`

Refranys amb la paraula ià

sants

Conforme siga el sant, cal fer-li la reverència

Els resultats varien segons la causa

consells vell

Consell de vellesa, consell [o guia] de jovenesa

La molta edat comporta molta experiència en la vida

persones

Constància i fermesa, dues llums en una teia

Qui persisteix en les seues conviccions o objectius, encara que no arribe a assolir-los, haurà superat moltes dificultats

maneres de dir

Contagiar-se de

Agafar, algú, un vici d'una altra persona. Encomanar-se, apegar

persones

Contra el comú, no guanyaràs tu [el comú = la generalitat, la majoria]

Adverteix que la majoria té més pes i força que un de sol, per raó que tinga

consells

Contra la força no hi ha resistència

Ningú està disposat a patir el mal o a obrar contra la pròpia voluntat; per tant, podem estar segurs que a qui li arriba una desgràcia no és perquè l’haja volguda

el bagul de les paraules oblidades

CONTUMÈLIA

Injúria o ofensa que afronta

maneres de dir

Cop de gràcia

Desgràcia que acaba d'arruïnar algú, materialment o moralment

parentiu

Corona dels vells són els nets; i glòria dels fills els pares d'ells

Els néts s’ho passen d’allò més bé amb els iaios perquè no castiguen, i els iaios es diverteixen amb ells perquè no els han d’atendre i suportar tothora

maneres de dir

Coronar-se de glòria

Fer grans mereixements

maneres de dir

Corregit i ampliat

Més gran del que era abans. Més important, més extens, encara més gros

maneres de dir

Cosa s’hauria de fer

Expressió que indica la conveniència o l’oportunitat de fer qualque cosa. Seria oportú, convindria, cal posar-hi remei, seria cosa de, alguna cosa s’hauria de fer

maneres de dir parentiu

Cosí valencià

Fill del cosí germà. També es diu d'un parent més llunyà. Cosí prim, cosí nebot, cosí segon, parent de lluny

any temps maneres de dir

Costar anys i paciència

Trigar quelcom molt de temps a fer-se. Costar anys i panys, trigar una centúria, durar qui sap el temps

animals maneres de dir

Costar de comprar matxo [a una noia]

Costar-li molt de trobar pretendent

maneres de dir

Costar de criar

Expressió típica de mare fartera

el bagul de les paraules oblidades

COTXE DE LINIA

Autobús. El que fa regularment viatges entre dos punts fixos

maneres de dir

Crear-se una història

Pensar, algú, sense tenir-ne prou base, que un lloc o una situació són d’una determinada manera

persones plantes ensenyar

Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

maneres de dir

Crema que ràbia

Es diu d'una cosa que crema molt

dormir

Cria bona fama i gita't a dormir

L'opinión que els demés tenen de nosaltres depend de la imatge que transmitim

animals

Cria corbs, i et trauran els ulls

es diu contra els desagraïts

dormir

Cria fama i gita’t a dormir

Significa que quan s’ha obtingut fama i reconeixement social, ja podem deixar d’esforçar-nos tant com ho havíem fet quan ho preteníem

consells dormir

Cria fama i posa't a jeure

Vol dir que en haver-se format un prestigi, aquest es conserva molt de temps, malgrat que el qui en gaudeix no mereixi conservar-lo

animals parentiu

Cria fills i filles, que criaràs llops i guilles [guilla = rabosa, guineu]

Adverteix que els descendents no sempre es porten bé amb els progenitors

animals any persones

Criada i gall un any

Recomana canviar-ne sovint per tal que donen rendiment. El gall es fa vell i els criats prenen confiança

casa

Criada nova, casa neta

Els primers dies, els criats han de demostrar a l'amo la seva vàlua

oficis

Criada nova, perol trencat

Sentencia que cada vegada que una activitat canvia de persona, per professional que siga, acaba ressentint-se

maneres de dir persones

Criar con una conilla

Es diu de la dona que ha tingut molts fills i segueix quedant-se embarassada

parentiu

Criar d'altres el fill, és un perill

Ningú que no siga la mare o el pare educarà com cal, bé per desinterés, bé per comoditat, bé per ignorància

maneres de dir

Criar greix

Estar molt gros

maneres de dir

Criar llepó

Expressió irònica que vol denotar immobilitat i / o excés d'humitat

maneres de dir

Criar ossa

Crear corpulència. Créixer, venir gros, engrandir

cos huma maneres de dir

Criar pèl

Anar passant la vida amb monotonia, sense gaires al·licients. Anar fent, anar fent i criant pèl, anar tirant, anar fent i anar empenyent

