25 desembre. Seran festa els dies 23, 24, 25, 26 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener.
25 desembre. És considerat un dia fatídic; es creu que no hi poden ésser començades coses de gaire importància, ja que donen mal resultat.
25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.
25 desembre. És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar
25 desembre. Perquè s'escauen en diumenge Nadal i Cap d'Any.
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s’haurà de rescabalar com es puga
25 desembre. Vol dir que serà un hivern de fred rigorós
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s'haurà de rescabalar com es puga.
25 desembre. Les collites d'estiu, ben governades, almenys arriben a Nadal. A partir de Nadal, si no s'han fet les previsions pertinents, vénen els patiments.
25 desembre. Hom té les glaçades de Nadal per a molt bones per als conreus, especialment per al blat.
25 desembre. L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals, cosa que alegra al pagès
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Sant Josep: 19 març. Sant Miquel:29 setiembre. ens explica que el calendari es divideix en quatre parts iguals (els trimestres), marcades pels solsticis i els equinoccis: Nadal i Sant Joan (Solsticis): Els punts extrems de la llum i la foscor. Sant Josep i Sant Miquel (Equinoccis): Els punts d'equilibri a la primavera i la tardor.
25 desembre. Hom té la pluja i la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la pluja de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Indica que les nevades durant l'època de Nadal són un excel·lent auguri per a la collita de cereal de l'any següent. La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades.
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina. Després de les festes nadalenques els sabaters tenien poca feina.
25 desembre. Hom creu que és mal temps per a les ramades, i el refrany aconsella que hom 'vengui la llana', és a dir, el bestiar.
25 desembre. La pluja farà créixer excessivament l’herba, que s’haurà de segar i guardar com a aliment d’hivern del ramat vacum
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
25 desembre. Les nits de lluna vella són més fosques que una gola de llop, ja que la llum de l’estelada il·lumina ben poc i són fàcils presa
Vol dir que per l'advent el temps ja és extremadament fred. Les nevades anteriors a Nadal són perjudicials a les collites.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
25 desembre. La humitat moderada i duradora afavoreix la terra de cultiu tant com si l’enriquírem amb adob orgànic
[truja = femella del porc]. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre.
[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.
2 de febrer. Qui es casa en hivern, prompte té alguna altra boca que alimentar, i qui treballa dempeus en un local gran es gela aviat
Nadal: 25 desembre. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre
Sant Joan: 24 juny. És la llei no escrita que dicta el ritme de les nostres festes Cada festivitat té el seu producte característic, cada celebració té el seu aroma i el seu gust.
25 desembre. Referent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. Nit obscura: Es refereix a una nit sense lluna (lluna nova) o molt ennuvolada. Tradicionalment, es creia que si per Nadal no hi havia claredat, l'any seria plujós. La "terra dura" és la que no ha rebut prou saó o que és argilosa i difícil de treballar. Si la nit de Nadal és fosca, pots atrevir-te a sembrar en aquests terrenys, perquè les pluges que vindran estovaran la terra i faran créixer el gra.
6 de gener. El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora. Si la Nit de Reis el cel és ben clar i ple d'estrelles, malament rai, perquè vol dir que l'anticicló s'ha instal·lat i no portarà la pluja que la terra necessita a l'hivern. La saviesa del camp sempre ha preferit una nit tapada o amb una mica de neu, que és la que "fa saó" i prepara una bona collita.
Consell per evitar tenir un fill o una filla o mantindre relacions sexuals entre dos promesos abans d'haver-se casat.
Ho diuen perquè es creu que per Corpus acostuma a ploure
25 desembre. [gregalada: vent fort de gregal]. Hom creu que per Nadal mai no es produeixen gregalades.
2 febrer. Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred. Indica que és una època de ple hivern on les precipitacions i el temps hivernal són normals, sovint lligades a la previsió de la primavera.
25 març: L'anunciació de Maria per l'Arcàngel Gabriel]. En març encara neva.
Ho diuen les dones perquè en aquella temporada tenen poca cosa per coure. Fa referència a l'escassetat d'aliments entre la Pasqua i la Cinquagesma (o Ascensió/Pentecosta), un període on les reserves hivernals s'esgotaven i encara no hi havia noves collites, provocant penúria i dificultats per cuinar.
És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps
Es diu per una cosa que no pot prescindir o alliberar-se d'una altra
És un ocell boscà que ve a les nostres terres a la primavera
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle de creixement de l'oliva i a les previsions de la collita segons l'època de l'any. "Una per Sant Joan": Indica que a finals de juny el fruit encara és molt petit i escàs. Si en aquesta data l'agricultor ja és capaç de veure alguna oliva formada a l'arbre, és un senyal d'esperança. "Cent per Nadal": Suggerix que, si la floració ha anat bé, per Nadal (quan l'oliva ja està madura i a punt de ser collida la producció serà abundant.
