Tema
mal
646 refranys catalogats sota aquest tema.
Córrer bons [o mals] aires
Córrer bones [o males] notícies
maneres de dir mal bona
Costums de mal mestre, fill sinistre
Sempre deprenem, bé o mal, segons l’exemple o el mal exemple dels adults més pròxims
ensenyar parentiu oficis mal
D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor
De la importància del peu i de la varietat (amb un clar sentit metafòric).
bona mal plantes
D'un gran mal Déu ne val
D'una contrarietat es pot extreure alguna cosa bona.
déu mal
D'un gran mal en surt un gran bé
be mal
D'un mal llibre els senyor ens lliure
ensenyar mal déu
D'un mal parlament, ixen grans bregues
mal
De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel
bona mal cos huma plantes
De Carcaixent, mal vent i mal casament
Municipi valencià de la comarca de La Ribera Alta
llocs amor mal oratge
De desfer un formiguer mal en ve
mal animals
De dos mals, el menor
mal
De l'abril i del maig en ve de l'any el bé i el mal
Pel que sembla, els dos mesos han de ser mesos de característiques de freqüents precipitacions primaverals. Esdeveniments meteorològics essencials en el creixement de cultius i la floració de plantes als seus cicles vegetatius anuals.
mal mesos
De la mar, de la dona i de la sal, en ve molt mal
Es refereix a l'àmbit mariner i rural que adverteix sobre els elements que han comportat riscs. Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències. La mar: Imprevisible i perillosa, associada als temporals i als accidents per als pescadors. La dona: Reflex del caràcter masclista de l'època en què es van encunyar aquestes dites, equiparada aquí a la inconstància. La sal: Indispensable, però capaç de podrir i malmetre les collites o les embarcacions.
mal persones mar
De mal de mare, Déu ens guardi
Ho diu qui no vol tenir descendència.
déu mal persones salut
De mal de mariners, el metges no en curen
Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar
mal oficis salut mar
De mal just ve l'anyell que el diable s'enduu la pell
Significa que els béns mal adquirits no donen profit al qui els ha obtinguts.
animals diable mal
De mal pelar
Difícil de fer
maneres de dir mal
De mala farina, mal pa
Avisa que no es poden esperar bons resultats d’allò que no és intrínsecament bo
menjar mal plantes
De mala fe
Sense bondat
maneres de dir mal
De mala sang, males botifarres
mal
De mala treta
Expressió usada per a indicar que un lloc és de difícil accessibilitat
mal maneres de dir
De males llengües, l'infern n'està empedrat
parlar mal
De més bons se'n moren, i de més malalts se'n curen
Significa que no sempre les aparences de gravetat són segures
mal mort salut
De polítics, cabrons i mal parits, ja n'estem tips
mal
De ponent, tot malament
El vent de ponent és un vent amb molt mala premsa
oratge mal
Del bé al mal tan sols hi ha un salt
És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna
parentiu be mal
Del mal de la mort, metges no en curen
Que el mal que pateix la gent a la qual se li ha mort algú cap metge el pot curar
oficis mort mal salut
Del mal que fan els llops, molt se n’alegren els corbs
Vol dir que les calamitats són profitoses als dolents
alegria mal animals
Del mal tranç ix el bé
De la mala experiència sol resultar la reflexió per a no tornar-la a repetir
consells mal be
Déu ens guardi de prendre mal i de fent.
