Tema
bona
1.138 refranys catalogats sota aquest tema.
Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar.
5 febrer. Es continua la sembra i plantada de cebes, cols, enciams, tomaques, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.
bona camp mesos plantes
Si vols terra bona, com els vells, pel juliol crema gavells
mesos camp bona
Si vols un bon aller, sembra'l pel gener
Indica que el millor moment per plantar alls és durant el mes de gener per assegurar una bona collita. Plantar-los en ple hivern permet que es desenvolupin correctament, encara que d'altres variants populars també recomanen el febrer o l'Advent si es busquen més "coents".
bona camp mesos plantes
Sol i bona terra fan la bona ovella
animals oratge bona
Sopes i vi fan bon sagí
Dos aliments nutritius
beure vinya menjar bona
Suc de llimona, medecina bona
Destaca les propietats saludables de la llimona, sovint utilitzada en la medicina popular com a remei natural, especialment per a refredats, digestions o per aportar vitamina C. Forma part de la saviesa popular que lloa els remeis casolans naturals.
bona plantes salut
Tan bo, tan bo, tan bo... que arribà a tambor
Significa que l'excés de bondat arriba a esser perjudicial.
bona
Tant de bo, caiga una pluja de moles de molí sense forat!
Ho diu un fataliste quan algú diu Deu proveirà. És una manera molt gràfica de desitjar que ploga moltíssim i amb molta força, però amb un matís un poc "malèvol" o humorístic. Les moles de molí són pedres enormes i pesadíssimes. Si a sobre no tenen forat (el "ull"), pesen encara més. Per tant, no és que desitges una "pluja fina", sinó una tempesta descomunal (o, en sentit figurat, que li caiga una bona "pedregada" de problemes a algú).
bona
Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix
ol dir que els grans de raïm en aquest mes tornen grossos.
bona mesos vinya
Taverna de bon vi, no falten borratxos allí
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
vinya beure bona
Taverna que té bon vi està plena vespre i matí
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
bona beure vinya
Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
vinya beure bona animals
Taverna que té bon vi, ventura té prop de si
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
bona beure vinya
Templat i ric, bon xic
Es diu de qui és un bon partit per a casar-se
bona
Temps fred i mullat els bons posa malalts
Els canvis sobtats de temperatura perjudiquen la salut.
bona mal oratge salut
Tenir bon paladar
Ésser saborós
cos huma bona maneres de dir
Tenir bon ull
Encertar
maneres de dir cos huma bona
Tenir bon vi
Estar embriagat
maneres de dir beure vinya bona
Tenir bona còrpora
Ésser molt robust
maneres de dir bona cos huma
Tenir bona estampa
Tenir bona aparença
bona maneres de dir
Tenir bona grapa
Tenir habilitat. Destresa
maneres de dir bona
Tenir bona jeia
1. No moure’s dormint. Tenir una manera tranquil·la de dormir. 2. Tenir bon caràcter
bona dormir maneres de dir
Tenir bona o mala pelladura
Tenir facilitat o dificultat per a cicatritzar
maneres de dir mal bona
Tenir bona parola
Tenir facilitat de paraula
maneres de dir parlar bona
Tenir bona pupil·la
Ésser molt perspicaç
maneres de dir bona
Tenir bona [o mala] carnadura
Es diu d’algú a qui cicatritzen bé i ràpid [o no] les ferides
maneres de dir mal bona
Tenir bones polpes
Estar gras, tenir el cos abundant de carn
maneres de dir bona
Tenir bons ensums
Ésser perspicaç
bona maneres de dir
Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt
Menjar molt i treballar poc
maneres de dir treball salut menjar bona
Tenir la bona
Estar en bona disposició per a fer una cosa. De bon humor
maneres de dir bona
Tenir un bon dia
Expressió emprada per manifestar l'estat d'ànim
maneres de dir dia i nit bona
Tenir un bon fons
Tenir bondat
bona maneres de dir
Tenir un bon pap
Estar-ne fart
maneres de dir menjar bona
Tenir un bon pedrer
Ésser pacient per a les injúries
maneres de dir bona
Tenir un bon [o mal] acaball
Tenir un bon o mal acabament
bona mal maneres de dir
Tenir una bona xera
Es diu especialment de fer una bona pescada, una bona caçada, una replega abundant de caragols, de bolets, etc. També s'utilitza per indicar que s'ha fet una bona compra o adquisició. El terme "xera" pot referir-se a una flama molt viva o, per extensió, a una gresca o afalac.
