Tema
salut
2.237 refranys catalogats sota aquest tema.
És salut tot lo que Déu vol
Significa que les coses estan subjectes a la Providència, i a vegades les que semblen nocives resulten inofensives perquè Déu no permet que facin mal
déu salut maneres de dir
Escarola bullida allarga la vida
Els aliments bollits són sans perquè la calentor mata qualsevol germen
salut plantes menjar
Escudella d'esquirol cura diarrea
Escudella com a element remeier. Amb el mateix objecte hom fa també sopes d'esquirol. I hom menja esquirol guisat. L'esquirol hom creu que té gust de pinyons i d'avellanes pel fet que en menja molts.
menjar salut
Escudella espessa cura la cabeça
menjar salut cos huma
Escudella reposada és la millor menjada
menjar salut
Espatllat de pit
Dit de la persona que sofreix molèsties imprecises [anorèxia, ois, aprimament] atribuïdes a una defectuosa posició esternal, que en medicina popular el curandero guareix mitjançant massatge vertebral i suspensions axil·lars
maneres de dir salut
Esser més dolent [o més maleit] que la pesta
Esser molt dolent, molt maleit, etc.
maneres de dir salut
Ésser un pou de remeis (o ser un pot d'apotecari)
S'utilitza per referir-se a una persona molt malaltissa o que es medica constantment. Descriu algú que sempre pren remeis, pocions o medicaments per a qualsevol dolença.
salut maneres de dir
Ésser un sac de gemecs
Persona que sempre gemega i es plany
maneres de dir salut
Esser [o semblar] un hospital
Estar una casa plena de malalts
salut
Estant bo, no costa gaire, d'ésser valent i xerraire
Fa referència a com ens resulta fàcil mostrar coratge o presumir quan ens trobem en una bona posició, no tenim problemes o gaudim de bona salut. Criticar o prendre decisions valentes quan un mateix no està exposat al perill o a les dificultats no suposa cap esforç. Parlar molt o presumir és fàcil quan no s'ha de patir cap conseqüència negativa.
salut
Estar algú per a dur-lo a la gàbia del racó
Estar molt fluix del cap, ser boig
maneres de dir salut
Estar bé [algú]
1. Gaudir de bona salut. 2. Estar en bona posició econòmica
diners salut maneres de dir
Estar blanc com el paper
Molt pal·lid
maneres de dir salut colors
Estar calent [algú]
Tindre febre
maneres de dir salut
Estar com un all
Sa, fresc, espavilat, viu, despert
salut plantes maneres de dir
Estar com un pa de cera.
Estar molt esblanqueït o groc, de color malaltís
maneres de dir salut
Estar com una gàbia
Estar boig
maneres de dir salut
Estar com una garbera de galls [o gats]
Es diu d'algú que és molt boig
salut maneres de dir animals
Estar combregador
Estar per morir
mort salut maneres de dir
Estar de mala gana
En mala disposició de salut o d'humor
maneres de dir salut
Estar delicat com la flor del gesmil
Expressa que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot
maneres de dir plantes salut
Estar empiocat [o pioc]
No trobar-se prou bé, sentir-se un xic malalt
maneres de dir salut
Estar en caixa
Estar bé de salut
maneres de dir salut
Estar en plenes facultats
Estar en bon estat general de salut
maneres de dir salut
Estar en un clot de llit
Estar algú al llit per malaltia
salut maneres de dir
Estar entreverat/ada
No trobar-se bé
salut maneres de dir diable
Estar esclafat
Molt cansat. Molt malament de salut
maneres de dir salut
Estar fotut
Estar malalt, no trobar-se bé, estar fet malbé
maneres de dir salut
Estar grillat
Estar boig
maneres de dir salut
Estar groc com la paret
Molt groc
maneres de dir salut
Estar groc com un llimó [o com una llimona]
Molt groc
maneres de dir salut
Estar mal del terrat
Estar boig
mal maneres de dir salut
Estar més grillat que un ramat de cabres
Estar boig
salut maneres de dir animals
Estar més malalt que un sabater
Estar molt malalt. Abans els sabaters eren persones amb algun grau de minusvalidesa, no aprofitaven per a altres tasques, més pesades
oficis maneres de dir salut
Estar més refredat que un gat
Estar molt refredat
animals maneres de dir salut
Estar més sa que un peix
Estar molt sa, que té o manifesta tenir bona salut
animals maneres de dir salut
Estar per a tancar-lo
Estar boig
maneres de dir salut
Estar privat
Tindre una minusvalidesa
maneres de dir salut
Estar sonat
Estar boig
maneres de dir salut
Estar tocat
Malaltejar d'una part del cos
maneres de dir salut
Estar tocat de l'ala [o tindre (algú) un perdigó a l’ala]
No ésser-hi tot, estar un xic tocat del cap, ésser una mica boig
maneres de dir salut
Estar tocat de la caixa de Sant Bernat
20 d'Agost. Tindre l’enteniment pertorbat, ser una mica boig, estrany o tonto. S'utilitza per referir-se a persones que actuen de manera irracional o poc assenyada.
