salut

Geps i manies, males malalties

salut

Girar el seny, [o Gitar fora de seny]

Fer perdre el seny

salut maneres de dir

Glopejar és parent de l'enviar

salut

Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc

16 agost. Invoca la protecció de Sant Roc, considerat patró contra les malalties contagioses (pesta) i els incendis (foc). També se'n troben variants com "lliura'ns de pedra i de foc", ressaltant el seu paper protector contra desastres.

foc mesos salut sants

Golafreria és pecat que consum sanitat

La golafreria, entesa com a abús del menjar i beure, no només és una falta moral (pecat), sinó que té conseqüències directes sobre el cos, destruint la salut. S'utilitza per promoure la moderació i la temperància en l'alimentació com a mitjà per mantenir-se sa.

menjar salut

Gota caminada, gota curada

[Gota: Malaltia causada per un excés d'àcid úric en l'organisme, que es caracteritza per la inflamació dolorosa de les articulacions]. Destaca la importància de la mobilitat i l'exercici lleuger per fer anar la gota. Caminar ajuda a millorar la mobilitat articular, reduir la rigidesa i mantenir un pes saludable, cosa que disminueix els nivells d'àcid úric.

salut

Gotós i mariner, prou desgràcia té

[Gotós = malalt de gota]. La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar

oficis salut mar

Gran compte el metge té del malalt que paga bé

Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més

diners salut oficis

Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé

Menjar massa pesat.

cos huma mal menjar salut

Groc com un aliacrà

Amb mala cara, fent carussa

salut maneres de dir animals

Groc com un ciri

Amb mala cara, fent carussa

salut maneres de dir

Groc com un pet

Amb mala cara, fent carussa

maneres de dir salut

Groc com un pet de porc

Amb mala cara, fent carussa

animals maneres de dir salut

Guany de diumenge, se'l menja el metge.

Els excessos en elmenjar o beure, es paguen.

diners oficis salut setmana

Guarda't d'aire infestat i de dur vestit mullat

Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut

consells salut indumentària

Guarda't d'etcètera de notari i de qui pro quo d'apotecari

justicia salut oficis

Guix i calç, tapen molts de mals

Vol dir que moltes malalties queden sense guarir, i oblidades dins la fossa

salut mal mort

Haver de jaure

Estar malalt

maneres de dir salut

Haver-hi més metges que malalts

Vol dir que tothom acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé, a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol anar més malament que bé

maneres de dir salut consells oficis

Haver-hi pesta de salut

No haver-hi malalties, ser un temps o un lloc molt sà

salut maneres de dir

Herba de setge, no li cal metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar plantes salut

Hi ha malalts que no volen crits

Vol dir que hi ha temes que s'han de resoldre sense donar-ne explicacions als altres

maneres de dir salut

Hi ha medecines que als uns els curen i als altres els maten

salut

Hi ha més doctors que malalts i cada dia hi ha més mals

Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res

salut oficis

Hi ha més fotuts que fotedors

salut

Hi ha més malalts de maginet que de malaltia

[magí = cap, pensament, imaginació]. És una expressió catalana que subratlla la tendència a exagerar els problemes de salut, especialment els relacionats amb la digestió o el malestar lleu (el "maginet"). Indica que hi ha més gent que es queixa o s'amoïna excessivament per la seva salut que no pas persones amb malalties greus reals.

salut

Hi ha passera

Es diu quan hi ha epidemia d'alguna malaltia

salut maneres de dir

Hi ha pesta de salut, diuen els metges

oficis salut

Hi ha remeis que els uns curen i els altres maten

salut

Hi ha tants afortunats amb set vides com els gats

Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé

animals salut persones

Hi ha tres menes de bon temps: salut, riquesa i bon sol

salut

Hi ha tres menes de mal temps: malaltia, pobresa i pedregada

Malament si s'està malalt, malament si no es tenen diners, malament si pedrega.

salut

Home de banys, home de pocs anys

Qui es cuida de manera anormal és perquè té poca salut

persones salut

Home de cavall blanc, les berrugues li encomane, no me les tornes a donar fins a que jo te les demane

Pregària jocosa per eliminar berrugues. Segons la creença popular, s'havia de recitar aquesta fórmula màgica davant d'algú que passava muntat en un cavall (o matxo) blanc per tal de "passar-li" la berruga a l'animal o a l'home.

salut

Home gros i home malalt és per un igual

salut

Home lletrat pateix del pap

Perquè sovintegen les malalties del paidor entre la gent de lletres i de vida sedentària.

salut

Home pelós la dona cerca

salut

Home tip, Déu li do son

Significa que després de menjar bé, convé fer una bona dormida.

