Fa dies [en nombre indeterminat, però generalment sens passar d'un mes]
La maternitat i la criança donen alegria
Es diu per aquelles dones que deixen les feines per a la nit. Descriu de manera irònica les dones que no treballen ni fan feines domèstiques durant el dia (passegen), però que es veuen obligades a treballar de nit (cremar oli) per a recuperar el temps perdut..
25 desembre. Hom creu que, durant la nit nadalenca, tots els estels surten i brillen tant com poden, per tal de veure i adorar el Nen Jesús
25 desembre. La nit de Nadal és especial i se li atribueixen moltes virtuts. la primera, astronòmica, la nit més llarga.
25 desembre. Hom creu que, durant la nit nadalenca, tots els estels surten i brillen tant com poden, per tal de veure i adorar el Nen Jesús.
24 juny. La nit de Sant Joan (del 23 al 24 de juny) és tradicionalment considerada la més curta de l'any, celebrant el solstici d'estiu amb fogueres, revetlles, coca i focs artificials. Tot i que astronòmicament el solstici sol caure el 20 o 21 de juny, la tradició popular manté aquesta data com el zenit estiuenc i el foc simbolitza la puresa i la renovació.
La foscor ajuda a ocultar vicis i males intencions
És una justificació de la inactivitat i la manteria
Les grans decisions s’han de meditar molt; per això solen prendre’s durant el temps de descans nocturn
La humitat es combat amb calor
S’adquireix molt coneixement llegint i viatjant i aprenent de les bones i males experiències de la vida
És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol
A la fi del dia, a les darreres hores de la tarda, entre dues clarors
Vol dir que les discussions fan perdre molt de temps i lleven el descans
És un ocell d’hàbits nocturs que, si canta de dia, és perquè preveu pluja a la nit
No sol ploure a les nits d’estiu, i tampoc no es desitja perquè tothom pren la fresca al ras
25 desembre. Referent a la diversitat de creences relacionades entre la lluna i el Nadal. Nit obscura: Es refereix a una nit sense lluna (lluna nova) o molt ennuvolada. Tradicionalment, es creia que si per Nadal no hi havia claredat, l'any seria plujós. La "terra dura" és la que no ha rebut prou saó o que és argilosa i difícil de treballar. Si la nit de Nadal és fosca, pots atrevir-te a sembrar en aquests terrenys, perquè les pluges que vindran estovaran la terra i faran créixer el gra.
24 juny. És la cara més romàntica i picant de la revetlla. Entre el foc, les herbes amb virtut i la màgia de la nit més curta, la tradició diu que és el moment ideal per trobar parella o refermar l'amor. La frase subratlla que és una nit propícia per a les trobades amoroses, la passió i la fertilitat, aprofitant la màgia de la nit més curta de l'any.
Vol dir que mentres hi ha temps disponible, hi ha esperança de fer coses bones o d'assolir allò que es desitja
No convénen les falses amistats amb les que resultem perjudicats
És preferible un mal menor a un mal major
1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.
La garsa pasa l'hivern retirada al seu joquer
Recomana no passar fred, origen de moltes malalties
Es tracta d’un mes de clima suau en què es pot anar vestit frescament durant el dia
Per indicar que camina lleuger cap a la posta
Són moments d’alegria i desinhibició
6 de gener). Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia: però simultàniament s'inicia el període més fred i cru de l'hivern. És una dita que destaca el contrast entre l'augment de la llum solar i la caiguda de les temperatures.
19 març. Referent a la llargaria del dia. A partir d'aquest dia el sol comença a creixer.
A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi
1 gener. En relació a l'allargada del dia. El dia encara s'escurça al matí, però ja creix força per l'altre cap.
1 gener. Fa al·lusió a la llargada del dia.
A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi
2 de febrer. És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines
2 febrer. Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan
2 febrer. La llum diürna s’ha allargat des del solstici d’hivern del 21 de desembre
15 agost. [Mare de Déu del llit: L'Assumpció de la Mare de Déu]. Insisteix en la minva d'hores de sol.
S'utilitza per descriure persones que es mostren molt valentes, arrogants o actives durant la nit (sovint de festa o bevent), però que al matí següent estan esgotades, es penedeixen o es mostren covardes i febles. Fa referència al contrast entre la fatxenderia nocturna i la ressaca o feblesa matinal.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
25 desembre. Alguns diuen que aquest és el dia més curt de l'any, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror. El que feia que tant el traginer com la filadora iniciaren la seva activitat més aviat, en un temps que la llum del dia marcava l'inici del treball diari, penseu que no hi havia llum elèctrica com ara.
25 desembre. Mentre uns diuen que aquest és el dia més curs de l'any, la majoria creuen que és el de sant Tomàs, i que avui es nota poc o molt el gairebé imperceptible allargament de la claror.
1 gener. Compara l'allargament del dia amb el salari.
17 gener. A partir d'aquí, l'augment dels minuts de llum del dia es fa més evident, coincidint també amb l'arribada de la primavera.
