indumentària

Poca roba és un capot

Vol dir que les coses poques fan poc servei

any indumentària

Portar el vestit massa escafit

Es diu de una noia o dona que porta el vestit molt estret

maneres de dir indumentària

Portar les calces [o els pantalons]

La dona, dominar el marit

maneres de dir indumentària

Portar les espardenyes ben cordades

Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin

indumentària maneres de dir treball

Portar mal gipó

Anar molt mal vestit

indumentària maneres de dir

Portar més roba que un picador

Anar massa vestit

maneres de dir indumentària

Portar mols corfolls

Postar mols vestits

maneres de dir indumentària

Portar un esclop i una espardenya

Amb pocs mitjans Anar amb peces de vestit molt bones i altres de molt dolentes

persones indumentària

Portar [o dur] merda a la sabata [o l'espardenya]

Tindre mala sort

indumentària maneres de dir

Portes [o tens] més corfolls que una ceba

Portar mols vestits

maneres de dir indumentària plantes

Posar de llarg

En l'alta societat, presentar una dona jove vestida de llarg per primera vegada en una festa celebrada amb este fi

maneres de dir indumentària

Posar un capell [a algú]

Llevar-li una calúmnia

indumentària maneres de dir

Posar [a algú] albardat

Anar molt mal vestit

maneres de dir indumentària

Posar [a algú] una capa de totxo, o de tonto

Enganyar-lo

indumentària maneres de dir

Posar [a qualcú] una bona casaca

Fer-li pagar un compte molt gros

indumentària maneres de dir diners bona

Posar [alguna cosa] per barret

Rebutjar qualsevol acció fent riota del qui la produïda

indumentària maneres de dir

Posar [algú] com un guant

Ablanir algú, fer-li perdre la irritació o la rebel·lia

indumentària maneres de dir

Posar-s'ho a la barretina

Tenir-ho present

indumentària maneres de dir

Posar-se bé les sabates

Preparar-se, disposar-se així com cal, prevenir-se

maneres de dir indumentària

Posar-se el món per barret

Despreocupar-se de tot

maneres de dir indumentària

Posar-se hàbit

Vestir hàbit religiós durant un temps determinat en compliment d'una promesa

maneres de dir indumentària

Posar-se les calces [d'algú]

Fer-li fer el que es vol

maneres de dir indumentària

Posar-se les sabates a retaló

Desobeir, resistir-se a fer allò que altri mana

indumentària maneres de dir

Preu per preu, sabates grosses [o sabates llargues, o les més grans]

Vol dir que d'una cosa que no s'ha de pagar segons la quantitat que se n'adquireixi, convé més prendre'n molta que poca

diners indumentària

Primer és la camisa que el gipó

Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs

indumentària parentiu maneres de dir

Provar bé la casaca [a algú]

Anar-li bé el matrimoni

indumentària maneres de dir amor

Quan fa fred, val més una gorra que un barret

Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt

indumentària oratge

Quan vegis trencada una espardenya, no estarà millor la parella

persones indumentària

Quant millor és el drap, pitjor està apedaçat

indumentària

Quatre calces vuit cuixots

Es diu dels homes petits que porten pantalons folgats

indumentària maneres de dir

Que bon vent li pegue a la camisola

Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi

bona oratge indumentària

Què tendra vas !

La roba que porta no és apropiada per a l'edat, és de més jove

maneres de dir indumentària

Quedar-se amb la camisa a l'esquena

Arruïnar-se

indumentària maneres de dir cos huma diners

Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet

[Pinet és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida (València)]. S'utilitza de forma irònica per descriure una persona que s'ha quedat decebuda, despagada o a qui se li ha desfet un assumpte o negoci en l'últim moment, quan ja ho tenia tot a punt. Es fa servir quan un negoci, un viatge o qualsevol projecte falla en l'últim moment. Descriu la frustració de quedar-se amb tot preparat sense poder aprofitar-ho.

llocs maneres de dir indumentària

Quedar-se sense camisa

Arruïnar-se

indumentària maneres de dir diners

Qui a l’hivern té prou roba, a l’estiu en té de sobra

Significa que si en una situació difícil o de necessitat (l'hivern) ja es tenen suficients mitjans, en una situació fàcil o abundant (l'estiu) encara se n'experimenta una superabundància. Mostra com anar preparat per a l'època de més exigència facilita el benestar en els moments de bonança. S'aplica a la possessió de béns i recursos bàsics per viure sense angúnies.

