Tema
salut
2.236 refranys catalogats sota aquest tema.
L'orella és l'embut del cor
Predisposició a percebre un sentiment o emoció. El que se sent a dir repercuteix en l'ànim de la persona.
cos huma salut
L'ull dolent tot ho veu malament
Ens parla de la nostra actitud davant la vida. Significa que qui té un esperit malpensat, gelós o pessimista (l'ull dolent) tendeix a trobar defectes i a veure la part negativa de tot el que l'envolta.
salut
L'ull malalt avorreix la llum
cos huma salut
L'última malaltia no hi ha que la cure
salut
L'ungüent groc no serveix per res i es posa pertot
salut
L'ungüent, si no cura, fa lluent
Significa que un remei o un producte, fins i tot quan no serveix per a allò que s'anuncia o no guareix la malaltia, almenys té una utilitat estètica o superficial (deixa la pell brillant o greixosa). Es burla dels falsos guaridors o venedors ambulants de remeis miracles.
salut
La "cremadura", amb vinagre es cura
No, posar vinagre a una cremada no és un tractament mèdic adequat i pot empitjorar la lesió. El vinagre és àcid i pot irritar la pell ferida, augmentar el dolor i afavorir el risc d'infecció.
salut vinya
La beguda, pren-la sempre amb mesura
Subratlla la importància de la moderació en el consum d'alcohol per mantenir la salut. Beure amb mesura és considerat un senyal de saviesa i salut, evitant els excessos que poden perjudicar el cos i el cap.
salut beure
La boca és el metge del ventre
cos huma salut oficis
La bogeria no té remei
Expressa d'una manera molt contundent que el seny perdut o determinades futilitats i conductes irracionals de les persones són impossibles de corregir. S'utilitza quan algú actua de manera tossuda, absurda o extravagant de forma constant, acceptant que mai canviarà.
salut
La bona cara del metge ajuda a curar el malalt
salut bona oficis cos huma
La bona salsa, cou
S'aplica normalment a medecines que fan efecte, remeis dràstics, o de manera figurada, a situacions on per obtenir un bon resultat cal passar per un tràngol molest o dolorós.
bona menjar salut
La cama al llit, i el braç al pit
Vol dir que les ferides o malalties de la cama han de curar-se estant al llit, i les del braç portant-lo en repòs i sostingut damunt els pits
salut cos huma
La camamilla pel mal de ventre
salut plantes cos huma
La cambra de dormir ni ha de fer olor ni ha de pudir
Consell d'higiene.
casa salut
La cara del metge agrada al malalt
salut cos huma oficis
La cara, l'espill del cos
Significa que les faccions del rostre deixen endevinar la sanitositat o la malaltia del propietari, cosa que els metges solen saber bé
salut cos huma
La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
Indica que una cosa dolenta, defectuosa o poc profitosa ho és tant si s'exhibeix (al mercat) com si es consumeix (a la panxa), implicant que no millora ni té utilitat en cap situació. Es refereix sovint a la mala qualitat d'un producte, especialment la carbassa, des del camp fins a la taula
menjar plantes salut
La carn és el millor adob dels ossos
salut cos huma
La carn estreny i la verdura allarga
Una menja és astringent, i l’altra, laxant
plantes salut menjar
La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca
Fa referència a la creença tradicional sobre com s'assimilen els dos aliments a l'organisme. Assenyala que la carn és un aliment més contundent i pesat, que "omple" més i ajuda a crear greix i volum corporal (ventresca). Mentre que el peix és més lleuger i fàcil de digerir, sentint-se l'estómac més buit o lleuger després de menjar-lo.
aigua animals menjar salut
La ceba alça el malalt del llit
És un aliment molt sa i curatiu si es consumeix en cru que dilata les vies respiratòries
menjar salut plantes
La ceba pel matí és or; pel migdia, plata, i per la nit, mata
Recomana el seu consum al matí (molt saludable) i migdia, però aconsella evitar-la a la nit per ser indigesta, podent causar pesadesa o mala digestió. Per extensió, aconsella la recomanació de menjar amb mesura perquè no facin mal porta en un sentit més general a aconsellar ser moderats en tot, fins i tot en allò que és bo.
