És la constatació d’una realitat universal
Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja
És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà
Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot
Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar
Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell).
Expressió per a indicar que el desig o la necessitat fa vore les coses diferents de com són realment
L'amor de la mare arriba al sacrifici. Ella comparteix les fatigues del pare per alimentar als fills.
Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres
Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua
Indica que el qui té diners pot fer moltes coses, o que el qui té béns o crèdit pot fer-ne diners
Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res
Significa que una persona que té mal gust no pot apreciar o comprendre les coses bones
És una herba medicinal usual en infusions i en la paella
Quan es tenen les coses principals és fàcil aconseguir les accessòries.
Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la
Indica que els homes solen esser ambiciosos i no es contenten fàcilment amb el que tenen
Indica que la timidesa i empegueïment solen esser causa que es perdin plaers i beneficis que amb més audàcia no es perdrien
Qui ho volen tot per a ells solen ser víctimes de la seva ambició.
Significa que els qui ho volen tot per a ells, solen esser víctimes de llur mateix egoisme
Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res
Inconveniència de treballar en diumenge. El refrany té una certa base religiosa: Déu va dir que el diumenge era per reposar.
El fet de treballar confereix uns drets
Denota que el treball proporciona la subsistència i els augments de la casa.
L’envejós o qui se sent menyspreat perquè no l’han convidat, s’amarga la vida tot sol
Vol dir que per a estar bé i tenir les coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment.
Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se
És una recomanació mèdica que les persones d’edat solen seguir més per experiència que per consell
Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se
És un advertiment perquè ningú es confie que serà convidat a taula, ja quan s’ix de casa per algunes hores s’ha de portar provisió per a no passar privacions
[fogó = ses, florí, anus]. És una definició o una endevinalla de la nespla o nespra
Pertorbar la digestió, provocar nàusees. S'utilitza tant per a malestars físics (menjar en mal estat) com per a reaccions emocionals davant una situació desagradable, com ara un fàstic o una forta emoció.
1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.
Es diu humorísticament per justificar els robatoris fets per exigències de la fam
Cada plat cuinat requereix els seus ingredients propis
Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives
[carquinyoli = Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. xarel·lo = vi blanc]. Embarbussaments. (“travallengües”)
Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt
Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona. Els pobles de sant Gervasi i de Sarrià gaudien del privilegi de poder matar porc per la festa major, és a dir, uns quants dies abans de quan era permès a tothom de matar-ne.
1 setembre. És una crítica a l'avarícia malentesa o a la hipocresia de qui aparenta estalvi. S'utilitza per descriure persones que fan economies ridícules o contradiccions: gasten en luxes (sobrassada) mentre estalvien en coses irrisòries (el fil).
14 desembre. s'utilitza quan algú fa una cosa perquè no en pot fer una altra, o com a consol irònic davant d'una mancança. S'utilitza com a refrany per a situacions on l'àpat és escàs però la beguda és present, o per celebrar la festivitat amb vi.
24 juny. Fa referència a la previsió necessària, ja que antigament els comerços tancaven en diumenge i festius. Destaca la importància de la previsió quan la festivitat cau en diumenge, indicant que cal comprar el pa i la coca el dia abans per assegurar-se'n. És una dita centrada en l'organització domèstica i l'evitament de tancaments.
11 maig. Es diu en referència al menjar. Significa que la fam o la necessitat imperiosa d'alimentar-se fa que tothom hagi de buscar-se la vida i treballar, posant tothom en ordre o activitat.
Expressa de manera col·loquial que tant la sardina (o els cargols) com la companyia femenina són plaers desitjables en qualsevol moment.
Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa
Fer cara d'irritat o de mal satisfet
Recomana sembrar aviat per aprofitar les primeres pluges i podar tard la vinya per evitar les gelades, assegurant així una bona collita de blat (pa) i raïm (vi). És un consell d'experiència per garantir l'èxit.
Significa que moltes vegades el qui disposa de mitjans per a fer grans coses no se'n sap aprofitar.
A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses
És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners
Són una crítica despectiva per a significar que els iguals o similars en comportament, educació, gustos, economia... acaben juntant-se perquè es complementen
Vol dir que totes les coses avantatjoses demanen una preparació treballosa
Sentir un impediment en la gola com a conseqüència d'una emoció o impedir-li empassar el menjar
Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar
Ser molt gormand; es diu perquè la paella sempre sol tenir dins ella coses saboroses
Ser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses