Tema
festivitats
889 refranys catalogats sota aquest tema.
Nadal en dimarts, festes a grapats
25 desembre. Seran festa els dies 23, 24, 25, 26 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener.
festa festivitats setmana
Nadal en dimarts, mal pel sembrats
25 desembre. És considerat un dia fatídic; es creu que no hi poden ésser començades coses de gaire importància, ja que donen mal resultat.
camp festivitats mal setmana
Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.
festivitats setmana vinya
Nadal en dissabte porta recapte, Nadal en diumenge porta rebenja
25 desembre.
festivitats setmana
Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
25 desembre.
festivitats oratge setmana
Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat
25 desembre. És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal en diumenge, totes les festes es menja
25 desembre. Perquè s'escauen en diumenge Nadal i Cap d'Any.
festa festivitats menjar setmana
Nadal en divendres, crema fins les cendres
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s’haurà de rescabalar com es puga
festa festivitats setmana
Nadal en divendres, crema fosc i cendres
25 desembre. Vol dir que serà un hivern de fred rigorós
festivitats foc setmana
Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s'haurà de rescabalar com es puga.
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal en els masos, fred a cabassos
25 desembre. Fa referència al fred de les zones de masies aïllades que solen estar en zones obertes, valls o muntanyes i no tenen el recer que ofereixen els carrers estrets dels pobles. Fred a cabassos: És una expressió molt gràfica per dir que fa un fred intens i abundant. El "cabàs" era la mesura típica del camp, i aquí s'usa per subratllar que el fred no ve sol, sinó a mans plenes.
festivitats oratge
Nadal endavant, fred i fam
25 desembre. Les collites d'estiu, ben governades, almenys arriben a Nadal. A partir de Nadal, si no s'han fet les previsions pertinents, vénen els patiments.
diable festivitats oratge
Nadal gelat, el blat granat
25 desembre. Hom té les glaçades de Nadal per a molt bones per als conreus, especialment per al blat.
festivitats oratge plantes
Nadal humit fa el pagès ric
25 desembre. L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals, cosa que alegra al pagès
camp festivitats mesos oficis oratge
Nadal i Sant Joan fan dos bacins de l'any; Sant Josep i Sant Miquel fan altre tant
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Sant Josep: 19 març. Sant Miquel:29 setiembre. ens explica que el calendari es divideix en quatre parts iguals (els trimestres), marcades pels solsticis i els equinoccis: Nadal i Sant Joan (Solsticis): Els punts extrems de la llum i la foscor. Sant Josep i Sant Miquel (Equinoccis): Els punts d'equilibri a la primavera i la tardor.
festivitats sants
Nadal mullat, blat nevat
25 desembre. Hom té la pluja i la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
camp festivitats oratge plantes
Nadal mullat, el blat neulat
25 desembre. Hom té la pluja de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
camp festivitats oratge plantes
Nadal nevat anyada de blat
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
any festivitats oratge plantes
Nadal nevat estiu regalat
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
estacions festivitats oratge
Nadal nevat primavera regalada
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
estacions festivitats oratge
Nadal nevat, cara de gat.
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
animals festivitats oratge
Nadal nevat, poca palla i molt de blat
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
camp festivitats oratge plantes
Nadal never blat al graner
25 desembre. Indica que les nevades durant l'època de Nadal són un excel·lent auguri per a la collita de cereal de l'any següent. La humitat de la terra en l'hivern és clau per a la futura collita cerealista
camp festivitats mesos oficis plantes
Nadal passat, Cap d'Any aviat
Nadal: 25 desembre. Cap d'Any: 1 gener. Recurs mnemotècnic per recordar dates assenyalades.
any festivitats
Nadal passat, sabater prou fer calçat
25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina. Després de les festes nadalenques els sabaters tenien poca feina.
festivitats oficis indumentària
Nadal passat, ven-te la llana i queda't el drap
25 desembre. Hom creu que és mal temps per a les ramades, i el refrany aconsella que hom 'vengui la llana', és a dir, el bestiar.
animals festivitats mesos
Nadal plujós, dolent pels prats i bo pels bous
25 desembre. La pluja farà créixer excessivament l’herba, que s’haurà de segar i guardar com a aliment d’hivern del ramat vacum
animals camp festivitats mesos oratge
Nadal sense lluna, l'any vinent, de cent parteres no se'n salva una
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
any festivitats oratge
Nadal sense lluna, mala fortuna.
