Refranys diners

diners, treball, bona

Bon passament (Ingressos econòmics periòdics que permeten a qui els cobra de viure d’una manera folgada, còmoda, sense estretors econòmiques)

maneres de dir, diners

Bona cara i poc voler, no costa cap diner

bona, cos huma, diners

Bones són les raons, però més els dinerons (Moltes vegades s’atén més l’interés material que el moral)

bona, diners

Bonica i amb diners, què vols més?

diners

Bonica i rica me la dan, tantarantan

diners

Bons costums i diners, fan els fills cavallers (No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners)

parentiu, ensenyar, bona, diners

Bossa buida fa mal so

diners, mal

Bossa buida [o sense diners], digues-li cuiro (Vol dir que sense diners poques coses podem fer))

diners

Bossa de jugador, no té aturador

diners, joc

Bossa proveïda, porta bona vida

diners, bona

Bossa sense diners, digues-li cuir

diners

Bossa sense doblers, és ben per demés

diners

Bruixot i curanderos, papadinerus

oficis, salut, diners

Buidar la bossa (Pagar gran quantitat de diners)

diners, maneres de dir

Cabal de sang, cabal de fang (Els béns consistents en bestiar no són béns sòlids)

animals, diners

Cabal mal adquirit, no fa profit (Adverteix que les fortunes aconseguides il·legalment poden ser reclamades judicialment o robades per d’altres més espavilats)

diners, persones

Cabal mal guanyat a l'hereu va mancat (Adverteix que les fortunes aconseguides il·legalment poden ser reclamades judicialment o robades per d’altres més espavilats)

persones, diners

Cada moneda té dues cares (Existeixen diversos punts de vista per un mateix fet)

diners

Cagar gras (Tenir riquesa o abundància d'alguna cosa i fer-ne ostentació)

maneres de dir, diners

Cagar per mig cul (Es diu de la gent miserable que prefereixen el sofriment o dificultat per passar els diners)

diners, gent

Cagar-se en la banca (No tindre gens d'èxit en algun propòsit)

maneres de dir, diners

Calendari venut, calendari begut (Es refereix a la no rendibilitat d'un negoci)

diners

Camp, mar i església donen la riquesa

camp, mar, diners

Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts (Quan plou, la gent es queda a casa i per això no van a comprar)

oratge, diners, aigua

Casa adinerada, casa salvada

casa, diners

Casament de ventura: dona, llit i criatura (Allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida)

parentiu, amor, diners

Casats de nou, en la bossa los cou (Les segones núpcies se les paguen íntegrament els contraients, mentre que les primeres són costejades parcialment pels pares)

parentiu, amor, diners

Cent angoixes [o quimeres] no paguen un deute (Significa que preocupar-se fortament per les coses no dóna cap solució pràctica)

diners

Cent en boca, però guarda la bossa (Es diu d'algú que promet molt i dóna poc després)

cos huma, diners

Cistella venuda, cistella beguda (Recrimina els malgastadors)

diners

Clau d'or obri qualsevol pany (expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust)

casa, diners

Clau d'or obri totes les portes (Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust)

diners, casa

Clavar-li un clau a la roda de la fortuna

diners

Cm estam? pocs doblers i molta fam (Es diu, en to humorístic, per dir que anem molt escassos de diners i que patim necessitat)

diners, maneres de dir

Cobrar del tros (Agarrar-se la paga un mateix)

maneres de dir, diners

Cobrar és molt dolç, pagar molt amarg (Sol agradar més cobrar que pagar)

diners, maneres de dir

Cols i faves, robades, són cares

diners, plantes

Com es diu...? (Manera popular de demanar un preu. Quan val?, quin preu té?)

diners, maneres de dir

Com més en tens, més en gastes (Vol dir que el valor dels diners és relatiu. No cal guanyar tant per viure, com més se'n tenen, més se'n deixen [a l'hora de la mort])

diners, maneres de dir

Com més es beu més set es té (Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim)

diners, beure, persones

Com més moros més ganància

diners

Com més rics, més guits [guit = intractable, pudent] (Critica aquells a qui els bons negocis o la bona fortuna envaneixen)

persones, diners

Com més rics, més rucs [o animals](Vol dir que la riquesa no implica seny o saviesa, sinó que els més rics són els qui més poc en tenen)

animals, diners

Com un ou un sou (Molt car, a un preu excessiu)

maneres de dir, diners

Comerciant de vi, comerciant mesquí (Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat)

vinya, oficis, diners

Compra en casa, ven en casa, i faràs casa (Vol dir que és molt convenient tenir dins la pròpia família els elements necessaris per a la vida, sense haver-los d'adquirir a fora casa)

diners, casa

Compra estores pel setembre, cera per l'octubre i llard pel novembre i aniràs bo sempre (Les coses s’han de comprar quan n’hi ha abundor, que és quan costen barat)

diners, mesos

Compra per arroves i ven per unces

diners

Comprar barat és comprar dues vegades (Les coses barates ho són per alguna raó: per tenir materials roïns, per ser fetes malament..., i no solen durar tant o donar els mateixos resultats que les cares)

diners

Pàgina 7 de 37.

El Refranyer