`

Refranys amb la paraula ella

maneres de dir menjar

S'engoliria una rella per la punta

Es diu d'una persona molt menjadora

maneres de dir

Semblar que no ha trencat mai cap plat ni escudella

Semblar molt bona persona, un santet, sense esser-ho

parlar

Sempre seràs emmascarat per una paella bruta

Es diu de les persones que xarren més del compte i que fan molt de mals amb la seva llengua

vinya persones

Sempre seràs mallol mai seràs vinya vella [mallol = cep, vinya jove]

Es diu de qui físicament és adult, i mentalment immadur

maneres de dir

Sense trellat ni forrellat )

Tenir poc coneixement. No tindre sentit

maneres de dir

Ser capaç de calar foc a una ciutat, i no esser capaç d'apagar una estella

Es diu referint-se als qui promouen grans conflictes i després no saben resoldre'ls

maneres de dir

Ser més bast que una corbella damunt d'un piano

Es diu d'una persona o una cosa molt poc fina i delicada, i molt tosca

maneres de dir

Ser més brut que un forrellat de porquera

Es diu d'una persona o cosa molt bruta

menjar

Ser més gormand que la paella

Ser molt gormand; es diu perquè la paella sempre sol tenir dins ella coses saboroses

maneres de dir

Ser un titella

Persona sense energia o voluntat, manejable fàcilment pels altres

maneres de dir

Ser una bleda assolellada

No tenir energia ni caràcter

maneres de dir

Serrar la vella

Per descarregar l'odi que la gent sentia envers la ignominiosa figura de la Quaresma ─la imatge d'una dona vella amb set cames─ hi havia l'antic costum de «serrar la vella» el quart dimecres de Quaresma

maneres de dir

Set almuds no fan barcella

Ho diuen d'una cosa que ret poc

donar mort

Si dónes ans de morir, aparella't a sofrir/ o /Si dónes antes de morir, no te faltarà sofri

Vol dir que les donacions en vida solen dur mal resultat al donador

parlar

Si has d'esser mascarat, ho seràs d'una paella

Significa que el qui malparla d'un altre, moltes vegades és un que està tocat del mateix vici que censura

oratge plantes

Si no vols l'arbre corcat, en lluna vella ha de ser tallat

Així és, ja que si es talla en creixent, mentre la saba va ascendint cap al fullam, es corca

animals

Si no vols perdre l'ovella, posa-li esquella

Significa que cal prendre precaucions per evitar les desgràcies

oratge festivitats

Si per la Candelera neva, trenta dies més estarem amb ella (2 febrer)

L’oratge del 2 de febrer és indicatiu de l’oratge que farà els dies i les setmanes següents

oratge mar

Si plou al mar, amaneix barcella i cabàs

Més val deixar la pesca i retirar-se a terra

oratge sants

Si plou per Santa Peronella, els raïms torna gotims [31 maig]

Gotim és un raïm ja no sencer. Se sol collir després de la verema. La pluja per santa Petronella és considerada com a perjudicial

oratge mar foc

Si rellampega a la mar, posa llenya al fogal

És un anunci de pluja en terra a les poques hores

mesos animals festivitats persones vinya

Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases

La setmana santa fa treballar moltíssim els sacerdots i la verema fa fer molts viatges als burros

menjar

Si vas a la cascada menja abans una costellada

es refereix a la cascada de Sant Gerbei

plantes

Si vols quedar bé i donar poc, dóna avellanes en floc

Ens aclareix de manera molt precisa que l'avellana quan és en floc fa molt de volum, però a l'hora de la realitat, que és quan es menja, no en queda bo i res

mesos oratge plantes bona camp

Si vols tenir un bon aller, l'has de fer a la lluna vella de gener

Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern

menjar animals

Sobretot canyella, que fa bon brou!

Exclamació per manifestar admiració o ponderar una cosa extraordinària

maneres de dir indumentària

Tant se val barretina vermella com vermella barretina

Forma casolana de dir que l'ordre dels factors no altera el producte

maneres de dir

Tant va la gerra al pou que s'arriba a estellar

No es deu abusar de la paciència dels demés

el bagul de les paraules oblidades

TAVELLA

1. Baina d’un llegum 2. Fesol tendre 3. Bajoca 4. Doblec fet per adornament en la roba o en qualsevol altra cosa flexible. 5. Penis. 6. Plec, arruga

el bagul de les paraules oblidades

TELLA

Tros redó de teula, test o altra matèria semblant amb què juguen els xiquets. [Joc de sambori. Joc en què es va a peu coix i es procura a colps de punta de peu fer anar una tella de dins d'una casella a les altres d'un dibuix fet a terra]

maneres de dir mal bona

Tenir bona o mala pelladura

Tenir facilitat o dificultat per a cicatritzar

maneres de dir cos huma

Tenir l'orella dura

Ésser mig sord, escoltar un poc, sentir dificultats per escoltar

maneres de dir

Tenir menys trellat que el plat de les ànimes

Mancança de bones maneres, de raó o de judici; no tenir sentit

maneres de dir

Tenir més punts que una albarda vella

Ser molt puntós, tenir molt d'amor propi

animals maneres de dir

Tenir [o estar amb] la mosca darrera l'orella

Es diu de qui està vigilant i es malfia de qualsevol cosa

camp

Terra amb molta llenya, fuig d’ella

L’abundància de llenya pot ser indicativa que els arbres s’han mort per falta d’aliment, a més que per a fer la terra productiva s’haurà de llevar tota la llenya prèviament

camp

Terra on hi haja molta llenya, no habites en ella

L’abundància de llenya pot ser indicativa que els arbres s’han mort per falta d’aliment, a més que per a fer la terra productiva s’haurà de llevar tota la llenya prèviament

maneres de dir animals cos huma

Tindre cara d'ovella i urpes de llop

Tindre l'aspecte de bona persona però ser pervers. Fingir ser bo

maneres de dir

Tindre el temps d’una burra vella

Tenir devés quinze o setze anys d'edat

maneres de dir cos huma

Tindre la cella negra

Ser ja adult i responsable. Es refereix a la presència de pilositat púbica, en haver superat l'etapa impúber

animals cos huma maneres de dir

Tindre la mosca en l'orella

Indica intranquil·litat, que s'està alerta perquè es preveu alguna situació inconvenient

maneres de dir

Tindre la paella pel mànec

Dominar la situació, controlar una qüestió, tindre poder

maneres de dir parlar vell

Tindre raonades de vella

Parlar un xiquet menut com si fóra una persona gran

maneres de dir parlar

Tirar capellans

Esquitxar de saliva quan es parla

llocs animals

Torrella, la burra vella

Poble valencià de la comarca de La Costera

persones amor menjar

Tota dona ben casada per la lluna de mel fa l'escudella salada

Quan s’és novençà en alguna activitat, és comprensible que li falte perfecció, que s’adquirirà amb el temps

maneres de dir cos huma animals

Traure [a algú] la puça de l'orella

Castigar-lo perquè s'avesi a complir la seva obligació