25 desembre. Refrent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal.
festivitats mal oratge
Nadal sense lluna, ramader [o ramat] de cent ovelles torna amb una
25 desembre. Les nits de lluna vella són més fosques que una gola de llop, ja que la llum de l’estelada il·lumina ben poc i són fàcils presa
animals festivitats
Nadal sense torrons i sense Betlem no és Nadal.
25 desembre.
festivitats
Neu adventina porta ruïna
Vol dir que per l'advent el temps ja és extremadament fred. Les nevades anteriors a Nadal són perjudicials a les collites.
festivitats oratge
Neu per Nadal, salut per l'any
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
festivitats oratge salut
Neus per Nadal, salut [o ventura] per tot l'any
25 desembre. Hom té la neu de Nadal per molt bona per a la terra i com a signe de bon averany i de ventura en sentit general.
any festivitats oratge salut
Nevada [o fangada] abans de Nadal, per mitja femada val
25 desembre. La humitat moderada i duradora afavoreix la terra de cultiu tant com si l’enriquírem amb adob orgànic
camp festivitats mesos oratge
Ni al Carnaval ni a Quaresma procura no perdre l'esma
festivitats
Ni Carnestoltes sense lluna nova, ni fira sense putes, ni, sense cria morta, truges
[truja = femella del porc]. El calendari cristià assigna les festivitats segons les fases de la Lluna, cosa que es repeteix sempre. Fa referència a la necessitat que certes festes, fires o situacions (com la cria de truges) tinguin elements indispensables per ser completes o tradicionals, moltes vegades lligades al cicle lunar i a l'abundància.
animals festivitats oratge
Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sense puta, ni ramat sense ovella de cria esgarriada
[esgarriada = perduda, extraviada]. Ens diu que hi ha coses que van lligades per naturalesa: Ni Carnestoltes sense lluna: Les festes mòbils (Carnestoltes, Pasqua) es regeix pel cicle lunar. Ni fira sense puta: Indica que en concentracions grans de gent, com les fires antigues, sempre es trobaven personatges marginals o comportaments considerats desordenats. Ni ramat sense ovella de cria esgarriada: En qualsevol col·lectiu, família o grup, sempre hi ha algú que surt de la norma.
animals festa festivitats oratge
Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler
2 de febrer. Qui es casa en hivern, prompte té alguna altra boca que alimentar, i qui treballa dempeus en un local gran es gela aviat
amor festivitats parentiu
Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna
Nadal: 25 desembre. Recull les condicions que es consideren "normals" o "ideals" per a cada cicle de l'any. La neu per Nadal es considera bona per a la terra i una benedicció. La pluja durant la Quaresma assegura la collita. El Carnestoltes es fixa en funció de la primera lluna plena de primavera (que marca la Pasqua). Per tant, el calendari lunar sempre determina aquestes festes i és habitual que hi hagi lluna durant les celebracions de carrer.
festivitats oratge
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Sant Joan: 24 juny. És la llei no escrita que dicta el ritme de les nostres festes Cada festivitat té el seu producte característic, cada celebració té el seu aroma i el seu gust.
festivitats menjar mesos plantes sants
Nit de Nadal obscura, sembra en terra dura
25 desembre. Referent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. Nit obscura: Es refereix a una nit sense lluna (lluna nova) o molt ennuvolada. Tradicionalment, es creia que si per Nadal no hi havia claredat, l'any seria plujós. La "terra dura" és la que no ha rebut prou saó o que és argilosa i difícil de treballar. Si la nit de Nadal és fosca, pots atrevir-te a sembrar en aquests terrenys, perquè les pluges que vindran estovaran la terra i faran créixer el gra.
camp festivitats dia i nit
Nit de Reis estrellada, any d'eixut i de secada.
