mal

La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera

24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.

gent joc justicia llocs mal+7

La sopa d'all si no fa bé no fa mal

Fa referència a les propietats d'una recepta clàssica i humil que destaca per ser reconfortant, econòmica i molt lleugera per a l'estómac.

mal menjar salut be

La sort i la companyia, fan fer bona o mala via

[via = camí, itinerari, recorregut]. La bona o mala fortuna, o les bones o males companyies, condicionen o decideixen el nostre comportament

bona mal

Les males noticies arriben volant, les bones coixejant

Significa que les males notícies es propaguen amb molta celeritat

mal parlar bona

Les males noves sempre són certes

mal

Les seques de gener, bones per al pescador i males per al mariner

Cada usuari del mar té uns interessos

oratge oficis mal bona mar

Les tres plagues més grans, dones, cartes i capellans

mal persones

Lo mal adquirit fa perdre lo ben adquirit

be mal

Lo mal dels atres fa de bon passar

mal

Mai és mal any per massa pa

Encara que a vegades ens queixem per massa feina, convé fer-ne quan és el moment de l’abundor de faena o d’energia vital

any treball mal

Mai se moga qui bé està; qui mal busca el trobarà

Significa que quan un gaudeix de benestar en un lloc, no cal que vagi a viure a altra banda

mal be

Mal a mal

D'entre dues opcions, considerades totes dues no agradables o poc satisfactòries, se'n tria un

maneres de dir mal

Mal antic, cura costosa

Significa que els problemes o les malalties que fa molt de temps que duren són molt més difícils, cars i complicats de resoldre que si s'ataquessin de seguida. S'aplica també a problemes materials, econòmics o personals que es descuiden i empitjoren amb el temps.

mal

Mal any no fa la pedregada, sinó la secada

La falta de pluja perjudica més que les pedregades. La manca d'aigua arriba a matar els sembrats, a deixar morir els arbres i la pedra fa mal, però no deixa a l'amo sense res.

any mal oratge

Mal apremiant, remei a l'instant

Significa que davant d'un problema greu o una urgència, s'hi ha de donar una solució immediata. Aquesta dita popular recalca la importància d'actuar amb resolució i sense dilació quan una situació ho requereix de manera imperiosa.

mal salut

Mal avançat, sanat

mal

Mal camí, passar-lo prest

S'utilitza per estimular algú a fer una cosa que li desagrada o que li fa mandra, però que s'ha de fer inevitablement. Es diu referint-se als qui obren precipitadament en coses serioses i delicades.

mal

Mal company i llop, ni de lluny ni de prop

Hem de saber triar bé els amics o ens poden portar pel mal camí. En aquest sentit és millor estar sol que no pas envoltat de mals companys.

animals consells mal persones

Mal comunicat és aliviat

mal

Mal consell torna contra qui el dóna

Es diu d'aquell que empra mitjans errats que es giren contra ell mateix. Una mala acció reverteix en el que l'ha feta

consells donar mal

Mal d'ulls, per mi no el vull, ni pels altres

S’explica molt clarament

cos huma salut mal

Mal d'ulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull

S’explica molt clarament

mal cos huma salut

Mal de cap vol menjar. Mal de ventre vol cagar

De vegades, el cap fa mal per estar desanat, i menjar massa o malament pot provenir d'indigestió.

cos huma mal menjar salut

Mal de costat, mal de plat

salut mal

Mal de maig, no cura mai

Significa que les malalties o dolències que s'agafen durant el mes de maig tenen la fama de ser molt greus, persistents i difícils de curar. Segons la tradició, el canvi de temps de la primavera podia provocar afeccions que s'allargassin durant anys. En sentit amorós, de manera figurada, de vegades també s'ha aplicat a les passions o enamoraments sobtats de la primavera.

amor mal mesos

Mal de molts, conhort de boigs [o de tots]

Hi ha que tractar de superar-se individualment, i no conformar-se amb el que a altres també els succeeix

maneres de dir mal

Mal de natura, mal que dura

mal

Mal de pobre, mal de sobres

Els pobres agafen totes les malalties.

mal

Mal de queixal i dolor, mals de traïdor

Utilitza una metàfora per descriure la naturalesa imprevista, amagada i despietada d'aquesta mena de patiments: Un traïdor és algú de qui no sospites i que t'ataca quan estàs completament desprevingut. Compara el mal de queixal amb aquesta conducta perquè la infecció o el dolor punxant solen avançar en silenci per l'interior de la dent (per exemple, a causa d'una càries profunda) fins que, de cop i volta i sovint a la nit, esclata amb tota la seva cruesa.

