Tema
vinya
1.461 refranys catalogats sota aquest tema.
Home valent i bóta de vi, prompte s’acaba
Els valents es moren o els maten prompte perquè s’arrisquen, o perquè l’envalentonament és resultat de l’enfadament i dura poc; i el vi és consumit perquè agrada
persones beure vinya
Hort i molí donen per carn, pa i vi
Significa que tenir un hort (aliments frescos/carn) i un molí (farina per al pa) assegura la subsistència i els elements fonamentals per viure.
camp donar menjar vinya
Inflat com un bot
Molt inflat
vinya maneres de dir
Jesús hi bec aquest aigua de cep, suc de raïms, tot vagi dins.
És corrent citar el nom de Jesús en totes les fórmules usades per a protegir el beure.
vinya beure
Joc, vi i dones són la perdició dels homes.
vinya persones beure joc
Jugador de cartes i bevedor d'aiguardent, duu sempre el cap calent
Són les consequêncies de tenir aquets dos vicis.
cos huma joc vinya beure
Jugador i bevedor de vi, magre i secardí.
[secardí: Escardalenc, magre, escàs de carns].
joc vinya beure
Juliol blader, setembre raïmer
La sega del blat sol fer-se en juny o juliol, mentre que la verema sol ser en setembre
vinya plantes camp mesos
Juliol, cistella en el mallol
[Mallol: cep jove o vinya nova)]. Significa que al juliol, a causa de la calor intensa, la producció de la vinya és molt escassa, per la qual cosa n'hi ha prou amb una cistella petita per recollir la poca cosa que es troba als mallols.
mesos vinya
Juny assolellat i ben tronat, any de molt de vi i molt de blat
Al juny, les espigues i els ceps ja van madurant en la terra calenta, però si plou un poc, ajuda les plantes i no estropella els fruits
plantes oratge vinya mesos camp
Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most
Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics
menjar mesos oratge vinya persones
L'agost ho eixuga tot, menys el most
Fa molta calor i no plou, però el raïm no es panseix
oratge vinya mesos
L'aigua a xorros i el vi a glops
Aconsella el mètode adequat per a consumir cada beguda per raons de salut i plaer. L'aigua a xorros (o raig): Com que és essencial per hidratar-se i calmar la set, es pot beure en gran quantitat i de manera continuada. El vi a glops: En tenir una graduació alcohòlica, s'ha de prendre a poc a poc per assaborir-lo correctament i evitar els efectes nocius de l'alcohol.
aigua vinya beure
L'aigua baixa a les cames, i el vi puja al cap
Fa referència als efectes diferents de l'aigua i el vi al cos. S'interpreta que l'aigua, quan es beu en quantitat, refresca però no produeix una sensació d'eufòria o lleugeresa, sinó que es queda "a baix", de vegades associat a la sensació de pesadesa. El vi, a causa de l'alcohol, té un efecte ràpid que genera alegria, eufòria o desinhibició, pujant" directament al cap.
aigua vinya
L'aigua d'abril omple la gerra i el barril; la gerra de l'oli i el barril del vi
Quan ve el bon temps i la terra perd humitat, l’olivera i la vinya agraeixen que ploga
vinya oratge mesos aigua
L'aigua d'agost fa espès el most
La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més. Destaca la importància de les pluges durant el mes d'agost per al desenvolupament agrícola, especialment per a la vinya. Es considera que l'aigua en aquest període, generalment cap a mitjans de mes, afavoreix la qualitat i quantitat de la collita, fent el raïm més sucós.
aigua mesos oratge vinya
L'aigua d'agost fa mel i most
La pluja en el ple de la calor, fins a la primera quinzena, afavoreix tot això i més.
aigua mesos oratge vinya
L'aigua d'agost, la meitat per l'oli i la meitat pel most
La pluja que mulla la terra en plena calor alimenta molt l’olivera i el cep o la parra.
vinya oratge mesos aigua
L'aigua d'agost, tot oli i tot most
La pluja que mulla la terra en plena calor alimenta molt l’olivera i el cep o la parra
aigua mesos oratge vinya
L'aigua de gener ompli la bota i el graner i emprenya l'oliver
Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts. La pluja durant el mes de gener és molt beneficiosa per al camp, ja que assegura una bona collita de vi (bota), gra (graner) i oli (olivera) per a l'any, preparant la terra i l'arbre per a la producció futura.
aigua mesos oratge plantes vinya
L'aigua de gener posa l'oli a l'oliver, el vi al celler i el gra al graner
Destaca la importància de les pluges durant el mes de gener per a l'agricultura. Indica que l'aigua en aquesta època afavoreix una bona collita d'olives, blat i vi, assegurant la prosperitat i l'abastiment de la casa durant l'any.
