Refranys vinya

De vinya mal llaurada, collita esguerrada.

vinya

De vinya que no es llaura, ni es parla

vinya

Deia el savi Sadurní: Terra d'alls terra de vi.

vinya

Deia el vi a la panxa de l'home: Sóc valent i trincant; i la pa li responia: Si jo vaig davant!

vinya

Del bon vi, la meitat aigua

aigua, bona, vinya

Del bon vi, tothom n'és bevedor.

vinya, beure, bona

Del celler que hi entra el sol el vi se'n dol.

vinya

Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color (Marquen el moment de la seva floració i maduració)

mesos, plantes, vinya

Del raïm, també es fa vi (Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan dient)

vinya, plantes

Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.

vinya, beure, mesos

Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell (És una opinió. Ressalta la qualitat d'aquest vi)

colors, beure, vinya

Dels ocells d'aló, el pitjor és el porró (El porró, típic recipient del vi que pot emborratxar, evoca la d’un ocell)

animals, vinya

Des del setembre fins a l'agost, deixa el vi vell i deixa reposar el most.

mesos, vinya

Desembre never ompli botes i graner (Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat)

oratge, vinya, camp, mesos

Després d'amarar ve el gramar, després del gramar ve el veremar i

vinya

Després d'un bon pa i vi anem a dormir

vinya, menjar, bona, dormir

Després de begut el vi, es diu mal del veí.

vinya, beure, persones

Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir. (Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències)

consells, vinya, beure

Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.

vinya, beure

Després de l'amanit, bon trago de vi.

beure, vinya, menjar

Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.

aigua, vinya, beure, salut

Després de mort ni vinya ni hort (El que s’haja de fer, s’ha de fer en vida. Després, ja no podrem)

mort, camp, vinya, plantes

Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi. (11 novembre ) [

vinya, sants, beure, aigua, mesos

Després del cep, el vi.

vinya

Després del préssec i el meló beuràs el vi millor (Són fruites que realcen el sabor del vi)

menjar, vinya, beure

Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.

vinya, menjar, déu

Dir al pa pa i al vi vi (Expressió amb què es dóna a entendre que una persona ha dit a una altra una cosa planerament, sense embuts, amb claredat)

maneres de dir, vinya, parlar

Diu la vinya: "L'amo em planta, l'amo em poda, l'amo em lliga i el març em dóna la vida"

donar, mesos, vinya, persones

Diu la vinya: "Tant me fa una pluja, com dues, com tres, però sense la de maig no faré res"

oratge, vinya, aigua, mesos

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa (Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa)

menjar, festivitats, vinya, setmana, beure

Dona bonica i vi bo no duren gaire

vinya, persones

Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles (Qui passa el temps distraient-se no treballa)

plantes, persones, vinya

Dona finestrera i vinya vora el camí, no fan mai bona fi (Qui passa el temps distraient-se no treballa)

vinya, plantes, persones

Dona i vinya donen a l'home alegria.

camp, vinya, persones, alegria

Dona jove i vi vell (El vi envellit està més bo que el novell, i la dona jove atrau més que si és vella.)

vinya, vell, persones

Dona que li agrada el vi, tant és per tu com per mi.

vinya

Dona riallera, camp prop de ribera i vinya vora de camí no fan bona fi.

vinya

Dones i vi donen goig i fan patir

persones, beure, alegria, vinya

Dones i vi fan perdre el camí [o errar]

persones, vinya

Dones i vi, més que goig donen que sentir.

vinya, alegria, beure, persones

Dones, vi i foc: són la perdició dels homes (Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències)

foc, vinya, persones

Doneu-nos aigua, Senyor, que de vi ja en venen (És una demanda humorística al cel en temps de sequera)

aigua, déu, vinya

Dormir la mona [o escorxar el gat] (Dormir després d'embriagar-se)

dormir, maneres de dir, vinya

Dos petricons d'una tirada, borratxera assegurada

vinya, beure

Durar com la bóta de sant Ferriol, que raja tant com vol (Durar més del previst.)

vinya

El barber de Llavorsí, fa la barba i paga el vi (Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida)

llocs, oficis, vinya

El barral que no pare, i n'eren dos: ell i el bastó

vinya

El beure millor és beure en porró (El vi s’assaboreix millor a petites quantitats)

beure, vinya

El bevedor fi a glops a glops beu el vi.

vinya, beure

El bon abric és el bon vi.

indumentària, vinya, bona

Pàgina 8 de 30.

El Refranyer