vinya

Les creïlles són vives, reguem-les amb aigua; les creïlles són mortes, reguem-les amb vi

plantes vinya

Les darreres pluges d'agost porten la tardor i aigualeixen el most

Si plou al final de la calor, la terra perd temperatura i la vinya absorbeix aigua quan el raïm ja està a punt per collir

mesos estacions oratge vinya

Les dones, el vi i el joc fan anar els homes de tort.

vinya persones beure joc

Les figa-flors volen vi.

beure vinya plantes

Les figues demanen vi

menjar plantes vinya beure

Les figues volen aigua; les peres i el meló, vi en abundor

Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient

aigua plantes vinya

Les figues volen aigua; les peres i meló, vi felló

Cada fruita s’acompanya millor amb la beguda adient

plantes vinya menjar aigua

Les gelades d'abril s'emporten el vi

Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen

mesos camp oratge vinya

Les noies de Constantí es renten la cara amb vi

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

vinya llocs

Les quatre coses necessàries per la vida són: llenya d'alzina, vi de sarment, oli d'oliva i pa de forment

Els millors productes són els derivats dels elements mencionats

plantes vinya menjar

Les tres desgràcies del vi: fresc, fi i fort

vinya beure

Les tres gràcies del vi: fresc, fi i fort

vinya

Les trumfes són vives, reguem-les amb aigua; les trumfes són mortes, reguem-les amb vi.

vinya

Les veremes de setembre són les millors, si els raïms tenen dolçors.

vinya

Les vinyes toves, pel novembre les podes

vinya mesos

Li dius figa i entén raïm

Es diu quan una persona no entén el que li diuen

maneres de dir vinya plantes

Llàgrimes de begut no estoven el cor de ningú

vinya beure cos huma

Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita

Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels

camp be vinya plantes

Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada

De fer-ho es lesionen les arrels. Amb la vegetació ja crescuda uns 15 centímetres, ambient humit i temperatura entre 18-30 graus, s'activa l'activitat del mildiu i altres malures criptogàmiques.

camp vinya

Llençar vi per sort.

vinya

Llenya, d'alzina; vi, de sarment; oli, d'oliva; pa, de forment

Es una enumeració de quatre varietats de productes considerades les millors dins la respectiva espècie

vinya plantes menjar

Llenya, vi i amic, com més vell més preferit

Podem confiar en allò que coneixem de temps

amistat vinya vell

Llenya, vi, llibre i amic, el més vell, el preferit

ensenyar vinya amistat

Llibres i vins, els més antics

Podem confiar en allò que coneixem de temps

vinya ensenyar

Llibres i vins, els més vells són els més fins

Podem confiar en allò que coneixem de temps

ensenyar vinya vell

Llit de vell, capçal de vi.

Els mals no venen mai sols i el vi només empitjora les situacions ja dolentes per elles mateixes.

dormir vinya

Lluna de gener, lluna raïmera.

mesos vinya oratge

Lluna lluent al foc un altre sarment

[sarment = llenya de parra]. Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu

foc oratge vinya

L’aigua d’abril omple la gerra i el barril

Destaca la gran importància de les pluges primaverals per als cultius mediterranis. Les pluges durant el mes d'abril són molt positives tant per a les oliveres (per fer oli) com per a les vinyes (per fer vi).

aigua mesos oratge plantes vinya

L’aigua fa fang i el vi fa sang

Menyspreu de l’aigua en favor d’altres begudes

beure vinya aigua

L’amic vell, lo tocino vell i el vi vell, com més vells millor

amistat menjar vinya

L’animal més avorrit, perquè beu vi, és el mosquit

Es tracta de l’anomenada “mosca del vinagre”, que, atreta per l’emanació alcohòlica, acaba ofegant-se dins el recipient

animals beure vinya

L’octubre, molt de suc i poc de bruc

És un mes abundós en suc de raïm i most; en canvi, fins al novembre no florirà el bruc

vinya plantes mesos

Madur, clar, vell i delicat, condicions del vi.

vinya beure

Madura el raïm l'agost, i el setembre dóna el most.

vinya

Mai el mandrós tindrà, pa, ni vi per demà.

vinya

Mai no deixis el vi vell pel novell.

vinya beure

Mai no podreu tenir-ho tot: dona borratxa i vi al bot

Ho diuen per aquells qui volen tenir tots els avantatges d'una cosa i no tenir els seus inconvenients.

persones vinya beure

Mai no s'atura el secret on el vi regna

L'alcohol del vi afluixa el cervell i la llengua.

vinya

Maig plujós [o ventòs] i juny calent, fan bon vi i bon ferment

Quan l’oratge és el convenient, es poden esperar bones collites

oratge plantes vinya camp bona+1

Maig ventós i juny calent, bon vi i bon forment

El temps sec afavoreix la maduresa del cereals i els ceps

mesos camp plantes oratge vinya

Maig, juny, juliol i agost, ni cargols, ni dones, ni most

Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics

mesos menjar vinya persones beure

Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïm

mal animals vinya

Mala casa sense hort i mal celler sense most

camp casa vinya

Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.

vinya salut

Massa vi fa dormir.

