Refranys festivitats

De Sant Tomàs a Nadal just una passa de gall (21 desembre) (Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica)

mesos, sants, animals, festivitats

De Sant Tomàs a Nadal, un pas de gall (21 desembre) (Indiquen que la duració del dia s'allarga una mica)

festivitats, sants, mesos, animals

De Sant Tomàs a Sant Anton temps de Nadal som. ( 21 desembre) (17 gener)

festivitats, sants, temps

De Santa Caterina a Nadal va un mes cabal [cabal = just, exacte, ben comptat] (25 novembre) (Està clar)

sants, mesos, festivitats

De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val (25 novembre)

festivitats, mesos, sants

De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal. (13 desembre) (25 desembre) (Exactament)

mesos, sants, festivitats

De St. Miquel a Nadal reina el mero pel roquissal. ( 29 setembre ) (És la millor època de pesca d’aquest gran peix de carn saborosa)

mar, sants, festivitats, animals

De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer. (Es tracta d’una celebració variable en funció del calendari cristià)

festivitats, mesos

De Tots Sants a l'advent, ni massa pluja ni massa vent (És el temps previ a l’hivern i quasi sempre inestable)

oratge, mesos, festivitats

De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal [cabal = capital, diners, fortuna] (Ha d’invertir en llenya per a tot l’hivern, perquè després estarà banyada o humida)

festivitats, mesos, oficis, diners

De Tots Sants a Nadal, justa una passa de gall (Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant)

mesos, animals, festivitats

De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal (En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre)

oratge, mesos, festivitats, estacions

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any (1 de novembre - 25 de desembre) (Des de l’1 de novembre es nota que el dia va acurtant)

festivitats, mesos, oratge, setmana

De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal (A la fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix)

festivitats, mesos, oratge

De Tots Sants a Nadal, o bé ploure o bé gelar (A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix)

oratge, festivitats, be

De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar (A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix)

oratge, mesos, festivitats

De Tots Sants a Sant Andreu, un mes breu, i de Sant Andreu a Nadal, no hi ha pas tant (1 novembre) (30 novembre)

festivitats, mesos, sants

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu (30 novembre) (Un pronòstic infal·lible, perquè pot fer de tot menys boira)

oratge, festivitats, mesos

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal [cabal = complet, sencer] (11 novembre) (Exactament)

mesos, festivitats, dites, sants

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies i un matí (11 novembre) (Exactament)

festivitats, mesos, sants, dia i nit

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir (11 novembre) (Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial)

plantes, sants, festivitats, camp, mesos

Del Carnaval, no en faces cabal (Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa)

festa, festivitats, beure

Demà de Nadal, arròs de catedral (El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial)

festivitats, mesos, menjar

Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel mo hi ha cap pluja que faça bé (15 agost) (29 setembre)

sants, oratge, festivitats

Des de Sant Pere a Sant Miquel, tots els culs caguen bé: i de Sant Miquel a Tots Sants, caguen, però no tant (29 juny) (29 setembre) (1 novembre)

sants, festivitats

Després de l'Ascensió, ni peix moll ni sermó (Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços)

animals, festivitats

Després de l'Ascensió, ni sermó ni salmó (Pel temps calorós, ni el peix està en el seu millor moment ni es cos està per a romanços)

festivitats, animals

Després de la Candelera, Carnestoltes vé al darrera (2 febrer) (Són dos referents per situar Carnaval en el calendar)

festivitats, mesos

Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar (Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació)

oratge, festivitats, estacions, mesos

Després de les Pasqües vénen les basques (basca = xafogor, calor humitosa) (La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu)

oratge, festivitats

Després de Pasqua de Resurrecció, ni figues, ni panses ni sermó ( Ni hi ha aquestes fruites ni està el cos per a romanços)

plantes, menjar, mesos, festivitats

Després de Sant Anton Carnestoltes són (17 gener)

festivitats, mesos, sants

Dia avant, dia enrere, el dos de febrer la Candelera (2 febrer) (La Candelera i Carnestoltes varien en funció del calendari religiós cristià)

festivitats, dia i nit, mesos

Dia de cap d'any, [o Dia d'any nou] (El primer dia de l'any)

festivitats, maneres de dir, dia i nit

Dia de cendra, [o Dia de la cendra] (El dimecres de cendra o primer dia de Quaresma)

festivitats, maneres de dir, dia i nit

Dia de Difunts, [o Dia dels Morts, o Dia de les Ànimes] (El dia 2 de Novembre, en què es commemoren els feels difunts)

maneres de dir, dia i nit, festivitats

Dia de Nadal (El dia en què es commemora el naixement de Jesucrist)

dia i nit, maneres de dir, festivitats

Dia de partir el pa (El dia de Corpus, i també el dia dels Morts)

festivitats, dia i nit, maneres de dir

Dia del Ram (El diumenge anterior immediatament al de Pasqua florida)

maneres de dir, dia i nit, festivitats

Dia del Senyor (El dia de la resurrecció de Jesús)

maneres de dir, dia i nit, festivitats

Dia dels Reis (El 6 de gener, en què es commemora l'adoració de Jesús pels Reis d'Orient)

dia i nit, maneres de dir, festivitats

Dijous gras, coques de llardons (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)

festivitats, menjar, setmana

Dijous Sant, a collir frígola al camp

camp, plantes, festivitats

Dimecres de Cendra, lluna tendra.

festivitats, setmana, oratge

Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan (24 juny) (Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern)

mesos, festivitats, diners, sants

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa (Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa)

menjar, festivitats, vinya, setmana, beure

Diumenge de Rams mona entre mans

cos huma, festivitats, menjar

Divendres sant, ni festa, ni ball, ni carn (Consell basat en preceptes de l’església Catòlica)

consells, festivitats, festa, menjar

Donar raó al gat, que farem Carnestoltes

festivitats, animals

Dormir més que la Mare de Déu d'agost (15 agost) (Dormir molt)

dormir, festivitats, maneres de dir

Pàgina 4 de 18.

El Refranyer