Refranys salut

Criatures naixem i criatures tornem (Vol dir que en arribar a la vellesa es perden les forces intel·lectuals com si es tornés a la infantesa)

salut, persones

Cul d'hospital (Persona que ha d'estar sovint ingressada. Emplastre, malaltís)

salut, maneres de dir

Cura d'untura, cura segura

salut

Cura de burro (Manera de curar una nafra, amb elements molt agressius: sal, vinagre, pebre, alcohol, etc. Cura de moro, cura de cavall, cura de soldat)

animals, salut, maneres de dir

Cura més la dieta que la llanceta (La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena)

menjar, salut

Cura millor un remei encertat que cent remeis errats

salut

Curar de gracia (Persona que té les facultats de curar dient que té propietats divines)

déu, salut

Curar-se amb saliva dejuna (Tindre un fàcil remei)

salut, maneres de dir

Curar-se en salut (Aconsella previndre els perills, mals, problemes, malalties...)

maneres de dir, salut

Curar-se en ungüent d'ull

salut

Cursos per sant Joan, salut per tot l'any. (24 juny) (Deu ser alguna planta medicinal)

sants, mesos, salut

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

salut, beure, aigua, menjar, cos huma

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

salut, plantes, vinya, menjar

D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat

joc, salut, alegria, oratge

D'herba que no coneguis, no en beguis

salut

D'hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner

bona, salut, dormir, diners

D'inflor, mala és la millor

salut

D'inflor, no en vull jo

salut

D'un home ben guardat, n'hi ha per anys

salut

D'un mal dos, més val catarro que tos

salut

D'una cosa de dos, més val catarro que tos (Significa que entre dues coses dolentes, més val prendre la que és menys dolenta)

salut

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

aigua, animals, plantes, salut, beure

Darrera del pa calent no beguis aigua corrent (El menjar pa calent és malsà)

menjar, aigua, salut

Davant del bisturí, els valents són paper fi

salut

De banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars (Convé ser moderat)

mort, bona, menjar, salut

De bolets que no coneguis, no en masteguis (Desaconsella la seva menja)

menjar, salut, plantes

De bolets, poquets (Recomana no abusar-ne per ser indigets)

plantes, salut, menjar

De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars (Convé ser moderat)

salut, menjar, bona, mort

De caigudes i de sopars, n'estan plens els fossars (Convé ser moderat)

salut, menjar, mort

De carn de caça no abuses [o no en minges] massa (Té colesterol i l’excés provoca gota)

animals, menjar, salut, caça

De carn de caça no n'abusis massa

consells, menjar, salut, caça

De dia, la cambra ventejada; de nit que no hi corri l'aire

casa, salut

De dinars, de sopars i de magdalenes, n'estan les fosses plenes

salut

De dormir molt, el cap se'n dol

salut

De fruita, poca (Es deia, i ara no es diu tant, per expressar la creença que la fruita és poc convenient al cos i que convé menjar-ne poca)

plantes, salut

De grans sopars les tombes en són plenes (Qui vol viure molt, ha de sopar poc)

maneres de dir, salut, menjar, mort

De joves en mor qualcun [o en moren molts], i de vell no en queda cap (Vol dir que tots hem de morir, i que principalment els vells hi estan exposats)

mort, persones, salut

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge [setge = herba medicinal] (Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal)

plantes, salut, casa, oficis

De la mort no es passa

salut

De la sogra i del doctor, quant més lluny millor (Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política)

oficis, parentiu, salut

De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda (La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible)

plantes, salut, menjar

De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir

salut

De leals s’omplin los hospitals (Adverteix que al poderós a qui s’ha servit o a qui se li han fet favors sol ser desagraït)

persones, salut

De les marietes se'n fa un oli que cura els dolors reumàtics

salut, animals

De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer (En té moltes propietats)

plantes, salut

De llegums [fesols] i de moniatos no te'n fies, que fan flats (Tenen albúmina.)

salut, plantes, menjar

De mal d'amor, els metges no en curen

amor, oficis, salut

De mal de manies, metges no en curen

salut

De mal de mare, Déu ens guardi

persones, déu, salut, mal

De mal de mariners, el metges no en curen (Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar)

mal, oficis, salut, mar

Pàgina 9 de 45.

El Refranyer