aigua mesos plantes vinya
L'aigua espatlla els camins i el vi arregla a dins
La gent que no li agrada l'aigua i li agrada més el vi ho diu
vinya beure aigua
L'aigua fa mal i el vi fa cantar
aigua cantar beure vinya
L'aigua fa suar i el vi fa cantar
vinya beure cantar aigua
L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]
Destaca el poder i els efectes de l'aigua i del vi, tant en el món físic com en el nostre organisme. "L'aigua fresca trenca el pont": Fa referència a la força destructiva de l'aigua quan va molt crescuda (com en riuades o tempestes), capaç de destruir ponts i camins. "I el vi, la testa [o front]": Assenyala l'efecte directe del vi (l'alcohol) sobre el cap de qui el beu en excés, causant embriaguesa, marejos o mal de cap.
aigua cos huma salut vinya beure
L'aigua pels blats, el vi pels homes i el bastó pe les dones
plantes persones beure vinya camp+1
L'aigua pels bojos i el vi per les panxes.
aigua cos huma vinya persones beure
L'aigua pels bous i el vi pel rei
Menyspreu de l’aigua en favor del vi
beure vinya aigua animals
L'aigua per al molí. Per a l'estómac el vi.
Expressa de manera humorística la preferència per l'ús del vi sobre l'aigua per beure, tot reconeixent la utilitat de l'aigua per a la feina (moure el molí). L'aigua té la seva funció pràctica (molí), però el vi és el que s'ha de beure (estómac).
vinya
L'aigua per als "patos" i la cassalla per a "mosatros"
vinya animals aigua
L'aigua quan la donen senyal que res no val, el vi si el venen és perquè val.
vinya beure aigua donar
L'aigua, pels bous
Ho diuen els afectats de beure vi
animals aigua vinya beure
L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret
menjar beure plantes vinya
L'aire, el vi fa tornar vinagre.
Descriu el procés científic on l'oxigen permet als bacteris acètics convertir l'alcohol del vi en àcid acètic. És un refrany tradicional que adverteix sobre la necessitat de segellar bé les bótes o ampolles per evitar que el vi s'agri.
oratge vinya
L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell
La vellesa confereix coneixement, confiança i bon sabor
amistat animals persones vell vinya
L'amic i el vi, quan més vell, més fi
La vellesa confereix coneixement, confiança i bon sabor
vinya vell persones amistat
L'amor i el vi enganyen el més savi
Totes dos coses entelen l’enteniment
amor vinya beure
L'amor i el vi fan tornar tonto el savi
Totes dos coses entelen l’enteniment
beure vinya amor
L'amor i el vi, a alguns fa viure i a altres, morir .
Totes dos coses alteren les persones
amor vinya beure
L'any de molt vi, guarda vi.
Consell per fer negoci.
any vinya
L'any de traspàs, ni vinya, ni hort, ni camp
Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals. En concret, fa referència al fet que els cultius principals, la vinya, els productes de l'hort i el cereal del camp, s'espatllaven o no prosperaven, la qual cosa podia comportar crisis d'escassetat o fam.
any camp vinya
L'arròs es nega amb vi.
vinya beure plantes menjar
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
Indica que amb aquelles menges cal beure vi fort.
aigua menjar plantes vinya beure
L'espanyol fi amb tot beu vi.
beure vinya
L'home borratxo i el vi al celler, no pot ser
Fa referència a la prudència vinícola, advertint que el vi novell no ha de ser gestionat per algú que ja està embriac o que no té cura. S'utilitza per indicar que el vi "fai" (fa o produeix) borratxera, i per tant, cal evitar que qui ja ha begut massa ("home borratxo") s'encarregui de la producció o manipulació del vi.
vinya beure
L'home borratxo que no sigui taverner i que vi no culli.
El refrany ens diu que si algú té el vici de la beguda, no se li pot confiar la gestió del producte. Un taverner que es beu la mercaderia no farà mai calaix; s'acabarà arruïnant ell mateix i el seu establiment i qui ha de collir el vi (treballar la vinya) ha d'estar serè. Si l'home va borratxo, ni cuidarà els ceps com cal ni la verema arribarà a bon port.
oficis vinya beure
L'home valent i la bóta de bon vi aviat s'acaben
Significa que les persones que van begudes són sempre molt valentes, però quan els passa l'efecte deixen de ser-ne.
persones vinya
L'hort [o vinya] del padri, collir [o prendre] i fugir
persones vinya camp
L'octubre vinater, pare del bon gener
Si la collita de raïm ha estat bona i abundosa, significa que l’any és plovedor i que tots els cultius en resultaran beneficiats
mesos camp vinya
L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.
