`

Refranys diners

diners

El que deu no té veu

Qui té algun deute no pot anar amb la cara alta, ni la seua paraula té crèdit fins que no el salde

diners persones temps

El que deu, mai no té bon temps

Qui deu diners o favors viu avergonyit, per si mateix o pels altres

diners

El que deu, no té vot ni veu

Qui té algun deute no pot anar amb la cara alta, ni la seua paraula té crèdit fins que no el salde

persones diners

El que diners té, de tot ix en bé

Certament, pot afrontar qualsevol adversitat millor que un pobre

diners joc

El que diu la meua boca, ho manté la meua butxaca

Expressió dita en el moment d'iniciar-se un desafiu, en el qual l'home del poble vol mantenir la seua paraula i la millor manera de demostrar-ne el valor és amb diners

diners ensenyar persones

El que em va ensenyar de viure com a pobre em va fer ric

La millor riquesa que es pot tenir és saber-se administrar i no pretendre quimeres ni envejar ningú

parentiu parlar diners amor

El que es casa pel diner, de la dona és jornaler

Tot engany acaba manifestant-se tard o d’hora, i per temor al perjudici s’ha de ser sempre molt servicial

diners

El que és fia de tothom, és fa pobre i no sap com

Qui no s’ocupa dels propis assumptes i interessos, aquests li van malament

persones diners

El que es posa baix fulla, per dos voltes s’arremulla

Qui no paga els deutes quan correspon, ha de pagar interessos, multes..., o perd la casa, els mobles... que després s’haurà de tornar a comprar

diners menjar

El que guarda quan té, menja quan vol

Recomana ser estalviador i previsor

diners

El que guarda sempre té

Realça la virtut de l'estalvi

diners

El que hages d'empenyorar, val més vendre-ho

Indica que val més prendre mesures radicals i definitives que anar amb compostures insuficients

diners

El que no es paga amb diners es paga en dinars

Expressa la idea segons la qual tot costa o té un preu, sense lloc per a la generositat o l’ideari

diners menjar

El que no es paga amb diners, es paga amb dinades

Vol dir que d'una manera o d'una altra cal agrair positivament els beneficis

diners

El que no són pessetes, són punyetes!

S’empra per expressar que l’únic que compta són els diners

treball diners

El que no vol treballar, no pot fer sinó gastar

Significa que qui no aporta diners a la família és qui en gasta

diners

El que paga és perquè té por

És lògic i comprensible si es tracta d’alguna amenaça. En la resta de casos, es diu com com a crítica a qui és complidor amb algun deute

diners

El que paga mal, paga dues voltes

Qui no paga al comptat i qui incompleix algun termini dels diners fiats, ha de pagar, a més, l’encariment del cost de la vida, gastos bancaris, de notaria, judicials, penalitzacions...

persones diners

El que res té, amb res paga

És una advertència a qui espera cobrar dels més pobres

diners

El que té diners, té vicis

La sobra de diners porta a les superfluïtats i als vicis, més menuts o més grans segons la personalitat de cada u

persones diners consells

El que tinga sobres, que done als pobres

Un bon consell que normalment diu qui no té sobres

diners

El que tinga, que gaste, i el que no, que rasque

Justifica que cada u fa l’activitat que pot i la que els altres li permeten

maneres de dir diners

El qui més té, més vol

Significa que els homes no estan mai assaciats de riqueses

consells menjar diners

El qui no guarda quan té, no menja quan vol

Expressa la naturalesa conservadora pel que fa als diners i aliments

diners

El qui obra, perquè li sobra

Fer obres és gastar-se diners molt visiblement

plantes diners

El qui té troncs fa ascles [o estelles]

Significa que el qui té béns de fortuna pot obtenir altres coses

diners sants mesos

El ral guanyat per Sant Joan és ral i mig per Nadal si hom sap guarda'l 24 juny) [ral = diners]

Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor

mesos dia i nit sants diners

El ral guanyat per Sant Joan, és ral i mig per Nadal (24 juny) [ral = diners]

Qui ja té beneficis abans de l’època bona, que és l’estiu, pot esperar que l’economia li anirà millor

diners persones

El ric sempre és cobdiciós i el pobre és desitjós

És lògic que siga així per les pròpies necessitats de cada u: el primer, vol augmentar o conservar el que té, i el segon, vol tenir el que no té

persones diners

El ric, a la regla; el pobre, com li parega

Uns s’han d’atenir a regles socials, rols i convencionalismes per a mantenir i destacar el seu estatus, mentre que els altres no ho necessiten

diners temps

El temps i el lloguer, no paren mai el seu quefer

Confirma que el cost de la vida sempre va en augment

diners oratge temps

El temps, el vent i la fortuna, canvien com la lluna

Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres

diners menjar indumentària

El vestir i menjar, a la renda s’ha d’ajustar.