estacions indumentària

Qui allarga més els peus que el llençol, es queda amb els peus a l'aire

No s'ha de gastar més del que es guanya.

cos huma indumentària

Qui amb robes d'altre es vesteix, pel carrer el despullen

Significa que els béns mal adquirits solen perdre's algun dia vergonyosament.

indumentària

Qui anar bé vol, es compra roba pel desembre i calçat pel juliol

mesos indumentària

Qui apedaça amb pedaços vells, perd lo fil i el temps

Vol dir que les coses s'han de fer amb bons materials si no es vol fracassar. Significa que no val la pena intentar arreglar les coses utilitzant materials de mala qualitat o vells, ja que el resultat serà inútil i es malgastarà l'esforç. S'aplica a la vida quotidiana, com a consell per fer les coses bé des del principi amb bons materials, en lloc de fer pegats ineficaços.

consells vell indumentària

Qui apedaça son temps passa.

Qui dies passa, anys empeny

temps indumentària

Qui cada dia va galant, a les festes va penjant

Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba

festa indumentària

Qui calça amb amic o parent, calça car i malament

Significa que encarregar feines o comprar productes a amics o familiars acostuma a sortir car i de mala qualitat. És perquè el proveïdor o venedor (com un sabater) abusa de l'amistat o parentesc, i el client no gosa queixar-se per respecte al parentesc o a l'amistat. Al final acabes pagant més diners per una feina pitjor que la d'un professional desconegut.

amistat persones indumentària

Qui de dones fia, espardenyes quan plou

oratge persones indumentària

Qui de roba d'altre es vesteix, al mig del carrer el despullen

A qui utilitza alguna propietat aliena, li la poden reclamar en qualsevol moment

persones indumentària

Qui de seda va vestit, o és molt pobre o molt ric

Fa reflexionar sobre l’elegància d’alguns de qui es coneix el poc patrimoni i se sospita que la roba que duen és donada

diners persones indumentària

Qui du les sabates més velles, és el sabater

Es diu perquè sovint el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix

oficis indumentària

Qui el diumenge va mal vestit, ja podeu creure que no és cap ric

Certament, perquè el diumenge és un dia especia

diners setmana indumentària

Qui en dilluns va ben vestit, o és pobre o és molt ric.

Significa que aquell qui va cada dia amb vestit nou, o bé és prou ric per a poder-hi anar o bé és tan pobre que només en pot tenir un, i així ha d'anar el dilluns amb el mateix vestit que el diumenge: mentre aquest encara és nou, dóna una falsa aparença.

diners setmana indumentària

Qui en vestits gasta massa, té el cap de carabassa

Cal invertir en coses sòlides i de futur més que en coses superficials i passatgeres

cos huma diners plantes indumentària

Qui és sabater, que faci sabates

Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén

oficis indumentària

Qui fila prim porta camisa, qui fila gros només en duu un tros

Ens ensenya que la prudència, l'estalvi i la bona planificació permeten assolir els objectius i tenir garantit l'abastiment. En l'antiguitat, filar prim significava fer un fil més fi i de qualitat, mentre que el fil gros era maldestre. Qui treballa amb cura i calcula bé les seves accions, aconsegueix el que es proposa (tenir una camisa completa), mentre que qui actua de manera precipitada o malbarata els seus recursos, acaba quedant-se sense res (un simple tros de roba).

persones indumentària

Qui filassa seva fila bona camisa es refila

treball indumentària

Qui juga molt a cartes no duu neta la casaca

joc indumentària

Qui no té dona ni bagassa, ell mateix s'apedaça

[bagassa: En el context antic d'aquest refrany, "bagassa" es referia a una minyona, serventa o dona que ajudava a la casa, no necessàriament a la prostitució, tot i que el terme ha evolucionat]. Significa que l'home que no té parella (dona) ni serventa (bagassa) que l'ajudi en les tasques domèstiques, especialment en el manteniment de la roba, ha de fer-ho tot ell mateix i, per tant, s'espatlla, treballa excessivament o s'abandona físicament.

