animals

Bou solt es llepa com vol

Qui és lliure pot fer el li apetisca

animals

Bou vell no embruta el beure

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals beure

Bou vell, llaura dret

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals

Bou vell, pas segur

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals

Bou vell, solc recte

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

animals

Bous i vaques en un prat, pobre sembrat

S'utilitza per il·lustrar de manera figurada com una gran reunió d'animals (o de persones) acaba causant destrosses. Literalment, la dita fa referència al fet que, si deixes bous i vaques campant lliurement per un prat, el sembrat o les collites acabaran trepitjades i malmeses. Aquesta mateixa lògica s'aplica en sentit figurat a qualsevol situació on, per una aglomeració o falta d'ordre, es destrueix o es fa malbé alguna cosa que era delicada o requeria cura.

animals

Bous i vaques, i gallines amb sabates

Forma part de la cantarella que es canta per fer Caga, tió ("Caga tió, tió de Nadal,posarem el porc en sal,la gallina a la pasterai el pollí a dalt del pi.Toca, toca, Valentí!Ara passen bous i vaques,gallines amb sabatesi galls amb sabatons.Correu, correu, minyons,que la tieta fa torrons;el vicari els ha tastat,diu que són un xic salats..). Com a expressió popular, s'utilitza per descriure de manera humorística un lloc o esdeveniment on s'aplega gent molt diversa i de tota mena.

animals gent indumentària

Bram d'ase no puja al cel, i si hi puja, no hi posa arrel

Significa que les paraules necis, insults o crítiques destructives no tenen cap valor ni repercussió duradora. S'utilitza per a desestimar comentaris ofensius o rudes, indicant que no s'ha de fer cas de qui parla sense raó ni sentit, ja que els seus "rebuznos" no tenen importància.

animals parlar

Bramar com un dromedari

És una comparança que s'utilitza de manera figurada per descriure algú que crida, es queixa de forma molt escandalosa, plora desconsoladament o parla amb un to de veu molt fort, potent i greu.

animals

Brams d'ase no arriben al cel

Significa que les paraules necis, insults o crítiques destructives no tenen cap valor ni repercussió duradora. S'utilitza per a desestimar comentaris ofensius o rudes, indicant que no s'ha de fer cas de qui parla sense raó ni sentit, ja que els seus "rebuznos" no tenen importància.

animals déu maneres de dir

Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí

Deu treure les ganes de beure.

animals salut vinya

Bròquil i sardina premsada a tothom agrada

Destaca la unió d'aquests dos aliments clàssics i senzills, sovint assenyalant la sardina premsada (o arengada) com un aliment tradicional molt saborós i accessible, reconegut per la seva conservació i consum històric.

animals menjar plantes

Brou de gallina els morts ressuscita

Subratlla que el caldo de gallina és extremadament reconfortant i saludable, capaç d'aixecar l'ànim i la salut, fins i tot en situacions molt delicades.

animals menjar salut

Brou de gallina, la millor medecina

És considerat tradicionalment una medicina natural, valorat des de l'època medieval per les seves propietats reconfortants i nutritives, ideals per a malalts. Ric en proteïnes, col·lagen i minerals, aquest caldo s'elabora bullint gallina i ossos, essent una sopa calenta que ajuda a enfortir l'organisme.

animals menjar salut

Brou de gallina, torna la vida

Subratlla que el caldo de gallina és extremadament reconfortant i saludable, capaç d'aixecar l'ànim i la salut, fins i tot en situacions molt delicades.

animals menjar salut

Brou de partera, gallina sencera

Per a les parteres hom solia posar-hi una gallina sencera, sobretot quan havien perdut molt i estaven molt dèbils.

animals menjar

Brut com un bacó

Molt brut

animals maneres de dir

Brut com una barba de galliner

Comparació per expresar la bruticia

maneres de dir animals

Brut com una guineu

Molt brut

maneres de dir animals

Brut com una xinxa

Comparació per expresar la bruticia

animals maneres de dir

Brut és l'ocell que s'escup a la pell, ho fa habitualment quan és vell

animals

Bufar el bou [a algú]

Significa tenir una petita enganxada, disputa o un desacord lleuger amb algú. S'utilitza en situacions on hi ha un enfrontament de paraules de poca importància, un moment en què algú es mostra molest o enrabiat amb una altra persona.

animals maneres de dir

Bufar més que les serps [a la calor]

Fa referència a tenir molta vanitat, ser molt cregut o presumir massa. Utilitza la imatge de la serp, que "bufa" (emet un xiulet) quan se sent amenaçada o per defensar-se, per metaforitzar una persona que es vanta excessivament.