Prudència i retret als molt bevedors, ja que l'efecte de l'alcohol els farà estar ensopits.

dormir vinya beure

Massa vi s'emporta el cap

Cal no abusar de la consumició de vi, perquè podríem emborratxar-nos.

cos huma vinya beure

Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre

salut vinya mal

Mel nova i vi vell.

La mel, quan és més fresca és millor, al contrari del vi, que és més estimat quan és vell

menjar vinya beure

Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.

vinya beure salut menjar

Menja el pa variat i beu el vi usat

A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols

menjar beure vinya

Menja raïm avui i demà; si no, et caldrà purgar.

salut vinya

Menjar de Barcelona, sense pa, vi ni corona.

vinya

Menjar de mesquí, poc tall i sense vi.

vinya

Menjar fred i vi calent posa malalta la gent

vinya gent menjar

Menjar picant, vi abundant.

menjar vinya

Menjar raïms per Cap d'Any porta diners per tot l'any

1 gener. Els nostres avis creien que menjar raïm portava riquesa i que guanyarien una unça d'or per cada gra de raïm que menjaven. Avuí com ja sabem, menjar-se 12 grans de raïm per Cap d'Any porta bona sort, i qui diu bona sort, diu diners, per als més ostentosos.

any diners mesos vinya

Menjar sense vi, menjar mesquí.

menjar vinya

Mentre tingui alls i vi no s'han fet les butlles per a mi.

Els pagesos creuen que els alls i el vi són el millor aliment i que donen tanta força i fa tant com la carn. Renuncien a menjar carn i, per tant, no li calen butlles.

vinya

Mentre vegis neu a Montsec no podis el cep

[La Serra del Montsec és una serralada del Prepirineu en la província de Lleida]. Indica que no s'ha de podar la vinya mentre hi hagi neu a la serra del Montsec. El refrany aconsella esperar que el temps millori, ja que la neu al Montsec senyala que encara fa massa fred i la poda prematura podria fer malbé el cep.

camp llocs oratge vinya

Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral de la província de Barcelona

llocs camp vinya oratge

Més bo que el vi de missa

Molt bo, molt saborós

maneres de dir vinya bona

Més m'estime ceba al cervell que no pas bleda al clatell

Vol dir que és preferible una dèria a una maldat

mal cos huma plantes vinya

Més mal geni [o tort] que el vi de quarto

Tenir el geni fort, irascible, violent

vinya maneres de dir

Més mosques se cacen amb una gota de mel, que amb un barral de vinagre.

Indica que s'aconsegueixen moltes més coses (obtenir l'ajuda, l'afecte o la voluntat d'algú) mitjançant la bondat, l'amabilitat i la dolçor, que mitjançant l'ús de la força, l'imposició o l'agressivitat. La mel representa la suavitat i el tracte amable, mentre que el vinagre simbolitza la duresa.

animals vinya caça

Més s'abasta amb una ditada de mel, que amb una arrova de vinagre

Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten

vinya animals

Més val borratxo de vi que de medecina

Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.

salut vinya beure

Migdia d'agost emborratxa més que el most

Subratlla la intensitat de la calor durant les hores centrals del dia al mes d'agost. La frase indica que la calor extrema, la xafogor i la lluminositat del migdia d'agost poden causar una sensació d'atabalament, mareig o torbament física molt superior a l'embriaguesa produïda per beure most.

mesos vinya

Migdiada de Sant Magí, emborratxa més que el vi

19 agost. Assenyala que les migdiades preses durant la forta calor i la gran lluminositat d'agost (especialment per Sant Magí) produeixen una gran fatiga i son, deixant el cos com a ressaca, fins i tot més que si s'hagués begut vi. És una referència a la letargia provocada per les altes temperatures.

mesos sants vinya

Mitja figa mig raïm

No ben bé ni una cosa ni una altra. En un estat d’indecisió, en una situació no clarament definida, ni bé ni malament.

plantes vinya maneres de dir

Molta fulla i poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

persones vinya plantes

Moltes filles i males vinyes desfan l’alberg. [alberg = negoci familiar, patrimoni]

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència.

parentiu vinya

Moltes filles, males veïnes i velles vinyes, destrueixen la casa

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya persones casa

Molts pàmpols i poc raïm

Es refereix a les persones que a l’hora de la veritat ens deceben, quan ens havíem pensat o ens havien fet creure que eren eficients en algun assumpte

plantes persones vinya

Moro fi, ni menjar porc ni beure vi

menjar animals vinya beure

Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.

