`

Refranys amb la paraula ola

maneres de dir

Passar per la mola

Obligat a suportar coses humiliants

maneres de dir

Pe carambola

Casualitat, coincidència inesperada

salut

Pecat de gola, redempció pel cul

Aforisme mèdic per a indicar que les indigestions es guareixen amb purga

cos huma salut

Pecat de gola, restitució pel cul

Aforisme mèdic per a indicar que les indigestions es guareixen amb purga

el bagul de les paraules oblidades

PEDRA D'ESMOLAR

Estri que s'utilitza per esmolar i polir instruments i eines de tall. Pedres naturals. Generalment s'extreuen de mines. Pedres de material sintètic. Solen estar fetes de materials ceràmics abrasius com ara el carborúndum o el corindó

treball

Pedra que rodola, no posa molsa

Significa que mentre les persones o les màquines estan actives, donen producció i no cauen malaltes ni s’estropellen, ja que són el sedentarisme i la inactivitat els que perjudiquen

maneres de dir

Pegar llençolades

Ser infidel al cònjuge, cometre adulteri

plantes mesos menjar

Pel novembre, bones torrades, castanyes i bonyolades

Tradicionalment, es combat el fred amb menges calentes

mesos menjar camp

Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a una altra anyada

Convé tindre les labors agrícoles acabades abans de tancar-se en casa per passar l’hivern

llocs

Peníscola té la vaca i Benicarló la muny

Pobles castellonencs de la comarca del Baix Maestrat

cos huma maneres de dir

Penjar [algú] per la gola

Penjar pel coll per fer morir un reu

maneres de dir

Per carambola

De retop, indirectament

maneres de dir

Per comptes d'amolar, fem osques

Es diu referint-se al qui en lloc de guanyar, té pèrdues, o que en lloc d'adobar una cosa, l'espatlla

oratge animals mesos sants

Per Sant Joan, les cigonyes a volar (24 juny)

L'absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any

sants plantes mesos

Per Sant Josep, la múrgola treu el bec [o el cep] (19 març)

Cap al 19 de març brota aquest fong comestible, que té forma d’esponja o d’arbret molt fosc

sants mesos plantes

Per Sant Martí no va mola ni molí (11 novembre)

El blat que no grana d’estiu, sinó més tard, dóna poc rendiment

sants

Per Sant Nicolau tanca amb clau. [10 setembre[

Es diu a Menorca, per dir que a aquella illa és la darrera festa que se celebra

sants vinya mesos

Per Sant Valentí trascola ton vi. (14 febrer)

És el moment de treure el vi del cup i fer-lo passar a un altre recipient

mesos festa sants

Per St. Martí xarambeco i volantí (11 novembre)

És una festivitat prou celebrada en alguns llocs

animals

Per una ploma, l’ocell no es queda sense volar

És una justificació quan una cosa està quasi completa o un compte quasi saldat

llocs festa oficis

Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja

Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta

el bagul de les paraules oblidades

PEROLA

1. Perol gran, caldera. 2. Cap. • Anar-se-li'n la perola] [Perdre l'enteniment]

persones vell

Perola vella, bony o forat

Es refereix que, quan ens fem vells, anem perdent facultats vitals i a tots se’ns accentuen la lletjor, els defectes, les manies i les malalties

aigua maneres de dir mar

Pescar en aigua térbola

Aconseguir allò que hom es proposava

maneres de dir joc

Pilota voladora

Pilota de vaqueta de pes un poc inferior al normal i que, per tant, no pot allunyar-se molt, bo i fent l'aparença de volar o surar, però no d'avançar

llocs plantes oratge

Ploga o no ploga, blat d'Oriola

Poble alacantí de la comarca del Baix Segura

parentiu riure/plorar

Ploreu xiquets i xiquetes, que voladorets tindreu

Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència

persones

Pobre pidolador, trau rosegó

Cal demanar les coses amb insistència

camp

Poc eixarcolar, poques espigues a sembrar [eixarcolar = netejar d’herba]