déu dormir menjar persones salut

Home trencat es mor i no ho sap

salut

Home vell, cada dia un mal novell

Quan s'arriba a vell quan no et fa mal una cosa et fa mal una altra

persones salut vell

Home vell, carregat de nafres [o punyetes]

salut persones

Humitats d'abril fan fer llit

Els canvis sobtats de l’oratge primaveral causen tants refredats com l’hivern

oratge salut mesos dormir

Humitats d’abril, roïnes són d’eixir

Els canvis sobtats de l’oratge primaveral causen tants refredats com l’hivern

oratge mesos salut

Infant massa viu, no viu

Sembla que és només un joc de paraules.

persones salut

Inflamació i mal de costat, aviat mort o curat

salut mort

Inflor, malhaja la millor

salut

Ja en faràs, d'anys!

Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut

maneres de dir salut

Jaure en alt, un tresor val

Significa que és molt convenient tenir el dormitori a un pis alt, i no a planta baixa

salut dormir casa

Jo et curo, que Déu et salvi

Ho deien els metges entre ells en acabar de visitar el malalt.

déu salut

Jo et toc i Déu que et curi

Ho deien els metges entre ells en acabar de visitar el malalt.

salut

Josefina té un tall, que mira cap avall, i el metge no té medecina , per curar el tall de Josefina

Aquesta frase és una endevinalla popular catalana on la resposta literal és el picapedrer (o el picapedrer picant pedra). El "tall" que mira cap avall és la marca o la pedrera on treballa, i el metge no té medecina per curar-lo perquè no és una ferida física, sinó una feina. Però també té el sentit picant del "tall que mira cap avall" com una metàfora de l'aparell genital femení, on la "medecina" que el metge no té (però que s'insinua que un altre "remei" sí que podria curar) és l'acte sexual.

oficis salut

Jovenesa viciosa, vellesa penosa.

persones salut

Joventut ben tractada, vellesa llarga i reposada

salut persones

Joventut que vetlla i vellesa que dorm, signe de mort

Els joves necessiten dormir més que els vells.

persones salut

Joventut, salut; molta edat, enfermetat

Les malalties sempre arriben, de jove o de gran.

salut

Jugar amb la salut

Tractar, usar la pròpia salut com si no fos una cosa seriosa. Posar-la en perill

maneres de dir salut

Jugar-se les ferradures

Es diu d'un que està molt malalt

maneres de dir salut

L'aigua amb les figa-flors, al ventre dóna dolors

Indica que les primeres figues de la temporada (les figues-flors o figues primerenques) no són molt recomanables per a la salut, podent causar mals de panxa o dolors intestinals

aigua cos huma plantes salut

L'aigua bullida allarga la vida

És diu perquè la calentor mata qualsevol germen

aigua salut

L'aigua bullida allarga la vida, gasta el cantell, renta el budell, remulla el pa i altra cosa no fa

És molt sana perquè al bullir-la es mata qualsevol germen

salut aigua

L'aigua bullida es disgustada, però allarga la vida

Perquè al bullir-la es mata qualsevol germen

aigua salut

L'aigua corrent cura l'enyorament

salut

L'aigua corrent fa viure la gent

L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s

aigua gent beure salut

L'aigua cura els sustos

salut

L'aigua d'escabiosa trenca el xarampió i la rosa

L'escabiosa és una herba remeiera.

aigua salut

L'aigua de farigola tot ho consola

plantes salut aigua

L'aigua de menta, tot mal repta

En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva

beure salut plantes aigua

L'aigua del mar cura tots els mals

Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies.

aigua mal salut mar

L'aigua en dejú fa anar al comú

Destaca els beneficis de beure aigua en despertar-se. Aquesta pràctica té efectes positius, com ara afavorir el trànsit intestinal i millorar la salut.

aigua salut

L'aigua en dejú porta salut si en beus molta, i perjudica si en beus poca

Indica que beure aigua en dejú (amb l'estómac buit) és molt saludable, destacant la importància de consumir-ne una quantitat adequada per obtenir beneficis, suggerint que una quantitat insuficient no proporciona els mateixos efectes positius. Més que la quantitat exagerada, sovint s'interpreta com la importància de no quedar-se curt, és a dir, beure la quantitat necessària per al propi cos en despertar-se.

aigua salut beure

L'aigua és font de vida

salut aigua

L'aigua es posa a les cames

salut

L'aigua fresca trenca el pont, i el vi, la testa [o front]

Destaca el poder i els efectes de l'aigua i del vi, tant en el món físic com en el nostre organisme. "L'aigua fresca trenca el pont": Fa referència a la força destructiva de l'aigua quan va molt crescuda (com en riuades o tempestes), capaç de destruir ponts i camins. "I el vi, la testa [o front]": Assenyala l'efecte directe del vi (l'alcohol) sobre el cap de qui el beu en excés, causant embriaguesa, marejos o mal de cap.

