menjar

Qui sopa molt dorm poc

Ens recorda que menjar massa abans de dormir dificulta el descans. Quan el cos està ocupat fent una digestió pesada, el son es torna lleuger i poc reparador.

dormir menjar

Qui sovint juga, menja i beu paga tard el que deu

diners joc menjar beure

Qui té carn i pa, pot esperar demà.

menjar

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat

És la constatació d’una realitat universal

menjar diners

Qui te fam ensomia en rotllos [o truites]

Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja

maneres de dir menjar

Qui té fam somia pa

És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà

menjar

Qui té fam, moltes se'n pensa

Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot

menjar

Qui té filles menja bunyols

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

parentiu menjar

Qui té filles menja rosquilles

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

menjar parentiu

Qui té fred després de menjar, senyal que està sa

Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell).

menjar salut

Qui té gana somia pa

Expressió per a indicar que el desig o la necessitat fa vore les coses diferents de com són realment

maneres de dir menjar

Qui té mare menja coca, i qui no en té es fa fotre

L'amor de la mare arriba al sacrifici. Ella comparteix les fatigues del pare per alimentar als fills.

menjar parentiu

Qui té més, que sopi dos cops [o vegades]

Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres

menjar

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap

Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

diners plantes menjar

Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests]

Indica que el qui té diners pot fer moltes coses, o que el qui té béns o crèdit pot fer-ne diners

menjar diners

Qui té pa, fa sopes

Significa que el qui disposa de mitjans pot fer allò que vol

menjar

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair

Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res

menjar vinya

Qui té pernil, tomàquet i pa, pot fer un bon berenar.

menjar

Qui té sal a la boca, no coneix la mel

Significa que una persona que té mal gust no pot apreciar o comprendre les coses bones

menjar

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

La sàlvia és una de les plantes més medicinals de la cultura mediterrània i la ciència actual avala moltes de les seves propietats. El seu mateix nom científic, Salvia officinalis, prové del llatí salvare (salvar o curar), fet que demostra la seva enorme reputació històrica.

menjar plantes salut

Qui té soques fa estelles, qui mata un porc menja costelles

Quan es tenen les coses principals és fàcil aconseguir les accessòries.

animals menjar mort

Qui té talent, tot li sembla pa [o Qui té talent, somia rollos]

Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la

menjar

Qui té un ou, vol un bou [o Qui roba un ou, roba un bou]

Indica que els homes solen esser ambiciosos i no es contenten fàcilment amb el que tenen

menjar

Qui té vergonya, no menja confits

Indica que la timidesa i empegueïment solen esser causa que es perdin plaers i beneficis que amb més audàcia no es perdrien

menjar

Qui té, menja; i qui no té, dejuna

Es diu per a indicar que cal ser previsors en la vida.

menjar

Qui tot ho menja tot ho paeix

Qui ho volen tot per a ells solen ser víctimes de la seva ambició.

menjar salut

Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega

Adverteix contra l'egoisme i la manca de col·laboració. Indica que les persones que ho volen acaparar tot només per a elles mateixes acaben patint les conseqüències dels seus propis actes o veient-se superades pels problemes per no haver volgut compartir.

menjar

Qui tot s’ho menja d’una menjà, tot ho caga d’una cagà

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

menjar

Qui totes les nits sopa, alguna s’enfita

[El verb enfitar-se significa tenir una indigestió o un empatx per haver menjat massa o aliments pesats]. Ens adverteix dels perills de no tenir mesura. Ens indica que qui té l'hàbit de sopar massa o no es priva mai de res, tard o d'hora acabarà tenint un empatx o patint les conseqüències d'aquests excessos.

menjar

Qui treballa en diumenge molts dies no menja.

Inconveniència de treballar en diumenge. El refrany té una certa base religiosa: Déu va dir que el diumenge era per reposar.

menjar setmana

Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge

El fet de treballar confereix uns drets

treball festa menjar

Qui treballa, té pa i palla

Denota que el treball proporciona la subsistència i els  augments de la casa.

casa menjar treball

Qui veu menjar i no menja, es penja

L’envejós o qui se sent menyspreat perquè no l’han convidat, s’amarga la vida tot sol

menjar

Qui vol faves cuitores, que les sembri a bon lloc

Vol dir que per a estar bé i tenir les coses així com pertoca, cal preparar-les convenientment.

