Tema
diners
1.815 refranys catalogats sota aquest tema.
El que deu, mai no té bon temps
Qui deu diners o favors viu avergonyit, per si mateix o pels altres
diners persones temps
El que deu, no té vot ni veu
Qui té algun deute no pot anar amb la cara alta, ni la seua paraula té crèdit fins que no el salde
diners
El que diners té, de tot ix en bé
Certament, pot afrontar qualsevol adversitat millor que un pobre
persones diners
El que diu la meua boca, ho manté la meua butxaca
Expressió dita en el moment d'iniciar-se un desafiu, en el qual l'home del poble vol mantenir la seua paraula i la millor manera de demostrar-ne el valor és amb diners
diners joc
El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric
La millor riquesa que es pot tenir és saber-se administrar i no pretendre quimeres ni envejar ningú
diners ensenyar persones
El que es casa pel diner, de la dona és jornaler
Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial
parentiu parlar diners amor
El que és debades, dos voltes ho pagues.
diners
El que és fia de tothom, és fa pobre i no sap com
Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament
diners
El que es posa baix fulla, per dos voltes s’arremulla
Qui no paga els deutes quan correspon, ha de pagar interessos, multes..., o perd la casa, els mobles... que després s’haurà de tornar a comprar
persones diners
El que et deu, no et veu
Qui deu diners o favors viu avergonyit, per si mateix o pels altres.
diners
El que guanyaràs amb les faves, ho perdràs amb el segó
a dita vol dir que, ho vulgues o no, l'èxit d'una collita, d'un negoci, té el seu contrapès amb la mala collita, el mal negoci, que probablement seguirà. I a l'inrevés: el que es perd amb la pansa.
diners plantes
El que guarda quan té, menja quan vol
Recomana ser estalviador i previsor
diners menjar
El que guarda sempre té
Realça la virtut de l'estalvi
diners
El que hages d'empenyorar, val més vendre-ho
Indica que val més prendre mesures radicals i definitives que anar amb compostures insuficients
diners
El que juga amb el taverner, o és boig o li sobra el diner
joc diners vinya
El que no es paga amb diners es paga en dinars
Expressa la idea segons la qual tot costa o té un preu, sense lloc per a la generositat o l’ideari
diners
El que no es paga amb diners, es paga amb dinades
Vol dir que d'una manera o d'una altra cal agrair positivament els beneficis
diners menjar
El que no són pessetes, són punyetes!
S’empra per expressar que l’únic que compta són els diners
diners
El que no tinga diners, que no mantinga vicis.
L'ociositat i la sobra de diners solen propiciar molts vicis.
diners
El que no vol treballar, no pot fer sinó gastar
Significa que qui no aporta diners a la família és qui en gasta
treball diners
El que obra és perquè cobra.
diners
El que paga de bestreta, s'exposa a una mala feta
Qui aporta diners a un negoci abans de treure'n profit s'arrisca a perdre'l tot.
diners
El que paga és perquè té por
És lògic i comprensible si es tracta d’alguna amenaça. En la resta de casos, es diu com com a crítica a qui és complidor amb algun deute
diners
El que paga mal, paga dues voltes
Qui no paga al comptat i qui incompleix algun termini dels diners fiats, ha de pagar, a més, l’encariment del cost de la vida, gastos bancaris, de notaria, judicials, penalitzacions...
diners
El que rega en gener, ni ompli la taleca ni fa paller
Sembla que troben irrellevant l'aigua en aquest mes, provablement perque es millor en la primavera.
camp diners mesos plantes
El que res no té, en ren so paga
diners
El que res té, amb res paga
És una advertència a qui espera cobrar dels més pobres
persones diners
El que sega verd, els guanys perd
camp colors diners
El que té diners, té vicis
La sobra de diners porta a les superfluïtats i als vicis, més menuts o més grans segons la personalitat de cada u
diners
El que tinga sobres, que done als pobres
Un bon consell que normalment diu qui no té sobres
persones diners consells
El que tinga, que gaste, i el que no, que rasque
Justifica que cada u fa l’activitat que pot i la que els altres li permeten
diners
El qui està mai satisfet, sempre serà pobret
diners
El qui més té, més vol
Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses
maneres de dir diners
El qui no compta, li compten.