aigua cos huma salut vinya beure

L'aigua ni empobreix ni envelleix

salut

L'aigua pura ni mata ni cura

Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra

beure salut aigua

L'aigua sedativa, tot mal esquiva

L'aigua sedativa es venia a les farmàcies; xopant-hi un drap i aplicant-lo als canells, als turmells i al front, feia baixar la febre

aigua mal salut

L'aire per forat molts n'ha matat

En al·lusió als corrents d'aire.

salut

L'alegria allarga la vida

S’explica sol, ja que la tristesa porta depressions i suïcidis

alegria salut

L'alegria cura

salut alegria

L'alegria és medicina

L'alegria és considerada una «medicina extraordinària» que genera neurotransmissors positius, redueix l'estrès, enforteix el sistema immune i ajuda a combatre el dolor i l'insomni. Aquesta emoció no només millora la salut mental i la motivació, sinó que és una medicina gratuïta que promou el benestar integral.

salut alegria

L'amor, el foc i el tossir no es poden escondir

Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten

foc amor salut

L'arròs i les patates bullides allarguen la vida

Tots els aliments que no són particularment nocius, fan que la nostra vida sigui més llarga.

menjar plantes salut

L'ensiam fa mal d'ulls [o fa lleganyes]

Expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l'ensiam

menjar plantes salut cos huma

L'erisipela, mata o pela

[L'erisipel·la és una infecció bacteriana de la pell (generalment per Streptococcus), que provoca envermelliment, calor, dolor intens i febre]. Abans de l'arribada dels antibiòtics, aquesta infecció es podia complicar fàcilment, provocar una sèpsia (infecció generalitzada) i causar la mort del malalt. Si el malalt sobrevivia i es curava, la inflamació era tan forta que la pell de la zona afectada acabava assecant-se i pellant-se. Avui no mata automàticament si es tracta a temps amb antibiòtics.

mort salut

L'erisipela, no sagnar-la, de gana matar-la, de son ofegar-la i no airejar-la

[Erisipela: És una infecció a la pell produïda quasi sempre per bacteris del gènere Streptococcus i caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània].

salut

L'escopina, la millor medecina.

[L'escopina és la saliva que s'expulsa de la boca d'un sol cop], Destaca la eficacia de los remedios caseros tradicionales, a menudo atribuyendo propiedades curativas a elementos simples o a la saliva ("escopina" o "escopinada").

plantes salut

L'escudella és bona pel cos i per la butxaca

Un principi d'economia domèstica ens diu per a ponderar-nos la sanitat i l'estalvi que comporta l'escudella.

bona cos huma diners menjar salut

L'esperit de romaní, el dolor prest fa fugi

Són nombroses les seves virtuts: les flors de romaní destil·lades amb esperit de vi tenen virtuts cosmètiques; s'usa per rebaixar la sang; és estomacal, tònic i aperitiu; es diu que va bé pels nervis, fetge, pulmons i reuma.

plantes salut

L'espinac és la granera del ventre

cos huma plantes salut

L'herba de Santa Margarida, tots els mals priva

Aquest refrany tradicional català fa referència a les virtuts medicinals del pericó vermell (Centaurium erythraea), també conegut com a herba de Santa Margarida, a la qual se li atribueixen propietats curatives per a diversos mals, especialment digestius i com a tònic.

plantes salut

L'hisop ho cura tot

salut plantes

L'home gelós d'un mal en fa [o en té] dos

amor persones salut

L'home mor del mal que té més por

Ens indica que no s'ha de fer ostentació de fàstic o menyspreu d'algú o alguna cosa.

salut

L'home no deu vagar si salut vol conservar

salut

L'home sempre mor del mal que més tem

Que una persona sempre mor d'allò a lo que li té més por

salut mort

L'hospital de Santa Creu, tal hi va qui no s'ho creu

Es diu referint-se als qui van empobrint-se sense adonar-se'n

salut diners

L'ofegor juga de traïdor

salut

L'oli cou al coll i a la butxaca

Aquest refrany lliga lliga la salut amb l'economia domèstica. Es diu perquè l'abundància d'oli en els guisats i amanits pot resultar pesat, provocar cremor d'estómac o irritar la gola (el "coll") i gastar-ne massa sense necessitat és, literalment, "cremar" els diners.

salut

L'oli d'oliva, tot mal esquiva

L’oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals

plantes salut

L'oli és armer, és rellotger i és curander

Fa referència als múltiples usos que té l'oli.

salut