bona maneres de dir
Tenir [o fer] bona [o mala ] cara
Tindre bon [o mal] aspecte. Rebre bé [o malament]
maneres de dir bona cos huma
Tenir-se de bones
Ser molt astut
maneres de dir bona
Terra negra fa bon blat
Significa que la terra negra (fosca, rica en matèria orgànica i humitat) és excel·lent per al cultiu del cereal, ja que el fa créixer fort i gran. Per contra, la terra blanca (calcària, més pobra o seca) produeix un blat amb més palla i menys gra.
bona camp plantes
Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat [o «el fa migrat]
Resumeix la qualitat dels sòls. Terra negra: Fa referència a sòls rics en matèria orgànica, humus i nutrients. Sol retenir millor la humitat i els minerals, la qual cosa afavoreix el creixement d'un blat abundant, fort i de gran qualitat. Terra blanca: Sol indicar sòls calcaris, pedregosos o més pobres. En aquests terrenys, el cultiu pateix més per la falta de nutrients i de retenció d'aigua, donant lloc a una collita més escassa, amb un gra més petit i de menor rendiment (escaimat o migrat).
bona camp persones plantes
Tindràs sempre bon delit si menges amb apetit
menjar salut bona
Tindre bon braó
Ser una persona forta, tindre força muscular
maneres de dir bona
Tindre bon color
Tindre bon aspecte
bona maneres de dir
Tindre bon nom [o nom, o bona premsa]
Tindre fama, ser célebre
maneres de dir bona
Tindre bona [o mala] premsa [algú]
Tindre bona o mala fama, prestigi
maneres de dir bona mal
Tindre bona ànima
Persona de bons sentiments
bona maneres de dir
Tindre bona boca i millor barra
Ser molt menjador
menjar cos huma bona maneres de dir
Tindre bona bossa
Tindre molts diners
maneres de dir bona diners
Tindre bona entrada i mala eixida
Començar be i acabar malament
maneres de dir mal bona
Tindre bona planta
Tindre bon aspecte, cridar l'atenció per la seva bona presència
maneres de dir bona
Tindre bona [o mala] estrella
Tindre bona, o mala sort
maneres de dir bona mal
Tindre bones [o males] entranyes
Tindre bons [o mals] sentiment
maneres de dir mal bona
Tindre bones mans
Tindre molta habilitat
maneres de dir cos huma bona
Tindre bones molles
Estar molt gras
maneres de dir bona
Tindre bons colors [o un color sa]
Tindre la cara de color rosat, no pàl·lid
colors bona maneres de dir salut
Tindre bons dits [o tindre dits]
Ser hàbil manualment
maneres de dir cos huma bona
Tindre bons pulmons
Tindre una veu forta, tindre capacitat de cridar molt
maneres de dir cos huma bona
Tindre en bon [o mal] concepte
Pensar bé [o malament] d'algú
maneres de dir bona mal
Tindre un bon davallant
1. Creure-s'ho tot. 2. Tindre bona gana
bona maneres de dir
Tindre un bon [o mal] dia
Eixir-le tot el que fa, bé [o mal]
bona mal maneres de dir
Tindre [algú] bon [o mal] vi
Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac
maneres de dir vinya beure bona mal
Tindre'n de bones
Tindre bons acudits
maneres de dir bona
Torrons del Collell, més bons que la mel
Santuari de la Mare de Déu de Colell que pertany al municipi gironès de Sant Ferriol en la comarca de la Garrotxa
llocs menjar bona
Tot bon camí és drecera
Val més fer les coses bé que no buscar solucions ràpides.
bona
Tot bon català, després de menjar ha de tremolar
Es diu per justificar que algú s'abrigue en la sobretaula. (La digestió atrau molta sang del cos, que deixa d'estar per la pell.).
bona menjar
Tot bon cavaller cau del cavall
Vol dir que tothom té debilitats i desencerts
persones maneres de dir bona animals
Tot bon mariner és bevedor, fumador i jugador
Així sol ser com a compensació per la dura vida al mar
beure oficis bona joc mar
Tot bon ministre rellisca
bona
Tot ho tapa un bon davantal
bona
Tota és bona gent, però la capa no apareix
bona gent indumentària
Tothom fa bona pesquera si el peix l'espera
oficis mar bona
Tots els dies són sants i bons
S'utilitza irònicament per indicar que cada dia té les seves pròpies característiques, feines o supersticions, malgrat l'afirmació general que qualsevol dia és bo per viure. Qui té la consciència tranquil·la veu la vida diferentment de qui no la té.