6 de gener. El cel ras a la primera lluna del gener augura una anyada poc plovedora. Si la Nit de Reis el cel és ben clar i ple d'estrelles, malament rai, perquè vol dir que l'anticicló s'ha instal·lat i no portarà la pluja que la terra necessita a l'hivern. La saviesa del camp sempre ha preferit una nit tapada o amb una mica de neu, que és la que "fa saó" i prepara una bona collita.
any festivitats mesos oratge
No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de Rams
Consell per evitar tenir un fill o una filla o mantindre relacions sexuals entre dos promesos abans d'haver-se casat.
consells festivitats
No és bon Corpus si la ginesta no va a mar
Ho diuen perquè es creu que per Corpus acostuma a ploure
festivitats mar oratge animals
No és cada dia Pasqua
Expressió per a indicar que no tots els dies són bons.
festivitats dia i nit
No és nat ni naixerà qui gregalades per Nadal veurà.
25 desembre. [gregalada: vent fort de gregal]. Hom creu que per Nadal mai no es produeixen gregalades.
festivitats oratge
No hi ha Candelera sense neu ploranera
2 febrer. Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred. Indica que és una època de ple hivern on les precipitacions i el temps hivernal són normals, sovint lligades a la previsió de la primavera.
festivitats mesos oratge
No hi ha març sense neu, ni sense Mare de Déu
25 març: L'anunciació de Maria per l'Arcàngel Gabriel]. En març encara neva.
festivitats mesos oratge
No hi ha més mala Quaresma, que de Pasqua a Cinquagesma
Ho diuen les dones perquè en aquella temporada tenen poca cosa per coure. Fa referència a l'escassetat d'aliments entre la Pasqua i la Cinquagesma (o Ascensió/Pentecosta), un període on les reserves hivernals s'esgotaven i encara no hi havia noves collites, provocant penúria i dificultats per cuinar.
festivitats menjar
No hi ha Pasqua florida, que no hi hagi griva fugida
És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps
animals festivitats
No pot eixir març sense quaresma
Es diu per una cosa que no pot prescindir o alliberar-se d'una altra
festivitats mesos
No serà Pasqua passada sense merla arribada
És un ocell boscà que ve a les nostres terres a la primavera
animals festivitats
Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós
Auguren bones collites
oratge mesos festivitats
Olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle de creixement de l'oliva i a les previsions de la collita segons l'època de l'any. "Una per Sant Joan": Indica que a finals de juny el fruit encara és molt petit i escàs. Si en aquesta data l'agricultor ja és capaç de veure alguna oliva formada a l'arbre, és un senyal d'esperança. "Cent per Nadal": Suggerix que, si la floració ha anat bé, per Nadal (quan l'oliva ja està madura i a punt de ser collida la producció serà abundant.
festivitats mesos plantes sants
Parlem d'ous, que ara ve Pasqua
Es fa servir per proposar humorísticament que es canviï de conversa perquè no convé continuar amb la que es portava
festivitats
Pasqua florida, bonicària complida
La pasqua floral és la més bonica perquè se celebra en la primavera, al contrari que l’altra, que se celebra en el fred Nadal
camp festivitats
Pasqua granà, la falç a la mà
[granat o granós = espigat, que té gra o llavor]. Aquesta festivitat marca el moment de la sega dels cereals
camp festivitats plantes
Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com altre dia
Nadal: 25 desembre. Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua consecució. La dita expressa que l'espera d'un esdeveniment molt desitjat pot ser més gratificant que la vivència real, que esdevé efímera.