camp menjar plantes

Qui vol menjar peix que es mulli les ungles

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

animals cos huma menjar

Qui vol viure molt, ha de sopar poc

És una recomanació mèdica que les persones d’edat solen seguir més per experiència que per consell

menjar salut

Qui vulga vi i pa, sembre primerenc i pode tardà

És un consell agrari

camp menjar vinya

Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

menjar animals cos huma

Qui vullga potaque, porte plat, pa, cullera i recapte

És un advertiment perquè ningú es confie que serà convidat a taula, ja quan s’ix de casa per algunes hores s’ha de portar provisió per a no passar privacions

menjar

Quina hora és? Hora de prendre per qui no ha pres

Qualsevol moment és bo per a menjar

temps menjar

Raïm moscatell, cap de tan bo com ell

menjar vinya

Raure el cuc [a algú]

Tindre mala consciencia. Tindre gana

maneres de dir menjar

Redó redó i pèls en el fogó

[fogó = ses, florí, anus]. És una definició o una endevinalla de la nespla o nespra

menjar plantes

Remoure [o girar , o regirar] el ventrell

Pertorbar la digestió, provocar nàusees. S'utilitza tant per a malestars físics (menjar en mal estat) com per a reaccions emocionals davant una situació desagradable, com ara un fàstic o una forta emoció.

cos huma menjar salut maneres de dir

Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

1 novembre. Les rialles de Carnestoltes representa la disbauxa, el descontrol, la gana i la festa del febrer, on tot s'hi val i es gasta sense pensar en el demà. Nou mesos després arribem les ploralles,és el moment del fred, el record dels difunts i, antigament, de la possible escassetat si no s'havia guardat prou durant l'any i algun nadó fruit de l'emparellament, Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes.

festivitats menjar riure/plorar

Robatorum per menjatorum no és pecatorum

Es diu humorísticament per justificar els robatoris fets per exigències de la fam

menjar

Roín oli, sap a pega

Vol dir que les coses dolentes no fan goig mai

menjar

Roncar [a algú] els budells

Tindre gana

maneres de dir cos huma menjar

Rostit sense vi no val un comí, pilota sense pebre no val un senabre, estofat sense xocolata no val una patata

Cada plat cuinat requereix els seus ingredients propis

vinya menjar

S'agafen més mosques amb una gota de mel, que amb una tona de fel

Significa que s'aconsegueixen moltes més coses i es capten millor les voluntats amb la suavitat, l'amabilitat i la dolçor que no pas amb la duresa, la violència o la tosquedat. És més efectiu tractar els altres amb bondat que no pas amb hostilitat.

animals menjar

S'alça la matina, carquinyoli, fa un xarel·lo amb allioli?

[carquinyoli = Peça de pasta dolça, feta de farina, ou, sucre i ametlles o avellanes, cuita i molt rostida al forn, i que té la forma semblant a un dit esclafat. xarel·lo = vi blanc]. Embarbussaments. (“travallengües”)

menjar vinya

S'engoliria una rella per la punta

Es diu d'una persona molt menjadora

maneres de dir menjar

S'ha de menjar segons la gana

menjar salut

S'ha menjat el rovell, com el gall de la passió

animals menjar

S'ha quedat sense pa ni companatge

menjar

Sabater de pega, no mastega

Vol dir que els sabaters solen guanyar poc

diners oficis menjar

Saber fer de tot meyns cols bullides

Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt

maneres de dir saber plantes menjar

Saltar de la paella per caure al foc

Significa intentar evitar un perill o problema i, en fer-ho, acabar en un altre de pitjor o de més gran. Equivaleix a empitjorar una situació buscant una solució ràpida.

foc menjar

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumaners, menjar, beure i no fer res

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

llocs menjar sants treball beure

Sant Gervasi de Cassoles, botifarres abans d'hora

Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona. Els pobles de sant Gervasi i de Sarrià gaudien del privilegi de poder matar porc per la festa major, és a dir, uns quants dies abans de quan era permès a tothom de matar-ne.

llocs menjar

Sant Gil, menjava sobrassada i estojava es fil

1 setembre. És una crítica a l'avarícia malentesa o a la hipocresia de qui aparenta estalvi. S'utilitza per descriure persones que fan economies ridícules o contradiccions: gasten en luxes (sobrassada) mentre estalvien en coses irrisòries (el fil).

menjar mesos sants

Sant Joan de la Creu, ja que no menges, beu.

