Les coses s’han de demostrar o pregonar si volem que els altres ens prenguen en consideració
Expressió usada per a indicar que allò de què es parla no tindrà conseqüències greus
Suportar, tolerar, impassiblement qualsevol cosa, ser molt calmós, despreocupat, tranquil, etc.
És un ocell boscà que ve a les nostres terres a la primavera
Ésser propens a parlar sense dissimuls ni eufemismes
No treure'n res en net, no aclarir res
Expressió per a advertir que cal obrar amb precaució, amb compte.
El recat és una qualitat sempre apreciada
La posta ennuvolada anuncia la imminència d’aquest vent
Significa que quan una cosa ja s'ha començat, hi ha grans probabilitats que es porti a terme
Persona que comença a actuar en la vida, que encara no té experiència
Requereixen dedicació i atencions i solen donar disgustos
Per a dir que no es facen moltes coses a la volta, sinó acabar-les una a una
Es diu d'una persona que després de fer una feina o el que siga deixa les coses
Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres
1. Estiró d'orelles. 2. Orellera. Peça de l'aladre tradicional on van encaixats els orellons.
Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps
Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps
És una expressió de benvinguda a qui anuncia el bon temps i la calor que produirà cereals i fruita
Es deia en aquell temps en què els ous a ral resultaven molt cars, per indicar que als menestrals els surt molt cara la vida perquè ho han de comprar tot
1. Marit d'algú respecte als fills que este ha tingut anteriorment. 2. Petita porció de pell alçada prop d'una ungla.
Content, satisfet. Content i pagat: Molt content.. Tu content, i jo pagat: S'usa per a expressar l'alegria de qui cobra un deute.
1. Cop donat amb una pantofla. 2. Cop donat amb la mà plana, i en general un cop violent de la mà per agredir. 3. Massa d'excrement abundant i de forma rodonenca.
1. Colp pegat a la panxa o amb la panxa. 2. Menjada excessiva o molt abundant. 3. Excés en la realització de qualsevol activitat. 4. Caiguda panxa per avall, especialment a l'intentar tirar-se de cap a l'aigua.
1. En una persona, sotabarba molt pronunciat. 2. Excrescència carnosa que solen tindre davall del coll certs animals, com el porc, la cabra, el titot, etc. 3. Peça de carn de boví o de porc, situada davall del coll. 4. Bony desenrotllat en el sotabarba per causa patològica.
Ser una persona molt delicada
Les mosques, abans d'una tronada, estan apegaloses i pesades i costa més llevar-se-les de damunt. Aplicat a persones, es diu d'aquell que està desficiós, o no sap on pondre, i va insistentment darrere d'algú
Es diu quan algú se n’ix del tema de la conversa
Parlar sense to ni so, sense necessitat ni oportunitat
Parlar sense ordre ni mesura, dient coses supèrflues i sense trellat
Partida preparada d'antuvi, que és divulgada a través de papers escrits, de les pissarres dels trinquets o de viva veu a d'altres partides. Suposa una partida de certa importància enfront de les partides entre mers afeccionats
Fa més goig la il·lusió per les coses que la seua consecució
Vol dir que la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant
La pluja primaveral és excel·lent per als cereals de secà
Es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat
Invertir l’ordre de les coses
Més aclaridor que quan cal deixar les barques en sec, o navegar ran de costa i de quan podem sortir a mar: des de la data de la Mare de Déu dels Dolors
Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball
1. Cop fort donat o rebut am la mà, amb una eina, etc., o a causa d'una caiguda. 2. Cop advers, gran contrarietat, pèrdua, tribulació sobtada. 3. Aiguat molt fort, pluja intensíssima. 4. Gran quantitat de patates, anomenades dialecticament pataques (Morella).
Significa que generalment tenim poca pena o ens preocupam poc dels mals del proïsme
Fer una dormida curta, especialment mentre s’està assegut, no gitat
Fer una estimació [com alfarrassar] o pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls
Els grans peixos i els de carn saborosa són marins
Les espècies que el públic no compra o els alevins, més val que visquen o que servisquen d’aliment a altres peixos
Sol ploure poc; però quan ho fa de vegades sol fer-ho en força i ser perjudicial per les collites