persones indumentària

Qui per Sant Joan va vestit com per Nadal no té salut cabal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Ens diu que si per Sant Joan (amb la calor que fa!) encara vas tapat com si fos desembre, és que alguna cosa no va bé. Si algú té fred a ple solstici d'estiu, és un senyal clar de debilitat, anèmia o malaltia. Antigament es creia que per estar sa calia viure al ritme de les estacions: anar lleuger a l'estiu i ben abrigat a l'hivern.

festivitats mesos salut sants indumentària

Qui per tot dia va bonic, o és molt pobre o és molt ric

Significa que per a anar sempre ben vestits, o cal tenir molts diners o cal tenir on demanar-ne

diners indumentària

Qui porta capa, de tot s'escapa

Vol dir que el qui té diners pot sortir de totes les dificultats

diners indumentària

Qui se'n calça, no se'n vesteix

Es diu referint-se a algú que té poca constància o poca fidelitat

persones indumentària

Qui té bon amic, té bon abric

Significa que l'amistat vertadera proporciona protecció, consol i seguretat davant de les dificultats de la vida, de la mateixa manera que un bon abric ens resguarda del fred.

amistat bona persones indumentària

Qui té capa, es tapa, i qui té capot si pot

Qui té més que un altre o ha sabut ser previsor no passa privacions o necessitat en un moment difícil

diners indumentària

Qui té roba prompte està vestit

Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat

mar indumentària

Qui tot ho deixa pel net, ven la capa en temps de fred

Segons una llei natural sembla que les persones són estimades en relació a allò que tenen. Si algú es desprèn de les seves possessions en favor d'un altre, probablement ja no serà tracta amb la mateixa delicadesa.

oratge parentiu indumentària

Qui va descalç, és que no té sabates

Expressa una veritat òbvia i evident. S'utilitza per a remarcar una situació claríssima que no necessita cap tipus d'explicació ni justificació. S'aplica quan algú intenta buscar explicacions complicades, excuses o justificacions a un fet que és totalment lògic i directe. Ve a dir que les coses són com són i que la causa més senzilla sol ser la vertadera.

dites indumentària

Qui vol la capa de l'amic, no és amic

Significa que qui intenta aprofitar-se dels béns o del patrimoni d'un amic demostra que no té una veritable amistat. Adverteix contra les persones que s'acosten aprofitant-se de la confiança o de la generositat dels altres per obtenir un benefici propi. Recorda que l'amistat s'basa en el respecte mutu i la generositat desinteressada, no en la recerca de profit personal.

amistat persones indumentària

Retallar la casaca [a algú]

Fer-lo objecte de murmuració

maneres de dir indumentària parlar

Riure [o tindre gana] una sabata

Significa que una sabata està molt gastada o feta malbé fins al punt que la sola se li ha desenganxat o desclavat per la part del davant, deixant una obertura. Aquesta obertura recorda visualment a una boca oberta, com si la sabata estigués rient o badallant per la fam.

maneres de dir riure/plorar indumentària

Roba d'estat

Vestit de gran cerimònia

indumentària maneres de dir

Roba de mudar

Es diu de les peces de roba més boniques o més noves que es deixen per a les ocasions especials

indumentària maneres de dir

Roba de pare i mare

Nom donat vulgarment, especialment al camp, a la roba gruixuda feta pels pagesos amb cànem o amb lli filats per ells mateixos que era emprada, especialment, per fer llençols

indumentària maneres de dir

Roba freda i llit fred valen per una sagnia

Significa que dormir en un llit fred o amb roba d'abric insuficient és tan perjudicial per a la salut que equival a una sagnia (antiga pràctica mèdica de treure sang). Adverteix sobre els perills de passar fred a la nit.

dormir salut indumentària

Roba tallada, roba pagada

consells indumentària

Sabater amic o parent, calça car i més dolent

Significa que encarregar feines o comprar productes a amics o familiars acostuma a sortir car i de mala qualitat. És perquè el proveïdor o venedor (com un sabater) abusa de l'amistat o parentesc, i el client no gosa queixar-se per respecte al parentesc o a l'amistat. Al final acabes pagant més diners per una feina pitjor que la d'un professional desconegut.

amistat oficis parentiu indumentària

Sabater amic o parent, calçat car i dolent

Significa que encarregar feines o comprar productes a amics o familiars acostuma a sortir car i de mala qualitat. És perquè el proveïdor o venedor (com un sabater) abusa de l'amistat o parentesc, i el client no gosa queixar-se per respecte al parentesc o a l'amistat. Al final acabes pagant més diners per una feina pitjor que la d'un professional desconegut.

amistat diners oficis persones indumentària

Sabates i alcaldes novells, passats els primers dies estrenyen menys.