festivitats alegria
Pasqua marçal porta mal any
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es desatenen treballs agrícoles quan més falta fa
mesos mal festivitats any
Pasqua marçal, home mortal i collita reial
Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març. Indici de misèria i de males collites
camp festivitats mesos
Pasqua marçal, mortaldat o fam
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es preveu un any de males collites, escassetat o malalties. Això es deu al fet que el temps inestable del mes de març pot malmetre els cultius o el bestiar, provocant desatenció a les feines del camp i conseqüències negatives per a l'alimentació.
festivitats menjar mesos mort
Pasqua marcenca, fam primerenca
La Pasqua pot caure en març o en abril. Si la festivitat cau en març, es preveu un any de males collites, escassetat o malalties. Això es deu al fet que el temps inestable del mes de març pot malmetre els cultius o el bestiar, provocant desatenció a les feines del camp i conseqüències negatives per a l'alimentació.
festivitats menjar mesos
Pasqua marcensa, anyada primarença
Significa que si la Setmana Santa cau al març (aviat), la collita serà primerenca, bona o productiva. Fa referència a la creença tradicional que una Pasqua d'hora beneficia el cicle agrícola, anticipant bons resultats a la collita.
any estacions festivitats mesos
Pasqua nevada, primavera gemada
[gemada: molts brots, botons a les plantes]. Indica que si neva durant la Setmana Santa, s'espera una primavera amb brots abundants. Sovint s'interpreta com que la neu pasqual afavoreix la florida posterior.
estacions festivitats oratge
Pasqua plujosa, anyada granosa
[granosa = amb molt de gra]. La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà
any camp festivitats oratge
Pasqua plujosa, collita abundosa
Aquesta pluja primaveral es considera crucial per al desenvolupament dels cultius, especialment de cereals i vinyes, garantint abundància i prosperitat per al camp.
camp festivitats oratge
Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada
Nadal: 25 desembre. Les festes de Pasqua i Nadal no són res sense els àpats. Antigament, feia referència a la importància que es donava al fet de menjar truita i ous en general per Pasqua i torrons per Nadal.
festivitats
Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques
Hom té de molt mal averany que la Pasqua s'escaigui pel març.
festivitats menjar mesos mort oratge
Passa el diumenge de Rams i a l'altre la mona entre mans
En una setmana a menjar-se la mona.
cos huma festivitats menjar
Passat Nadal, sastre, deixa el teu didal.
Es costum engalanar-se de mil i un botons per Nadal. Això vol dir que els sastres fan l'agost durant el mes de desembre… però que després no treuen gaire profit perquè la gent ja ha estrenat les noves robes i no en necessitaran més fins a la propera festa grossa.
festivitats oficis
Passat Nadal, surten els mals.
25 desembre.
festivitats mal
Passat Tots-Sants, tots els dies són germans
1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.
festivitats oratge dia i nit
Pel boig, tot l’any és Carnestoltes
Qui té fluix l’enteniment no es comporta com la resta de les persones ni sap estar en cada circumstància
persones festivitats
Pel dijous gras, carn fins al nas
El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa
menjar cos huma festivitats
Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred
Subratlla la cruesa del mes més curt de l'any, considerat sovint un dels més hivernals. Es caracteritza per la inestabilitat, amb fred intens, nevades i pluges freqüents, sovint reflectit en el refranyer com un mes "rabiós" i de "set capes".
festivitats mesos oratge
Pel juliol balla qui vol
16 juliol. Amb al·lusió als grans balls que es celebraven en motiu de la celebració de la verge del Carme
festivitats mesos música
Pel juliol, qui no balla és perquè no vol
16 juliol. Amb al·lusió als grans balls que es celebraven en motiu de la celebració de la verge del Carme
festivitats mesos música
Pel juny fresc, per la Mare de Deu del Carme serè, i per Sant Jaume calor, fan l'any bo i millor.