diners
El qui no guarda quan té, no menja quan vol
Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments
consells menjar diners
El qui obra, perquè li sobra
Fer obres és gastar-se diners molt visiblement
diners
El qui té troncs fa ascles [o estelles]
Significa que el qui té béns de fortuna pot obtenir altres coses
plantes diners
El quinzet guanyat per Sant Joan, quinzet i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Recomana estalviar i invertir. Qui ja té beneficis abans de l'època bona, que és l'estiu, pot esperar que l'economia li anirà millor.
diners festivitats mesos sants
El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda'l
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
diners mesos sants
El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. [ral = diners]. Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor
diners mesos sants dia i nit
El ric sempre és cobdiciós i el pobre és desitjós
És lògic que siga així per les pròpies necessitats de cada u: el primer, vol augmentar o conservar el que té, i el segon, vol tenir el que no té
diners persones
El ric sempre té raó
diners
El ric, a la regla; el pobre, com li parega
Uns s’han d’atenir a regles socials, rols i convencionalismes per a mantenir i destacar el seu estatus, mentre que els altres no ho necessiten
persones diners
El soroll de les pessetes, les cares brutes fan netes
cos huma diners
El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer
Confirma que el cost de la vida sempre va en augment
diners temps
El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna
Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres
diners oratge temps
El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.
En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida
diners menjar indumentària
Els administradorets mengen en plata i paguen amb grillets
És una crítica a qui administra la riquesa i controla al personal
persones diners
Els amics i els doblons/collons, són per a les ocasions
El geni, el mal caràcter, la violència, es manifesten esporàdicament quan algú està fart d’alguna cosa i carregat de raó
amistat diners
Els bancs ens deixen un paraigua quan fa sol i ens el reclamen quan plou.
aigua diners
Els béns del nebot se'ls menja el foc
A qui no li costen de guanyar les coses, no les valora i les abandona o les balafia prest.
diners foc parentiu
Els calés i el cul no s'ensenyen a ningú
Vol dir que convé la possessió dels diners sense fer-ne ostentació, i que les nenes han de ser discretes
diners
Els comptes, clars, i el xocolate, espés
És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor
menjar diners
Els consells, amb diners
Recrimina a qui aconsella alguna cosa que ja sabem, que no ens interessa o que no ens soluciona res, i, també, a qui no en fa cas
persones consells diners
Els consells, dóna'ls amb diners
Es diu com a crítica a qui ens dóna una solució teòrica que no li costa cap esforç ni inversió
donar diners consells
Els deutes obliats, n'hi agraïts ni pagats
No es deu gratitud a qui no es recorda de nosaltres
diners
Els diners del joc són sagrats
diners joc
Els diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van
Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat
diners
Els diners fan diners
Només pot fer diners qui en te i inverteix
maneres de dir diners
Els diners i els botons són per a les ocasions
Vol dir que cal no plànyer les despeses quan hi ha necessitat de fer-ne
diners
Els diners i els collons [o raons] són per a les ocasions
No cal despilfarrar ni ser massa atrevit posant-se en perill
maneres de dir diners consells
Els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria.
Refrany que vol dir que els diners sols, sense les bones maneres, no donen prestigi i categoria. Equivalent en castellà: Dineros son calidad.
diners
Els diners i la muller, a la vellesa són menester
A l’època en què ja quasi no ens valem per nosaltres mateixos convé tenir mitjans d’ajuda
diners parentiu vell
Els diners no coneixen amo
Significa que el metàl·lic, la moneda de curs legal, és de qui se la troba o de qui l’aconsegueix pel mitjà que siga i que ningú vol plantejar-se si prové d’operacions lícites o il·lícites
diners
Els diners no coneixen ningú
Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc
diners maneres de dir
Els diners no poden estar amagats
La moneda que no circula va perdent poder adquisitiu, i inclús la que està amagada per alguna raó, acaba eixint algun dia a la circulació, de manera que qui té diners acaba demostrant-ho o se li nota
diners
Els diners no porten calceta, com els polls
Vol dir que una moneda no es distingeix d'una altra, perquè en la seva classe tota és igual
diners
Els diners no són parents de ningú
Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc
parentiu diners
Els diners no tenen calcetes
Fa referència a la necessitat que els diners circulin i es moguin per tal de generar rendiment o prosperitat. A més, s'utilitza per recordar que tenen la capacitat de passar d'unes mans a altres sense deixar cap marca especial del seu propietari original.
diners
Els diners per on passen banyen
Expressa el dubte pel que fa a la integritat dels que tracten amb diners
diners maneres de dir
Els diners se'n van com l'aigua
Els diners es gasten ràpidament
diners aigua maneres de dir
Els diners sempre tenen raó.