Significa que tant els càrrecs públics nous com el calçat estrena solen mostrar-se rígids, exigents o incòmodes en un principi, però amb el temps s'acaben adaptant, afluixant i molestant molt menys. El calçat nou: Fa mal peu i pot fer ferides al començament, però es deforma suau fins a fer-se còmode. L'alcalde nou: Arriba amb moltes ganes de manar, imposar normes o demostrar autoritat, però després s'amansa.

oficis indumentària

Saber de quants de punts se calça algú

Conèixer-lo bé, sobretot en l'aspecte de l'enteniment o de la moral

saber maneres de dir indumentària

Saber més que el llençol de baix

Ésser algú molt viu, molt espavilat

maneres de dir indumentària

Saber nadar i guardar la roba

Obrar en un afer amb habilitat per beneficiar-se del profit que pugui donar sense arriscar-se ni comprometre-hi res

saber indumentària maneres de dir

Saber quin peu calça [algú]

Conèixer-lo bé

cos huma saber indumentària maneres de dir

Saber-se cordar les calces

Saber-se governar, sense ajuda

saber maneres de dir indumentària

Salvador! La camisa et fa pudor!

Es tracta d'una expressió col·loquial directa per assenyalar a algú (Salvador) que la seva camisa té mala olor, probablement per suor o brutícia, i necessita canviar-la o rentar-la. És una d'aquelles rimes infantils o burles de poble que s'amollen ràpidament per fer riure (o emprenyar). La rèplica clàssica que se sol dir per tancar la rima és: "Renta-la amb aigua i sabó!" O la versió una mica més "punyent": "Posa-hi flors, que farà bona olor!"

maneres de dir indumentària

Sants de guix i febrer porten capa

Per febrer no et refiïs de la clariana i abriga't com si fossis una estàtua de l'església, perquè el fred encara talla. Ens recorda que, encara que el sol ja comenci a escalfar una mica durant el dia, el febrer és un mes traïdor que aconsella protegir-se amb la capa igual que els Sants de guix que que són fredes al tacte i estan quietes, se'ls posa metafòricament una "capa" (el mantell) per protegir-les o decorar-les.

mesos sants indumentària

Seguir la moda

Vestir-se o portar-se d'acord amb l'ús i gust del moment

maneres de dir indumentària

Semblar el pobret de Jesucrist

Anar mal vestit

indumentària maneres de dir diners

Semblar un rebrec de botiga

Es diu que sembla un rebrec de botiga d'aquella persona que va mal vestida

maneres de dir indumentària

Semblar una granera

Estar mancat de tota gràcia en el gest o en el vestir

indumentària maneres de dir

Semblar una visió [o Anar fet una visió]

Anar mal vestit, ridículament

indumentària maneres de dir

Sempre cau la taca damunt la roba bona

Els defectes, les fallades o les pífies es fan notar més com més especial o important és l’ocasió o l’espectacle

dites indumentària

Ser com un guant

Ser amable, dòcil i pacífic

maneres de dir indumentària

Ser cul i camisa

Avenir-se, ajuntar-se

maneres de dir indumentària cos huma

Ser de la capa curta

Ser pobret

diners indumentària maneres de dir

Ser més dur que una sola de sabata

De poca intel·ligència, obtús

indumentària maneres de dir

Ser més gos que el llençol de baix

Tindre peresa extrema

animals maneres de dir indumentària

Ser petit com un barret

Ser molt petit

maneres de dir indumentària

Ser un barret de rialles

Ser una persona poc seriosa

indumentària maneres de dir

Ser un braç de mar

Anar vestit molt elegantment, amb molt luxe

maneres de dir mar indumentària

Ser un cap sense barret

Eixelebrat, lleuger, sense seny

cos huma maneres de dir indumentària

Ser un sabata

Ser un beneitot, de poc seny

maneres de dir indumentària

Ser un sabatot

Persona beneitota, curta d'enteniment

saber indumentària maneres de dir

Ser una casa de barrets

Haver-hi molt desordre

indumentària maneres de dir