`

Refranys amb la paraula më

oratge maneres de dir

Fer mes por que una tronada [o pedregada]

Ser una cosa molt perjudicial o molt temible.

parlar maneres de dir plantes

Fer més soroll que un sac de nous dolentes

Parlar molt i seguit, sobretot quan s'està indignat

maneres de dir

Fer més voltes que el vint-i-nou

Referit a algú que no para mai quiet o que fa una activitat que l'obliga a anar amunt i avall contínuament

maneres de dir

Fer més voltes que un rellotge

Voltar o rodar arreu d’una manera excessiva

maneres de dir oficis cos huma

Fer orelles de mercader

Fer el sord. Fingir que no sent allò que li diuen

maneres de dir

Fer palmes

Entusiasmar-se

maneres de dir

Fer pítimes [a algú]

Fregar-li els polsos i els llavis amb vi generós per fer-lo retornar

maneres de dir

Fer punts de més

Fer escarafalls, demostració excessives d'un sentiment

maneres de dir

Fer un acte d'home

Fer una acció generosa o valenta

oratge maneres de dir

Fer un fred que glaça el pensament

Locució per a expressar hiperbòlicament un fred molt intens.

maneres de dir

Fer un mal pensament

Prendre una resolució equivocada

maneres de dir

Fer un ou de tres vermells

Fer una cosa extraordinària

maneres de dir

Fer un pensament

Prendre una decisió. Decidir-se a moure's

maneres de dir

Fer una cosa de primera intenció

Fer-la d'una manera no definitiva

maneres de dir

Fer [les coses] sense esme

Ser atabalat, fer les coses irreflexivament

maneres de dir

Fer [una cosa] en més pena que gloria

Fer-la amb moltes dificultats i errades

maneres de dir

Fer-se el desmenjat

Fingir desinterès per allò que en realitat es cobeja

maneres de dir persones

Fer-se home

Fer-se una posició independent, obrir-se camí en la vida

persones maneres de dir

Fer-se un home

Créixer, arribar a l'edat adulta

maneres de dir joc

Ferir més que el que inventà la pilota

Expressió amb la qual s'expressa que un jugador ha realitzat la seua tasca com a feridor excel·lentment

maneres de dir

Ferrament de dos talls

Es diu d'un xiquet que és molt revoltós

oficis treball

Ferrer, ferrer, fes ton afer [o fes ton mester, o ves a ton quefer]

Es diu per indicar que cadascú ha d'ocupar-se en les coses que entén, i no en les que desconeix

persones animals menjar

Fes allò que el senyor diu i amb ell menjaràs perdiu

Qui és obedient, servicial i complidor, és ben considerat pels superiors

menjar persones

Fes allò que l’amo et mana i menjaràs en sa taula

Qui és obedient, servicial i complidor, és ben considerat pels superiors

consells be

Fes bé a mans plenes, però no ho nomenes

Predicar la nostra bondat no està ben vist perquè sembla que es faça per interés

persones animals

Fes bé al porc, que te’l menjaràs

Es diu com a moralitat o com a autorreprensió després d’haver obrat altruistament o amb la millor voluntat en favor d’algú i haver resultat l’esforç en va o, inclús, perjudicat el benefactor

consells

Fes el que pugues, i a més no t'obligues

Recomana obrar en consciència sense deixar-se influir per la consideració dels altres

cos huma persones

Fes en un home prova d’or i sabràs com és el seu cor

No se sap mai com respondran els altres, però qui fa el bé no pot esperar sinó bondat

casa oratge salut mon

Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món

Tindràs més hores de Sol i per tant de llum.

persones festa

Festes em fas, no me’n sols fer, o m’has d’enganyar o m’has de menester

Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo

menjar festa

Festes passades, coques menjades

Vol dir que en haver passat l'ocasió de fer o obtenir una cosa, ja no cal pensar-hi més, ja és inútil intentar-la

festa

Festes passades, coques menjades, roba bruta, bossa buida

No pensis més en una cosa que ja no puguis obtenir.

