`

Refranys amb la paraula më

persones

Governa'm bé, i digues-me moro

Es diu quan s’està bé com a desig que les coses no canvien

menjar

Gràcies del plat, que la vianda és meva

Es diu referint-se a una cosa que algú cedeix com si fos seva, i que és més pròpiament d'aquell a qui és cedida

diners

Gràcies, en la butxaca me les alce

Sol dir-se irònicament quan, esperant una propina o un regal per algun favor o treball fet, simplement ens donen les gràcies

diners salut oficis

Gran compte el metge té del malalt que paga bé

Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més

maneres de dir

Gran mercat

Venda que es fa a preu baix

diners dormir

Gratar i badallar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

maneres de dir menjar

Gratar i menjar, tot és començar

Quan comencem a gratar-nos, no pararíem perquè ens proporciona un gran plaer. També, a vegades fem un mosset sense ganes i se’ns obri l’apetit

oratge persones mar

Guapesa sense enteniment és com barca sense vent

Si manca l’element principal, els elements secundaris no tenen raó de ser

vell

Guarda els teus tifells, i apedaça’ls si es fan vells [tifell = atifell = atuell, recipient, estri, eina, aina, instrument]

Les coses a les que estem acostumats ens resulten molt més còmodes que les noves, com ara el propi llit

persones oratge consells

Guarda't d'home malcarat i de vent acanalat

L’aparença de la barba i el color del pèl sempre són interpretats en els refranyers com a mal augur

animals consells persones

Guarda't de pedra rodona, de ca que no lladra i d'home roig

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes

oficis persones consells

Guarda't del metge que no és experimentat, encara que sia lletrat

Quan posem la nostra vida o salut en joc, ens convé el professional experimentat

llocs

Guardamarenca fina i flamenca

Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura

persones animals consells oratge

Guarda’t de l’home moix com del gat i de vent que entre per forat

El caràcter en aparença beat, bla o morigerat sol amagar una personalitat enèrgica en el fons o intencions ocultes

consells persones oratge

Guarda’t d’home mal barbat i de vent acanalat

L’aparença de la barba i el color del pèl sempre són interpretats en els refranyers com a mal auguri

maneres de dir

Haver de lamentar

S’utilitza per donar una mala notícia

treball maneres de dir

Haver de menar la pressa

Hom ho diu de qui no vol treballar gaire

maneres de dir

Haver de menester

Caldre, algú o alguna cosa, a algú

maneres de dir

Haver de menester Déu i ajuda

Haver de fer grans esforços

maneres de dir plantes sants

Haver de menester les herbes de Sant Joan [24 juny]

Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa

maneres de dir treball

Haver de menjar moltes sopes

Haver de treballar o esforçar-se durant molt de temps per arribar a saber o tenir una cosa

maneres de dir

Haver de menjar sempre el mateix

Es diu quan algú repeteix sempre la mateixa cosa

maneres de dir

Haver estat primer bagassa que bona dona

Haver conegut per pròpia experiència allò en què algú ens voldria enganyar com a inexperts

menjar maneres de dir beure mon

Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes

Haver corregut molt de món i tenir molta experiència

parlar maneres de dir cos huma

Haver menjat llengua

Expressió usada per a indicar que algú xerra molt

maneres de dir

Haver-hi espès i menut

Haver-hi violència en un lloc

maneres de dir

Haver-hi més de dos doblers de raons

Haver-hi discussió, desacord per a la resolució d'una cosa

maneres de dir salut consells oficis

Haver-hi més metges que malalts

Vol dir que tothom acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé, a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol anar més malament que bé

maneres de dir

Haver-hi només un pas [entre dues coses]

Ésser molt properes, dues situacions

maneres de dir

Haver-hi un sagramental

Haver-hi un escàndal, un esvalot

maneres de dir treball

Haver-n'hi de més fins

No destacar, algú, en la seva feina

maneres de dir foc

Haver-n'hi [d'una cosa] més que un foc no en cremaria

Haver-n'hi en gran abundància, especialment de coses perjudicials, molestes, etc.

maneres de dir

Haver-n'hi [o Fer-ne, o Trobar-ne, etc.] més que la llei de Déu no mana

Haver-n'hi, fer-ne, etc., en gran abundància, excessivament

maneres de dir

Haver-ne per al mes valent

Es diu davant d'una cosa molt grossa, greu, gran, important...

maneres de dir

Haver-se begut l’enteniment

Fer coses desassenyades, haver perdut el seny

salut plantes menjar

Herba de setge, no li cal metge

Lloa l’excel·lència d’aquesta planta

llocs persones

Hi ha més boigs pel carrer que a Sant Boi

Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

cos huma indumentària

Hi ha més caps que barrets.

Fa notar que hi ha més pretendents o interessats que coses a repartir, i també que hi ha més obligacions a atendre que persones o temps disponibles

temps

Hi ha més dies que llonganisses

Es refereix al fet que hi ha molt temps disponible o sobrer per a fer una determinada acció. Que no cal tenir pressa, vaja

menjar dia i nit

Hi ha més dies que llonganisses, i més hores que botifarres

Es diu recomanant tranquil·litat i paciència a qui té pressa en algun tema

maneres de dir

Hi ha més dies que xirivies

Es diu per significar que encara queda temps per a fer una cosa de llarga execució

salut oficis

Hi ha més doctors que malalts i cada dia hi ha més mals

Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res

persones

Hi ha més envejosos que generosos

Adverteix que la vida real ens depara més desgràcies que no alegries

llocs gent

Hi ha més gent que a Caseres

Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona

persones animals

Hi ha més ingrats, que escarabats

Adverteix que hi ha molt gent desagraïda

salut

Hi ha més malalts de maginet que de malaltia [magí = cap, pensament, imaginació]

Moltes persones fingeixen, conscientment o inconscientment, per alguna conveniència o per atraure l’atenció

maneres de dir

Hi ha molts faltats de memòria!

Vol dir que, a l'hora de pagar, n'hi ha que se n'obliden