16 agost. Invoca la protecció de Sant Roc, considerat patró contra les malalties contagioses (pesta) i els incendis (foc). També se'n troben variants com "lliura'ns de pedra i de foc", ressaltant el seu paper protector contra desastres.
La golafreria, entesa com a abús del menjar i beure, no només és una falta moral (pecat), sinó que té conseqüències directes sobre el cos, destruint la salut. S'utilitza per promoure la moderació i la temperància en l'alimentació com a mitjà per mantenir-se sa.
[Gotós = malalt de gota]. La humitat és dolentíssima per als malalts de gota; per tant, qui no té altra alternativa que viure vora el mar, està condemnat al dolor i a no poder treballar
Així el metge com tothom, quan hi ha diners pel mig ens esforcem una miqueta més
Els excessos en elmenjar o beure, es paguen.
Dos excel·lents consells per a no perdre ràpidament la salut
Vol dir que moltes malalties queden sense guarir, i oblidades dins la fossa
Vol dir que tothom acostuma a donar consells i a proposar remeis a qui no es troba bé, a qui s'ha d'operar, o a qui té altres maldecaps, i que això sol anar més malament que bé
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
Vol dir que hi ha temes que s'han de resoldre sense donar-ne explicacions als altres
Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res
[magí = cap, pensament, imaginació]. És una expressió catalana que subratlla la tendència a exagerar els problemes de salut, especialment els relacionats amb la digestió o el malestar lleu (el "maginet"). Indica que hi ha més gent que es queixa o s'amoïna excessivament per la seva salut que no pas persones amb malalties greus reals.
Certament. Es diu de qui sempre té sort i tot li ix bé
Malament si s'està malalt, malament si no es tenen diners, malament si pedrega.
Qui es cuida de manera anormal és perquè té poca salut
Pregària jocosa per eliminar berrugues
Perquè sovintegen les malalties del paidor entre la gent de lletres i de vida sedentària.
Quan s'arriba a vell quan no et fa mal una cosa et fa mal una altra
Els canvis sobtats de l’oratge primaveral causen tants refredats com l’hivern
Els canvis sobtats de l’oratge primaveral causen tants refredats com l’hivern
Se sol dir a les persones que no penquen, no s’exposen a cap perill o que tenen molta cura de la seva salut
Significa que és molt convenient tenir el dormitori a un pis alt, i no a planta baixa
Ho deien els metges entre ells en acabar de visitar el malalt.
Aquesta frase és una endevinalla popular catalana on la resposta literal és el picapedrer (o el picapedrer picant pedra). El "tall" que mira cap avall és la marca o la pedrera on treballa, i el metge no té medecina per curar-lo perquè no és una ferida física, sinó una feina. Però també té el sentit picant del "tall que mira cap avall" com una metàfora de l'aparell genital femení, on la "medecina" que el metge no té (però que s'insinua que un altre "remei" sí que podria curar) és l'acte sexual.
Els joves necessiten dormir més que els vells.
Tractar, usar la pròpia salut com si no fos una cosa seriosa. Posar-la en perill
Indica que les primeres figues de la temporada (les figues-flors o figues primerenques) no són molt recomanables per a la salut, podent causar mals de panxa o dolors intestinals
És molt sana perquè al bullir-la es mata qualsevol germen
Perquè al bullir-la es mata qualsevol germen
L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies.
Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra
L'aigua sedativa es venia a les farmàcies; xopant-hi un drap i aplicant-lo als canells, als turmells i al front, feia baixar la febre
S’explica sol, ja que la tristesa porta depressions i suïcidis
L'alegria és considerada una «medicina extraordinària» que genera neurotransmissors positius, redueix l'estrès, enforteix el sistema immune i ajuda a combatre el dolor i l'insomni. Aquesta emoció no només millora la salut mental i la motivació, sinó que és una medicina gratuïta que promou el benestar integral.
Hi ha coses que, encara que es desconeguen, es noten
Tots els aliments que no són particularment nocius, fan que la nostra vida sigui més llarga.
Expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l'ensiam
L'erisipela o infecció de la pell fa caure la pell i pot ser mortal
[Erisipela: És una infecció a la pell produïda quasi sempre per bacteris del gènere Streptococcus i caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània].
[L'escopina és la saliva que s'expulsa de la boca d'un sol cop], Destaca la eficacia de los remedios caseros tradicionales, a menudo atribuyendo propiedades curativas a elementos simples o a la saliva ("escopina" o "escopinada").
Són nombroses les seves virtuts: les flors de romaní destil·lades amb esperit de vi tenen virtuts cosmètiques; s'usa per rebaixar la sang; és estomacal, tònic i aperitiu; es diu que va bé pels nervis, fetge, pulmons i reuma.
Aquest refrany tradicional català fa referència a les virtuts medicinals del pericó vermell (Centaurium erythraea), també conegut com a herba de Santa Margarida, a la qual se li atribueixen propietats curatives per a diversos mals, especialment digestius i com a tònic.
Ens indica que no s'ha de fer ostentació de fàstic o menyspreu d'algú o alguna cosa.
Que una persona sempre mor d'allò a lo que li té més por
Es diu referint-se als qui van empobrint-se sense adonar-se'n
Aquest refrany lliga lliga la salut amb l'economia domèstica. Es diu perquè l'abundància d'oli en els guisats i amanits pot resultar pesat, provocar cremor d'estómac o irritar la gola (el "coll") i gastar-ne massa sense necessitat és, literalment, "cremar" els diners.
L’oli cru, begut o untat, sana cremades i èczemes i evita molts mals