16 juliol: Mare de Déu del Carme. 25 juliol: Estableix les condicions meteorològiques ideals per a una bona collita i un any pròsper: un juny fresc (no gaire calorós), el dia del Carme, assolellat i serè, i el dia de Sant Jaume, calorós. Aquesta combinació afavoreix el cicle agrícola tradicional.
any bona festivitats mesos oratge
Pel juny serà Sant Joan; per l’agost, Maria; pel gener, l’Epifania; i Sant Pere el juny; tant si el vol com si no es vol, Sant Jaume pel juliol
Sant Joan: 24 juny. L'Assumpció: 15 agost. l’Epifania: 6 gener. Sant Jaume: 25 juliol. S'utilitza sovint amb un toc d'humor per tallar una discussió o per constatar que les coses són com són i no es poden canviar. És una enumeració de les fites més inamovibles del calendari festiu i religiós català. S'usa per expressar que hi ha fets que són inevitables o que el pas del temps és impertorbable.
festivitats mesos sants
Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer
Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer
mesos festivitats festa
Pel setembre ven-te el galliner i per Nadal torna'l a comprar
25 desembre.
animals festivitats mesos
Pel temps [o dies] de les Carnestoltes, molt vi i molt poques soltes [poca-solta = desvergonyiment, desvergonyit]
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats vinya temps dia i nit
Pels Reis ho noten els bous; i per Sant Sebastià, tot el bestiar
Reis: 6 de gener, Sant Sebastià: 20 gener. Comença a fer-se notori que el dia creix. Indica que per Reis els animals ja perceben que els dies són una mica més llargs, i que per Sant Sebastià aquest increment de llum és més evident per a tot el bestiar.
festivitats mesos sants
Pels Sants Innocents, ni donis ni deixis a amics ni parents
28 desembre. Aquest dia s'ha de tenir molta cura amb les bromes. Aconsella no prestar ni regalar res (especialment diners, objectes de valor o llibres) a amics ni familiars en aquesta data. La tradició popular diu que, com a "innocent", el que es presta aquest dia no sol tornar mai.
festivitats
Pels volts de Nadal fa l'hivern natural
25 desembre. Per Nadal és temps propi de fred.
estacions festivitats
Pensar en la mona de Pasqua
Significa estar molt distret, als núvols o no parar atenció al que passa al voltant. Prové de la tradició popular on la ment s'abstrau pensant en el dolç típic de Pasqua, simbolitzant estar amb el cap en una altra part.
festivitats maneres de dir
Per a festa, Corpus
Es diu per indicar que la festa de Corpus és la més solemne de totes
festivitats
Per als pobres tot l’any és Quaresma
[Quaresma = període d'austeritat i privacions]. Qui és pobre es veu sempre privat de les bones coses..
any diners festivitats
Per Ascensió, no és metla ni ametló
festivitats mesos plantes
Per carnaval tot s'hi val
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats
Per Carnaval tot s'hi val, per Carnestoltes quinze voltes
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats
Per Carnaval, més vi que pa
És moment de divertir-se i no de pensar què menjarem
vinya menjar festivitats
Per Carnaval, tothom és igual
Quan les persones estan contentes, superen momentàniament les diferències entre elles
persones festivitats
Per Carnestoltes, totes les bèsties van soltes
Són moments d’alegria i desinhibició
festivitats
Per Corpus i per Nadal els sastres maten la fam
25 desembre. Fan referència als sastes, els quals tenen molta feina en aquestes dates.
festivitats oficis
Per Corpus, totes les dones parlen llatí
Es diu humorísticament, perquè anomenant el Corpus ja es parla llatí
persones mesos festivitats
Per Divendres Sant, cull la farigola al camp
Cert
festivitats plantes camp
Per l'Advent posa't al sol i guarda't del vent
El vent hivernal no és gens recomanable, en canvi, el sol suau, sí.
oratge mesos festivitats
Per l'Advent, la llebre al serment
mesos animals festivitats