cos huma mal salut

Mal de queixal, mal d'amor

En la societat tradicional, davant d'un desengany amorós profund (el mal d'amor), la ciència no hi podia fer res. El refranyer recorda que passa exactament el mateix amb el queixal: fins a l'arribada de l'odontologia moderna, els metges no en tenien el remei i només quedava aguantar el calvari o fer una extracció salvatge.

amor cos huma mal salut

Mal de ric, poc mal i molt trafic

mal

Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll

És un remei ben barat i senzill. Recull un popular remei tradicional basat en aplicar cataplasmes de fonoll calentones sobre la zona lumbar per alleugerir el dolor. Aquesta pràctica de medicina natural utilitza les propietats d'aquesta planta per tractar dolors musculars o inflamacions.

cos huma mal plantes salut

Mal de testa vol minestra

mal salut

Mal dilluns, mala setmana

Les coses que comencen malament és molt difícil que puguen acabar bé

mal setmana

Mal dormir i bon sopar aparellats van

Després d¡un sopar copiós si et gites aviat passes mala nit

salut bona dormir menjar mal

Mal entranyat

Mancat de sentiments de pietat

maneres de dir mal

Mal és quan la taca hi ha, que la pols, bufant se'n va

Significa que quan corre una notícia deshonrosa per a algú, el que interessa és que el fet sigui fals

mal

Mal hivern, primavera d'infern

Augura que el mal oratge s’allargarà fins a la primavera

mal estacions

Mal li va al que no s'apanya

mal salut

Mal llepat, de seguida curat

mal

Mal masclí de divendres et cargoli!

mal setmana

Mal napolità, prest ve i tard se'n va

[Mal napolità o mal francés: fa referència a l'evolució de la sífilis]. Expressa que si la malaltia es manifesta de manera molt virulenta i ràpida (prest ve), la persona acostuma a morir aviat (tard se'n va). S'emprava com a advertència per indicar que les malalties que es desenvolupen de forma més sobtada solen tenir un desenvolupament fatal.

mal

Mal negoci

Negoci en què una persona ix perdent

maneres de dir mal

Mal nerviós no fa tocar a morts

mal

Mal no diguis que xacra no tinguis

[Xacra= Alifac. Mal físic adquirit com a conseqüència d'una malaltia o de la vellesa.]

mal

Mal no li voldrà qui al vell li pren lo seu sopar

Manifesta que el sopar és prescindible, sobretot entre les persones grans

mal vell menjar

Mal pet et rebregui la beta dels calçotets!

mal

Mal que bé

Després de tot

maneres de dir be mal

Mal que em segueixes la vida m'exigeixes

mal

Mal que mal

Inevitablement, tan si és una cosa com si és una altra

maneres de dir mal

Mal que no es passa al llit, no és un mal que n'és mig

mal

Mal que no millora no és mal d'una hora

mal

Mal que no té cura no troba cap remei

Recorda que, davant de situacions irreversibles o inevitables, cap esforç o ajuda externa pot canviar el desenllaç. Aquesta dita assenyala la importància d'acceptar la realitat i de buscar el seny en lloc de malgovernar les energies.

mal salut

Mal que tens i mal que te dones, te fas la punyeta que no te n'adones.

Si als mals propis se'ls n'afegeix d'altres, encara s'estarà pitjor per molt que es vulgui cridar l'atenció i cercar el consol dels qui es tenen a prop.

mal

Mal que ve de natura no té cura

Significa que allò que forma part de la manera de ser o d'un defecte congènit no es pot arreglar ni canviar pas. Fa referència als defectes físics de naixement o als trets de caràcter molt arrelats. Indica que els intents de modificar allò que és innat solen ser inútils.

mal

Mal senyal quan hom no sent el mal

mal

Mal si fas, mal si no fas

Ser dolentes totes les situacions; de totes maneres quedaràs malament

mal

Mal si vaig, mal si em quedi

mal

Mal sobre mal i pedra pel capçal

mal

Mal sorge

Significa home dolent, que no és de fiar; mal subjecte. Mala persona. El terme prové d'una adaptació popular de l'anglès soldier (soldat). Històricament, es feia servir de forma despectiva per als soldats rasos, derivant en la connotació actual d'algú trampós o de baixa reputació.