menjar plantes salut
La clau del plet és l'escrivent; la clau del metge l'apotecari
salut oficis
La comuna, lluny de la cambra i lluny de la cuina
Consell de salut.
casa salut
La cremadura amb aigua es cura
És, mèdicament parlant, el millor refrany de la farmaciola popular catalana. A diferència del mite del vinagre, de l'oli o de la pasta de dents, aquesta frase és una veritat científica absoluta i la primera norma que ensenyen els serveis d'emergències mèdiques. Quan ens cremem, la calor es queda atrapada dins de la pell i continua "coent" les capes internes encara que hàgim apartat la font de calor. L'aigua freda frena aquest procés immediatament.
aigua salut
La cura del constipat vol calor i ungüent de llençol
Significa que per vèncer un refredat cal repòs al llit sota les mantes ("calor i llençol") i paciència o algunremei casolà ("ungüent"). Recorda que els refredats comuns es curen a l'andana amb descans i aigua, sense necessitat de medicaments especials.
salut indumentària
La cura va bé, però l’ull el perdrem
S'aplica de manera humorística o irònica quan una solució, un remei o una actuació no resol realment el problema de fons, o bé quan es dona importància a coses menors mentre s'està passant per alt un mal major o una situació molt greu.
cos huma salut be
La dieta és un bon remei
Ens recorda que cuidar l'alimentació és un dels mètodes més efectius i naturals per prevenir malalties o ajudar el cos a recuperar-se quan estem malalts.
salut
La dona i la sagnia a vegades maten i a vegades ressusciten
salut
La dona que es queixa i es dol, i emmalalteix quan ella vol
Ve a dir que no s’ha de fer cas de qui està tothora queixant-se o lamentant-se, perquè ho fa per vici o hàbit
persones salut
La dona teva ni ha de fer pudor ni ha de fer olor
salut
La fadrina que està groga pel mes de juliol, no li dones medicina, casar-se és el que vol
[La "grogor" s'associava tradicionalment a la necessitat d'un canvi d'estat civil]. Significa que la pal·lidesa o malenconia d'una dona jove ("fadrina") no és una malaltia física, sinó un símptoma de ganes de casar-se. Es considera una expressió tradicional sobre el matrimoni i l'estat d'ànim.
mesos persones salut
La fam de tres dies de sagnia
salut
La fe curà Marta, que no la fusta de la barca
Destaca la importancia de la convicción personal y la espiritualidad sobre los medios materiales para superar dificultades o enfermedades. Sugiere que la confianza interna es más sanadora que los recursos físicos. Resalta que la creencia, la esperanza o la fe en uno mismo/a (la fe de Marta) es lo que produce la mejoría o el milagro, y no la ayuda material o el trabajo duro (la fusta de la barca).
salut mar
La fe cura o mata
Qui té fe, té una ajuda per a superar un mal moment, però qui confia en ella sense posar res del seu costat, pot morir-se esperant el miracle
salut persones
La fe és la que cura
Significa que la confiança i la seguretat del malalt tenen sovint més força per curar que els mateixos medicaments. La ment i l'esperança ajuden el cos a lluitar contra el dolor.
salut
La febre amansa [o abat] al lleó
Assevera que la malaltia i l'adversitat afebleixen el més fort o valent
animals salut
La febre aplaca el lleó, tan poderós que és
Significa que la malaltia pot retre l'home més fort
salut animals
La febre contínua mata l'homes
Vol dir que en les coses àrdues, l'obstinació i perseverància és el que fa obtenir allò que es desitja
salut
La febre desvariejada, poques vegades curada
salut
La ferida fa més al tercer dia
salut
La flaquedat, és la mare de mols mals
mal salut
La gota abundància denota
[Gota: Malaltia causada per un excés d'àcid úric en l'organisme, que es caracteritza per la inflamació dolorosa de les articulacions]. Denota que esta afección articular se consideraba históricamente una enfermedad asociada a la riqueza, debido al consumo excesivo de alimentos ricos y alcohol. Se asociaba la enfermedad con una dieta opulenta y un estilo de vida sedentario, propio de clases altas o acomodadas.