animals maneres de dir

Buidar-se com un calàpat

Tornar molt magre, especialment per diarrea

animals maneres de dir

Burlant-se burlant-se, va el llop a l’ase acostant-se

Adverteix de les possibles males intencions d’alguns que es fan el minso

animals

Burra i borriquet no van drets al molinet

animals

Burra i burret no van drets al molinet

Qui està criant, està més pendent de la cria que de la faena

animals

Burro adornat busca mercat

S’aplica a qui va massa engalanat

animals

Burro d'or no té orelles

animals

Burro és qui a burro honra

Vol dir que a la gent grossera l'han de tractar com a tal

animals

Burro esquilat, als vuit dies igualat

Es diu a qui acaba de fer-se tallar els cabells. El temps, tot ho anivella, trau veritats a la llum i acaba posant a cada u en el lloc que li correspon.

animals

Burro parat no bota el tancat

Qui para, s’entreté o es distrau, deixa de produir

animals

Burro per burro, el més gran

animals

Burro vell, carregat de nafres [o vicis]

La vellesa i les seues malalties connexes solen derivar en mal caràcter

salut animals

Burro vell, tot són coces

La vellesa i les seues malalties connexes solen derivar en mal caràcter

animals salut vell

Burro vell, tot són guitzes

Adverteix que els insociables i maleducats menyspreen els altres

persones vell animals

Burro, paga i fe-les

Ho diuen quan algú se carrega les molèsties d'un negoci o empresa i encara ha de pagar en benefici dels altres

maneres de dir animals

Burros i dones, condemnació d’ànimes

És un refrany tradicional masclista. S'utilitzava per expressar la idea que tant els ases com les dones eren considerats una font de problemes, maldecaps o perdició per als homes. S'emmarca dins d'una visió molt antiga i sovint misògina que associava les dones a la temptació i els burros a la tossuderia.

animals persones

Buscar cinc potes al gat

Buscar raons, pretexts infundats

maneres de dir animals

Buscar el burro i anar-li dalt

Cercar una cosa que és prop i ben visible

maneres de dir animals

Buscar els tres peus al gat

Fer per complicar una qüestió, filar prim injustificadament

animals cos huma maneres de dir

Buscar la llúdriga

Cercar una cosa molt difícil de trobar

maneres de dir animals

Buscava l’ase, i anava a cavall

Ho diuen per aquells qui cerquen una cosa que tenen davant els ulls i no la veuen

animals

Ca de mariner i gallina de soldat, no preguntis mai quant han costat

Ningú sol fer-se mariner o soldat si no és per necessitat, de manera que els animals i els béns que puguen tenir són robats o trobats

oficis animals

Ca envejós, ni rosega ni deixa rosegar l'os

Es diu referint-se a aquelles persones que no saben fer bon ús de llurs possibilitats ni permeten que altri se n'aprofiti

animals

Ca sadoll, no caça

caça animals

Ca [o gos] rabiós no coneix son amo [o Gos rabiós, a l'amo mossega]

Indica que la ira extrema elimina la raó i la lleialtat. Significa que una persona cega de fúria, exasperada o fora de si és capaç de fer mal sense distingir, fins i tot als seus éssers més propers o protectors.

animals persones

Cabal de sang, cabal de fang

Fa referència a la inestabilitat de la riquesa basada en la ramaderia. Aquesta dita popular adverteix que el bestiar pot perdre el seu valor ràpidament a causa de malalties o factors externs, convertint la inversió en no res. El concepte de "cabal de sang" descriu els ramats com a béns, mentre que el "fang" simbolitza la pèrdua total d'aquesta fortuna.

animals diners

Cabeçó coronat, dins tres dies sec o banyat

[Cabeçó d'or (1205 m) muntanya de l'Alacantí, prop d'Alacant]. Indica que quan el cim de la serra del Cabeçó d'Or està cobert de núvols ("coronat"), és molt probable que canvie el temps i ploga ("banyat") o es mantinga sec en un termini de tres dies. És un indicador meteorològic tradicional del sud del País Valencià per a predir inestabilitat.

animals

Cabra acostumada a saltar, salta i saltarà

Ho diuen per significar que els hàbits inveterats són mals de fer perdre

animals

Cabra avesada a saltar sempre salta i saltarà

Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

animals

Cabra avesada a saltar, fa de mal desavesar

Els hàbits són difícils de llevar, com qui té molt no s’acostuma mai a tenir poc, siga llibertat, diners, situació social...

animals

Cabra coixa, mai cura [no viu sana, o no dorm]

Qui té algun desavantatge respecte dels altres és el més perjudicat

animals salut

Cabra en sembra, pitjor que nuvolat

Significa que una cabra en un camp sembrat és més destructiva i perjudicial per a la collita que una tempesta o ennuvolat, ja que les cabres devoren tot al seu pas i les peülles destrossen el terreny.