Exclamació, ho dius quan no vols que et passi, que Déu faci que no et passi.
déu mal
Déu que et guarde de les males dones, i tu guarda’t de les bones
Adverteix del possible interés que tenen algunes
consells persones déu bona mal
Diner, mal conseller
consells diners mal
Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal
Agrupació de tres exemples.
diners mal persones be
Dins el mal, el bé
Desitja o aconsella optar per allò més convenient
consells mal be
Donar-se mal cor
Significa afligir-se, amoïnar-se o passar pena per alguna cosa. S'utilitza habitualment quan algú es preocupa excessivament o s'angoixa per una situació determinada.
cos huma donar mal maneres de dir
D’aigua beneïta i de mala ventura, en poc n’hi ha prou
Una sola desgràcia és suficient per amargar l’existència de molts
aigua mal
D’avorrit a avorrit
Vencent la natural repugnància per necessitat
mal
D’eixes n’entren poques en una lliura
Ésser una persona o cosa de molta vàlua o que es troba rarament
mal
Eixir malament
Fracassar, no arribar a realitzar-se
maneres de dir mal
El bé amorta el mal així com fa l'aigua al foc
foc mal aigua be
El bé busca'l, el mal espera'l
Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a qualsevol imprevist
consells be mal
El bé buscar-lo, el mal esquivar-lo
Aconsella mirar per la nostra felicitat i estar preparats per a qualsevol imprevist
mal consells be
El bé i el mal, a qui el fa li vindrà
mal
El bé i el mal, la salut a la cara els treu
be salut mal cos huma
El bé i el mal, quan han passat, és igual
mal be
El bé rodola, i el mal vola
mal
El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador]
Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances
mal diners oficis bona
El bon llevat treu pastadora de mal estat
Vol dir que les activitats de l'home estan sotmeses a les circumstàncies, als esdeveniments que poden precipitar-les d'una manera o altra.
bona mal menjar oficis
El dimoni cansat de fer mal, es clavà frare
Se sol dir de les persones que de joves fa una vida dissoluta, immoral o criticable i que de vells assenten el cap perquè ja no els queda energia per a continuar sent com eren
mal diable
El dimoni té una manta i un tabal
Tota mala acció es fa d’amagat però es pretén que se sàpia
diable mal
El dir mal de sos fills és dir mal de si mateix
Els fills són, en opinió dels altres, una còpia dels pares
parentiu mal
El dolent, fora
Recomana alliberar-se de problemes o molèsties. S’usa humnorísticament per a justificar l’expulsió corporal de sòlids o gasos
mal
El fill ben nodrit i mal vestit, la filla mal nodrida i ben vestida
En general, s’admet que un home puga anar vestit de qualsevol manera; en canvi, una dona ha de vestir bé per a realçar la seua bellesa natural
mal menjar be parentiu indumentària
El fill del bo sofreix bo i mal; el fill del mal, ni bo ni mal
Les bones persones han de viure el bé i el mal que la vida els depare, mentre que les males persones, com que no tenen principis ni consciència, no fan cas de res
bona mal parentiu
El foc té mala bravada
[bravada = bafada, bafarada, expansió]. Cal estar molt atent amb el foc, que pot originar explosions, espetecs, flamarades o espurnes quan menys ho esperem, o inclús pot encendre la sutja de la ximenera
foc mal
El fred de Nadal tot l'any va mal
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
any festivitats mal oratge
El guanyar fa riure i el perdre mala boca
Si guanyar fa riure, perdre fa maleir.
cos huma joc mal riure/plorar
El joc porta tots els mals
El vici del joc no porta res bo.
joc mal
El jove, per natural, més que al bé s'inclina al mal
persones mal
El mal a tothom fa igual
mal
El mal any, ve nedant
Les pluges constants al gener auguren poca o mala producció agrària, ja que podriran arrels, tombaran marges, aigualiran l’oli, tombaran les flors dels ametlers...
any mal oratge
El mal comprador es menja el pitjor [o menja dolenta vianda]
Significa que qui busca estalviar excessivament o compra sense cura acaba adquirint productes de mala qualitat. Adverteix que la garreperia o la manca de previsió en comprar perjudiquen la pròpia qualitat de vida o alimentació.
mal menjar
El mal consell, tirar la molla i guardar la pell
mal cos huma consells
El mal d'en Bernat; poc mal i molt drap
Es diu a aquell que exagera el seu mal, dolors o problemes, generalment amb l'objectiu de cridar l'atenció o obtenir condescendència, quan en realitat la seva indisposició és lleu o insignificant.
