`

Refranys amb la paraula ola

oficis cantar música

Segons canta el rector, respon l'escolà

Vol dir que les persones subordinades solen obrar conforme a l'exemple dels seus superiors

maneres de dir

Sempre el veus desolat

Es diu de les persones d'aspecte trist

ensenyar oratge maneres de dir

Sempre plou quan no hi ha escola

Es diu quan les coses succeeixen en un moment que no interessa

animals persones

Sempre va el llop al de les calces esquinçades [esquinçat = esgarrat, desfet, espentolat, descosit]

Quan les coses van malament en un col·lectiu, solen afectar més al més feble

menjar cos huma maneres de dir

Sentir un nus a la gola

Sentir un impediment en la gola com a conseqüència d'una emoció o impedir-li empassar el menjar

maneres de dir llocs

Ser com l'escolà de Quart, que corre molt i sempre aplega tard

Es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit

oficis maneres de dir

Ser escola d’amèn

Dir a tot que si, sense criteri propi

gent maneres de dir

Ser gent de la bola

Ser delinqüents o malfactors

gent

Ser gentola vagarina l

Ser gent delinqüent. Ser algú del que no et pots fiar perquè et pot enganyar, furtar…

maneres de dir

Ser més dur que una pedra d'esmolar

De poca intel•ligència, obtús

llocs

Ser més tort que la carretera de Linyola

Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida

menjar maneres de dir

Ser un farterola

Ser molt menjador, ser molt fartó

menjar maneres de dir

Ser un golafre

Ser molt menjador, ser molt fartó

maneres de dir

Ser un passavolant

Ser un client no habitual d’un establiment

maneres de dir

Ser un poca-solat

No tenir desimboltura, gràcia, sentit comú

maneres de dir

Ser un poll ressuscitat [o reviscolat]

Haver pervingut a una bona posició social, econòmica, etc., i fer-ho ostensible, fer-s'ho valdre

maneres de dir cos huma

Ser un testerola

Persona de poc seny, que actua amb lleugeresa en les obres, amb falta de prudència o amb irreflexió

maneres de dir

Ser un volantiner

Ser persona de mala vida, que li agrada molt la festa

persones

Ser [o parèixer] un flare marmolador

Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant

llocs

Serra de Mariola, tota a floretes, a on van les socarrades a les fontetes

Serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida

ensenyar animals

Si a l’escola no vas, burro eixiràs

S’explica ben bé, perquè ningú naix ensenyat

animals oratge

Si vola baixa la gralla, guarda la palla

Quan ocells de mar o de muntanya busquen l’empara i la seguretat de la terra plana i de les valls és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen

parentiu

Si vols tenir fills bergants, fes-los patges o escolans

Qui està al servici d’un altre, acaba aprenent com robar-li o enganyar-lo en benefici propi

llocs

Sueca la merda seca, Riola la panderola, Fortaleny me cague en ell

Municipis de la província de València en la comarca de la Ribera Baixa

el bagul de les paraules oblidades

TABOLA

1. Acció de divertir-se sorollosament. 2. Persona avalotada i de poc trellat

el bagul de les paraules oblidades

TAIBOLA

Gabieta on els caçadors porten el furó. Sol estar fet de diferents materials naturals [verducs, suro, fusta]

llocs

Té més gola que el Perellonet

Pedania de València, situat a la vora de l'Albufera, concretament al voltant de l'eixida al mar anomenada la Gola del Perelló

plantes

Tendre com un all, o com una verdolaga

Es diu de coses molt tendres

maneres de dir parlar bona

Tenir bona parola

Tenir facilitat de paraula

cos huma maneres de dir

Tenir els ossos capolats

Estar extremadament cansat o colpejat

parlar maneres de dir

Tenir molta parola

Ser verbós, tenir molta facilitat per a parlar

saber maneres de dir

Tenir un enteniment que vola

Tenir-lo molt agut, esser molt intel·ligent

cos huma maneres de dir

Tenir un nus a la gola

Sentir-se la gola obstruïda per un cos estrany, per la contracció mateixa muscular, etc

maneres de dir

Tenir una bola

Tenir ràbia contra algú

maneres de dir

Tenir [algú] a la garjola

Tenir-lo agafat, sotmès, que no es pot escapar

mesos plantes

Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig [maó = totxo, rajola]

La ceràmica és dura, mentre que la fusta és flexible

menjar cos huma maneres de dir

Tindre la gola com un embut

Ser molt menjador, ser molt fartó

maneres de dir menjar

Tindre una gola com un calcetí

Ser molt menjador, ser molt fartó

maneres de dir

Tindre-li bola

Tindre-li aversió, antipatia

maneres de dir

Tira-li que encara vola

Es diu per a animar a seguir fent una cosa que encara no ha acabat

maneres de dir

Tirar [o llançar] la tovallola

Renunciar a prosseguir una acció

maneres de dir campana oficis

Tocar a escolà

Sonar les campanes indicant que porten l'extremunció a un agonitzant

maneres de dir

Tocar rajola

Anar-se'n de pressa, sobretot per por, per no fer nosa, per fugir d'un perill

maneres de dir

Tots a la caragolada de Ximo

Es diu quan va molta gent a un mateix lloc

maneres de dir

Tremolar com una fulla de poll, o com la fulla d'un arbre, o com un dragó

Tremolar molt intensament, sia de fred, sia de por, de fam, etc.

maneres de dir

Tremolar les barbes

Estar recelós; tenir fred

maneres de dir cos huma

Tremolar les dents

Tindre molta por d'un perill real o imaginari

maneres de dir

Tururut viola

Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei

persones

Un home mudat val per cent d’espellifats [espellifat = espentolat, esparracat, arrupit, espellorfat, pollós]

La indumentària és fonamental, i a vegades determinant, en la impressió que causem als altres

dites

Una desgràcia no ve mai sola

Quan una desgràcia ens afecta, ens en fa recordar d’altres de connexeso de pròximes en el temps

animals

Val més agafar l’ocell al niu que quan vola

És més fàcil trobar algú a sa casa o al despatx que pel carrer

maneres de dir animals cos huma

Val més pardal en mà que cent volant

S’aplica a falses promeses i projectes irrealitzables

animals

Val més pardal en mà que gallina volar

Indica que convé més una cosa petita i segura que una de gran però incerta

animals

Val més un ocell a la mà que una grua a volar

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals

Val més un tord en la mà que una perdiu volant

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals menjar

Val més una alosa al plat que una perdiu volant

Aconsella aprofitar l’ocasió quan es presenta i conformar-se amb el que pot ser

animals menjar

Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar

No s’ha de desestimar allò que es té per preferir una cosa millor però incerta

animals

Val més una perdiu a la mà, que dues volant

Vol dir que cal donar més importància a les coses petites però segures, que a les grans però insegures

maneres de dir

Venir una cosa com un cop de pistola

Venir sobtadament, amb certa violència