salut maneres de dir
Estar tocat del cap [o de l'ala ]
Estar boig, trastornat
maneres de dir salut
Estar trencat de color
Empal·lidit
colors maneres de dir salut
Estar triat/ada
Estar delicat de salut
maneres de dir salut
Estar [algú] com una sopa
1. Estar malalt per una cosa concreta. 2. Estar embriac
salut maneres de dir beure
Estar [o anar] fi
Estar, trobar-se, bé
maneres de dir salut
Estar [o anar] cot-i-píu
Estar malaltís
maneres de dir salut
Estàs com una carbassa
S'utilitza col·loquialment per dir que algú no està bé del cap, està trastornat, fa tonteries o està borratxo.
plantes salut beure
Estels en ple dia, guerra, fam i malalties
És una expressió que tradicionalment evoca presagis catastròfics, sovint associada a eclipsis solars interpretats com a mals auguris. Aquesta frase simbolitza un temps de caos, sofriment profund i col·lapse de l'ordre natural, descrivint situacions de crisi extrema.
menjar oratge salut dia i nit
Estendre la roba al sol fa portar dol
Era tingut de mal averany estendre al sol roba que no era prou neta pensant que el sol l'acabaria de fer blanca.
salut indumentària
Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina
Ridiculitza els estudiants de medicina, suggerint una falta d'experiència o coneixement pràctic bàsic. . S'utilitza tradicionalment per destacar una confusió còmica o una incompetència exagerada entre un líquid noble i un d'excretat.
salut vinya ensenyar
Estudiant de Medicina confon el vi amb l’orina
Ridiculitza la llavor dels metges. És un refrany irònic que fa referència a la falta d'experiència o a la suposada incompetència dels metges novells. Aquesta expressió s'utilitza tradicionalment per burlar-se de la poca habilitat pràctica d'aquells que estudien medicina en els seus inicis.
oficis salut vinya
Et curarà de tot mal, una ajuda amb aigua i sal.
Un bany als peus, d'aigua i sal, minva molt el cansament.
aigua mal salut
Et vols curar l’amor? posa-hi el mar entremig
salut mar amor
Ets pitjor que un mal de ventre en dejú
S'utilitza quan algú: És una persona de tracte difícil. No para de donar la llauna o de buscar problemes. És inoportú i apareix en el pitjor moment.
cos huma mal salut
Fa més profit la calma que la taula
Recomana no preocupar-se ni viure amb presses, ja que la calma és font de salut
salut menjar
Fam dolorosa
Dolor a l'epigastri que es presenta quan l'estómac és buit
salut maneres de dir menjar
Fang i calç tapen molts mals
Que la bona roba dissimula moltes faltes, tant físiques com morals
mal salut indumentària
Febre cucurella
Malura fingida o a la qual el qui la pateix dóna excessiva importància per tal d'esser ben atès, de no fer feina, etc
maneres de dir salut
Febre febral és el pitjor mal
salut
Febres de gener, guanys per al fosser
[fosser = enterrador]. Els resultats del fred poden abocar a la mort
mesos oficis oratge salut
Febres per maig, salut per tot l'any
Significa que de les grans renyines solen venir grans amistats o un refermament de l'amistat que abans hi havia
salut mesos any
Febres per Sant Joan, salut tot l'any.
24 juny. Aquesta dita popular catalana destaca la importància de la nit de Sant Joan (solstici d'estiu) per a la salut i la purificació. Tot i que "Bany de Sant Joan, salut per tot l'any" és més comuna, la variant "febres" (o sagnies) es refereix a la purificació corporal a través del bany.
mesos salut sants
Febres setembrals, o llargues o mortals
Les malalties que es manifesten en els canvis d’estació solen ser cròniques
salut mesos
Fer caducs
Perdre les facultats mentals a causa de la vellesa
maneres de dir salut persones
Fer cara de conill cabut
Tindre la cara congestionada a causa d'un refredat, etc.