17 gener. El temps de llum solar al gener ja va dilatant-se i el sol fa el seu periple un poc més alt
26 desembre. Al·ludeix hiperbòlicament a l'allargament del dia.
24 juny. Aquesta dita és molt curiosa perquè, tot i ser molt popular, conté una petita paradoxa astronòmica. En realitat, el 24 de juny és el dia més llarg de l'any, però és precisament el moment en què el creixement s'atura per començar a minvar. "Una passa de gegant" és una expressió que pot semblar paradoxal, ja que és quan el dia deixa de créixer. Es diu per significar que s'ha assolit la màxima llargada (el "dia més gran").
24 de juny. La tradició popular i el refranyer català assenyalen el 24 de juny, dia de Sant Joan, com el moment en què tenim el dia més llarg i la nit més curta de l'any, coincidint aproximadament amb el solstici d'estiu. És una celebració ancestral lligada al foc i al canvi d'estació. Encara que la data astronòmica exacta pot variar lleugerament (generalment entre el 20 i el 22 de juny), la festivitat de Sant Joan (24 de juny) és la referència tradicional per al dia més llarg.
24 juny. Fa referència al canvi d'hores de llum al voltant del solstici d'estiu. Indica que, després de la nit més curta, els dies comencen a escurçar-se ràpidament o que el dia arriba a la seva màxima durada. Durant tot el mes de juny, el dia ha anat creixent a "passes de gegant" fins a arribar al seu màxim. Encara que ens sembli que l'estiu comença, a partir de Sant Joan el dia comença a escurçar-se. Per això, molts diuen que el dia "fa una passa de gegant" cap avall, cap a la foscor.
24 febrer. Es creu que aquest dia té la mateixa llargada dels dies que de les nits.
24 febrer. Exacte! Tot i que astronòmicament l'equinocci arriba cap al 20 de març, el refranyer popular s'avança unes setmanes amb Sant Maties (24 de febrer) per celebrar que la claror ja ha guanyat clarament la partida a la foscor. Aquesta percepció d'igualtat es deu al fet que a finals de febrer la llum ja s'allarga de forma molt visible, i per a la gent del camp, el dia ja és prou llarg per fer la jornada completa sense necessitat de llums artificials.
24 febrer. Tot i que l'equinocci astronòmic no arriba fins al 20 de març, per a la pagesia el 24 de febrer ja era la data clau on la llum del sol i la foscor de la nit es miraven cara a cara. Sabien que tenien unes 12 hores de llum per treballar i 12 hores de recer. Es deixaven enrere les nits llarguíssimes de l'hivern que obligaven a tancar-se d'hora a casa.
29 juny. Aquesta dita marca el moment del solstici d'estiu on a partir de la festa de Sant Pere, els dies comencen a escurçar-se de manera ja perceptible.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
31 de desembre. [destre = és una mesura antiga, equivalent a uns 2,8 metres]. En al·lusió al darrer dia de l'any i la llargada del dia. Indica que, al voltant del 31 de desembre, l'increment de la llum solar es fa més notable i ràpid, sovint seguint la seqüència: per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal i per Sant Esteve un pas de llebre.
12 febrer. Sobre la llargada del dia. Subratlla l'allargament visible dels dies a mesura que s'acosta la primavera. Indica que, aproximadament al segon mes de l'any, el sol es pon una hora i mitja més tard que en el solstici d'hivern.
13 desembre. Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi és equívoc, car vol significar que el dia s'allarga 'un pas de puça', i precisament encara s'escurça. Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari. Al calendari julià Santa Llúcia, s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga. En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar, hom no va tenir en compte.
13 desembre. Al·ludeix al solstici d'hivern, en què les hores de llum coincideixen amb les hores de foscor ia partir d'aquest dia, començarà a clarejar abans.
13 desembre. Indica que el sol es pon una mica més tard, tot i que al matí encara surt una mica més tard. Tot i que astronòmicament el solstici d'hivern és uns dies més tard, la tradició popular l'associa a aquesta data.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Assenyala que per aquestes dates les hores de llum solar ja han augmentat aproximadament una hora i mitja en comparació amb el solstici d'hivern.
Santa Maria = La Candelera: 2 febrer. Pel febrer, ja es nota que s’allarga la llum diürna
1 novembre. Fa referència a l'arribada del fred, la boira o la pluja pròpia de novembre, on tots els dies s'assemblen climatològicament. Els dies hivernencs se semblen els uns als altres en rutina i oratge. A partir de Tots Sants, els dies són curts, la rutina hivernenca s'instaura i el temps meteorològic es torna molt similar i monòton fins a l'arribada del bon temps.
Es diu quan, en un temps futur sense determinar, és molt possible, gairebé segur, que s’esdevengui alguna cosa
Fa referència als equinoccis (primavera o tardor), moments en què la durada del dia i la nit és pràcticament la mateixa. Tot i que la floració principal és a la primavera, la dita s'utilitza sovint per marcar la maduració del codony cap a la tardor (setembre), quan s'escurcen els dies.
A l’alba i quan ix el sol fa més fred que quan era fosc