bona dia i nit
Tots els dies són sants i bons per qui està en gràcia de Déu
La frase subratlla que la santedat no es limita a dies especials del calendari, sinó que és una actitud vital contínua. Expressa que, per a qui viu en comunió amb Déu ("en gràcia"), qualsevol dia és una oportunitat per viure la santedat, acollir el Senyor i sentir-se incondicionalment estimat, ja que la identitat de fill de Déu transforma la percepció del temps i de la vida.
bona déu dia i nit
Tots els peixos són prou bons si els guisa un pescador
Els pescadors saben per experiència com s’ha de guisar cada peix per a obtenir-ne el millor sabor
menjar mar oficis bona animals
Tots en fem de bones i de males
bona
Tots són sants i bons mentre portin una bona cassola
Significa que la gent sol ser amable, bona persona o tolerant mentre en tregui un benefici propi (la "bona cassola" o menjar). S'utilitza per assenyalar la hipocresia o l'interès ocult d'algú que es mostra servicial només per conveniència personal.
bona sants
Tranquil·litat i bons aliments tenen sanes les gents
Locució amb què hom recomana de fer o de prendre les coses amb calma.
bona gent menjar salut
Trauràs de les dones poques coses bones
És un avís per a qui espera meravelles
amor bona persones
Treballs en pa fan de bon passar
Quan no falta el quemenjar, tot se suporta
bona menjar treball
Tronades de gener bona anyada solen fer
oratge bona mesos
Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
Indica que les tronades (i la pluja forta) durant el mes de febrer són perjudicials per a la vinya, ja que poden afectar la brotada primerenca o la qualitat del cep, però són molt beneficioses per al sementer (els camps de conreu de cereals), ja que l'aigua ajuda al creixement dels conreus.
bona camp mesos oratge vinya
Trons d’hivern, senyal de bon any
Anuncien pluges que assaonaran la terra i prepararan una bona floració primavera
oratge bona any estacions
Trons per maig anuncien bon any
La pluja primaveral a l’inici de la calor els va molt bé als cultius
oratge any bona mesos
Ull de castanya, bona calanya
[calanya = caràcter, geni, tarannà]. Els ulls marrons, bruns i negres són generalment considerats com sincers
bona cos huma persones
Un bocí bo, tothom el vol
menjar bona
Un bon amic no es pot pagar
amistat diners bona
Un bon badoc fa mudar el joc
Hi ha la creença que els badocs poden influir en el curs del joc.
bona joc
Un bon burro, una mala bèstia
Els burros, per bons que siguen, són molt cabuts i quan no volen, no hi ha qui els faça moure
animals bona mal diable
Un bon Català de les pedres en fa pa
Es diu quan un català obté grans beneficis de coses que en un principi sembla que tenen poc valor.
bona gent
Un bon dinar, un bon esperar fa
Es diu al·ludint a una cosa molt bona o interessant, que no sap greu d'esperar-la si es té la seguretat d'obtenir-la
menjar bona
Un bon esmorzar estalvia un dinar
En esmorzar gaire, alhora de dinar no tens gana
bona menjar
Un bon espòs fa una bona esposa
Refrany popular que suggereix la reciprocitat en la convivència i el matrimoni. Aquesta dita destaca la importància de l'actitud i el tracte de l'home cap a la dona, implicant que un bon comportament i dedicació de l'espòs afavoreixen la creació d'un clima positiu que resulta en una bona esposa.
amor bona parentiu
Un bon exemple dura sempre
bona
Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa
Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.
bona casa foc menjar
Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca
Es diu de les cases en les quals res no manca.
bona foc menjar oratge
Un bon gall no és pas mai gras
animals bona
Un bon gendre, un fill més; un mal gendre, una filla menos
L’afinitat de caràcters suma un parent polític a la família dels sogres, mentre que la disparitat fa que les famílies se separen
parentiu bona mal
Un bon mentider, diu sempre alguna veritat
bona
Un bon mosso un bon patró
oficis persones bona
Un bon parell de bous per llaurar, i un mal ase per sembrar
Els animals tenen diferents valoracions. A tots hi trobem la valoració de la força.
animals bona camp mal