maneres de dir

Fet un hamer

Es diu d'una persona que va bruta i xopa

maneres de dir

Fet una merda

Es diu d'una persona o cosa molt bruta

joc maneres de dir

Ficar número a la casa

Expressió graciosa amb la qual es remarca que un equip comença a puntuar quan els altres ja van per davant i per molta diferencia

maneres de dir amor

Ficar-se més calent que el mànec d'una paella

Per a dir que una persona et fa sentir una atracció sexual cap a ella

plantes menjar

Figa tocada, figa menjada

Encara que no sempre és així, normalment es cau en la temptació de tastar-la. De fet, les picades de pardal estan en el punt idoni de maduresa i dolçor

maneres de dir animals

Filar més que les aranyes

Filar molt, tenir molta facilitat per comprendre el sentit ocult de les coses o per suposar-lo

parentiu ensenyar oficis

Fill de mestre, mig ensenyat

Generalment, qui es cria amb gent culta, experimentada o professional aprén més un altre

animals parentiu

Fill de poll [o poll en poll], llémena cria

[llémena = ou del poll]. Sol dir-se en sentit pejoratiu que de pares amb mal comportament o poc cervell no solen resultar bons fills

parentiu

Fill dolent, val més malalt que valent

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu

Fill dolent, val més molt lluny que present

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu

Fill traïdor, més val malalt que bo

Qui té un fill que no porta bona conducta, té una pena constant de veure que mai no assenta el cap

parentiu

Fills i filles té el meu fill; la meva filla, filles i fills té; però els fills i filles de la meva filla no són filles i fills del meu fill

És un embarbussament que significa que sol haver-hi més relació amb la família de les filles que dels fills

parentiu

Fills menuts, treballs menuts; fills grans, treballs grans, fills casats, treballs redoblats

És una recomanació econòmica per a les cases on són molts de família

mesos oratge sants

Fins a Sant Mamet no se'n va el fred.

11 maig. Segons la font, hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred

estacions mesos oratge

Fins al dotze de maig l'hivern no diu; "me'n vaig"

Vol dir que en el mes de maig no cal fiar-se encara; perquè el canvi de temperatura no és encara gaire gran

animals menjar

Fins el burro menja gram si li apreta molt la fam g[ram = herba nana i estopenca]

Adverteix que la necessitat fa actuar a contracor, ja que la fam fa que mengem coses que no ens agraden

maneres de dir

Fins més tard

Expressió de comiat temporal

mesos sants plantes

Fins Sant Bernat, el melonar, el que tinga de bo et donarà (20 agost)

La producció de melons d’olor i de síndries fa el ple en agost

plantes mesos sants

Fins Sant Bernat, té bon fruit el melonar (20 agost)

La producció de melons d’olor i de síndries fa el ple en agost

el bagul de les paraules oblidades

FLAMENC -A

Persona decidida, amb un aspecte o un to airós, viu, molt desimbolt, que fa o diu coses poc habituals sense por de si li diran alguna cosa

foc

Flamerada de rames, molt de fum i poques brases.

Remarca la poca consistència efectiva d’algunes coses molt aparatoses

maneres de dir

Floretes del cementeri

Taques que ixen a les mans

foc

Foc colgat, crema més que es destapat

La combustió en un forn, una olla de pressió o baix terra adquireix molta temperatura perquè aquesta es concentra al no tindre per on escapar, i a vegades crema molts metres d’arrels d’arbres sense que ens n’adonem

foc casa

Foc de casa reial lluu més que ningun altre

Moltes vegades, l’entorn destaca o magnifica allò que és normal i corrent

foc plantes

Foc de figuera, foc de quimera

[quimera = irrealitat, sort, somni]. La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén

foc vinya

Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment

La llenya prima fa molta flama però poca brasa

vinya foc

Foc de sarment, foc ardent

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

foc vinya

Foc de sarment, foc d'infern

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

vinya foc

Foc de sarments, foc de turments

La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta

gent amor persones

Foc i casament, hi va tota la gent

Quan hi ha interessos comuns o aquests perillen, tothom hi participa