`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir

Fora més raons, [o Les raons se sien acabades]

Es diu per donar per acabada una discussió, per indicar que cal posar-se d'acord o no parlar més de la qüestió

maneres de dir

Fora mesura

Amb excés, sense moderació

dites

Força més un gruny que un puny

Indiquen que és millor la realitat que la ficció.

menjar

Formatge, fruita i pa, menjar de vilà

S'utilitza per comentar situacions en què l'ordre, la presentació o petits detalls influeixen en la percepció social, sovint en un to irònic.

el bagul de les paraules oblidades

FORMENT

1. Blat de la millor casta. 2. Gra fariner

menjar

Formént comprat, ni coques, ni rollos, ni pá assaonat

Distingeix entre l'acció de produir i vendre?

plantes maneres de dir

Fort com una rabassa, [o Més fort que una rabassa]

Es diu d'una persona o cosa molt forta o dura

dites

Forta és la roca, però més fort qui l'enderroca

Ningú no es pot confiar en la seva sagacitat, perquè sempre hi ha algú que el supera.

llocs

Fortaleny, me cagu'en ell

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa

el bagul de les paraules oblidades

FOTIMER

Fotracada. Gran quantitat, abundància.

maneres de dir

Fotre [o fúmer] el camp

Partir, anar-se'n, fugir

maneres de dir

Fred com el gel [o més fred que un gel]

Impassible, sense tenir en compte el que ha passat o s'ha dit

festivitats mesos oratge

Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal

25 desembre. Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

estacions oratge animals

Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada

Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred

maneres de dir diners menjar

Fregint i menjant

Gastar tot el que es guanya

maneres de dir

Fúmer-se'n de la virolla

No necessitar a ningú. Anar tot sols, sense guia

treball

Fusada menuda, a cabdell ajuda

Vol dir que les coses que semblen insignificants sempre són una ajuda per a fer el munt gros

animals

Gaig ets i gaig seràs i magre sempre estaràs [o per més que menges no engreixaràs] [gaig = ocell boscà gris vermellós ]

Qui és prim per naturalesa, no es fa mai gros per molt que menge perquè crema totes les calories

animals

Gall d'esperons grossos, la carn més dura que els ossos

[esperó = ungla del dit polze]. Els animals massa desenvolupats solen estar durs i fibrosos

el bagul de les paraules oblidades

GAMELLA

1. Recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o per a les gallines. 2. Recipient de fusta, a manera de plat o caixó, que serveix per a recollir la pasta d'oliva de damunt el jaç i posar-la dins els esportins

menjar

Garbell foradat, forment mal colat

Adverteix que les coses mal fetes donen mals resultats

el bagul de les paraules oblidades

GARGAMELLA

1. Gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. 2. Conjunt format per la laringe i la tràquea superior

el bagul de les paraules oblidades

GARGAMELLÓ

Úvula o vel del paladar. Prominència cònica menuda de la part mitjana del vel del paladar

el bagul de les paraules oblidades

GARRAMEU

1. Gat. 2. Crit propi del gat o semblant al crit d'aquest animal. 3. Crit de la guatla. 4. A garrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra

diners menjar maneres de dir

Gastar i menjar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

animals caça indumentària

Gat amb guants no caça rates, però caça coses més bones

Significa que val més obrar amb energia que amb excessives contemplacions.

consells animals

Gat dorment, no va agafar mai res amb les dents

Cal estar alerta, treballar i fer les coses que cal

animals maneres de dir

Gat escaldat, gat escarmentat

Dit per a rederir-se a algú que ha pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, arriscar-se, etc.

el bagul de les paraules oblidades

GAT MESQUER

Geneta. Mamífer carnívor semblant a un gat però més gran, de pelatge terrós amb taques fosques (Genetta genetta). Té la cua i el morro llargs i fa una olor molt forta de mesc.

