Tema
diners
1.815 refranys catalogats sota aquest tema.
Diners i paraules
Quan a un li demanen què li ha costat una cosa, i ell no vol que ho sàpiguen, contesta: "Diners i paraules"
maneres de dir diners
Diners i xiquets, no n’hi ha mai prou
És una opinió que varia segons cada època, encara que el desig de diners no passa mai de moda
parentiu diners
Diners i xiquets, quants més millor
És una opinió que varia segons cada època, encara que el desig de diners no passa mai de moda
diners parentiu
Diners que el dimoni porta, el dimoni se'ls emporta
Per recordar que, tard o d'hora, tots els pecats són castigats.
diable diners
Diners que no costen de guanyar, no costen de gastar
Allò que poc costa, poc dol.
diners
Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat
Ens diu que amb diners podem aconseguir canviar la realitat segons els nostres interessos
diners justicia oficis
Diners, vinguin com vinguin, sempre venen bé.
Ho pensen els que no posen objeccions a la procedència dels diners que s'aconsegueixen.
diners
Dir-ne cent per un diner [a algú]
Dir-li mil penjaments, insultar-lo
diners maneres de dir
Dis-me el que tens i et diré el que vals
És una crítica del fet que moltes vegades valorem i som valorats segons la riquesa, no segons les qualitats
diners
Dissabte sense sou, dissabte sense sol.
Qui hauria de cobrar i no cobra, s’entristeix
setmana diners
Dissabte, dia de recapte
Quan els treballadors han cobrat, és quan hi ha millor disposició per a donar almoina.
diners setmana
Ditxós diner que a casa ve [o Ditxosos diners que a casa tornen]
Es diu quan algú no vol acceptar els diners que li donam
diners
Diumenge i carrer Major el més pobre se sent senyor
diners setmana
Dolors i diners no poden restar secrets
Vol dir que la riquesa i les grans crisis de l'esperit aviat es manifesten
diners
Don'am consells sans i diners per a portar-los a cap
diners donar consells
Dóna als rics allò que és seu i als pobres allò que és teu
Recomana complir amb els deutes i afavorir els desfavorits
persones diners donar
Dona bona, plata que sona
[plata = diners, estalvis, capital]. Recomana als homes juntar-se amb la parella convenient
diners parentiu
Dóna més un mosquit que qui no té un maravedí
Qui no té diners, poc pot fer
animals diners
Dona morta, diners a la porta
Vol dir que el viudo en tornar-se casar sol cercar una dona rica
persones diners mort
Dóna'm diners. El burro en caga tres
Retruc. Alguns retrucs són poc amables, fins i tot barroers. I n'hi ha qui-sap-los de vulgars o escatològics. Avui probablement es considerarien políticament incorrectes, però el cas és que no fa pas tants anys eren respostes molt corrents, fins i tot d'un pare o una mare al seu fill.
animals diners persones
Donar al qui té prou, fer almoina al diable
Consell de només afavorir a qui veritablement ho necessiti. Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil
diable diners donar
Donar carrera
Significa finançar o costejar els estudis superiors o professionals a algú (generalment els fills).
diners maneres de dir
Donar els tres cops de cul
Significa arruïnar-se, quedar-se sense diners o declarar-se insolvent.
cos huma diners maneres de dir
Donar estudis
Significa finançar o costejar l'educació d'algú (generalment els pares als fills). També s'utilitza com a sinònim de donar carrera.
diners maneres de dir
Donar per guants, [o donar guants]
Significa donar propina. Aquesta expressió prové del costum antic d'entregar una gratificació o una quantitat de diners extra a algú perquè es pogués comprar un parell de guants com a mostra d'agraïment o recompensa per un servei prestat.
diners maneres de dir indumentària
Donar un cop de sabre
Significa demanar diners en préstec, sovint de manera inesperada o amb l'excusa d'una urgència..
diners donar maneres de dir
Donar [una cosa] per un diner
Significa considerar una cosa insignificant o de molt poc valor. S'utilitza quan algú menysprea o no li dona cap mena d'importància a un objecte o assumpte.
diners maneres de dir
Dóna’m [o deixa'm] un sou i porta-me’l a casa
[sou = antiga moneda valenciana]. Es diu de qui demana a un altre algun servei que es pot fer ell mateix, o de qui abusa de la bondat dels altres per pròpia comoditat
casa diners persones
Doncs busqui's pobre
Es diu a algú per manifestar-li que no estem disposats ni conformes a fer el que demana
diners maneres de dir
Doneu-me diners, que consells no atipen
Amb aquesta expressió es reprèn a la persona que dona consells quan no és requerida per això i, sobretot quan es donen a les persones necessitades de diners
consells diners donar
Dorm més tranquil aquell que no té deutes, que aquell que té diners
Posa de manifest que la tranquil·litat mental i la pau interior, derivades de no deure res a ningú, són més valuoses que la riquesa material, que sovint comporta preocupacions o deutes. Destaca la llibertat i la pau de la lliure de càrregues, valorant més la tranquil·litat que l'acumulació de diners.