Si no es deixen els bancals nets d’herba, aquesta absorbirà tot l’aliment de la terra i no deixarà que la pluja percole terra endins i alimente les plantes

animals

Poll reviscolat, piula més que els altres

Es diu referint-se als homes que de pobres han tornat rics, perquè solen esser més orgullosos que els que ja nasqueren rics

maneres de dir cos huma

Posar una pistola als pits [a algú]

Coaccionar-lo, posar-lo en una situació de necessitat ineludible de fer alguna cosa

maneres de dir

Prendre volada

Prendre el vol, anar-se'n o adquirir llibertat

maneres de dir

Prendre [o agarrar volada]

Prendre, un projecte, una empresa, etc., proporcions d'una gran magnitud

maneres de dir oratge déu

Quan Déu vol, s’ennivola i plou

Es diu quan una cosa que semblava impossible surt bé

animals mesos

Quan el gat miola, el gener s'acosta

Els miols amorosos insistents i els marrameus de les baralles solen produir-se en gener

oratge animals

Quan la gavina vola per vora del riu, assenyala pluja

La seua presència en terra i la seua actitud denoten els futurs canvis de l’oratge

diners

Quan lo pobre pasta, no cou lo forn [o el forn s'assola]

Significa que damunt els pobres s'acumulen les desgràcies

oratge vinya camp mesos

Quan trona pel febrer, tremola el vinyater

Les tronades solen ser anunci de pluja abundant que pot podrir les arrels dels ceps

animals

Qui amb llop va, aprén a udolar

Qui s’ajunta amb gent inconvenient acaba imitant-la i fent com ella

animals

Qui entre llops va, després a udolar

Expressa l'eficàcia de les males companyies

treball temps

Qui esmola no perd temps, si no esmola massa temps

Vol dir que la fumada com a descans no és perdre el temps, però si la fumada dura massa, representa una minva del rendiment normal del treball

plantes mort menjar

Qui menja ceba no tremola després de mort

Intenta destacar la bondat de la ceba humorísticament

maneres de dir

Qui no pica, vola

Vol dir que en una situació o en un lloc estan tots ben espavilats

animals

Qui no pot haure-se-les en l’ase les hau en l’aubarda. [haure-se-les = bregar, manar, controlar / aubarda = albarda]

Critica a qui no pot desfogar la ràbia contra el causant i la descarrega contra qui pot, normalment un innocent o algú més dèbil

treball maneres de dir camp

Qui no pot segar, espigola

Expressió usada per a indicar que, quan un no pot obtenir allò que voldria, s'ha d'acontentar amb més poc o amb allò que és més fàcil d'obtenir

salut mar

Qui passa la mar passa la rosa [rosa = pallola, rubeola]

Embarcar-se és comparable a passar una malaltia que no mata però que deixa seqüel·les

diners

Qui té diners, vola; i qui no en té, redola

La riquesa obre totes les portes

oratge

Qui té fred, tremola

Es diu per expressar indiferència envers els perjudicis o les desgràcies d'altri

ensenyar

Qui vulga saber, que vaja a escola

Es diu del qui pregunta per preguntar

maneres de dir salut cos huma

Recargolament de tripes

Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal

el bagul de les paraules oblidades

REVISCOLAR

Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc., perduts

llocs

Riola, la panderola i Polinyà el ramell en la mà

Polinyà de Xúquer i Riola són municipis valencians a la comarca de la Ribera Baixa

el bagul de les paraules oblidades

RODA D'ESMOLAR

Consisteix en una pedra giratòria. També segons el material tenim la pedra natural [arenosa de gra abrasiu, esquist, etc] o artificial [carborúndum, esmeril, etc]

maneres de dir

Rodar la bola

Anar d'un lloc a l'altre

sants mesos salut cos huma

Sant Blai glorios, cureu-nos la gola i el mal de tos (3 febrer)

És el patró de la tos. Hi ha qui diu “Sant Blai gloriós” quan algú tus, com hi ha qui diu “Jesús” quan algú esternuda