`

Refranys bona

bona camp mesos plantes

Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar.

5 febrer. Es continua la sembra i plantada de cebes, cols, enciams, tomaques, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.

bona camp mesos plantes

Si vols un bon aller, sembra'l pel gener

Indica que el millor moment per plantar alls és durant el mes de gener per assegurar una bona collita. Plantar-los en ple hivern permet que es desenvolupin correctament, encara que d'altres variants populars també recomanen el febrer o l'Advent si es busquen més "coents".

bona plantes salut

Suc de llimona, medecina bona

Destaca les propietats saludables de la llimona, sovint utilitzada en la medicina popular com a remei natural, especialment per a refredats, digestions o per aportar vitamina C. Forma part de la saviesa popular que lloa els remeis casolans naturals.

bona

Tan bo, tan bo, tan bo... que arribà a tambor

Significa que l'excés de bondat arriba a esser perjudicial.

bona

Tant de bo, caiga una pluja de moles de molí sense forat!

Ho diu un fataliste quan algú diu Deu proveirà. És una manera molt gràfica de desitjar que ploga moltíssim i amb molta força, però amb un matís un poc "malèvol" o humorístic. Les moles de molí són pedres enormes i pesadíssimes. Si a sobre no tenen forat (el "ull"), pesen encara més. Per tant, no és que desitges una "pluja fina", sinó una tempesta descomunal (o, en sentit figurat, que li caiga una bona "pedregada" de problemes a algú).

bona mesos vinya

Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix

ol dir que els grans de raïm en aquest mes tornen grossos.

vinya beure bona

Taverna de bon vi, no falten borratxos allí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Taverna que té bon vi està plena vespre i matí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona animals

Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Taverna que té bon vi, ventura té prop de si

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona

Templat i ric, bon xic

Es diu de qui és un bon partit per a casar-se

bona mal oratge salut

Temps fred i mullat els bons posa malalts

Els canvis sobtats de temperatura perjudiquen la salut.

maneres de dir bona

Tenir bona grapa

Tenir habilitat. Destresa

bona dormir maneres de dir

Tenir bona jeia

1. No moure’s dormint. Tenir una manera tranquil·la de dormir. 2. Tenir bon caràcter

maneres de dir mal bona

Tenir bona o mala pelladura

Tenir facilitat o dificultat per a cicatritzar

maneres de dir parlar bona

Tenir bona parola

Tenir facilitat de paraula

maneres de dir bona

Tenir bona pupil·la

Ésser molt perspicaç

maneres de dir mal bona

Tenir bona [o mala] carnadura

Es diu d’algú a qui cicatritzen bé i ràpid [o no] les ferides

maneres de dir bona

Tenir bones polpes

Estar gras, tenir el cos abundant de carn

maneres de dir bona

Tenir la bona

Estar en bona disposició per a fer una cosa. De bon humor

maneres de dir dia i nit bona

Tenir un bon dia

Expressió emprada per manifestar l'estat d'ànim

maneres de dir bona

Tenir un bon pedrer

Ésser pacient per a les injúries

bona maneres de dir

Tenir una bona xera

Es diu especialment de fer una bona pescada, una bona caçada, una replega abundant de caragols, de bolets, etc. També s'utilitza per indicar que s'ha fet una bona compra o adquisició. El terme "xera" pot referir-se a una flama molt viva o, per extensió, a una gresca o afalac.

maneres de dir bona cos huma

Tenir [o fer] bona [o mala ] cara

Tindre bon [o mal] aspecte. Rebre bé [o malament]

bona camp plantes

Terra negra fa bon blat

La negror de la terra sol ser indicativa que és rica en matèria orgànica

camp bona persones plantes

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat [o «el fa migrat]

Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc

maneres de dir bona

Tindre bon braó

Ser una persona forta, tindre força muscular

maneres de dir bona mal

Tindre bona [o mala] premsa [algú]

Tindre bona o mala fama, prestigi

bona maneres de dir

Tindre bona ànima

Persona de bons sentiments

maneres de dir bona

Tindre bona planta

Tindre bon aspecte, cridar l'atenció per la seva bona presència

colors bona maneres de dir salut

Tindre bons colors [o un color sa]

