mal

El mal va on més n'hi ha

Manifesta que els malintencionats busquen i atrauen la desgràcia

mal persones

El mal ve a arroves i se'n va a unces

Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc

mal salut

El mal ve quan no s'espera

Les desgràcies i els accidents no solen anunciar-se, i les malalties, rarament

mal salut

El mal ve volant i se'n va a peu coix

Els accidents o les malalties es produeixen o es demostren en un moment donat; en canvi, la recuperació costa molt

salut cos huma mal

El meu mal no vol soroll

Les penes, els dolors i els infortunis són coses íntimes que no han d’importar a ningú

mal salut

El peix per ser bo, sal i sucre, vi i julivert; treu tot verí i mal

És més una recepta culinària que un refrany

animals bona menjar mal vinya

El pitjor mal és el que no se li veu el final

mal

El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa

Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra

bona cos huma mal salut

El que és mal fill no pot ser bon home

Qui no es comporta convenientment amb les persones que més l’han estimat és perquè no té bons sentiments

parentiu bona mal

El que fa mal testimoni, ofici fa de dimoni

Cal ser exacte i fidedigne per a no perjudicar a ningú injustament

persones diable mal

El que torna bé per mal, coneix premi inmortal

mal mort

El queixal a la mà mal no fa

salut cos huma mal

El record del mal servici, dura més que el del bon benefici

mal

El sabater és el més mal calçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

oficis mal treball maneres de dir

El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat

Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix

indumentària oficis maneres de dir treball mal

El senyor vos guarde d'un ja està fet si està mal i no es pot desfer

Es diu al·ludint a coses que ja no tenen remei.

mal

El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura

Intenta aconhortar en els mals moments

temps salut mal

El vent gregal és el que fa més mal

Així sol ser, ja que ve carregat de pluja

oratge mal

El vi de Nadal, ni emborratxa ni fa mal

25 desembre. Una cosa extraordinària, no habitual, no afecta o afecta poc i és lògicament comprensible pels altres

festivitats mal vinya beure

El vi és bon mosso, però mal amo

Mentre la voluntat impera sobre el vi, tot va bé; si el vi impera sobre la voluntat, crea dependència i esclavitza

vinya beure mal bona

Els bons se'n van, i els dolents queden

Es diu com a lament i alabança als que han mort abans de nosaltres

persones bona mal mort

Els de la Bisbal tant els fa quedar bé com mal

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs mal be

Els doblers són mals de guanyar

diners mal

Els exemples del majors, fan bons o mals els menors

Els animals ens formem a imitació dels adults més pròxims

mal persones bona

Els mals abrils es compten per mils

L’oratge és encara inestable

mesos mal oratge

Els mals, amb el pa, són menys

Tot dolor es mitiga menjant

menjar mal

Els plaers [o goigs] entren per unces i els mals [o disgustos] per arroves

Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc

alegria salut mal

Els trons de Nadal, no fan bé ni mal

25 desembre. Importen poc perquè tothom està en casa

festivitats mal oratge be

En bon any com en mal any, parves en maig [parva = entrepà]

Confirma que les coses s’han de fer en el seu moment, al marge de les circumstàncies. Quan hi ha molta faena al camp, els camperols s’hi porten els queviures per no perdre temps

mesos menjar mal any bona

En escudellar veuràs qui et vol bé i qui et vol mal

Adverteix que qui serveix el menjar sol afavorir a uns més que a uns altres posant-los el millor tros o el més gran

menjar be mal

En roín any, no deixes la clau al pany

En èpoques de precarietat o conflicte convé desconfiar, ja que sempre hi ha espavilats i aprofitosos

any mal

En tot hi ha maldat menys en la llet que hi posen aigua

S'utilitza de forma irònica per assenyalar que, en la majoria d'assumptes o negocis, la gent sol actuar amb malícia, trampa o ganes d'enganyar per treure'n profit, excepte en els casos més evidents on l'engany és inofensiu o molt clar, com afegir aigua a la llet.

