`

Refranys amb la paraula rés

persones amor

No res, no res, mon marit penjat

Es diu referint-se a coses greus a les quals algú dóna poca importància

cos huma maneres de dir

No restar-li una gota de sang a les venes [a algú]

Expressió que indica l'espant o el terror d'una persona

maneres de dir saber

No saber on anar a fer vores

No saber com arreglar-se, com sortir de les dificultats

maneres de dir saber

No saber-ho ni les pedres

Ésser una cosa molt secreta

riure/plorar maneres de dir

No ser cosa de per riure [o de no res]

No ser de debò.De burla. No seriosament

diners

No siguem pobres i tontos

Ho diem per manifestar que no estem disposats a deixar-nos enganyar

música

No s’ha de ballar pas més de pressa del que marca la música

Recomana no avançar-se al ritme general, el qual pot canviar o aturar-se i fer-nos quedar mal

llocs

No té res a veure amb un canó, la carretera de Salomó

Poble de la provincia de Tarragona a la comarca del Tarragonés

maneres de dir

No tenir esma de res

No tenir ganes de fer res

maneres de dir indumentària

No tenir ni dalt ni baix ni mig ni vores

Dit de les persones que diuen coses fora del sentit comú, irracionals

maneres de dir parlar cos huma

No tenir pedres al pap

Es diu de la gent que té la parla lleugera

dites

No tenir por de frares ni grameneres

Estar ben segur d'ell mateix i de la raó que l'assisteix

maneres de dir

No tenir res de babau

No tenir res d’innocent

maneres de dir joc

No tenir res ningú i ratlla

Puntuació que es dóna quan sense haver aplegat a quinze cap dels dos equips en un joc, s'hi produeix una ratlla

maneres de dir

No tenir res seu

Ser molt esplèndid

maneres de dir

No tindre altres tornes

No tindre altre remei, no poder obrar d'altra manera

maneres de dir

No tocar quarts ni hores

Desvariejar, tornar-se boig; no tenir el coneixement clar

maneres de dir

No tocar vores

No estar bé del cap, fer coses sense enteniment, ésser poc espavilat

sants plantes mesos

No totes les peres cauen per Sant Joan; algunes maduren pers San Pere (24 juny) (29 juny)

Recomana paciència i justifica que les coses, referint-se a les fruites, no es produeixen totes alhora ni puntualment quan desitjaríem

llocs

No trates els de Petrés, que no t’han de donar res

Municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre

treball maneres de dir

No traure res a carregador

No traure cap profit d'un treball, d'una empresa, etc.

maneres de dir treball

No traure res a descarregador

No traure cap profit d'un treball, d'una empresa...

maneres de dir

No treure nas a res

Inútil, no venir al cas

maneres de dir

No vagis de pressa

Deixa l’anàlisi d’un tema per més endavant, per veure tal com evoluciona i així poder-ne parlar amb més coneixement de causa

maneres de dir

No valer un dobler, [o No valer tres doblers]

Ésser una cosa mancada de valor, no valer res

maneres de dir

No voler peres amb algú

No voler-hi tractes o baralles per por de sortir-ne perjudicat

maneres de dir

No voler saber-se'n de res

Desentendre’s d’un assumpte

menjar persones

No vols caldo? Tres tasses!

Es diu com a sentència a qui, sense buscar-ho, ha rebut un perjudici més gran que si se l’haguera buscat

persones

No vulgues mai argüir amb qui no sap resumir [argüir = argumentar, raonar, discutir]

No paga la pena perdre el temps amb persones que tenen poques llums intel·lectuals

parlar

Només ho diré a tres: qui va, qui ve i qui trobaré

Es diu al·ludint a les persones incapaces de guardar un secret

menjar plantes

Nous i pinyons, postres de minyons

Són aliments molt energètics i saborosos que es mengen en poca quantitat per ser escassos i cars

llocs

Nules: passa i no t'atures

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa

maneres de dir

Nyas, coca ( Expressió per a manifestar estranyesa, sorpresa, indignació, satisfacció perquè a u li haja passat alguna cosa roí)

Expressió per a manifestar estranyesa, sorpresa, indignació, satisfacció perquè a u li haja passat alguna cosa roí

maneres de dir

O tot o res, aixina és

Vol dir que s’aspira a tot, sense fer cap concessió ni pacte

persones justicia

O tots frares o tots canonges

Vol dir que s'ha de fer justícia sense fer concessions a uns més que als altres

maneres de dir

O tots frares o tots lladres

Significa que la justícia ha d'esser igual per a tothom

maneres de dir

O tots lladres o tots serenos

Significa que la justícia ha d'esser igual per a tothom

maneres de dir

Oferir [a algú] els seus respectes

Manifestar-se disposat a obeir-lo o servir-lo

saber oficis ensenyar

Oficial de tot, mestre de res

Qui pretén saber o aprendre de tot ha de repartir el temps i les energies i no pot aprofundir en res en concret

vinya plantes parentiu

Oliveres del teu avi, figueres del teu pare i vinyes teves temàtica: plantes, vi, parentiu

La millor producció la dóna l’olivera vella, la figuera de mitja edat i la vinya jove

menjar

Olla petita [o xiqueta], prest [o aviat] vessa [o bull, o sobreïx]

Es diu perquè les coses insuficients resulten inoportunes o inútils

maneres de dir

Olor [o pudor] de resclosit

Tuf especial que agarren les coses que han estat llarg temps tancades en un lloc no ventilat i poc sec

animals persones

On aniràs, bou que no llaures?

Significa que cada persona troba la manera de viure i d'obrar que correspon a les seves condicions o capacitat

maneres de dir persones

On no hi ha sang, botifarres no se'n fan

En una família, se senten més forts els lligams sanguinis que no els polítics. Un vincle familiar de sang preval sobre d'altres com podria ser per exemple una relació de matrimoni, sobretot a l'hora de fer tractes

persones oratge

On t’hi penses que no plou, t’ho trobes ple de goteres

La realitat ens demostra que a vegades fem suposicions sense fonament i partim de prejudicis

plantes salut

Orina clara, figues clares

Les figues vendrien a ser un remei per a poder tenir una orina clara i sana

llocs plantes

Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines

La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria

vinya menjar

Pa de dos i vi de tres

Cada aliment té la seua data òptima de consum

maneres de dir

Pagar pels altres

Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres

el bagul de les paraules oblidades

PAPERES

Parotiditis. Inflamació de les glàndules paròtides. [en el coll i galtes]

maneres de dir

Parar bé les senderes

Posar tots els mitjans per a aconseguir alguna cosa

parlar

Paraula dita res no acredita, paraula escrita tot ho testifica

Vol dir que les paraules se les emporta el vent; però el que s'escriu hi queda

parlar

Paraula no pot tornar, després que és dita

Cal assegurar-nos el que diem no siga que després ens penedim i ja no hi ha remei

diable persones parlar sants

Paraules de sant i obres de diable [o ungles de gat]

Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la

oficis

Parets feta entre molts, resulta falsa

Significa que les obres en què intervé molta gent solen esser defectuoses