diners dormir
Dos pocs i dos molts fan un home ric
La perseverança en el treball o els negocis sense desanimar-se porten el seu fruit
diners persones
Dues maneres de caminar té el diner, ve a poc a poc i se’n va com el llebrer
Així sol ser
diners
Dur s'escopeta curta
Tenir pocs recursos
maneres de dir diners
Duro que tens, duro que vals
És una crítica del fet que moltes vegades valorem i som valorats segons la riquesa, no segons les qualitats
diners
Educació i diner, fan el fill cavaller
L’educació fa persona cabal i els diners ho proclamen
parentiu ensenyar diners
Eixir els comptes
Quadrar els comptes
maneres de dir diners
Eixir-se'n de forro
Sortir de franc, sense pagar
diners maneres de dir
Eixos són rics, que tenen amics
La riquesa material no és comparable amb la riquesa espiritual
amistat diners
Eixugar el vent tant com en plou
Gastar tot el que es guanya
diners maneres de dir
Eixugar la cartera
Gastar tots els diners d’una persona
diners maneres de dir
Eixugar-se la butxaca
Arruïnar-se
maneres de dir diners
El bon cobrador fa el bon pagador [o El mal cobrador fa el mal pagador]
Significa que per a esser puntual en els pagaments cal fer també puntualment les cobrances
mal diners oficis bona
El bon jornal, pel matí es comença
La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta
diners treball bona
El bon pagador d'allò dels altres [o de la bossa dels altres] és senyor
El bon pagador d'allò dels altres és senyor
diners
El bon pagador és amo de la bossa del senyor
Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit
diners bona persones
El bon pagador és senyor de la bossa d’altre
Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit
persones bona diners
El bon pagador té la clau de la caixa de l’altre
Qui és complidor amb les obligacions contretes és mereixedor de confiança i crèdit
persones bona diners
El comprar ensenya a vendre
ensenyar diners
El deure i no pagar, és tan antic com el pixar
diners
El deute és com un mosquit, que no et deixa dormir
animals diners dormir
El diner del jugador no té aturador
Qui és esclau d’algun vici no té solució exterior, ja que la clau de la solució la té ell mateix en la seua pròpia voluntat
diners joc
El diner fa bona olor, vingui d'on vingui
diners bona
El diner fa veure l’orb, fa sentir el sord i fa trobar pare al bord
[orb = cec/ bord = fill il·legítim]. Els diners compren voluntats, corrompen molts honrats i fan que tothom obeïsca a qui paga, ja siga per conveniència o per necessitat
diners
El diner no té amics ni parents
Vol dir que els qui deixen o guanyen diners a amics o parents seus, així mateix volen cobrar d'ells, malgrat del parentesc
amistat diners parentiu
El diner no té olor.
diners
El diner qualifica, santifica i modifica
diners
El diner tot ho abasta i de la justícia torç la balança
Denuncia com la riquesa pot comprar privilegis i influir en les decisions judicials, alterant l'equitat. Recull una crítica social profunda sobre la corrupció i la desigualtat davant la llei.
diners justicia
El don sense diners no aprofita per a res
Els títols i els tractaments distintius solen estar molt relacionats amb la riquesa
persones diners
El fiar és parent del pagar
Vol dir que el qui fa fiança està exposat a haver de pagar
diners
El foc de palla, l'home de diners i d'aigua la mar, mai tips els veuràs
Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències
persones mar foc diners
El gat miola, el pollet piula, i el parent que em deu diners, quan li’ls demani xiula
És una dita popular molt enginyosa i utilitzada per parlar, amb un toc d'humor i ironia, d'aquelles persones que s'escaquegen quan els toca pagar o tornar diners. La dita es basa en la rima i l'associació de sons d'animals per descriure una situació frustrant: El gat miola (so natural). El pollet piula (so natural). El parent que em deu diners, quan li’ls demani xiula (la reacció evasiva: fer-se el boig, mirar cap a una altra banda o desaparèixer).
animals diners persones
El gires de cap per avall i no cau ni un duro
Es diu d’aquells que, no essent rics, volen fer creure que ho són
diners
El guany del peix fregit, el venia a quatre i el comprava a sis
Fer un mal afer, Fer un mal negoci.