En l’equilibri i la proporcionalitat entre el que es guanya i el que es gasta rau el fruïment de la vida

persones diners

Els administradorets mengen en plata i paguen amb grillets

És una crítica a qui administra la riquesa i controla al personal

amistat diners

Els amics i els doblons/collons, són per a les ocasions

El geni, el mal caràcter, la violència, es manifesten esporàdicament quan algú està fart d’alguna cosa i carregat de raó

diners

Els calés i el cul no s'ensenyen a ningú

Vol dir que convé la possessió dels diners sense fer-ne ostentació, i que les nenes han de ser discretes

menjar diners

Els comptes, clars, i el xocolate, espés

És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor

persones consells diners

Els consells, amb diners

Recrimina a qui aconsella alguna cosa que ja sabem, que no ens interessa o que no ens soluciona res, i, també, a qui no en fa cas

donar diners consells

Els consells, dóna'ls amb diners

Es diu com a crítica a qui ens dóna una solució teòrica que no li costa cap esforç ni inversió

diners

Els deutes obliats, n'hi agraïts ni pagats

No es deu gratitud a qui no es recorda de nosaltres

diners

Els diners dels capellans, cantant vénen i cantant se'n van

Significa que els béns adquirits sense esforç solen perdre's aviat

maneres de dir diners

Els diners fan diners

Només pot fer diners qui en te i inverteix

diners

Els diners i els botons són per a les ocasions

Vol dir que cal no plànyer les despeses quan hi ha necessitat de fer-ne

maneres de dir diners consells

Els diners i els collons [o raons] són per a les ocasions

No cal despilfarrar ni ser massa atrevit posant-se en perill

diners parentiu vell

Els diners i la muller, a la vellesa són menester

A l’època en què ja quasi no ens valem per nosaltres mateixos convé tenir mitjans d’ajuda

diners

Els diners no coneixen amo

Significa que el metàl·lic, la moneda de curs legal, és de qui se la troba o de qui l’aconsegueix pel mitjà que siga i que ningú vol plantejar-se si prové d’operacions lícites o il·lícites

diners maneres de dir

Els diners no coneixen ningú

Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc

diners

Els diners no poden estar amagats

La moneda que no circula va perdent poder adquisitiu, i inclús la que està amagada per alguna raó, acaba eixint algun dia a la circulació, de manera que qui té diners acaba demostrant-ho o se li nota

diners

Els diners no porten calceta, com els polls

Vol dir que una moneda no es distingeix d'una altra, perquè en la seva classe tota és igual

parentiu diners

Els diners no són parents de ningú

Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc

diners

Els diners no tenen calcetes

Es refereix al fet que els diners han de córrer, per ser rendible

diners maneres de dir

Els diners per on passen banyen

Expressa el dubte pel que fa a la integritat dels que tracten amb diners

diners

Els diners van i vénen

La fortuna i la bona ratxa s’alternen amb l’infortuni i la dissort

diners

Els diners van i vénen, i no se detenen

La fortuna i la bona ratxa s’alternen amb l’infortuni i la dissort

diners

Els diners van on n'hi han

Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més

diners

Els diners, com vénen, se’n van

La fortuna i la bona ratxa s’alternen amb l’infortuni i la dissort

diners

Els diners, els ensenyen els que no en tenen

És bastant comú presumir del que no es té, com un decorat teatral o fílmic que pretèn enganyar als més superficials

maneres de dir diners

Els doblers li tornen carbons

Es diu d'un que no sap guardar ni emprar bé els diners, que els malgasta, que no li donen profit

diners amistat

Els enemics de l'ànima són tres: diners, diners i diners

Els diners, per excès o per defecte, sempre són la causa de mals comportaments, males accions, vicis, traïcions...

amistat diners persones

Els enemics de l'home són tres: diners, diners i diners

Els diners, per excès o per defecte, sempre són la causa de mals comportaments, males accions, vicis, traïcions...

diners

Els estalvis es mengen [o foraden, o s'ens foteran] les tovalles

Indica que comprar una cosa barata davant d'una de cara a vegades ens pot sortir car

parentiu diners donar

Els fills i els diners donen més penes quan són més

Com més diners es tenen, més complicada es té la vida per a mantenir-los i augmentar-los

treball sants diners

Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra

Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners

saber ensenyar diners

Els llibres fan molts savis, però pocs rics

Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés

diners

Els pobres tenen crostes al cul!

Es diu per ressaltar les misèries de la pobresa

diners animals

Els polls ressuscitats piquen dos cops [o dues vegades]

Vol dir que els rics que havien estat pobres solen ser més orgullosos i menyspreadors que els rics de sempre

animals diners

Els tords volen baixos

Significa que hi ha escassesa de mitjans econòmics

mar aigua diners

Els torrents van a la mar

Confirma que qui té cabal o patrimoni pot invertir en negocis o jugar fort a la loteria per a enriquir-se més, coses que els pobres no poden fer