maneres de dir

Criar rovell

Dit d'una cosa que es té abandonada

maneres de dir ensenyar

Criat a mossos i corbellades

Es diu d'una persona que no ha rebut educació a casa, que són feréstecs i mig salvatges

persones

Criat de molts, agraït de ningú, i maltractat per tots

Adverteix que on hi ha moltes opinions, es treballe com es treballe, sempre hi ha algú a qui no agrada

persones treball

Criat peresós, criat queixós

Qui és mandrós viu lamentant-se sempre de qualsevol cosa

treball persones oficis

Criat que és ben pagat, té sempre el braç preparat

Qui és ben considerat pel seu superior treballa a gust

oficis

Criats amanits, a l'hostal en venen

Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna

maneres de dir persones

Criatura de bolquers

Infant que encara no es mou del llit

parentiu

Criatura d’un any xucla les entranyes

Si encara mama, mama moltíssim, i si està desmamat, representa una despesa en alimentació infantil

parentiu

Criatura grossa, mal any per a la mare

Vol dir que un infant voluminós porta dificultats per al part i per a l'alletament

parentiu riure/plorar

Criatura que al mes no riu, entre bèsties viu

Els xiquets de pit riuen per qualsevol carantoina

mort parentiu

Criatura sense ossa porta la mare a la fossa [ossa = ossamenta, ossos]

Hi ha persones a qui no se’ls desenvolupa molt l’esquelet i no s’aguanten plantades, cosa que representa un esforç enorme, constant i creixent per a qui se n’ocupa

persones animals

Criatures i gallines, són raons de les veïnes

Vol dir que moltes baralles entre veïnes provenen de malifetes d'infants o d'intromissions de les gallines

salut persones

Criatures naixem i criatures tornem

Vol dir que en arribar a la vellesa es perden les forces intel·lectuals com si es tornés a la infantesa

déu

Cristià per força no plau a Déu

Vol dir que els bons cristians ho han d'esser per convicció i no per imposició

maneres de dir

Culpa tindria

Es diu a qui fa una afirmació que sembla innecessària. No caldria sinó!, només faltaria

déu salut

Curar de gracia

Persona que té les facultats de curar dient que té propietats divines

maneres de dir

Curar-se per la seva pròpia saó

Guarir-se un mal sense operacions ni medicaments. Fer el seu curs [un mal]

maneres de dir

D'antologia

Antològic, extraordinari

maneres de dir

D'avui no passa [o de demà, de tal dia]

Promesa o compromís de fer quelcom. Ho faré avui mateix, ho he de resoldre avui

persones amistat oratge

D'enemic reconciliat i de vent que passa per un forat, no te'n fiis

Adverteix que pot tractar-se d’un engany o una estratagema

llocs

D'Esparreguera Judes n'era, però a Olesa el van criar

Municipis de la comarca del Baix Llobregat en la província de Barcelona

maneres de dir

D'importància

Considerable, important, que cal tenir en compte

maneres de dir dia i nit

D'un dia a l'altre

En un curt espai de temps

maneres de dir persones

Dama de companyia

Dona que té el càrrec d'acompanyar habitualment una persona

persones diable

Darrere la creu està el diable

Es diu d'una persona hipòcrita, que mostra una cara o fesomia, però n’amaga una altra de més fosca

persones parlar

Davant del desgraciat, no parles de felicitat

Recomana saber estar i comportar-se en cada situació i no ferir sensibilitats

dia i nit maneres de dir

De bell de dia

Quan és de dia ben clar

animals

De bona família és l’ase que amb la llengua es llepa el cul

És una crítica a qui no saluda o no es comporta educadament

saber

De cada dia sap u més

Les experiències que adquirim dia a dia no les ensenyen les millors universitats

maneres de dir

De can passavia

Dit d’una cosa feta de pressa, sense posar-hi gaire atenció, de poca qualitat, d’arrapa i fuig

maneres de dir

De cara a la galería

Significa tal i com un es mostra cap a l'exterior, la forma en que té de comportar-se davant dels demés

maneres de dir

De categoria

Molt bé, magnífic

maneres de dir

De confiança

Molt bo en el seu gènere, molt bé

maneres de dir

De cortesia

Seguint les bones maneres. Actuant correcte i educat

persones

De covards no parla la Història [o d'homes covards no n'han escrit res]

Encoratja a complir algun propòsit. Els covards no aconseueixen les coses, de covards no s'ha escrit mai res; un home covard no s’ha fotut mai una dona maca

dia i nit maneres de dir

De dia en dia [o dia a dia]

Cada dia, l'un darrere de l'altre

dia i nit

De dia juga Jeroni; de nit, cresolades d’oli. [cresolada = capacitat de combustible del cresol o llàntia]

Critica els que passen el temps divertint-se i deixen les obligacions per a l’últim moment