El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys vinya
El bon bevedor de vi té poc mirat en vestir.
bona
,
vinya
,
beure
El bon brou, bon vi vol (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)
beure
,
vinya
,
bona
,
menjar
El bon celler crida visites
bona
,
vinya
El bon vi crida els veïns.
persones
,
vinya
,
bona
El bon vi dos gustos pot donar: un al nas i un altre al paladar.
bona
,
menjar
,
vinya
El bon vi entra molt bé i després esgarrapa.
vinya
,
bona
El bon vi es beu sol.
bona
,
vinya
,
beure
El bon vi és el que s'orina.
vinya
,
bona
El bon vi és or fi.
bona
,
vinya
El bon vi fa bon llatí (Es diu perquè en beure vi se sol destravar la llengua i se sol enraonar molt)
bona
,
vinya
,
parlar
,
beure
El bon vi fa bon sagí [o Escudella i vi, fa bon sagí] (Es diu per proclamar les bones qualitats alimentícies i confortants d'aquells aliments)
menjar
,
vinya
El bon vi fa dormir.
vinya
,
bona
,
dormir
El bon vi fa pair.
bona
,
vinya
,
salut
El bon vi fa sang i l'aigua fa fang (És una manera d’alabar el vi i de menysprear l’aigua)
beure
,
vinya
,
aigua
,
cos huma
El bon vi i l'home valent no solen durar molt temps [o L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben] (Vol dir que els qui presumeixen de valents sovint són arrauxats momentanis, que aviat perden el coratge)
vinya
,
persones
,
beure
,
bona
El bon vi mata la cuca
vinya
,
animals
El bon vi no necessita ram ni la bona dona reclam (Significa que les coses bones no necessiten que se'n faci propaganda)
bona
,
persones
,
beure
,
vinya
El bon vi no necessita ram [o no ha menester ram] (Significa que les coses bones no necessiten propaganda)
vinya
El bon vi pel bevedor fi (Només qui té molt bon gust o un paladar refinat pot apreciar l’excel·lència d’un producte)
vinya
,
beure
,
bona
El bon vi ressuscita el pelegrí (Per recuperar forces. Els pelegrins solen recórrer llargues distàncies a peu i acabar cansadíssims)
bona
,
beure
,
vinya
El bon vi si no pots orinar resulta un verí (Un bon consell mèdic)
vinya
,
beure
,
salut
,
bona
El bon vi surt a la cara i puja al topí (La ingesta d’alcohol dóna bon color de cara i afecta el cervell)
bona
,
cos huma
,
salut
,
beure
,
vinya
El bon vi, beu-te'l tu i no el donis al veí (És un consell un poquet egoista que vol significar que primer és u que els altres)
donar
,
bona
,
vinya
El bon vi, en vas petit (Les coses excel·lents, en poca quantitat, s’aprecien millor)
vinya
,
beure
,
bona
El bon vinet és el fresquet
beure
,
vinya
,
bona
El bon vinyater poda en gener i cava en febrer (Ja sabeu quan s’ha de fer)
bona
,
camp
,
mesos
,
oficis
,
vinya
El borratxo valent se'n va del vi a l'aiguardent (El vici menut sol portar al vici més gros)
vinya
,
beure
El brou bon vi vol (El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges)
menjar
,
bona
,
vinya
El caldo fi, vol vi per coixí
menjar
,
vinya
El catarro amb el porró, però no amb el barraló
salut
,
beure
,
vinya
El cavall del traginer coneix molt bé al taverner (És una crítica a aquests professionals en base al fet que en cada parada de descans o posta de canvi aprofitaven per beure algun got de vi)
vinya
,
oficis
,
animals
El dilluns, mercat i vi (Tota faena vol una recompensa)
vinya
,
setmana
,
treball
El dimarts ni de casa mudis, ni ta filla casis, ni ta vinya podis, ni ta roba tallis.
amor
,
camp
,
casa
,
vinya
,
parentiu
,
indumentària
El ferir que el mestre fa al fadrí és així com el ferir que fa l'ocell a la sement
vinya
,
ensenyar
,
oficis
,
animals
El foc és mitja vida: el pa i el vi l'altra mitja (Amb les condicions adequades, ningú no es mor de fred ni de fam).
menjar
,
foc
,
vinya
El foc és mitja vida; el vi, l’altra mitja. La irradiació calòrica moderada combat el fred i ajuda al benestar físic i anímic, com també l’alcohol del vi que reconforta i aporta calories)
foc
,
vinya
El gat en sac i el vi en carbassa (Cada cosa requereix el recipient més adequat.)
plantes
,
vinya
,
animals
El joc fort, el vi ranci i la dona jove (Recomana aprofitar els millors plaers de la vida material)
joc
,
vinya
,
persones
El juliol no se'n va sense verol, i l'agost, sense most.
vinya
El juny és blader i el setembre, raïmer (La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol ser en setembre)
mesos
,
camp
,
plantes
,
vinya
El llagostí des del mar ja crida el vi (El marisc i el peix, en general, es degusten molt bé amb vi blanc)
beure
,
mar
,
vinya
,
animals
,
menjar
El maig gemat fa el bon blat i l'agost fa el bon most (Un mes madura el cereal i l’altre, el raïm.)
plantes
,
vinya
,
mesos
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi (El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir)
mal
,
dormir
,
salut
,
beure
,
vinya
El mal que ve del vi vol dormir (El remei més efectiu contra els efectes de l’alcohol és dormir)
vinya
,
beure
,
salut
,
dormir
,
mal
El malalt era mig figa i mig raïm (Ni una cosa ni l'altra)
maneres de dir
,
plantes
,
salut
,
vinya
El massa vi no guarda secret ni paraula compleix (Beure vi sense mesura solta la llengua i anul·la la voluntat.)
beure
,
vinya
,
parlar
El meló madur demana vi pur (El vi sol acompanyar bé qualsevol cosa mengívola)
menjar
,
plantes
,
beure
,
vinya
El meló vol vi bo i el cargol diu que també en vol (El vi és el millor acompanyament en totes les menjades)
plantes
,
vinya
,
beure
,
menjar
,
animals
,
bona
El meló vol vi bo, el pebrot vol vi fort, i el préssec també en vol (El millor vi és el fort i rabiós)
bona
,
menjar
,
beure
,
plantes
,
vinya
El menjar picant vol vi abundant (La coentor demana beure)
menjar
,
beure
,
vinya
Pàgina 9 de 30.
Refranys vinya