L'oliva, pel seu gust amarg i salat, és el complement perfecte que "incita" a beure. "Vi al davant": Per preparar la boca per a la intensitat de l'oliva."Vi al darrera": Per netejar l'amargor i la salinitat que l'oliva deixa a la llengua. A més, antigament es deia que si menjaves olives amargues sense beure vi, podies tenir mal d'estómac, ja que el vi ajudava a "coure" l'oliva crua.
menjar plantes vinya
L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany.
vinya menjar
La "cremadura", amb vinagre es cura
vinya salut
La bona música surt de la barrica [barrica = bóta, tonell]
Els efectes del vi fan cantar la gent
música vinya bona
La bota de vi s’enceta en lluna vella
beure vinya
La bóta sempre té gust de vi.
Les coses solen guardar sempre el regust de la procedència.
vinya beure
La cabra del veremar, fa de mal engreixar
vinya animals
La cansalada, el vi i l’amic, és el millor el més antic
Certament
menjar amistat vinya
La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
beure vinya menjar
La casa en cantó, i la vinya en racó
Vol dir que la casa situada a cantonada és convenient perquè té més sol i ventilació, i la vinya arraconada o lluny de camí està menys exposada a furts
vinya casa
La casa obrada i la vinya criada
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent
casa vinya persones
La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs camp bona menjar vinya
La dona borratxa i el vi al celler, no pot ser
beure persones vinya
La dona com el bon vi, no la vulguis al matí.
Compara la dona amb el vi, suggerint que ambdues coses s'han de gaudir en el moment adequat i no al matí. La frase implica que, igual que el bon vi es degusta millor més tard (per exemple, durant els àpats), la companyia d'una dona s'aprecia més en moments de descans o de festa, no a primera hora del matí.
vinya
La dona és com el raïm, la bona trepitjada i la dolenta penjada
Refrany masclista, que avui dia ha quedat totalment desfasat i en desús per la seva connotació violenta i degradant cap a la dona. Fa un paral·lelisme (molt qüestionable) amb l'elaboració del vi: "La bona trepitjada": Es referia a la submissió, suggerint que la "bona dona" era la que es deixava dominar o "trepitjar" sense queixar-se, igual que el raïm es trepitja per treure'n el suc. "La dolenta penjada": Al·ludia al càstig o, en el cas del raïm, a deixar-lo penjat perquè s'assequi.
bona persones plantes vinya
La dona i el vi, maregen al fadrí
Es refereix a que aquests dos factors desestabilitzen, òbviament.
persones vinya beure
La dona i la vinya, l'home les fa garrides.
vinya
La dona, com el vi, enganya el més fi.
vinya
La fam fa dolç el vinagre.
vinya menjar
La llet no vol vi, i qui se la beu sí.
Tots som propensos a fer ses coses contraproducents. Hi ha la creença popular que diu que el beure vi després de beure llet és perjudicial per a la salut, ja que la llet es tria a l'estómac, i pot provocar trastorns, però com diu el refrany, el vi perjudica la llet crua, que en coure-la sí que es tria, però no afecta a qui n'ha beguda, de llet.
vinya beure
La llet sempre crida el vi: veniu, cosí
És la manera popular de dir que, després de menjar coses suaus o làctiques (com un bon mató o formatge), el cos demana una miqueta d'alegria per "empènyer" i pair bé. Era molt típic acabar un tiberi amb postres de llet i fer-hi un traguet de vi dolç o ranci per sobre. Es deia que el vi "talla" la llet i evita que es faci pesada a l'estómac.
vinya beure
La maqueta diu que no li agrada el vi; darrera la porta, se'l beu a raig de tupí.
Fa referència a la hipocresia o a la falsedat d'algú que aparenta una cosa en públic, però fa la contrària en privat. La "maqueta" (o la noia) diu que no li agrada el vi per guardar les aparences, però amagada ("darrera la porta") se'l beu amb ganes ("a raig de tupí", és a dir, directament del recipient, fent glops llargs). S'utilitza per assenyalar persones que critiquen vicis o costums que, en realitat, ells mateixos practiquen d'amagat.
vinya beure
La mar i el vi ho treuen tot a la vora
Indica que les seves consequències sempre acaben expulsant fora el que no admet
mar vinya
La Mare de Déu d'agost, diada molt senyalada; madura algun raïmet i cau alguna avellana
15 agost. És el temps de maduració d'aquests dos fruits.
