Refranys mar

Anar a tota xàrcia (Anar una embarcació a tota vela)

maneres de dir, mar

Anar a vent (Navegar en la mateixa direcció del vent)

maneres de dir, mar

Anar al botavant (Anar a perdició, a mal viatge)

maneres de dir, mar

Anar al mar i no trobar aigua (Destaca la inutilitat d’algunes persones, que tenen a l’abast la solució dels seus problemes i no la veuen)

aigua, mar

Anar amb el car a proa [car= La perxa inferior i més gruixada de les dues que formen l'antena de la vela llatina](Estar embriac)

mar, beure, maneres de dir

Anar barca davant nau (Gastar la soldada abans de cobrar-la)

diners, maneres de dir, mar

Anar com un gànguil (Veloçment)

mar, maneres de dir

Anar de punta en punta com els esparrallons [Esparralló: Esparrall, un peix roquer] (Descansar de tant en tant els vogaires que voregen la costa)

maneres de dir, mar, animals

Anar en mar (Abandonar el port i començar a navegar)

mar, maneres de dir

Anar en popa (Navegar amb el vent bufant per la popa)

maneres de dir, mar

Anar en popa rodó (Navegar amb el vent bufant en la mateixa direcció del rumb de l'embarcació)

mar, maneres de dir

Anar ençà i enllà com la barca del mal temps

mar, oratge

Anar ençà i enllà com la barca d’Olesa (Olesa de Montserrat, municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona)

llocs, mar

Anar terrús-terrús (Navegar costejant)

maneres de dir, mar

Anar veles desplegades (Anar molt bé)

maneres de dir, mar

Anar-se'n a la banda (Tombar-se la barca cap a un costat)

maneres de dir, mar

Arc de Sant Martí a la prima, tapa't mariner, amb caputxina (Pronostica pluja)

oratge, oficis, mar

Arc de Sant Martí a ponent, amarra la barca i vine-te'n (Pronostica mal temps)

mar, oratge

Arenys, blanc de puntes i blau de mar (Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona)

mar, llocs

Aubes amb llevantons, cap a ses patrones duen es patrons (Vol dir que el vent de llevant a primera hora del matí sol obligar els pescadors a retirar-se de la pescada)

oficis, oratge, mar

Baladrejar més que la mar de llevant (Cridar molt)

parlar, mar, maneres de dir

Baldar més que la mar de llevant (Gronxar, moure reiteradament una cosa en dues direccions)

maneres de dir, mar

Bandera vella, honra de patró [o capità] (La vellúria o antigor de determinats elements denoten que en cap moment no hi ha hagut motiu per a reposar-les)

vell, oficis, mar

Barca aturada no guanya nolis (Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany)

mar, diners, treball

Barca buida o barca plena, per al pescador sempre mullena (Els pescadors sempre acaben mullats per raó del seu ofici, tant si guanyen com si no)

mar, oficis

Barca de bona [o mala] treta (Barca que fa de bon [o mal] traure)

maneres de dir, mar

Barca desarmada, tots els vents li són dolents

mar, oratge

Barca deturada, mar brava (En determinades condicions del medi, és preferible no navegar i esperar que la mar es calme un poc)

oratge, mar

Barca deturada, maror preparada (En determinades condicions del medi, és preferible no navegar i esperar que la mar es calme un poc)

mar, oratge

Barca en terra mai s'escapa (Evitant l’ús s’evita el desgast)

mar

Barca en terra, sempre salvada (Evitant l’ús s’evita el desgast)

mar

Barca estellada, barca varada

mar

Barca i ruc, la càrrega al cul (El pes s’ha de col·locar en el lloc idoni per tal que no es desplace ni perjudique l’estructura portant)

animals, treball, mar

Barca llesta bon temps espera

oratge, mar

Barca mal guiada, aviat estrellada (Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible)

mar

Barca marinera ben carregada del darrera (El pes s’ha de col·locar sempre a la part més forta)

mar

Barca molt brandaire, barca caminaire (La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes)

mar

Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera (La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes)

mar, oficis, plantes

Barca nova, patró vell (Es refereix a que l'experiència sempre és important)

oficis, mar

Barca nova, peix al cove (Els objectes nous i les activitats novedoses solen ser profitosos mentre funcionen perfectament i constitueixen una novetat)

mar, animals

Barca parada no mou guerra (Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció)

treball, mar

Barca perduda, patró ric (Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les assegurances)

mar, diners, oficis

Barca sense coberta, sepultura oberta (La coberta evita que l’aigua del mar o de la pluja inunde el buc; així, les coses mal fetes són de poca durada)

mar, mort

Barca sense timó va a la perdició (Quan falla l’element principal en un mecanisme o en un col·lectiu, aquest queda inservible)

mar

Barca varada no fa jornada (Es diu com a encoratjament quan, per alguna causa, no estem treballant)

mar, treball

Barca vella no aguanta vela nova.

oratge, vell, mar

Barca vella vol adob [adob = adobament, reparació] (Tot necessita un manteniment per a continuar sent útil)

mar, vell, persones, animals

Barca vella, bony o forat (Quan les coses, persones i els animals ens fem massa vells, perdem les capacitats que teníem)

vell, mar

Barca vella, per fer-ne estella (Significa que a qui li van malament les coses solen acumular-se-li les desgràcies)

mar, vell

Barca, ase o carro, la càrrega a la cua (El pes s’ha de col·locar sempre a la part més forta)

animals, mar

Pàgina 3 de 22.

El Refranyer