14 desembre. s'utilitza quan algú fa una cosa perquè no en pot fer una altra, o com a consol irònic davant d'una mancança. S'utilitza com a refrany per a situacions on l'àpat és escàs però la beguda és present, o per celebrar la festivitat amb vi.

festa menjar mesos sants beure

Sant Joan en diumenge, qui no compra pa no en menja

24 juny. Fa referència a la previsió necessària, ja que antigament els comerços tancaven en diumenge i festius. Destaca la importància de la previsió quan la festivitat cau en diumenge, indicant que cal comprar el pa i la coca el dia abans per assegurar-se'n. És una dita centrada en l'organització domèstica i l'evitament de tancaments.

menjar mesos sants setmana

Sant Mamet a tothom fa anar dret

11 maig. Es diu en referència al menjar. Significa que la fam o la necessitat imperiosa d'alimentar-se fa que tothom hagi de buscar-se la vida i treballar, posant tothom en ordre o activitat.

menjar mesos sants

Sardina [o caragol] i dona, a tota hora és bona

Té un to masclista i objectivitzador propi de l'època en què es va originar, equiparant la dona amb productes de temporada per a suggerir disponibilitat constant. Expressa de manera col·loquial que tant la sardina (o els cargols) com la companyia femenina són plaers desitjables en qualsevol moment.

animals menjar persones

Sardines, a la nit, metzines

salut animals menjar

Se menjaria ferros de fogons

Es diu de qui és molt menjador

maneres de dir menjar

Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

Significa que cal fer servir un garbell atapeït (espès) per netejar el gra i un sedàs ample (clar) per colar-lo, aconseguint així no llençar ni una engruna i obtenir molta més farina per fer pa.

aigua menjar oficis

Semblar que ha llepat la paella

Estar molt mascarat

menjar maneres de dir

Semblar que ha menjat fideus

Xerrar massa

menjar parlar maneres de dir

Semblar que ha menjat prunes verdes

Fer cara d'irritat o de mal satisfet

maneres de dir plantes menjar

Sembra primerenc i poda tardà, ni pa ni vi no et podrà fallar

Recomana sembrar aviat per aprofitar les primeres pluges i podar tard la vinya per evitar les gelades, assegurant així una bona collita de blat (pa) i raïm (vi). És un consell d'experiència per garantir l'èxit.

camp menjar plantes vinya

Sempre donen els torrons [o pa dur] a qui no té dents

Significa que moltes vegades el qui disposa de mitjans per a fer grans coses no se'n sap aprofitar.

cos huma donar menjar

Sempre he sentit dir que els peixos vius volen aigua i morts volen vi

A tot arreu passen si fa no fa les mateixes coses

animals menjar beure vinya

Sempre serà millor morir fart que de fam

És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners

mort menjar

Sempre s’ajunten la fam i les ganes de menjar

Són una crítica despectiva per a significar que els iguals o similars en comportament, educació, gustos, economia... acaben juntant-se perquè es complementen

menjar

Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort

Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural

menjar animals camp mort casa

Sense farina no escamina.

menjar

Sense menjar fa mal treballar.

mal menjar treball

Sense menjar no es pot passar [o viure]

menjar salut

Sense trencar ous no es fan truites

Vol dir que totes les coses avantatjoses demanen una preparació treballosa

menjar

Sentir un buit a l'estòmac

Afamat, tenir gana

maneres de dir menjar cos huma

Sentir un nus a la gola

Sentir un impediment en la gola com a conseqüència d'una emoció o impedir-li empassar el menjar

menjar cos huma maneres de dir

Ser [algú] un trull

Ser molt menjador, fartó

maneres de dir menjar

Ser cavall de bona barra

Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar

animals bona menjar maneres de dir

Ser com el rovell de l'ou, menjar la llengua del bou

animals menjar

Ser de poca vida

Ser poc menjador

maneres de dir salut menjar

Ser de taula travessera

menjar

Ser de vida

Menjar molt i de tot

maneres de dir menjar

Ser dinar de batalla

Ser dinar de poca qualitat

menjar maneres de dir

Ser dinar de pa i all

Ser dinar de poca qualitat

maneres de dir plantes menjar

Ser el cap de taula

El qui la presideix

menjar maneres de dir

Ser gormand [d'alguna cosa]

Ser aficionat a un menjar determinat

maneres de dir menjar

Ser mamelleta [o teta] de monja

El menjar era exquisit

maneres de dir menjar

Ser més gormand que la paella

Ser molt gormand; es diu perquè la paella sempre sol tenir dins ella coses saboroses

menjar

Ser més roin que la carn de coll

Ser molt roin

menjar maneres de dir

Ser més tranquil que un perol d'arròs

Passar de tot

menjar maneres de dir plantes

Ser més unflat que un sac de gemecs

Es diu d'una persona que ha menjat molt

maneres de dir menjar

Ser prim de morro

Ser llépol o molt delicat i remirat en el menjar i en altres coses

menjar cos huma maneres de dir

Ser sec com un bacallà

Ser molt sec o magre

maneres de dir animals menjar