Relaciona la manca de diners amb la manca de credibilitat i, per tant, amb la impossibilitat que al pobre se li acceptin com a vàlids els seus arguments per dir o fer alguna cosa.
diners treball
Els diners sempre vénen bé
Ho pensen els que no posen objeccions a la procedència dels diners que s'aconsegueixen.
diners
Els diners són com l'oli, que per on passa, deixa
Sempre hi ha gent que s'aprofita de la bona fe dels altres i fa negocis a costa seua.
diners
Els diners són com la fruita, costen més de guardar que de guanyar
Cal saber administrar-se per a no empobrir-se
diners plantes
Els diners tenen valor quan es gasten
diners
Els diners van i vénen
La fortuna i la bona ratxa s’alternen amb l’infortuni i la dissort
diners
Els diners van i vénen, i no se detenen
La fortuna i la bona ratxa s’alternen amb l’infortuni i la dissort
diners
Els diners van on n'hi han
Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més
diners
Els diners, com vénen, se’n van
La fortuna i la bona ratxa s’alternen amb l’infortuni i la dissort
diners
Els diners, els ensenyen els que no en tenen
És bastant comú presumir del que no es té, com un decorat teatral o fílmic que pretèn enganyar als més superficials
diners
Els diners, si no ho fa tot, molt pot
Donant diners s'obren moltes portes i s'aconsegueixen coses, legals o il·legals.
diners
Els doblers li tornen carbons
Es diu d'un que no sap guardar ni emprar bé els diners, que els malgasta, que no li donen profit
maneres de dir diners
Els doblers són mals de guanyar
diners mal
Els enemics de l'ànima són tres: diners, diners i diners
Els diners, per excès o per defecte, sempre són la causa de mals comportaments, males accions, vicis, traïcions...
diners amistat
Els enemics de l'home són tres: diners, diners i diners
Els diners, per excès o per defecte, sempre són la causa de mals comportaments, males accions, vicis, traïcions...
amistat diners persones
Els enemics de la bossa: vi, tabac i dona
Tot és perjudicial en excés
persones vinya beure diners
Els estalvis es mengen [o foraden, o s'ens foteran] les tovalles
Indica que comprar una cosa barata davant d'una de cara a vegades ens pot sortir car
diners
Els fills i els diners donen més penes quan són més
Com més diners es tenen, més complicada es té la vida per a mantenir-los i augmentar-los
parentiu diners donar
Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra
Aquesta dita és una crítica molt fina a la picaresca i la capacitat de recurs dels ordes religiosos. Fa referència a la paradoxa que, tot i haver fet vot de pobresa, els franciscans sempre trobaven la manera de tirar endavant grans construccions. Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners
diners sants treball
Els llibres fan molts savis, però pocs rics
Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés
saber ensenyar diners
Els pobres tenen crostes al cul!
Es diu per ressaltar les misèries de la pobresa
diners
Els polls ressuscitats piquen dos cops [o dues vegades]
Vol dir que els rics que havien estat pobres solen ser més orgullosos i menyspreadors que els rics de sempre
diners animals
Els que neixen en dilluns, diners a munts
diners setmana
Els que van molt a l'hostal es queden sense cap ral
diners salut
Els tords volen baixos
Significa que hi ha escassesa de mitjans econòmics
animals diners
Els torrents van a la mar
Confirma que qui té cabal o patrimoni pot invertir en negocis o jugar fort a la loteria per a enriquir-se més, coses que els pobres no poden fer
mar aigua diners
Embarcació [o vaixell] que porta passatge, bossa pel cuiner
On hi ha gent, hi ha negoci
oficis mar diners
Empenyat fins el coll
Molt endeutat
maneres de dir cos huma diners
Empenyat fins les orelles
Molt endeutat
diners cos huma maneres de dir