el bagul de les paraules oblidades

GATAMEUS

Amb els dos peus i les dos mans en terra

oratge oficis animals mar

Gavines al port, malament pel pescador

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

el bagul de les paraules oblidades

GEMEC

1. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. So semblant al gemec humà que és produït per un animal o per alguna cosa inanimada

el bagul de les paraules oblidades

GEMECAR

1. Fer gemecs. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. Sentir-se oprimit

mesos menjar mon

Gener i febrer mengen més que el món sencer

En el ple hivern, es consumeix molt i no s’arreplega res, sobretot en el camp i la mar

persones oratge mesos

Gener sec, vilà ric [vilà = habitant de la vila, comerciant]

Significa que les pluges primaverals beneficien els conreus i els llauradors, però sobretot, els comerciants

mesos oratge oficis

Gener, bon mes pel carboner

En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte

oficis mesos

Gener, mes carboner

L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera

llocs

Gent de la Vall mengen ceba i caguen all

La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa

maneres de dir gent

Gent de més o manco

Gent baixa, ordinària

maneres de dir cos huma gent

Gent del meu [o del teu , etc.] braç

Del mateix estat, la mateixa posició, la mateixa classe social, etc., que jo, que tu, etc.

maneres de dir gent

Gent menuda

Gent de baixa posició social

gent persones

Gent novella, de no-res se meravella

Es diu referint-se als infants

parentiu

Germà de meitat, ni fe ni veritat [de meitat = a mitges, de llet, de pare, de mare, mig germà]

No es pot tenir una plena confiança en una persona que, tot i ser parent directe, no coneixem ben bé

maneres de dir mar

Germans siamesos

Dues persones inseparables, que sempre van juntes

parentiu

Germans, els pans; parents, els qüens; i coneguts, els papers de menuts

[qüens = diners]. Entre germans es comparteix fins l’aliment, entre parents es poden fiar o demanar diners, i entre coneguts, res de tot això

maneres de dir cos huma

Girar-se la melsa [a algú]

Tindre un canvi d’humor sobtat i sense motiu; estar de mal humor

persones

Governa'm bé, i digues-me moro

Es diu quan s’està bé com a desig que les coses no canvien

menjar

Gràcies del plat, que la vianda és meva

Es diu referint-se a una cosa que algú cedeix com si fos seva, i que és més pròpiament d'aquell a qui és cedida

diners

Gràcies, en la butxaca me les alce

Sol dir-se irònicament quan, esperant una propina o un regal per algun favor o treball fet, simplement ens donen les gràcies

diners salut oficis

Gran compte el metge té del malalt que paga bé

Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més

maneres de dir

Gran mercat

Venda que es fa a preu baix

diners dormir

Gratar i badallar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

maneres de dir menjar

Gratar i menjar, tot és començar

Quan comencem a gratar-nos, no pararíem perquè ens proporciona un gran plaer. També, a vegades fem un mosset sense ganes i se’ns obri l’apetit

oratge persones mar

Guapesa sense enteniment és com barca sense vent

Si manca l’element principal, els elements secundaris no tenen raó de ser

persones oratge consells

Guarda't d'home malcarat i de vent acanalat

L’aparença de la barba i el color del pèl sempre són interpretats en els refranyers com a mal augur

animals consells persones

Guarda't de pedra rodona, de ca que no lladra i d'home roig

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes

oficis persones consells

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat

Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat

llocs

Guardamarenca fina i flamenca

Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura

persones animals consells oratge

Guarda’t de l’home moix com del gat i de vent que entre per forat

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes

consells persones oratge

Guarda’t d’home mal barbat i de vent acanalat

L’aparença de la barba i el color del pèl sempre són interpretats en els refranyers com a mal auguri

oratge

Ha plogut més que es dia que varen enterrar en Fei!

[En Fei era un personatge, homenot, que va néixer a Cadaqués el segle XIX]. Ploure molt

maneres de dir

Haver de lamentar

S’utilitza per donar una mala notícia

treball maneres de dir

Haver de menar la pressa

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire

maneres de dir

Haver de menester

Caldre, algú o alguna cosa, a algú

maneres de dir

Haver de menester Déu i ajuda

Haver de fer grans esforços

maneres de dir plantes sants

Haver de menester les herbes de Sant Joan [24 juny]

Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa

maneres de dir treball

Haver de menjar moltes sopes

Haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa

maneres de dir

Haver de menjar sempre el mateix

Es diu quan algú repeteix sempre la mateixa cosa