`

Refranys amb la paraula më

maneres de dir animals

Filar més que les aranyes

Filar molt, tenir molta facilitat per comprendre el sentit ocult de les coses o per suposar-lo

parentiu ensenyar oficis

Fill de mestre, mig ensenyat

Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre

parentiu animals

Fill de poll [o poll en poll], llémena cria [llémena = ou del poll]

Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills

parentiu

Fill dolent, val més malalt que valent

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu

Fill dolent, val més molt lluny que present

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu

Fill traïdor, més val malalt que bo

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu

Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill

És un embarbussament que significa que sol haver-hi més relació amb la família de les filles que dels fills

parentiu

Fills menuts, treballs menuts; fills grans, treballs grans, fills casats, treballs redoblats

És una recomanació econòmica per a les cases on són molts de família

mesos oratge sants

Fins a Sant Mamet no se'n va el fred. [11 maig]

Segons la font, hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred

estacions mesos oratge

Fins al dotze de maig l'hivern no diu; "me'n vaig"

Vol dir que en el mes de maig no cal fiar-se encara; perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran

animals menjar

Fins el burro menja gram si li apreta molt la fam g[ram = herba nana i estopenca]

Adverteix que la necessitat fa actuar a contracor, ja que la fam fa que mengem coses que no ens agraden

maneres de dir

Fins més tard

Expressió de comiat temporal

mesos sants plantes

Fins Sant Bernat, el melonar, el que tinga de bo et donarà (20 agost)

La producció de melons d’olor i de síndries fa el ple en agost

plantes mesos sants

Fins Sant Bernat, té bon fruit el melonar (20 agost)

La producció de melons d’olor i de síndries fa el ple en agost

el bagul de les paraules oblidades

FLAMENC -A

Persona decidida, amb un aspecte o un to airós, viu, molt desimbolt, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa

foc

Flamerada de rames, molt de fum i poques brases.

Remarca la poca consistència efectiva d’algunes coses molt aparatoses

maneres de dir

Floretes del cementeri

Taques que ixen a les mans

foc

Foc colgat, crema més que es destapat

La combustió en un forn, una olla de pressió o baix terra adquireix molta temperatura perquè aquesta es concentra al no tindre per on escapar, i a vegades crema molts metres d’arrels d’arbres sense que ens n’adonem

foc casa

Foc de casa reial lluu més que ningun altre

Moltes vegades, l’entorn destaca o magnifica allò que és normal i corrent

plantes foc

Foc de figuera, foc de quimera [quimera = irrealitat, sort, somni]

La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén

foc vinya

Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment

La llenya prima fa molta flama però poca brasa

vinya foc

Foc de sarment, foc ardent

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

foc vinya

Foc de sarment, foc d'infern

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

vinya foc

Foc de sarments, foc de turments

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

gent amor persones

Foc i casament, hi va tota la gent

Quan hi ha interessos comuns o aquests perillen, tothom hi participa

maneres de dir

Fora més raons, [o Les raons se sien acabades]

Es diu per donar per acabada una discussió, per indicar que cal posar-se d'acord o no parlar més de la qüestió

maneres de dir

Fora mesura

Amb excés, sense moderació

el bagul de les paraules oblidades

FORMENT

1. Blat de la millor casta. 2. Gra fariner

menjar

Formént comprat, ni coques, ni rollos, ni pá assaonat

Distingeix entre l'acció de produir i vendre?

plantes maneres de dir

Fort com una rabassa, [o Més fort que una rabassa]

Es diu d'una persona o cosa molt forta o dura

llocs

Fortaleny, me cagu'en ell

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa

maneres de dir

Fotre [o fúmer] el camp

Partir, anar-se'n, fugir

maneres de dir

Fred com el gel [o més fred que un gel]