festivitats mesos plantes vinya
La neu al pi, un altre en vi
oratge plantes vinya
La neu de gener, omple la bóta i el graner
Significa que les precipitacions d'aquest mes (pluja o neu) són molt beneficioses per a l'agricultura, assegurant una bona collita de vi i gra, ja que la neu es fon lentament, hidrata profundament la terra i protegeix els conreus del fred extrem.
camp mesos oratge vinya
La noia i la parra, no es veuen fins que se'ls aixeca la falda.
vinya
La pluja d'agost no és aigua, que és most
Destaca que la pluja durant l'agost és extremadament beneficiosa per a les vinyes, ja que ajuda a madurar el raïm i augmenta la qualitat i quantitat del most, essent més valuosa que la simple aigua.
aigua mesos oratge vinya
La pluja de gener fa ric al vinyater.
vinya oratge mesos aigua oficis
La pluja de gener, omple la bota i el graner
La pluja en aquest mes és clau per a la futura collita cerealista i del raim. És una dita pagesa que celebra l'aigua d'inici d'any com a garantia d'una bona collita de vi i cereal. Aquest refrany subratlla com la humitat de gener beneficia el creixement dels ceps i l'arrelament dels conreus de tardor per a la temporada.
camp mesos oratge plantes vinya
La por guarda la vinya
És una dita que posa l'accent en la prudència dictada per la por, més que no pas en la bona voluntat. Significa que cal anar amb compte amb els possibles perills i procurar no caure-hi. Antigament, les vinyes eren obertes i era fàcil entrar-hi a robar raïm. El propietari no podia estar-hi sempre, però si corria la veu que hi havia vigilància o que el càstig per als lladres era sever, la gent no s'hi acostava per por.
consells vinya
La por guarda la vinya, i la closca, la pinya
Significa que cal anar amb compte amb els possibles perills i procurar no caure-hi. S'utilitza per fomentar la prudència, el seny (sentit comú) i la desconfiança (desconfiança) com a mesures de seguretat.
consells plantes vinya
La primera pluja d'agost, avança el most
Destaca que la pluja durant l'agost és extremadament beneficiosa per a les vinyes, ja que ajuda a madurar el raïm i augmenta la qualitat i quantitat del most, essent més valuosa que la simple aigua.
mesos oratge vinya
La puput primerenca, collita de vi
vinya animals
La que s'estimi el marit, després de la sopa que li doni vi
Reflexiona sobre la cura i l'atenció de la dona cap al marit, associant el vi amb la bona salut i l'alegria. La frase suggereix que una bona esposa ha de procurar el benestar del seu marit oferint-li vi, generalment després de menjar la sopa.
menjar vinya beure parentiu
La sal és desgràcia, el vi és alegria
vinya alegria beure
La sardina escabetxada vol bona vinada
Subratlla que la sardina escabetxada, pel seu gust fort, salat i àcid, requereix un vi generós, de bona qualitat o una quantitat generosa de vi per acompanyar-la, destacant la importància de maridar els aliments salats amb bona beguda.
animals menjar vinya
La taula que no té pa fa plorar, i la taula que no té vi fa patir
Fa plorar de pena i de fam i fa patir perquè li falta acompanyament
riure/plorar vinya menjar
La temor guarda la vinya
És una dita que posa l'accent en la prudència dictada per la temor, més que no pas en la bona voluntat. Significa que cal anar amb compte amb els possibles perills i procurar no caure-hi. Antigament, les vinyes eren obertes i era fàcil entrar-hi a robar raïm. El propietari no podia estar-hi sempre, però si corria la veu que hi havia vigilància o que el càstig per als lladres era sever, la gent no s'hi acostava per temor.
consells vinya
La veritat i el vi no s'han d'aigualir.
aigua vinya beure
La vinya del roín se poda a l’abril
mesos camp vinya
La vinya en flor no necessita el pagès ni el senyor.
vinya
La vinya pel juliol, no vol beure aigua, sinó prendre el sol.
La pluja no és gaire desitjable en aquest mes. En aquesta època les vinyes ja no necessiten aigua. El most del raïm té més grau.
aigua vinya beure
La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener
Quan no hi ha lluna, es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa. És el moment de podar
oratge vinya plantes mesos camp
La vinya prop de camí, la verema el pelegrí.
vinya
La vinya regalada, pel març podada i pel maig binada.
binar: llaurar per segona vegada
mesos camp vinya
La vinya veremà, no precisa de guardià.
vinya
La vinya vol veure sempre el seu amo.
vinya
La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargincada
camp vinya
Les arengades són agulles d'enfilar vi
exciten la set
animals menjar vinya beure
Les bruixes són a les bótes del vi.
vinya