Quan el dia s'allarga el fred encara pot durar.
Qui es lleva tard ha d'afanyar-se molt per poder fer la feina.
Qui fa les coses quan no correspon, ix perdent
Vol dir que en certes ocasions basta deixar passar el temps, sense fer obra positiva, perquè les coses donin resultat
És una invitació vitalista a viure el moment tan feliçment com siga possible
Qui comença les coses tard es malhumora perquè li falta temps per fer allò que tenia previst de fer
24 juny. És la nit del dia 23 de juny que es produeix el solstici d'estiu, quan la duració del dia i de la nit és la mateixa.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és un dels errors astronòmics més curiosos del nostre refranyer! Tot i que és molt popular, en realitat és al revés: Sant Joan (solstici d'estiu) és el dia més llarg de l'any; a partir d'aquí, els dies es comencen a escurçar. Nadal (solstici d'hivern) és quan tenim la nit més llarga; a partir de llavors, el dia es comença a allargar. El refranyer es refereix a la llum que "comença a marxar" per Sant Joan i "comença a tornar" per Nadal.
Es fa servir per comptar les festes i l'arribada de la llum. Sant Pau (15 gener): "Bromic". Porta boires i fred. Sant Antoni (17 gener): "Allarga la mà" perquè el dia ja ha crescut una mica. Sant Sebastià (20 gener): "Reganya les dents" pel fred viu que sol fer. Sant Vicenç (22 gener): "Rosega les crostes", indicant que ja estem a les acaballes del gener més dur. Carnestoltes: La festa boja que ho capgira tot durant tres dies. Sant Maties (24 feber): On finalment la nit i el dia s'igualen.
Qui es lleva d'hora pot aprofitar més el temps.
Recomana aprofitar tota la llum diürna de la jornada
Se li diu a qui fa menyspreu d’alguna cosa que als altres sí que els agrada
2 desembre. El 2 de desembre és una data clau per al pronòstic de la duració de les pluges. La dita suggereix que si plou aquest dia, tindrem un període de pluges de 40 dies i una setmana (és a dir, 47 dies).
Significa que si comença a ploure cap al migdia, és molt probable que la pluja continuï durant tota la jornada. És una dita basada en l'observació del temps que suggereix una pluja persistent i perllongada en lloc d'un ruixat passatger.
La millor sort és la certesa dels diners guanyats honestament amb el propi esforç
S’ha d’aprofitar l’estona en què el sol encara no crema per a realitzar les labors agràries o bronzejar-se
El temps que es dedica al descans i al solaç no es dedica a coses profitoses
Convé no habituar-nos a les coses extraordinàries i agradables, ja que són una excepció a la norma i a la quotidianitat.
S'utilitza irònicament per indicar que cada dia té les seves pròpies característiques, feines o supersticions, malgrat l'afirmació general que qualsevol dia és bo per viure. Qui té la consciència tranquil·la veu la vida diferentment de qui no la té.
La frase subratlla que la santedat no es limita a dies especials del calendari, sinó que és una actitud vital contínua. Expressa que, per a qui viu en comunió amb Déu ("en gràcia"), qualsevol dia és una oportunitat per viure la santedat, acollir el Senyor i sentir-se incondicionalment estimat, ja que la identitat de fill de Déu transforma la percepció del temps i de la vida.
Inclús davant la mort imminent, quasi tot el món procura mantenir l’esperança de poder allargar la seua vida terrenal
El pas del temps fa que les coses i les persones vagen deixant de ser com eren
Es diu per indicar que una cosa esdevé sens fallar, sia dins breu temps, sia dins un temps més llarg
Vol dir que qualque dia serà oportú o hi haurà possibilitat de fer allò que ara no és possible o convenient
Els mals o les penes que duren un sol dia es poden suportar, i hem d’agrair que no duren més
Mentre siga conscientment fingit, no hi ha problema. Quan sí que hi ha problema és si ens deixem enganyar