És una demanda humorística al cel en temps de sequera. Té el seu origen en la cultura marinera i pagesa, i s'atribueix sovint a Sant Elm (patró dels mariners). Segons la tradició, s'invocava quan es veia el "foc de Sant Elm" als mastelers dels vaixells durant les tempestes: els mariners, espantats en veure llums que semblaven foc enmig de l'aigua, demanaven aigua del cel per "apagar" la mar