mal maneres de dir

Mal treu mal

mal

Mal usar no pot durar

L’ús inadequat de les coses les inutilitza aviat i el mal comportament causa aïllament

mal

Mal va qui neix i no creix

Allò que no segueix el curs normal de les coses té algun defecte o alguna afecció

mal

Mal va qui no s'adoba

mal

Mal va, el que va el crosses

mal

Mal vell

Malaltia crònica

maneres de dir salut mal

Mal vergonyós, per l'octubre perillós

Es refereix a les malalties veneres

mal mesos salut

Mal? Mal és morir-se

mort mal

Mala anyada, guanys pels forners

Quan hi ha poc quemenjar, el pa és l’últim recurs dels queviures i el més barat, i per tant, l’aliment obligat

menjar diners mal oficis any

Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïm

mal animals vinya

Mala herba prest s'arrela

Significa literalment que les males herbes creixen amb facilitat i s'agafen ràpidament a terra. A nivell figurat, es fa servir per referir-se a la gent de mal viure, indicant que les persones amb males intencions o comportaments nocius solen perdurar o sobreviure a les dificultats. També es fa servir en to irònic amb malalts per animar-los a recuperar-se aviat.

mal plantes

Mala llengua

Propensió a la maldiença

cos huma mal parlar maneres de dir

Mala nit i parir filla

Quan després de treballar surt malament

treball mal dia i nit persones

Mala pesta

Nom insultant que es dóna a una persona o cosa considerada com a molt dolenta

salut maneres de dir mal

Mala plomada val més que bona ullada

Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats

treball mal bona

Mala terra, el seu amo soterra

mal

Mala voluntat

Intenció d'obrar malament, de fer mal a algú, antipatia

maneres de dir mal

Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt

mal salut oficis

Malament qui ho troba tot dolent; però pitjor qui ho troba tot massa bo

Reflexiona sobre els perills dels extrems en el judici i l'actitud davant la vida. Contraposa el pessimisme amb l'optimisme cec. Crítica el pessimisme crònic. Qui només veu els defectes es llegeix la vida des de l'amargor, la queixa constant i la incapacitat de gaudir de les coses bones. Adverteix que la complaerença o la ingenuïtat són més perilloses. Qui no té esperit crític accepta la mediocritat, pot ser manipulat i no s'esforça per millorar res perquè es conforma amb tot.

mal

Males llengües

Propensió a la maldiença

maneres de dir parlar mal

Males manyes, males entranyes

Qui actua amb males arts no pot ser bona persona

persones mal

Mals companys, del dimoni paranys

diable mal

Mals dinars i massa sopars creixen les venes i amagreixen el gras

salut mal menjar

Mals hi ha que vénen per bé

mal

Mals mariners, bon vaixell

És una crítica amb un poc d’enveja als qui tenen millor barco que u mateix

mal bona mar oficis

Massa pa fa mal

menjar mal salut

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal

25 desembre.

animals festivitats mal oratge plantes

Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre

Significa que per resoldre determinats problemes greus, cal aplicar mesures dures, incòmodes o dràstiques. Tot i que la solució funciona i aconsegueix "curar el mal", el procés per arribar-hi és dolorós, desagradable o exigent (com la barreja del gust dolç de la mel amb la forta acidesa del vinagre).

mal salut vinya

Més costa el mal viure, que el ben viure

La vida li és molt més senzilla a qui viu honestament que a qui la viu deshonestament, que ha d’anar amagant-se o fugint

be mal

Més m'estime ceba al cervell que no pas bleda al clatell

Vol dir que és preferible una dèria a una maldat

mal cos huma plantes vinya

Més prompte se sap lo mal que el bé

saber be mal

Més val mal [o boig]conegut, que bo [o savi] sense conéixer

En ocasions, es preferible conformar-se amb la situació actual encara que siga roin ja que qualsevolr canvi podria empijorar-la

mal saber persones

Més val roín ajust, que bona sentència

És preferible arreglar els conflictes a bones que a males, ja que qui passa pel jutjat sempre acaba perjudicat, encara que guanye el litigi

mal justicia bona

Més val tindre bons enemics, que mals amics

Es diu quan se sospita o ja es té la certesa que alguna suposada amistat ens abandona quan més la necessitem

bona mal amistat

Més val un bon enemic que un mal amic

A l’enemic, el coneixes i pots saber com combatre’l, mentre que davant d’una traïció estàs desemparat

bona mal persones amistat

Més val un mal conegut que un bo per conéixer

Recomana utilitzar allò que es coneix bé si es vol aconseguir un bon resultat

bona mal

Minyona de celles juntes, mal geni segur

[Minyona = noia jove]. Relaciona un tret físic amb la manera de ser d'una persona. Pensa que una noia amb les celles unides per la part de sobre el nas té un caràcter fort o enfadadís. Antigament es creia que es podia endivinar la personalitat mirant el cos o la cara.

cos huma mal

Molt camí no fa patir, com fa patir mal camí

mal

Moltes medecines no curen, però mal no procuren

salut mal

Molts de mals són resultats dels abusos perpetrats

mal