25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.

festivitats setmana vinya

Nas rogent de vi o de fred

Tant un com l'altre, amb excés, fan que el nostre nas agafi un color més que rosat.

oratge vinya

Ni casa prop de convent, ni vinya prop de torrent

Ho diuen perquè si està prop de convent, la casa serà solitària o ombrívola o molestada de campaneig; i si està prop de torrent, s'exposa que la torrentada l'arregussi

casa vinya

Ni casa sense hort ni celler sense most

camp casa vinya

Ni el pescador de canya ni el caçador de cardina no compraran mai ni casa ni vinya [cardina = cadernera]

Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, al finall no s’ha aconseguit res important

caça vinya oficis diners casa+1

Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi]

L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts

estacions oratge plantes vinya indumentària

Ni home gravat ni vi batejat.

vinya

Ni massa filles ni massa vinyes

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

vinya parentiu

Ni massa vinyes ni massa filles ni massa cases en pobres viles

Abans, quan les filles eren destinades al casament o al convent, eren elements improductius durant la infància i l’adolescència

parentiu vinya casa

Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense agustí

Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.

menjar vinya

Ni per casa ni per vinya no prenguis [o casis] dona parida

persones vinya casa

Ni rates a casa, ni dur vi sense bóta ni carbassa

Serveix per a recordar com mantenir l'ordre i l'abastiment correcte."Ni rates a casa": És una crida a la neteja i a mantenir la llar lliure de plagues i brutícia, ja que la rata era vista com a símbol de malaltia i malbaratament dels aliments. "Ni dur vi sense bóta ni carbassa": Subratlla la importància de la qualitat i la conservació. La carbassa s'utilitzava com a recipient per al vi o l'aigua.

animals casa plantes vinya

Ni t'entenc ni t'entendré; si vols vi, porta diners

diners vinya

Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí

28 agost. Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.

menjar mesos sants vinya

Ni taula sense vi, ni olla sense garrí, ni sermó sense Agustí.

28 agost. Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.

vinya

Ni taula sense vi, ni sermó sense Agustí, ni dona sense parir.

28 agost. Són elements naturals en cada un dels casos exposats. Els vells predicadors no sabien sermonejar si no recorrien a les paraules de sant Agustí.

vinya

Ni tot el pa en coques ni tot el vi en bótes.

Vol dir que no convé invertir tots els cabals en coses que es consumeixen fàcilment.

vinya

Ni vi calent ni brou fred.

No són menjadors ni bevedors. Expressa com s'han de consumir aquestes begudes per ser agradables, indicant que el vi s'ha de prendre fresc i el brou ben calent. Aquesta frase subratlla la importància de la temperatura ideal per gaudir dels aliments.

vinya

Ni vinya en barranc, ni casa de fang

vinya casa

No alabis mai: ni la teva dona, ni el teu vi, ni el teu cavall

vinya parentiu animals

No deixis entrar frare a ta casa ni duguis vi sense bóta ni carbassa.

Aconsella prudència i previsió. D'una banda, desconfiar dels estranys (representats històricament per la figura del frare que podia buscar almoina o influència) i, de l'altra, assegurar-se de portar els estris necessaris (bóta o carbassa) per transportar el vi, evitant pèrdues inútils.

vinya beure

No és bo el most, collit per agost

La verema s’ha de fer al setembre, ni abans ni després

mesos camp vinya

No és bon català qui no sap xerricar.

El català ha de saber beure a galet. Quan es beu amb el porró i es fa una fressa característica amb el vi al fer-lo passar entre les dents, se'n diu beure a xerric.

vinya

No és bon juliol, si el raïm no té verol

Si fa el temps que toca, el raïm ha d’estar madur al juliol

mesos bona camp vinya

No hi ha camises on no hi ha lli ni borratxos on no hi ha vi

Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals

vinya beure indumentària