animals camp

Cabra morta de fam, no l'ha vista ningú

Qui és inquiet, sempre troba la manera de sobreviure en qualsevol lloc o situació. Les cabres mengen paper i cartó a falta d’una altra cosa

animals

Cabra que bela, el cabrit li falta

animals

Cabra que bela, perd el mos

Dit dels qui xerren en comptes de menjar. Per parlar massa, es poden perdre ocasions beneficioses. Per això, es recomana atendre allò important i no ocupar-se de l'inútil. Se sol aplicar a qui és molt parlador.

animals

Cabra que tira a la muntanya, no hi ha pastor que la guarde

Significa que és molt difícil o impossible canviar la inclinació natural, la voluntat o els costums arrelats d'una persona. S'utilitza per indicar que, per més esforços que es facin per controlar algú, tard o d'hora actuarà segons la seva pròpia naturalesa o desig.

animals oficis

Cabra [o ovella] fluixa de munyir

Descriu l'animal que es deixa munyir fàcilment, ja que la llet li raja sense resistència.

animals maneres de dir

Cabra, per a que t'acabes

Al•ludeixen al fet de ser les cabres animals esquerps i mals de guardar

animals

Cabres virades fan cabrits virats

Vol dir que els fills solen semblar als pares, també en la part moral

animals parentiu

Cabres, lleons i ovelles, fan males parelles

Els mascles i les femelles d’aquestes espècies fan la vida per separat i només es junten per reproduir-se

animals

Caçador amb bon gos, val per dos

Destaca la importància de la cooperació i el treball en equip en l'activitat cinegètica. Un caçador experimentat que treballa amb un gos ensinistrat multiplica exponencialment la seva efectivitat, arribant a ser tan eficient i productiu com si fossin dues persones.

animals mesos caça

Caçador boig és qui deixa un ocell per agafar-ne un altre

Significa que és il·lògic i poc prudent arriscar-se a perdre una cosa segura amb l'única expectativa d'aconseguir-ne una altra d'idèntica o de valor similar. S'aplica com a advertència contra l'avarícia i els canvis innecessaris.

animals oficis caça

Caçador de bosc, caçador de moixonets

[moixonets = ocellets, pardalets]. Fa referència a la tradició de caçar ocells petits en terrenys tancats o boscosos. Assenyala que qui caça en espais reduïts es condemna a obtenir peces petites i de poc valor, a diferència de qui ho fa en terrenys oberts.

animals oficis caça

Caçador de gabieta, la fam li apreta

Ens recorda que l'activitat passiva o sedentària dona poc profit. La dita assenyala que esperar l'arribada de les preses en lloc d'anar a buscar-les, com passaria en la caça de pardals amb gàbia (gabieta), comporta inevitablement passar gana.

animals menjar oficis caça

Caçador de gos i fura, fam segura

Assenyala que utilitzar gossos i fures per a la caça tradicional de conills és una pràctica poc rendible. Indica que dedicar-se a aquesta modalitat garanteix passar gana.

animals menjar oficis caça

Caçador que topa un mussol, cacera de dol

Significa que un caçador tornarà a casa amb les mans buides i sense cap presa. S'utilitza per indicar que la caça serà infructuosa perquè algú altre (metafòricament el mussol) se li ha avançat o ha deixat la zona sense animals.

animals oficis caça

Caçador sense gos, és com soldat sense fusell

Destaca la dependència absoluta del caçador respecte al seu gos per poder rastrejar, aixecar i cobrar la peça. En la tradició de la caça, l'olfacte i l'instint de l'animal són l'eina principal; sense ella, l'home es troba tan desarmat i inoperant com un soldat al camp de batalla sense el seu fusell.

animals oficis caça

Caçador [o cacera] de furó, perdició

Significa que utilitzar un furó per a la caça resulta contraproduent. Aquesta pràctica provoca una matança indiscriminada als caus i el resultat final acaba sent ruïnós per al mateix caçador, ja que perjudica l'ecosistema i destrueix els recursos de manera irresponsable.

animals oficis caça

Caçant grills, ningú es fa ric

Perdre el temps, passar el temps

animals

Caçar mosques

Passar el temps sense treballar o fent coses inútils

treball caça maneres de dir animals

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada persona s’enorgulleix de les seues coses o dels seus familiars més pròxims, per lletjos o desagradables que siguen, per egoisme i per curtedad intel·lectual

parentiu animals

Cada casa un amo i cada corral un gall

Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus

animals casa

Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca

plantes mesos festivitats estacions animals

Cada cosa en son temps, i a l'estiu cigales

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca

temps animals estacions

Cada cosa pel seu temps per Nadal, neules, i per l'estiu, cigales

25 desembre. Cal esperar el moment oportú. recomanen un ordre i un temps per a les feines, les festes…

