Refranys beure

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

aigua, cos huma, menjar, salut, beure, vinya

Aigua i ballar, fins a fartar (Són coses sanes i que no perjudiquen per més que se n’abuse)

aigua, festa, beure

Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta

salut, beure, mal, aigua

Aigua perdona'm si et tinc de beure, ja ho pots creure que no és pas per plaer

beure, aigua

Aigua pudent, beu-la prudent

aigua, salut, beure

Aigua pura no té pecat (Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra)

aigua, salut, beure

Aigua pura, sola i amb mesura (Recomana la puresa i la mesura)

beure, aigua

Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer (Deixa passar les coses que no et convenen, que no et serà de profit)

maneres de dir, beure, aigua

Aigua, que és barata i no emboratxa (Alabança de l’aigua sobre altres begudes)

aigua, beure

Aiguardent de tenda i vi de taverna (Fins les coses roïnes serveixen per a alguna cosa)

vinya, beure

Aiguardent i vi els joves fa viure i els vells morir (L’alcohol, en general, dóna alegria a la joventut i perjudica la vellesa)

vinya, vell, beure, persones

Aiguardent i vi, borratxo fi (Qui és habitual de l’alcohol és alcohòlic)

beure, vinya

Això s'ha de remullar! (Beure per celebrar-ho. Això s'ha )de celebrar

maneres de dir, beure

Al bon tastador, que el vi no li passi del galló [galló = campaneta, glotis] (A qui li agrada el vi, en disfruta més l’olor i el gust que el sabor. Els tastavins professionals, dits sumillers, no solen engolir-lo per a no emborratxar-se)

vinya, beure, bona, oficis

Al bon vi no li cal pregó (Els bons productes no necessiten publicitat perquè la seua publicitat és la seua pròpia qualitat)

bona, beure, vinya

Al bon vi, cuitar-hi (El vi bo és tan agradable que correm el perill de no saber parar de beure’n)

bona, beure, vinya

Al bon vi, la meitat aigua (Quan els vins són massa bons, se’ls sol rebaixar perquè no emborratxen)

vinya, beure, bona, aigua

Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi (Qui està alcoholitzat no beu aigua perquè beu un altre líquid, i no beu vi perquè beu licors o altres begudes més fortes)

vinya, beure, aigua

Al borratxo fi, primer aigua i després vi

aigua, vinya, beure

Al constipat, got de vi colmat (És sabut que l’alcohol del vi dóna calor i energia. Abans, es feien sopes de vi calent)

vinya, beure, salut

Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió Marranxó = pitxet de vi de terrissa] (Aconsella beure vi)

beure, vinya

Al matí tot vi; a la tarda, res d'aigua: i al vespre, vi sempre (És una crítica a qui beu vi sempre)

beure, vinya, aigua

Al qui en ve de mena, l'aigua l'emborratxa

aigua, beure

Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

aigua, cos huma, salut, plantes, beure

Al setembre, vi per beure (El most ja ha esdevingut vi novell)

mesos, vinya, beure

Al vell, no li donis vi novell (El vi acabat de fer no és molt sa, i per a una persona vella, no gens)

beure, persones, vell, vinya

Al vi i al ball, de la tarda (Recomana deixar l’alcohol i la festa per al final de les obligacions del dia)

festa, vinya, beure

Alçar [o doblar, empinar] el colze (Beure més del normal. Embriagar-se, emborratxar-se, torrar-se, engatar-se, xamar)

cos huma, beure, maneres de dir

Alls i ceballot volen vi fort.

beure, plantes, vinya

Alls i pebre, vi volen beure.

vinya, beure, plantes

Amb aigua ningú no s'emborratxa

aigua, beure

Amb aquell que beu vi, negocia pel matí

vinya, beure, consells

Amb escudella beu una vegada, dues amb el peix i amb la carn tres

menjar, beure

Amb gola seca i panxa buida, ni es balla ni es crida (Quan un no té les necessitats cobertes no té gana de res)

menjar, festa, parlar, beure

Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.

beure, salut, vinya, menjar, mort

Amb la bóta sense vi no emprengues el camí

vinya, beure

Amb la mesura que baixen les copes, pugen les veus

beure

Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust

plantes, vinya, beure

Amb pa i vi es passa el camí (El menjar és el carburant dels éssers vius)

menjar, vinya, beure

Amb tanta sed d'aiguardent es begué l'enteniment

beure, vinya

Amic de got i vi és amic teu però no meu (No convé fer amistats en tavernes i bars perquè solen buscar algun profit o són falses per efecte de l’alcohol)

amistat, persones, vinya, beure

Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan (Adverteix que més que amistat, normalment és coincidència)

persones, beure, vinya, amistat, dormir

Anar a l'orsa (1 Anar malament una cosa. Anar contra el vent. 2 Es diu d’un home que ha begut una mica més del compte)

maneres de dir, beure, mar

Anar a la vela (1 Es diu quan hom va molt de pressa. Anar a tota vela, a corre-cuita, corrents, a cuita-corrents, a corre-corrents. 2 Estar embriac. 3 Estar desorientat. Estar desconcertat, no saber per quin mar navega)

maneres de dir, beure

Anar alatocat (Estar un xic begut. Estar alegre, tenir els alegrois, anar calent d'orelles, anar gat, anar tocat d'ala, anar ferit d'ala)

maneres de dir, beure

Anar alegre (1 Es diu per indicar que una persona és viva sexualment. Ser encara home, tenir el pardal en forma. 2 Haver begut una mica, sense arribar a estar embriac. Anar a mitja màquina, una mica torrat, una mica begut)

beure, maneres de dir

Anar amb el car a proa [car= La perxa inferior i més gruixada de les dues que formen l'antena de la vela llatina](Estar embriac)

mar, beure, maneres de dir

Anar amb la pipa carregada (Haver begut excessivament. Estar embriac, begut, mamat, gat, pitof, bufat; anar calent d'orelles, anar tocat de bieles)

maneres de dir, beure

Anar begut (Estar embriac)

maneres de dir, beure

Anar begut i dret, això no pot ser (Com més alcohol s’ingereix, més decau el cos, fins a anar per terra)

beure

Pàgina 2 de 18.

El Refranyer