aigua mal menjar

Enganyar de barra a barra

Enganyar completament

mal

Entre la gent de mar no hi ha cap malvat

Els pescadors tenen reputació d’honestos; una altra cosa és la marineria, on hi ha de tot

persones gent mal mar oficis

És capaç de fer més mal una ploma que un punyal

Una ferida física pot cicatritzar, però una ofensa o una ferida en l'ànima costa més de superar.

mal

És doblada la maldat que es fa en senyal d'amistat

L’engany és un gran senyal de covardia, perquè l’altre actua confiadament i no utilitza mitjans d’autodefensa

persones mal amistat

És el més dolent dels mals, el tractar amb animals

Adverteix de la dificultat de comprensió i de comunicació que sol haver-hi entre les espècies

animals mal

És pitjor el remei que la malaltia

Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora

maneres de dir salut mal

Estar a les dures i a les madures [o a les dures i les madures, o a les bones i a les males]

Estar dispost a afrontar totes les situacions, favorables o adverses

maneres de dir mal bona

Estar bé, com En Pepis dalt la forca

Irònicament, estar malament

maneres de dir be mal

Estar d'un humor negre

Estar de molt mal humor

mal maneres de dir

Estar de bon [o mal] humor

Estar en bona o mala disposició anímica

maneres de dir bona mal

Estar mal del terrat

Estar boig

mal maneres de dir salut

Estar per merèixer

Persona, especialment la xica, en estat de casar-se i lliure de compromís matrimonial

mal

Estels amb cua, guerra y malura

mal

Et curarà de tot mal, una ajuda amb aigua i sal.

Un bany als peus, d'aigua i sal, minva molt el cansament.

aigua mal salut

Ets pitjor que un mal de ventre en dejú

S'utilitza quan algú: És una persona de tracte difícil. No para de donar la llauna o de buscar problemes. És inoportú i apareix en el pitjor moment.

cos huma mal salut

Fa més mal una plomada, que d'un gat l'esgarrapada

Es refereix a una plomada de notari, ferida fonda.

animals mal

Fang i calç tapen molts mals

Que la bona roba dissimula moltes faltes, tant físiques com morals

mal salut indumentària

Fas mal?, espera igual

Adverteix que els perjudicats reaccionaran tard o d’hora a les nostres males accions

persones mal

Fer bon [o mal] ventrell [un menjar]

Es refereix directament a la digestió i a la sensació física/agradabilitat que provoca un aliment. Agradar, donar gust, esser plaent, assentar-se bé. O donar disgust, no ser agradable.

bona cos huma mal maneres de dir

Fer bona [o mala] farina

Portar-se bé [o mal] obrar així com cal [o malament

be maneres de dir mal bona

Fer la fi d'en cagaelàstics

Acabar malament. Anar a mal borràs.

mal maneres de dir

Fer mal

Causar dany

maneres de dir mal

Fer mal d'ulls

Suscitar impressió desfavorable

maneres de dir mal cos huma

Fer mal de son prou

Fer mal ús

maneres de dir mal

Fer mala espina

Fer recelar, sospitar, fer pressentir alguna cosa roïna o desagradable

maneres de dir mal

Fer mala farina

Fer malifetes

maneres de dir mal

Fer mala fila

Tenir mal aspecte

maneres de dir mal

Fer mals pensaments

Pensar malament d'algú, contra algú

maneres de dir mal

Fer més mal que un gat salvatge

Es refereix a algú maliciós

maneres de dir animals mal

Fer més mal que una tronada d’estiu

Ser danyós

mal estacions oratge maneres de dir

Fer passar les penes de l'infern

Donar molta molèstia, fer passar gran tribulació

mal

Fer un pas fals

Cometre un error, una falta

mal

Fer una cosa amb mala llet

Fer-la amb malícia, amb intenció de fer mal. És una expressió col·loquial i sovint grollera que descriu una actitud hostil. També pot referir-se a actuar de manera desagradable o tenir molt mal geni.