Tindre la cara de color rosat, no pàl·lid

maneres de dir cos huma bona

Tindre bons pulmons

Tindre una veu forta, tindre capacitat de cridar molt

maneres de dir bona mal

Tindre en bon [o mal] concepte

Pensar bé [o malament] d'algú

bona maneres de dir

Tindre un bon davallant

1. Creure-s'ho tot. 2. Tindre bona gana

bona mal maneres de dir

Tindre un bon [o mal] dia

Eixir-le tot el que fa, bé [o mal]

maneres de dir vinya beure bona mal

Tindre [algú] bon [o mal] vi

Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac

llocs menjar bona

Torrons del Collell, més bons que la mel

Santuari de la Mare de Déu de Colell que pertany al municipi gironès de Sant Ferriol en la comarca de la Garrotxa

bona

Tot bon camí és drecera

Val més fer les coses bé que no buscar solucions ràpides.

bona menjar

Tot bon català, després de menjar ha de tremolar

Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell.).

persones maneres de dir bona animals

Tot bon cavaller cau del cavall

Vol dir que tothom té debilitats i desencerts

beure oficis bona joc mar

Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador

Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar

bona dia i nit

Tots els dies són sants i bons

S'utilitza irònicament per indicar que cada dia té les seves pròpies característiques, feines o supersticions, malgrat l'afirmació general que qualsevol dia és bo per viure. Qui té la consciència tranquil·la veu la vida diferentment de qui no la té.

bona déu dia i nit

Tots els dies són sants i bons per qui està en gràcia de Déu

La frase subratlla que la santedat no es limita a dies especials del calendari, sinó que és una actitud vital contínua. Expressa que, per a qui viu en comunió amb Déu ("en gràcia"), qualsevol dia és una oportunitat per viure la santedat, acollir el Senyor i sentir-se incondicionalment estimat, ja que la identitat de fill de Déu transforma la percepció del temps i de la vida.

menjar mar oficis bona animals

Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador

Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor

bona sants

Tots són sants i bons mentre portin una bona cassola

Significa que la gent sol ser amable, bona persona o tolerant mentre en tregui un benefici propi (la "bona cassola" o menjar). S'utilitza per assenyalar la hipocresia o l'interès ocult d'algú que es mostra servicial només per conveniència personal.

bona gent menjar salut

Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents

Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.

amor bona persones

Trauràs de les dones poques coses bones

És un avís per a qui espera meravelles

bona menjar treball

Treballs en pa fan de bon passar

Quan no falta el quemenjar, tot se suporta

bona camp mesos oratge vinya

Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer

Hom considera els trons de febrer de mal averany. La vinya està començant a treure brull i el sementer en aquest temps vol esser regat d'aigua del cel.

oratge bona any estacions

Trons d’hivern, senyal de bon any

Anuncien pluges que assaonaran la terra i prepararan una bona floració primavera

oratge any bona mesos

Trons per maig anuncien bon any

La pluja primaveral a l’inici de la calor els va molt bé als cultius

bona cos huma persones

Ull de castanya, bona calanya

[calanya = caràcter, geni, tarannà]. Els ulls marrons, bruns i negres són generalment considerats com sincers

bona joc

Un bon badoc fa mudar el joc

Hi ha la creença que els badocs poden influir en el curs del joc.

animals bona mal diable

Un bon burro, una mala bèstia

Els burros, per bons que siguen, són molt cabuts i quan no volen, no hi ha qui els faça moure

bona gent

Un bon Català de les pedres en fa pa

Es diu quan un català obté grans beneficis de coses que en un principi sembla que tenen poc valor.

menjar bona

Un bon dinar, un bon esperar fa

Es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d'esperar-la si es té la seguretat d'obtenir-la

bona menjar

Un bon esmorzar estalvia un dinar

En esmorzar gaire, alhora de dinar no tens gana

amor bona parentiu

Un bon espòs fa una bona esposa

Refrany popular que suggereix la reciprocitat en la convivència i el matrimoni. Aquesta dita destaca la importància de l'actitud i el tracte de l'home cap a la dona, implicant que un bon comportament i dedicació de l'espòs afavoreixen la creació d'un clima positiu que resulta en una bona esposa.

bona casa foc menjar

Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa

Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.

bona foc menjar oratge

Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca

Es diu de les cases en les quals res no manca.

parentiu bona mal

Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos

L’afinitat de caràcters suma un parent polític a la família dels sogres, mentre que la disparitat fa que les famílies se separen

animals bona camp mal

Un bon parell de bous per llaurar, i un mal ase per sembrar

Els animals tenen diferents valoracions. A tots hi trobem la valoració de la força.