salut
La gota és mal de ric i és curat tancant el pic
[Gota: Malaltia causada per un excés d'àcid úric Històricament, la gota era coneguda com la "malaltia dels reis" o dels rics, ja que estava associada al consum excessiu d'aliments rics en purines (carn vermella, vísceres, marisc) i alcohol. Només les classes altes podien permetre's aquests excessos dietètics. La solució era tancar la boca, és a dir, fer dieta, moderar el consum d'aliments per reduir els nivells d'àcid úric, que és la causa real de la inflamació i el dolor articular.
salut
La gota i la hidropesia, filles de la fartaneria
Indica que la gota (artritis per àcid úric) i la hidropesia (inflor o retenció de líquids) són malalties provocades per l'excés de gola, és a dir, per menjar i beure massa. S'utilitza tradicionalment per advertir dels perills de no moderar-se a la taula, sovint lligat a la idea que la gota era el "mal dels rics" per l'abús de carns i vins.
menjar salut
La llengua de ca gran cura fa
[Llengua de ca (Cynoglossum officinale o Cynoglossum creticum): és una herba. El seu nom popular prové del fet que les seves fulles són llargues, amples, toves i piloses, recordant la textura i forma de la llengua d'un gos]. Fa referència a les suposades propietats medicinals de la planta coneguda com a llengua de ca, tradicionalment emprada en la medicina popular per a curar ferides i úlceres.
salut
La llengua és l'espill del ventre
salut cos huma
La llengua és l’espill [o el mirall] del ventre
Quan tenim la llengua bruta és perquè estem empatxats o no digerim bé; per això la miren els metges
salut menjar cos huma
La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit
Fa referència a un antic remei casolà on la llet de burra, consumida a la nit, s'utilitzava per estovar el pit i alleujar afeccions respiratòries, tos o dolors toràcics. Es considerava un expectorant natural i dilatador de les vies respiratòries, sovint usat per a la tisi i refredats.
animals cos huma salut beure
La llet de cabra, fresca i bullida amb mida
Destaca les qualitats nutritives i medicinals de la llet de cabra. Suggereix que el seu consum és bo, però que s'ha de prendre amb moderació (amb mida) per a una bona salut.
animals menjar salut
La llomadura és mal d'untura.
Llomadura: lombàlgia
salut
La mala llaga cura, la mala fama dura
Significa que una ferida física es pot curar amb el temps, però una opinió dolenta o una fama negativa sobre una persona costa molt de temps d'esborrar de la memòria dels altres.
parlar salut
La mala nafra es cura, la mala fama mata
[Nafra: ferida. Fama: opinió dels altres]. Significa que un mal o una ferida física es pot curar amb el temps, però una mala opinió o un rumor fals sobre algú pot destruir la seva vida per sempre. La saviesa d'aquest refrany recorda que la dignitat i l'honor de les persones són molt fràgils i difícils de recuperar quan es taquen. Val més cuidar la pròpia imatge i no parlar malament dels altres.
salut
La mala vida arrugues cria
salut
La malva, de tots mals salva
mal salut
La Mare de Déu de les Arenes, cura el mal de totes menes
8 setembre. [Fa referència al santuari i capella romànica de la Mare de Déu de les Arenes, situada a Castellar del Vallès (a la falda de la muntanya de Sant Llorenç del Munt)]. Ens mostra com funcionava la fe popular i la medicina tradicional en els nuclis rurals. Antigament, quan la medicina científica era inaccessible, els veïns dels masos acudien a l'ermita per demanar la sanació de malalties tant físiques com espirituals. Era tradició portar-li exvots (figures de cera, crosses o pintures).
festivitats mal salut
La Mare de Déu quan pel món anava, amb oli de gresol tots els mals curava
En referència als beneficis de l'oli.