animals diners
El jornal, entra per la porta i se'n va pel fumeral
Vol dir que el jornal es gasta fàcilment en les coses de menjar
diners menjar
El lladre pensa que tots roben
Les persones de conducta reprotxable tendeixen a calumniar els demés per a justificar-se a si mateixos
diners
El lloguer corre més que un llebrer
Literal
diners animals
El mal pagador sol ésser bon cobrador
Es refereix a les persones excessivament materialistes
diners
El mar porta honra i pobresa, la terra tresors i baixesa
En totes bandes es pot esdevenir ric i pobre, però la gent de mar és reputada més valent i honrada que la de terra
mar diners camp
El matinar tres coses fa: ric i sà i bon cristià
Matinar és saludable i dóna temps per a acudir a tot
salut diners
El mercat del dijous, no val cinc sous
diners
El mesquí, fredolí
diners oratge
El metge guareix de malalties, però no de la mort; així com el retir preserva de la indigència, però no de la pobresa
salut oficis mort diners
El millor amic, és un duro prop del melic
Amb molta sorna i imaginació, es pot intuir qui és: l’estómac
cos huma amistat diners
El millor amic, un euro
amistat diners
El millor parent és tenir un duro a la butxaca
Indica que la família, té sempre en el fons, un interès material.
diners persones
El negoci d'En Robert amb les cabres
Negoci dolent, de mal resultat comercial. Es diu que el tal Robert donava dues cabres blanques per una de negra, o viceversa
maneres de dir diners
El pa com germans i el diner com àguiles
Confirma que les persones solem compartir les coses bàsiques, però en qüestió de diners, cadascú s’apanya com pot. El menjar i les necessitats bàsiques s'han de compartir de manera fraterna, generosa i equitativa, com si fóssim germans. Els diners s'han de cuidar, guardar o gestionar amb astúcia i distància (com les àguiles que volen alt i són esquíves), ja que són més difícils d'aconseguir i es poden perdre fàcilment.
diners menjar persones
El pagès que té diner, mai se passi a cavaller
Vol dir que el camperol, encara que sigui ric, no ha de presumir de senyor
diners oficis
El pare els guanyà, el fill els manté i el nét els fa malbé
Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta
diners parentiu
El pare guanya el ral i el fill el gasta mal
[ral = quinzet, ¼ de pesseta]. Significa que els descendents solen aprofitar-se dels esforços dels majors fins a destruir la feina o la inversió feta
diners parentiu
El peix costa llàgrimes i es ven per diners
La professió de pescador, com la de miner, és molt arriscada
mar animals diners
El penitent no diu res i el botxí s'escanya
Es diu dels qui s'apuren pels negocis d'altri més que els mateixos interessats
diners oficis mort
El pobre creu poder ser ric, el ric no creu poder ser pobre
Uns viuen esperançats, i els altres, confiats
persones diners
El pobre honrat, de tots és apreciat
Val més esser pobre honrat que ric i mal mirat
diners
El pobre i l’avariciós tenen misèria tots dos
L’un, perquè no té res, i l’altre, perquè no li fa profit el que té
diners
El pobre no té ni veu ni amic, i si el té, no és molt ric
Així sol ser, llevat de rares excepcions, ja que no podrà assistir a festes, saraus, òperes, posades de llarg, banquets i casinos ricament habillat
persones diners amistat
El pobre que s'ha fet ric, no coneix al vell amic
Així sol ocórrer llevat de rares excepcions, ja que la riquesa fa canviar de casta
amistat diners persones
El pobre té menys enemics que el ric
El ric ha de témer lladres, envejosos, rivals, empleats, parents aprofitosos tributs, fallides...
persones diners amistat
El pobrissó mai no té raó
Així sol ser, almenys en principi
diners persones
El poder apodera
diners
El poder corromp
I quan no corromp, malacostuma, com totes les situacions de privilegi de què està privada la majoria de la gent
diners
El poder, apodera; el diner... adinera
diners
El preu fa la venda
Significa que les coses tenen més o menys pressa de demanadors segons que siguin més o menys assequibles
diners
El preu no fa la bondat
Significa que una cosa pot tenir un preu alt sense tenir prou qualitat per a justificar-lo
diners
El prometre no fa pobre
Irònicament, està dient que pot fer ric
diners
El prometre no ha fet pobre ningú
S'utilitza per advertir que dir que faràs una cosa no costa gens de diners ni d'esforç, i per tant, no t'has de fiar de qui només xerra.
diners persones
El que "s'empenya" es casa, i el que es casa "s'empenya"
diners persones
El que de tots és amic, o és molt pobre o és molt ric
No és normal ser amic de tots, si no és que es té interés per aprofitar-se de la riquesa o de la casta
amistat persones diners
El que deu no té veu
Qui té algun deute no pot anar amb la cara alta, ni la seua paraula té crèdit fins que no el salde
diners