animals festivitats mesos

Cada cosa pel seu temps, cigales i figues al mes d'agost

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca

animals mesos plantes

Cada cosa pes son temps; per agost cigales

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca

temps mesos animals

Cada gall al seu galliner, canta molt bé

Vol dir que tothom actua profitosament en el seu ambient propi o en el lloc que correspon a les seves aptituds

cantar animals

Cada gall canta en el seu galliner

Cada u fa el que vol en casa pròpia, on és mestre i amo

persones casa animals

Cada lloca governa els seus pollets

Cada persona mana en sa casa i és algú entre els seus

animals

Cada mussol a sa olivera

S'utilitza per indicar que cadascú ha d'anar al seu lloc, retirar-se a descansar o estar amb els de la seva mateixa classe o condició. També s'empra com a senyal per acabar una reunió o acomiadar-se. Prové del comportament del mussol comú (Athene noctua), que té el costum de refugiar-se i descansar en els buits dels troncs de les oliveres. De fet, al camp també s'associava a les antigues quadrilles de recollida de l'oliva, on cada treballador tenia assignat el seu propi arbre per varejar.

animals plantes

Cada mussol canta en el seu redol

Significa que cadascú s'ocupa del seu tros, del cercle dels seus interessos propis. Fa referència a la tendència de centrar-se en el cercle personal o professional propi.

animals

Cada ocell el seu cant [o la seua cançó]

Cada persona i cada família té un comportament, uns gustos, una filosofia, una economia... diferent d’una altra

parentiu cantar animals

Cada ocell el seu reclam [o la seua cançó]

Cal proveir el mitjà adequat per a l’objectiu que es pretén o per al gust de cada persona

animals

Cada ocell en el seu niu

No ficar-se en res ni en ningú

maneres de dir animals

Cada ocellet s’alegra del seu cantet

Cada u sol estar satisfet de les seues coses i de ser com és

animals

Cada ovella amb la seva parella

Cal juntar-se amb els que són similars i afins a nosaltres: en fortuna, cultura, gustos...

animals

Cada ovella en té prou del seu anyell, i cada vaca del seu vedell

Vol dir que cadascú té prou feina amb les seves coses i no cal que es fiqui en assumptes d'altri. Subratlla que cadascú s'ha de preocupar primer dels seus (fills, família, feina) abans que dels assumptes aliens.

animals

Cada pardal fa el seu niu, i cada camp vol el seu cultiu

Ens recorda que cadascú té les seues necessitats i que cada situació o terra demana un tracte diferent. Cada tipus de terra té la seua composició química i característiques, per la qual cosa no tots els camps serveixen per al mateix cultiu. Ens ensenya que s'ha d'adaptar el mètode a les circumstàncies de cada persona, projecte o problema.

animals camp

Cada peix a la seua mola

Cada persona es reuneix amb els seus semblants, que cada persona tria els seus companys i amics. S'anomena peix de mola aquell peix que sol nedar formant bancs, i, evidentment, cada banc és conformat per individus d'una mateixa espècie.

animals

Cada peix té la seua cua

Cada persona es reuneix amb els seus semblants, que cada persona tria els seus companys i amics.

animals oratge

Cada rat-penat busca el seu forat

Es refereix a que, quan arriba el moment de la veritat o de la dificultat, cadascú busca el seu propi refugi, la seua llar o el seu propi interés. Els ratpenats passen el dia amagats en coves, clivelles o sostres foscos. En fer-se de dia o en arribar el mal temps, cadascun torna ràpidament al seu amagatall segur. En sentit figurat, s'utilitza quan s'acaba una jornada de treball, una festa o en moments de perill, i la gent es dispersa cap a les seues respectives cases.

animals persones

Cada u atraca [o cou] sa pinxa en es seu foc

[pinxa = arengada, areng]. L’egoisme sol ser general, encara que vaja en detriment dels altres

animals foc persones

Cada u ha de caure del burro per si mateix

Les persones maduren o s’adonen dels errors quan correspon

consells animals

Cada untura, mitja mula

Vol dir que, en voler curar una bèstia malalta, s'exposen a gastar en remeis més del que val l'animal o l'objecte en si. És una advertència sobre el cost excessiu de les reparacions o els tractaments.

animals

Cadascú parla de la fira segons li va en ella

Indica que la percepció d'un fet és subjectiva i depèn de l'experiència personal. Significa que les opinions estan condicionades pels propis interessos i vivències, mancant sovint d'objectivitat.

animals

Cadernera i esmolet refilen sempre a pleret

animals

Caga més un bou que cent ovelles

S'utilitza per indicar que una sola persona, entitat o cosa gran i poderosa fa molta més feina, té més influència o produeix més resultats que molts de petits i dèbils junts.

animals