Refranys diners

Anar prim de diners (No tindre prou diners)

maneres de dir, diners

Anar prim de llom( Estar mal alimentat, tenir pocs recursos. Passar-les magres, anar escàs, estar escurat, anar prim de butxaca, anar prim de panxa, passar-ho prim)

diners, maneres de dir

Anar ratxós (Es diu de qui pot despendre diners, perquè en guanya molts. Anar abundant, anar fort d'armilla)

diners, maneres de dir

Anar [o ser] alt de preu (Vendre a un preu molt car; cobrar un preu excessiu per un servei. Ser car, vendre car, ser pujat de preu, costar el pebre, pujar molt enlaire)

maneres de dir, diners

Anar-se'n brut [d'un lloc] (Anar-se'n d'un lloc deixant-hi deutes per pagar. Quedar a deure, deixar un gos)

diners, maneres de dir

Anar-se'n en un cavall blanc (Anar-se'n sense pagar els deutes)

animals, diners, maneres de dir

Anar-se'n tot per les bardisses (Perdre's els diners en despeses inútils)

maneres de dir, plantes, diners

Any de fred, mal pels pobres (Els pobres no tenen tanta defensa contra el fred com els rics, que tenen més mitjans i possibilitats)

oratge, diners

Aparentar riquesa i simular saber, molt de temps no pot ser (Certament, en algun moment es descobreix la fal·làcia)

diners, saber

Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells

oficis, diners, salut

Apotecaris i taverners fan pous de diners

diners, salut, oficis

Aquells són rics, perquè tenen amics (Es diu com a lloança a l’amistat, que és un bé més preat que la riquesa material)

diners, amistat

Armes i diners volen bon maneig (Quan no es té una certa experiència en determinades coses, és preferible no posar-s’hi per a no resultar perjudicats)

diners, bona

Arre burro cagadiners, que demà en cagaràs més (Es refereix a persones o coses a les que els podem treure rendibilitat)

animals, diners

Arribar al cul del sac [o al fons] (Acabar els diners, els bens. Empobrir-se, arruïnar-se, venir a pobresa, quedar-se amb la camisa, esgotar les possibilitats)

maneres de dir, diners

Ase amb or, ho alcança tot (Confirma que qui té diners, per burro que siga, aconsegueix més que el més savi)

animals, diners

Ase garroner, no val quarto ni diner

animals, diners, plantes

Atrotinat de fortuna (Tenir pocs diners)

diners, maneres de dir

Avarques per a treballar, les festes a coixejar

festa, diners, treball

Avui no es fia, demà sí (Que no es fia mai. Sempre s’ha de pagar al comptat)

diners, maneres de dir

Ballar el ball de sant Prim (Passar-les primes, no tenir de què menjar)

menjar, diners

Ballar-la grassa (Passar-ho bé, tenir molts diners)

maneres de dir, diners

Ballar-li els números (No eixir-li bé els comptes)

diners, maneres de dir

Banc, el de la cuina (Denosta l’activitat usurera de les entitats financeres)

diners, casa

Baralla de parents dura llarg temps (Sol ser així perquè generalment les baralles entre parents són per qüestió de diners i ningú vol amollar)

diners, parentiu

Barallar-se a la butxaca [els cèntims] (Es diu de qui no té mai diners, perquè despèn molt. Tenir mal diner, tenir la butxaca foradada, ésser malbaratador; els diners li cremen)

diners, maneres de dir

Barata, barata i arreplega la plata

diners

Barca aturada no guanya nolis (Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany)

mar, diners, treball

Barca aturada no guanya nòlits (Estant aturats, sense treballar, no es guanyen diners)

diners, maneres de dir

Barca perduda, patró ric (Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les assegurances)

mar, diners, oficis

Barcelona és bona si la bossa sona, però tant si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona (Els diners poden anar a qualsevol lloc)

llocs, bona, diners

Barcelona és bona si la bossa sona; però si no tens diners, Barcelona no val res

llocs, diners

Basquejar-se la vida (Obtenir, guanyar amb el propi esforç)

diners, maneres de dir

Batre per la palla (Fer feina per no guanyar res)

maneres de dir, treball, diners

Batre sempre a la una (Estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició)

diners, maneres de dir

Bé guisa [o bona és] la mossa, però millor la bossa

diners, be, bona, persones

Bens ben repartits a tothom fan profit

diners

Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa (Ens diu que aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre)

déu, diners

Béns de fortuna, muden com la lluna (Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres)

oratge, diners

Bens de menors, perdició de tots (Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment)

persones, diners

Béns de menors, perdició d’ells i dels tutors (Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment)

diners, persones

Béns de pagès, béns de no res (Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor)

oficis, treball, camp, diners

Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts (Les coses mal fetes acaben pagant-se un dia o un altre)

diners, parentiu

Beu en casa i faràs casa (Qui vulga estalviar-se els diners que ha de donar a guanyar a un altre, ha de consumir en casa)

casa, diners, beure

Bo i barat mai s'han casat (Es impossible que siga bo si es barat)

diners

Bo i barat s'han acabat (Es refereix a que la qualitat s'ha de pagar)

bona, diners

Boig i ric, bastó sobredaurat (Recomana actuar amb mirament i comediment a l’hora de reprendre qui ens puga perjudicar)

persones, diners

Boja per boja, vinguin diners (Mostra que l’interés fa que molts transigisquen i carreguen amb una persona inconvenient)

diners

Bon any, bon guany

any, bona, diners

Bon cobrador, mal pagador (És una crítica al comerciant insistent a cobrar, ja que deixa traslluir el caràcter agarrat)

persones, diners

Pàgina 6 de 37.

El Refranyer