mal salut
El mal d'ulls, per mi no el vull
salut mal cos huma
El mal de cap no porta enterrament
No es considera una malaltia perillosa. Perquè o bé és important o fuig de manera ràpida, tot just en haver dormit.
cos huma mal salut
El mal de les persones el paguen els animals
Moltes de les maldats humanes acaben recaient en els animals, les plantes i el planeta que ens acull a tots
persones mal
El mal de les rates, el que fan unes paguen altres
Es diu com a conhort a qui es veu afectat per culpa d’un altre
persones mal animals
El mal de les rates: unes ho fan i d’altres ho paguen
Es refereix als casos en què els innocents sofreixen les conseqüències de les accions dels malfactors
animals mal
El mal de ric, poca pena i molt fatic
S'accentua la nimietat del mal.
mal
El mal de vegades ve d'hores
Els problemes es poden presentar en qualsevol moment.
mal
El mal de vegades ve de no res
mal
El mal del soliguer: les ales trencades i el bec sencer
mal animals
El mal dels altres fa de bon passar
L’egoisme fa que ens importe poc la desgràcia aliena, amb la qual, alguns, fan negoci
persones bona mal
El mal dels camins, el paguen els veins
Es diu com a conhort a qui es veu afectat per culpa d’un altre
persones mal
El mal d’un altre no evita rialles
Les desgràcies que no ens afecten personalment són, a vegades, motiu de burla
mal riure/plorar persones
El mal d’uns el paguen altres
Es diu com a conhort a qui es veu afectat per culpa d’un altre
mal persones
El mal és fill de l’ombra
La maldat és resultant de mentalitats diabòliques
mal
El mal és molt brut i vol ésser molt net
Vell aforisme sobre l'antissèpsis, y de moltíssima importáncia.
mal
El mal és quan hi ha taca, que la pols bufant se'n va
Significa que quan corre una notícia deshonrosa per a algú, el que interessa és que el fet sigui fals.
mal
El mal gran no fa mal, el mal petit dóna neguit
Descriu l'estat psíquic del malalt.
mal
El mal i el bé cadascú se'ls té
S'utilitza generalment per expressar la idea que els efectes de les accions d'una persona, ja siguin positius (bé) o negatius (mal), acaben repercutint tard o d'hora en la mateixa persona que els ha provocat.
mal persones be
El mal ja té mal nom
mal
El mal masclí no mata, però sembla que t'hagis de morir
mal
El mal mortal no sembla mal
mal
El mal no té casa, però sempre en troba
Es diu de qui es complica la vida podent viure feliç
parentiu casa mal
El mal pensament corre i vola
mal
El mal per a tothom és mal
mal
El mal per tots és mal
mal
El mal planyut no és tan agut
mal
El mal quan no avança ja guanya
mal
El mal que cou la mort no mou
Significa que les malalties que fan molt de mal o molesten molt (que "couen") sovint no són mortals, mentre que les malalties greus que porten a la mort a vegades no presenten grans dolors ni símptomes aparatós inicialment.
mal mort salut
El mal que desitges et vinga
Es diu com a maledicció contra qui ens vol mal
persones mal
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi
El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir
mal dormir salut beure vinya
El mal que es recorda cou menys que el que s'espera
Significa que el patiment o anticipació d'un problema futur sol causar més ansietat (cou més) que el record del dolor ja passat. Destaca que la por a allò desconegut és pitjor que el mal conegut.
mal
El mal que hagis buscat t'està molt ben empleat
Es diu com a retret a qui s’ha ficat lliurement en algun embolic
mal persones
El mal que no fa mal, el pitjor mal
mal
El mal que ve del vi vol dormir
El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir
vinya beure salut dormir mal
El mal sempre té raó
mal
El mal va al mal
Manifesta que els malintencionats busquen i atrauen la desgràcia
persones mal