Es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava
La pasqua floral és la més bonica perquè se celebra en la primavera, al contrari que l’altra, que se celebra en el fred Nadal
[granat o granós = espigat, que té gra o llavor]. Aquesta festivitat marca el moment de la sega dels cereals
Nadal: 25 desembre. Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua consecució. La dita expressa que l'espera d'un esdeveniment molt desitjat pot ser més gratificant que la vivència real, que esdevé efímera.
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa
Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març. Indici de misèria i de males collites
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es preveu un any de males collites, escassetat o malalties. Això es deu al fet que el temps inestable del mes de març pot malmetre els cultius o el bestiar, provocant desatenció a les feines del camp i conseqüències negatives per a l'alimentació.
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es preveu un any de males collites, escassetat o malalties. Això es deu al fet que el temps inestable del mes de març pot malmetre els cultius o el bestiar, provocant desatenció a les feines del camp i conseqüències negatives per a l'alimentació.
Significa que si la Setmana Santa cau al març (aviat), la collita serà primerenca, bona o productiva. Fa referència a la creença tradicional que una Pasqua d'hora beneficia el cicle agrícola, anticipant bons resultats a la collita.
[gemada: molts brots, botons a les plantes]. Indica que si neva durant la Setmana Santa, s'espera una primavera amb brots abundants. Sovint s'interpreta com que la neu pasqual afavoreix la florida posterior.
[granosa = amb molt de gra]. La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà
Aquesta pluja primaveral es considera crucial per al desenvolupament dels cultius, especialment de cereals i vinyes, garantint abundància i prosperitat per al camp.
Nadal: 25 desembre. Les festes de Pasqua i Nadal no són res sense els àpats. Antigament, feia referència a la importància que es donava al fet de menjar truita i ous en general per Pasqua i torrons per Nadal.
Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març.
En una setmana a menjar-se la mona.
Es costum engalanar-se de mil i un botons per Nadal. Això vol dir que els sastres fan l'agost durant el mes de desembre… però que després no treuen gaire profit perquè la gent ja ha estrenat les noves robes i no en necessitaran més fins a la propera festa grossa.
1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.
Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància
El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa
Subratlla la cruesa del mes més curt de l'any, considerat sovint un dels més hivernals. Es caracteritza per la inestabilitat, amb fred intens, nevades i pluges freqüents, sovint reflectit en el refranyer com un mes "rabiós" i de "set capes".
16 juliol. Amb al·lusió als grans balls que es celebraven en motiu de la celebració de la verge del Carme
16 juliol. Amb al·lusió als grans balls que es celebraven en motiu de la celebració de la verge del Carme
16 juliol: Mare de Déu del Carme. 25 juliol: Estableix les condicions meteorològiques ideals per a una bona collita i un any pròsper: un juny fresc (no gaire calorós), el dia del Carme, assolellat i serè, i el dia de Sant Jaume, calorós. Aquesta combinació afavoreix el cicle agrícola tradicional.
Sant Joan: 24 juny. L'Assumpció: 15 agost. l’Epifania: 6 gener. Sant Jaume: 25 juliol. S'utilitza sovint amb un toc d'humor per tallar una discussió o per constatar que les coses són com són i no es poden canviar. És una enumeració de les fites més inamovibles del calendari festiu i religiós català. S'usa per expressar que hi ha fets que són inevitables o que el pas del temps és impertorbable.
Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer
Són moments d’alegria i desinhibició
Reis: 6 de gener, Sant Sebastià: 20 gener. Comença a fer-se notori que el dia creix. Indica que per Reis els animals ja perceben que els dies són una mica més llargs, i que per Sant Sebastià aquest increment de llum és més evident per a tot el bestiar.
28 desembre. Aquest dia s'ha de tenir molta cura amb les bromes. Aconsella no prestar ni regalar res (especialment diners, objectes de valor o llibres) a amics ni familiars en aquesta data. La tradició popular diu que, com a "innocent", el que es presta aquest dia no sol tornar mai.
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
Significa estar molt distret, als núvols o no parar atenció al que passa al voltant. Prové de la tradició popular on la ment s'abstrau pensant en el dolç típic de Pasqua, simbolitzant estar amb el cap en una altra part.
Es diu per indicar que la festa de Corpus és la més solemne de totes
[Quaresma = període d'austeritat i privacions]. Qui és pobre es veu sempre privat de les bones coses..
Són moments d’alegria i desinhibició
És moment de divertir-se i no de pensar què menjarem
Quan les persones estan contentes, superen momentàniament les diferències entre elles
25 desembre. Fan referència als sastes, els quals tenen molta feina en aquestes dates.
Es diu humorísticament, perquè anomenant el Corpus ja es parla llatí
El vent hivernal no és gens recomanable, en canvi, el sol suau, sí.