mal maneres de dir

Fer-se la guitza

Quedar frustrat

mal

Fer-se mal de voler l

Fer alguna cosa, prendre alguna decisió o alguna actitud que fa perdre la confiança, la valoració positiva o les amistats; guanyar-se enemics o adversaris

maneres de dir mal

Fer-se mala sang

Irritar-se molt

mal cos huma maneres de dir

Fes bé hi no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal

És el resum més sintètic de les normes de moralitat

be consells mal

Figuera i a la marjal no caigues que et faràs mal.

mal

Força i vi mal es varen avenir

L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física

mal vinya beure

Fum, morros i mala cara treuen la gent de casa

Descriu les tres coses que fan que qualsevol lloc es torni insuportable i que la gent en vulgui fugir: El fum: En sentit literal, una casa on la xemeneia no tira bé i s'omple de fum és físicament incòmoda. Però també simbolitza el desordre o els problemes tèrbols. Els morros: Fa referència a l'actitud de qui està enfadat o tancat en banda, mostrant un gest de desaprovació. La mala cara: És el mal humor visible, l'hostilitat que es respira a l'ambient i que talla qualsevol ganes de parlar.

casa cos huma foc gent mal

Gastant molt i guanyant poc... mal ha d'acabar el joc

diners joc mal

Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé

Menjar massa pesat.

cos huma mal menjar salut

Guix i cal tapen molts mals

mal

Guix i calç, tapen molts de mals

Vol dir que moltes malalties queden sense guarir, i oblidades dins la fossa

salut mal mort

Ha vingut en bona [o mala hora]

Arribar en el moment oportú o en un mal moment

bona mal maneres de dir

Haver-ho après en dijous

No saber parar de repetir alguna cosa

mal

Hi ha que plora sense mal; hi ha que té mal i no plora

mal riure/plorar

Hisenda que és mal guanyada, no tindrà molta durada

diners mal

Home de mala jeia

Home de mal geni, que suporta malament el capteniment d'altri

mal maneres de dir

Home mal reputat, home mig ofegat

persones mal

Ja l'hem parida morta!

Es diu quan una cosa surt malament, quan es té un fracàs o una decepció

mal maneres de dir

Jo que calle i no dic res, tinc més mal que tots tres

Es diu al·ludint als qui es queixen molt amb poc motiu i als qui no es queixen tenint-ne motiu sobrat.

mal

L'absència és un mal que apaga el foc xic i aviva el gran

Llevar-se del mig és una manera d’evitar momentàniament problemes, però a la llarga s’enyorarà tot allò que s’ha abandonat

mal foc persones

L'aigua de mar i el creure fan de mal veure

Es refereix a la molèstia que sol causar l'obediència

aigua mal mar

L'aigua del mar cura tots els mals

Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies.

aigua mal salut mar

L'aigua sedativa, tot mal esquiva

L'aigua sedativa es venia a les farmàcies; xopant-hi un drap i aplicant-lo als canells, als turmells i al front, feia baixar la febre

aigua mal salut

L'amic malvat, deixa la palla i s'enduu el blat.

Parla de la hipocresia i la traïció d'aquells que es fan passar per amics o persones de confiança. La "palla" és la part sense valor (les aparences, les paraules buides), mentre que el "blat" és la part valuosa (el profit, l'interès o els recursos). Un fals amic només mantindrà les aparences per quedar-se amb el que realment té valor quan tingui l'oportunitat.

amistat mal plantes

La casa dels altres fa de mal arranjar

casa mal

La dona mai perd, anant mal les coses, empata

mal

La flaquedat, és la mare de mols mals

mal salut

La mal casada, es coneix amb la cara

mal persones

La mala administració fa mal al bo

Si una institució és injusta, molts administrats es consideren burlats, robats, afrontats o ignorats

persones bona mal diners

La mala herba sempre creix

mal plantes

La mala herba s’arranca

mal plantes

La malva, de tots mals salva

mal salut

La Mare de Déu de les Arenes, cura el mal de totes menes

8 setembre

salut festivitats mal

La noia que és ben honrada s’estima més anar sola que mal acompanyada

persones mal consells

La sal, com més sala més mal

menjar mal salut