salut
La mare no és pietosa quan no castiga son fill mal nodrit, ans perdonant-li el porta a la forca
Una mare s’ha de preocupar per la salut i el bon comportament dels fills
parentiu salut
La menta l'estómac assenta
En infusió o en licor, diuen que és molt digestiva
menjar salut plantes cos huma beure
La menta la gana augmenta
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
plantes salut beure menjar
La menta no pot mentir: l'escudella fa pair
En infusió o en licor, diuen que augmenta totes les apetències corporals
beure plantes salut menjar
La més mala malaltia són els anys
No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible. Significa que el pas del temps i la vellesa són la pitjor malaltia perquè són un procés natural i irreversible per al qual no hi ha cura possible. Aquest concepte s'assimila al fet de fer-se gran, ja que comporta un desgast físic inevitable de manera molt semblant als patiments d'una malaltia crònica.
any salut vell
La migranya dormint s'apanya
El mal de cap desapareix quan el cos es relaxa al dormir
dormir salut
La millor cuinera és la bona oliera
L’oli d’oliva és l’aliment més sa i curatiu que existeix
menjar salut plantes bona
La millor herba és la ruda, que a totes les de la seva vora ajuda
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
menjar salut plantes
La millor medecina és no prendre medecina
La prevenció, una dieta equilibrada i hàbits saludables són considerats la millor medicina per evitar malalties. Prendre medicaments és beneficiós quan els prescriu un professional per tractar o curar malalties, però cal evitar l'automedicació.
salut
La millor medecina, sangonera de forquilla
El seu significat té un sentit irònic: Antigament, les sangoneres s'usaven en medicina per a xuclar la "mala sang" i curar malalties. Però "sangonera de forquilla", indica que la "sangonera" no és l'animalet fastigós, sinó la forquilla. La idea és que "xuclar" o menjar bé (un bon plat de taula) és el que realment et dona forces i et manté sa. Proclama que una bona teca (un bon dinar) cura més mals que qualsevol tractament mèdic de l'època. És l'equivalent al "menjar bé fa bona sang".
salut
La millor medicina és la que a un millor li prova
Significa que qualsevol cosa és sanitosa si el cos està en bona disposició per a assimilar-la. Recorda que no hi ha fórmules universals i que el valor de les coses rau en la seva utilitat pràctica per a cada persona, més enllà de la seva fama.
salut
La millor olor és la de la bugada
salut
La mort entra pel pecat i pels peus el refredat
Indica que anar descalç o amb els peus freds és la causa directa de refredar-se. Ho compara amb l'ànima malalta que porta a la mort. Mentre que el pecat és una cosa abstracta que mata l'ànima, el fred als peus és una amenaça física i quotidiana que mata el cos.
mort salut
La mossegada de ca, amb ceba es curarà
Recorda que la ceba s'ha considerat tradicionalment el remei d'urgència per excel·lència per a netejar, desinfectar i calmar les ferides provocades pels animals. En el món rural, on els gossos de pastura o de caça eren habituals i els metges quedaven lluny, la ceba era l'antibiòtic immediat de la vora del foc. S'acostumava a picar la ceba o a fer-ne un emplatat directe damunt la mossegada per a "estirar el verí" o evitar que la ferida pregués malament.
animals plantes salut
La nafra no té cura si no muda de figura
Significa que una ferida o un problema no pot millorar si no comença a canviar d'aspecte cap a una bona evolució. Indica que la curació exigeix un canvi físic o visible. La nafra (la ferida): Representa un mal o un problema greu que costa d'arreglar. Muda de figura (canviar d'aspecte): Mostra que el procés de recuperació ja ha començat i la lesió evoluciona de manera favorable.
salut
La necessitat dóna virtut i la malaltia salut
salut
La netedat és mitja vida
La higiene és un element important en la conservació de la salut i la prevenció de malalties
salut
La paciència engreixa i cria esquena
Destaca els beneficis de mantenir la calma. Indica que saber esperar i assumir les coses amb serenitat aporta tranquil·litat, salut mental i, en sentit figurat, força o "esquena" per afrontar la vida.
