`

Refranys menjar

menjar dormir

Qui sopa i se'n va a dormir mala nit vol tenir

Les digestions pesades no deixen descansar bé

menjar dormir

Qui sopa massa a la nit, no dorm sossegat [o tranquil] al llit

Les digestions pesades no deixen descansar bé

dormir menjar

Qui sopa massa, somia molt

Les digestions pesades no deixen descansar bé

menjar dormir

Qui sopa molt dorm poc

La digestió pesada no deixa descansar bé de nit

menjar diners

Qui té diners, té menjar, i el que no, està desmaiat

És la constatació d’una realitat universal

maneres de dir menjar

Qui te fam ensomia en rotllos [o truites]

Vol dir que el qui té una idea fixa o un gran desig, és propens a creure's que les coses són aixi com les pensa o desitja

menjar

Qui té fam somia pa

És una crítica que es fa quan algú pretén fer creure coses que els altres saben que no té, o no farà, o no obtindrà

menjar

Qui té fam, moltes se'n pensa

Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot

parentiu menjar

Qui té filles menja bunyols

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

menjar parentiu

Qui té filles menja rosquilles

Les xiques solen ser les cuineres en la casa familiar

maneres de dir menjar

Qui té gana somia pa

Expressió per a indicar que el desig o la necessitat fa vore les coses diferents de com són realment

menjar

Qui té més, que sopi dos cops [o vegades]

Es diu referint-se als qui s'avanen d'esser rics i de tenir més que els altres

diners plantes menjar

Qui té oli i blat, està ric i no ho sap

Qui té el menjar assegurat no necessita res més, ja que tota la resta és secundària o inclús supèrflua

menjar diners

Qui té olles, prest té tests [o pot fer tests]

Indica que el qui té diners pot fer moltes coses, o que el qui té béns o crèdit pot fer-ne diners

menjar

Qui té pa, fa sopes

Significa que el qui disposa de mitjans pot fer allò que vol

menjar vinya

Qui té penes i té vi li fan de bon pair, i qui no en té, de mal pair

Qui té béns materials pot obtenir beneficis o avantatges, contràriament a qui no en té, que no pot obtenir res

menjar

Qui té sal a la boca, no coneix la mel

Significa que una persona que té mal gust no pot apreciar o comprendre les coses bones

plantes salut menjar

Qui té sàlvia al seu hort, un gran remei té ben a prop

És una herba medicinal usual en infusions i en la paella

menjar

Qui té talent, tot li sembla pa [o Qui té talent, somia rollos]

Significa que un qui té desig d'una cosa es fa sovint la il·lusió d'obtenir-la

menjar

Qui té un ou, vol un bou [o Qui roba un ou, roba un bou]

Indica que els homes solen esser ambiciosos i no es contenten fàcilment amb el que tenen

menjar

Qui té vergonya, no menja confits

Indica que la timidesa i empegueïment solen esser causa que es perdin plaers i beneficis que amb més audàcia no es perdrien

menjar

Qui tot sol s'ho menja, tot sol s'ofega

Significa que els qui ho volen tot per a ells, solen esser víctimes de llur mateix egoisme

menjar

Qui tot s’ho menja d’una menjà, tot ho caga d’una cagà

Qui ho consumeix tot quan té l’ocasió i no deixa res per al futur, es queda sense res

menjar

Qui totes les nits sopa, alguna s’enfita

Quan més confiat s’està, les coses s’estropellen

menjar

Qui veu menjar i no menja, es penja

L’envejós o qui se sent menyspreat perquè no l’han convidat, s’amarga la vida tot sol

animals cos huma menjar

Qui vol menjar peix que es mulli les ungles

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

menjar salut

Qui vol viure molt, ha de sopar poc

És una recomanació mèdica que les persones d’edat solen seguir més per experiència que per consell

menjar animals cos huma

Qui vulgui peixet que es mulli la panxeta

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

menjar

Qui vullga potaque, porte plat, pa, cullera i recapte

És un advertiment perquè ningú es confie que serà convidat a taula, ja quan s’ix de casa per algunes hores s’ha de portar provisió per a no passar privacions

maneres de dir menjar

Raure el cuc [a algú]

Tindre mala consciencia. Tindre gana

menjar plantes

Redó redó i pèls en el fogó [fogó = ses, florí, anus]

És una definició o una endevinalla de la nespla o nespra

festivitats menjar riure/plorar

Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots-Sants

Convé ser conscient que les bones èpoques solen alternar-se amb unes altres de roïnes

menjar

Robatorum per menjatorum no és pecatorum

Es diu humorísticament per justificar els robatoris fets per exigències de la fam

menjar

Roín oli, sap a pega

Vol dir que les coses dolentes no fan goig mai

animals menjar

S'agafen més mosques amb una gota de mel, que amb una tona de fel

Dóna a entendre que s’aconsegueixen moltes més coses amb paraules dolces que amb paraules aspres i ofensives

maneres de dir menjar

S'engoliria una rella per la punta

Es diu d'una persona molt menjadora

diners oficis menjar

Sabater de pega, no mastega

Vol dir que els sabaters solen guanyar poc

maneres de dir saber plantes menjar

Saber fer de tot meyns cols bullides

Irònicament es diu del qui pretén de saber fer moltes coses o d'entendre-hi molt

llocs menjar

Sant Gervasi de Cassoles, botifarres abans d'hora

Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona

menjar mesos sants

Sant Gil, menjava sobrassada i estojava es fil [1 setembre]

Es refereix a aquelles persones que per una banda fan economies ridícules i per l'altra fan despeses innecessàries

maneres de dir menjar

Se menjaria ferros de fogons

Es diu de qui és molt menjador

oficis menjar aigua

Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès

Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa

mort menjar

Sempre serà millor morir fart que de fam

És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners

menjar

Sempre s’ajunten la fam i les ganes de menjar

Són una crítica despectiva per a significar que els iguals o similars en comportament, educació, gustos, economia... acaben juntant-se perquè es complementen

menjar animals camp mort casa

Sense casa, hort ni porc, val més ésser mort

Aforisme català que sentencia clarament la importància cabdal que representa la matança del porc per una casa en el món rural

menjar

Sense trencar ous no es fan truites

Vol dir que totes les coses avantatjoses demanen una preparació treballosa

menjar cos huma maneres de dir

Sentir un nus a la gola

Sentir un impediment en la gola com a conseqüència d'una emoció o impedir-li empassar el menjar

maneres de dir menjar

Ser [algú] un trull

Ser molt menjador, fartó

animals bona menjar maneres de dir

Ser cavall de bona barra

Adaptar-se a qualsevol cosa, especialment en el menjar

maneres de dir menjar

Ser de vida

Menjar molt i de tot

menjar maneres de dir

Ser dinar de batalla

Ser dinar de poca qualitat

maneres de dir menjar

Ser gormand [d'alguna cosa]

Ser aficionat a un menjar determinat

menjar

Ser més gormand que la paella

Ser molt gormand; es diu perquè la paella sempre sol tenir dins ella coses saboroses