cos huma animals maneres de dir salut
Fer les seues faenes
Evacuar l'intestí
maneres de dir salut
Fer llit
Estar allitat, estar en el llit per malaltia
maneres de dir salut
Fer quart per hora
Indica que una persona està en un procés fatal de la seva malaltia
salut
Fer ulleres
Tenir sota les parpelles inferiors dels ulls com una taca moradenca, lívida, a causa d'una malaltia
maneres de dir salut cos huma
Fer ulls de tita
Tenir els ulls inflats a causa de la febre per un refredat, grip, malatia, etc
cos huma maneres de dir salut
Fer un pet com una gla
Rebentar-se; morir-se o arruïnar-se sobtadament, sofrir una desfeta ràpida
maneres de dir salut
Fer una altra cara
Millorar. Estar en més bon estat que abans
maneres de dir salut cos huma
Fer viure [algú]
Allargar-li la vida
maneres de dir salut
Fer [o tindre] cara de bon any
Tindre l'aspecte sa, robust
cos huma bona any salut maneres de dir
Fer-se malaltós
Locució que s’usa per expressar que s’ha agafat una malaltia
maneres de dir salut
Ferida al cap, aviat mort o curat
mort cos huma salut
Ferida dolenta, la que el vi no la renta
El vi reconforta momentàniament, però no cura res
salut vinya
Ferida xica, la que més mortifica
salut
Fes de la nit nit i del dia dia i viuràs llarga vida [o amb alegria]
salut alegria dia i nit
Fes la porta al migjorn i viuràs més que tot el món
Tindràs més hores de Sol i per tant de llum.
casa oratge salut mon
Festes, ni per persones ni per a bèsties
salut
Fet un cataplasma
Sense salut, sense vitalitat
maneres de dir salut
Fet una cera
Estar molt groc, de color malaltís
salut maneres de dir
Fins a setze anys, molts banys: de quaranta anys enllà no aneu a banyar
El refrany complet sol ser: "Fins a setze anys, molts banys; de setze a quaranta, els que tinguis per planta; i de quaranta enllà, no aneu a banyar." Reflecteix la saviesa (i també les pors) de generacions passades respecte als canvis de temperatura i la salut segons l'edat. Cal recordar que, abans, el bany era sovint en rius o al mar amb aigua molt freda, i no existia el concepte de "bany recreatiu" amb les seguretats d'avui dia.
salut
Fins a trenta anys, pollastres i banys; de trenta anys enllà, pollastres sense banyar
Recomana gaudir de la joventut, l'activitat física i els banys (piscina/mar) quan s'és jove (fins als 30 anys, "pollastres i banys"), mentre que aconsella moderació o evitar-ho a partir dels trenta ("pollastres sense banyar"), associant la maduresa amb una vida més sedentària.
salut
Floroncos per Sant Joan, salut per tot l'any
24 juny. [floronc = Tumor inflamatori]. Associa l'aparició de floroncos al voltant del 24 de juny amb una bona salut per a la resta de l'any. Els floroncos es consideraven una forma en què el cos eliminava impureses ("sagnia" natural) en el canvi d'estació, assegurant una salut robusta segons la medicina tradicional. A la primavera, la sang pot alterar-se a causa de factors mediambientals naturals, per tant, el refrany desitja que aquesta siga la major afectació de la salut que tinguem.
mesos salut sants
Foc de sant Pere, foc de sant Joan, guardeu-nos de ronya per tot aquest any
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Hi havia llocs que creien que les fogueres tenien virtuts curatives. És l'oració tradicional que es deia mentre se saltaven les brases o es ballava al voltant de la foguera. La "ronya" no només era la brutícia física, sinó també la mala sort, les malalties i les enveges que es volien cremar per començar el cicle amb l'ànima neta.
foc mesos salut sants
Fonoll i ruda fan la vista aguda
Són dues plantes medicinals que tenen una olor inconfusible
menjar plantes salut
Fora l'espina, fora el dolor
salut
Força sucre en la jovenesa, dents malaltes en la vellesa
El sucre en contacte amb la dent erosiona i afebleix l'esmalt dental, afavorint l'aparició de la càries dental.
cos huma persones salut
Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu
Refrà que indica els trets característics d'aquestes estacions.
estacions oratge salut
Fruita robada a algú, mal de ventre segur
Ve a significar que, bé per remordiments o bé perquè tot acaba sabent-se, robar no dóna mai bona vida
menjar plantes salut cos huma
Fruita, però no molta
menjar plantes salut
Fruita, poca i ben madura
salut plantes menjar
Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt
Celebra l'experiència i el seny que s'adquireixen amb l'edat. La dita indica que les persones grans tenen més valor i saviesa, equiparant la seva maduresa amb la qualitat d'un brou fet a foc lent.
animals menjar salut
Gastar salut
Tenir-ne, estar bé del cos
salut maneres de dir
Gelat i llaminadura fan mal a la dentadura
[Llaminadura = llepolia, gola]. El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar.
menjar salut