cos huma salut
La paciència venç la pitjor dolència
salut
La panxa no admet noves
salut
La pedra picada és la més estimada
Ho diuen per aconsolar-se els qui han quedat gravats de la pigota
salut
La perdiu fa poagre
[Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus]. La dita s'associa amb la idea que les aus de caça i determinats tipus de carn, com les perdius i els pollastres, produeixen un excés d'àcid úric que es tradueix en aquesta malaltia.
animals salut
La persona és el que menja
salut
La picada d’escorpí, amb mel s’ha de guarir
Significa que els ressentiments, les ferides i les ofenses causades per accions o paraules malèvoles (la picada d'escorpí) només es poden curar amb amabilitat, suavitat i bon tracte (la mel). Ens ensenya que el mal que ens fan els altres no s'ha de respondre amb venjança o agressivitat, sinó mirant de conquerir el dolent a força de fer el bé.
animals salut
La píndola daurada té l'amargor amagada
Significa que les coses de bella aparença solen portar els defectes ocults
consells salut
La poca cordura es paga amb la sepultura
salut mort
La primavera la sang altera
És una manera d' explicar els canvis estacionals del nostre organisme
salut estacions oratge
La recaiguda és la pitjor de les caigudes
La segona vegada que es pateix la mateixa malaltia és perquè el cos no ha creat les defenses suficients i està en desavantatge
salut
La recaiguda és pitjor que la malaltia
La segona vegada que es pateix la mateixa malaltia és perquè el cos no ha creat les defenses suficients i està en desavantatge
salut
La regla manté el cos i la butxaca
salut
La roba que massa es renta, l'olla que massa es frega i l'home que massa es cura poc duren
Ensenya que l'excés de cura o manipulació pot fer malbé les coses en lloc de preservar-les. Vol dir que tant els objectes com la salut es desgasten o es trenquen abans si es tracten amb una obsessió exagerada.
salut indumentària
La ruda, herba de ventura
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes salut menjar
La sal, com més sala més mal
menjar mal salut
La saliva dejuna de tot mal cura
En sentit figurat, s'utilitza per indicar que un problema, un mal o una ferida lleu no té importància i és molt fàcil de remeiar. Antigament, s'atribuïa propietats curatives a la primera saliva del matí (la que es té en dejú). S'emprava com a remei casolà per intentar assecar o tractar rascades, granets o berrugues. També s'aplica a les coses mal fetes o poc sòlides per dir que estan agafades o unides "amb saliva dejuna", és a dir, de manera molt feble.
salut
La salut del nostre cos, la gastem molt a l'engròs, i quan la tenim perduda, la comprem a la menuda
Resumeix com sovint malbaratem la salut sense adonar-nos-en mentre estem bé (a l'engròs), però quan cau i l'hem de recuperar ens costa molts esforços, temps i diners (a la menuda). És un toc d'atenció sobre la importància vital de la prevenció i l'autocures diàries.
salut
La salut es pinta en la cara
Vol dir que la salut es manifesta amb el bon aspecte del qui la té.
salut
La salut no afarta
salut menjar
La salut no es compra amb diners.
És una forma de dir que tenir salut és millor que tenir riquesa. La creença sobre quines són les coses més importants en la vida diu: salut, diners i amor.
diners salut
La salut no és coneguda fins que és perduda
Hi ha coses que no són perceptibles fins que falten. Ens recorda la tendència humana a donar per fet el nostre benestar i només valorar la salut quan la malaltia o el dolor ens obliga a fer-ho. Aquest pensament reflecteix la importància de la prevenció i l'autocura en el nostre dia a dia. En lloc d'esperar que arribi el problema, cultivar hàbits saludables de manera proactiva és la millor garantia per mantenir la qualitat de vida a llarg termini.
salut
La salut quan és perduda és reconeguda
Hi ha coses que no són perceptibles fins que falten. Significa que només valorem de veritat la bona salut quan emmalaltim. Mentre ens trobem bé, tendim a donar la salut per feta i no en som conscients; és en el moment de perdre-la quan ens adonem del seu valor real i de la seva importància vital.
salut
La salut que guardaràs de jove, la trobaràs de vell
salut
La sàlvia, és la mare de la malva
És una herba medicinal usual en infusions i en la paella
salut plantes