Impassible, sense tenir en compte el que ha passat o s'ha dit

festivitats oratge mesos

Fred cordial, un mes abans i un altre després de Nadal

Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer

estacions oratge animals

Fredeluga primerenca, llarga hivernada assegurada

Aquest ocell es diu així perquè es manifesta quan comença el fred

maneres de dir diners menjar

Fregint i menjant

Gastar tot el que es guanya

maneres de dir

Fúmer-se'n de la virolla

No necessitar a ningú. Anar tot sols, sense guia

treball

Fusada menuda, a cabdell ajuda

Vol dir que les coses que semblen insignificants sempre són una ajuda per a fer el munt gros

animals

Gaig ets i gaig seràs i magre sempre estaràs [o per més que menges no engreixaràs] [gaig = ocell boscà gris vermellós ]

Qui és prim per naturalesa, no es fa mai gros per molt que menge perquè crema totes les calories

el bagul de les paraules oblidades

GAMELLA

1. Recipient de fusta on posen el menjar per als porcs o per a les gallines. 2. Recipient de fusta, a manera de plat o caixó, que serveix per a recollir la pasta d'oliva de damunt el jaç i posar-la dins els esportins

menjar

Garbell foradat, forment mal colat

Adverteix que les coses mal fetes donen mals resultats

el bagul de les paraules oblidades

GARGAMELLA

1. Gola. Espai comprès entre el vel del paladar i el començament de l'esòfag; part interior i superior del coll. 2. Conjunt format per la laringe i la tràquea superior

el bagul de les paraules oblidades

GARGAMELLÓ

Úvula o vel del paladar. Prominència cònica menuda de la part mitjana del vel del paladar

el bagul de les paraules oblidades

GARRAMEU

1. Gat. 2. Crit propi del gat o semblant al crit d'aquest animal. 3. Crit de la guatla. 4. A garrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra

diners menjar maneres de dir

Gastar i menjar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

consells animals

Gat dorment, no va agafar mai res amb les dents

Cal estar alerta, treballar i fer les coses que cal

animals maneres de dir

Gat escaldat, gat escarmentat

Dit per a rederir-se a algú que ha pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, arriscar-se, etc.

el bagul de les paraules oblidades

GATAMEUS

Amb els dos peus i les dos mans en terra

oratge oficis animals mar

Gavines al port, malament pel pescador

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

el bagul de les paraules oblidades

GEMEC

1. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. So semblant al gemec humà que és produït per un animal o per alguna cosa inanimada

el bagul de les paraules oblidades

GEMECAR

1. Fer gemecs. So planyívol, inarticulat, que s'exhala a conseqüència d'un dolor o pena. 2. Sentir-se oprimit

mesos menjar mon

Gener i febrer mengen més que el món sencer

En el ple hivern, es consumeix molt i no s’arreplega res, sobretot en el camp i la mar

persones oratge mesos

Gener sec, vilà ric [vilà = habitant de la vila, comerciant]

Significa que les pluges primaverals beneficien els conreus i els llauradors, però sobretot, els comerciants

mesos oratge oficis

Gener, bon mes pel carboner

En el ple del fred s’està molt a gust vora el foc, bé produint carbó, bé consumint aquest producte

oficis mesos

Gener, mes carboner

L’elaboració del carbó solia fer-se al bosc quan més fred feia i abans no ploguera

llocs

Gent de la Vall mengen ceba i caguen all

La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa

maneres de dir gent

Gent de més o manco

Gent baixa, ordinària

maneres de dir cos huma gent

Gent del meu [o del teu , etc.] braç

Del mateix estat, la mateixa posició, la mateixa classe social, etc., que jo, que tu, etc.

maneres de dir gent

Gent menuda

Gent de baixa posició social

gent persones

Gent novella, de no-res se meravella

Es diu referint-se als infants

parentiu

Germà de meitat, ni fe ni veritat [de meitat = a mitges, de llet, de pare, de mare, mig germà]

No es pot tenir una plena confiança en una persona que, tot i ser parent directe, no coneixem ben bé

maneres de dir mar

Germans siamesos

Dues persones inseparables, que sempre van juntes

parentiu

Germans, els pans; parents, els qüens; i coneguts, els papers de menuts [qüens = diners]

Entre germans es comparteix fins l’aliment, entre parents es poden fiar o demanar diners, i entre coneguts, res de tot això

maneres de dir cos huma

Girar-se la melsa [a algú]

Tindre un canvi d’humor sobtat i sense motiu; estar de mal humor