa
En la casa que no hi ha farina, tot és moïna [moïna = preocupació[ (Quan falta el menjar, tots es desesperen)
casa
,
menjar
En la taula i en el joc coneixeràs els homes [o persones] (El comportament és el retrat i la radiografia de cada u)
menjar
,
persones
,
joc
En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar] (Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu)
menjar
,
treball
,
llocs
En llescar el pa es coneix la madastra (És una crítica a qui afavoreix a uns més que no a uns altres. Els parents polítics han tingut sempre mala fama)
parentiu
,
menjar
En lo que ha menjat, ja pot anar darrere d'un combregar (Ha menjat molt i pot treballar molt)
menjar
,
treball
,
maneres de dir
En l’estiu no hi ha menjar roí (Significa que, com es fa molta activitat a l’aire lliure, no calen plats elaborats, sinó qualsevol cosa)
menjar
,
estacions
En mala anyada, hort i porc o porc i cabra (En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar)
any
,
animals
,
camp
,
menjar
En menjada i beguda ten bona mesura
menjar
,
salut
,
beure
En ningun lloc lliguen els gossos amb llonganisses (Tots solem actuar igual en totes bandes)
menjar
En novembre estem, castanyes, moniatos i nous també (Són productes del moment)
menjar
,
mesos
,
plantes
En ser negre, botifarra. Tira-li mos! (Ho diuen dels que confonen coses molt diverses que s'assemblen en qualque accident)
maneres de dir
,
menjar
,
colors
En Si'n-vols se va morir de fam (Es diu quan algú ofereix una cosa per pur compliment, dient «si en vols...)
menjar
En temps de fam l'ase es menja el gram (Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen)
menjar
,
animals
En temps de fam, no hi ha pa dur (Vol dir que quan hi ha escassesa d'una cosa, s'accepta aquesta encara que resulti poc acceptable)
menjar
En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents (Quan es tracta de menjar, cada u mira per si mateix)
plantes
,
parentiu
,
menjar
,
animals
En temps de gana, bones són coques (Quan falta alguna cosa es valora el que el pot substituir)
menjar
,
bona
En temps de neu, un all val com un cavall
plantes
,
menjar
,
animals
,
oratge
En tot hi ha maldat menys en la llet que hi posen aigua
aigua
,
menjar
,
mal
En tot menjar la sal ve i va
menjar
En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades (Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres)
menjar
,
plantes
,
casa
En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc
foc
,
menjar
,
plantes
Encara troba el pa bo
menjar
,
bona
Encens a l'altar, gallina a l'olla
animals
,
menjar
Enciam i aigua, beneita, poqueta
plantes
,
menjar
,
aigua
Enfornar el pa i desenfornar a mitges
menjar
Enganyar el cos (Menjar una porció menuda d'aliment per tal de distraure la gana i així poder esperar la menja forta. Menjar alguna coseta que et lleva la fam de moment quan estàs famolenc)
menjar
,
maneres de dir
Enganyar la dent (Menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant)
menjar
,
cos huma
,
maneres de dir
Enganyar la gana (Menjar un poc mentres s'espera una menjada més abundant)
maneres de dir
,
menjar
Enganyar-se de forat (Desviar els aliments cap als pulmons)
menjar
,
maneres de dir
Engreixa més la calma que la taula (L’excés de calmositat fa grossos en molts casos, ja que es cremen poques calories)
menjar
Pàgina 26 de 61.
Refranys menjar