Les menjades abundants forcen l’estómac i altres òrgans interns, com el fel o el fetge
Viure dels guanys obtinguts amb el comerç carnal de la muller, de la filla, etc
Vol dir que hi ha que es gasta els diners en coses supèrflues i per ha fer-ho retalla en menjar
Alimentar-se a despeses d'altri o sense treball propi
Despertar-se l'apetit per allò que es veu, per la presentació més que per la substància que té
Els nostres avis creien que menjar raïm portava riquesa i que guanyarien una unça d'or per cada gra de raïm que menjaven. Avuí com ja sabem, menjar-se 12 grans de raïm per Cap d'Any porta bona sort, i qui diu bona sort, diu diners, per als més ostentosos.
Es diu quan a una persona li agrada aparentar el que no és
Esser-li molt superior, valer molt més que ell
Estar sans tots els d'una casa, no haver-n'hi cap que no mengi com els altres
La verdura és bona per a sans i malalts
Indica les condicions perquè el menjar i el dormir siguin perfectament agradables
Convéncer o intentar convéncer algú d'alguna cosa aprofitant-se de la seua ingenuïtat o bona fe
Mirar una cosa o una persona molt fixament, àvidament, amb una gran atenció o desig
Apoderar-se, fer-se en una persona o enemic, menjar molt
Acaronar-lo extremosament
Tenir-ne molta enveja, voler desitjar els bens d'un altre
Aprofitar bé els pocs recursos de què es pot disposar
Endevinar allò que hi ha ocult, comprendre una cosa que estava amagada
Torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat
Patir fam i haver de menjar qualsevol cosa
Vèncer, superar algú facílment sense clemència
Menjar, algú, molt i de pressa, perquè troba una menja molt bona
Menjar-s’ho àvidament, per gana o per gust, sense esperar que es refredi
Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res
Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res
Es diu per indicar despreocupació envers les coses de demà i gaudir del present.
Són dues plantes ben aromàtiques i abundants usades en infusions i begudes alcohòliques
Exclamació infantil i la resposta escatològica pertinent a qui t'acusa de mentider
1. Diminutiu de mentira, que és la variant formal de mentida que usem els valencians. És un mot de caire afectuós que usem, fonamentalment, quan parlem amb un xiquet xicotet. Afirmació que no respon a la veritat feta conscientment. 2. Mentider. Que té costum de mentir.
Es refereix a la inconveniència d'aturar-se en un negoci quan el tenen ben encaminat
Indica que no cal desesperar-se mai d'arribar a poder obtenir el que hom desitja.
Vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats
Els confiats i els crèduls que es deixen estafar o enganyar justifiquen l’existència d’estafadors i mentiders
Ho diuen dels que volen viure amb l'esquena dreta a costa dels altres i sense doblegar-la
L'aviram i animals de ploma en general. Per extensió: actuar abans no sigui massa tard.
Quan es disposa de temps lliure perquè d’altres ens fan la feina, tot és meravellós
Els arbres s’han de trasplantar quan no tenen fulla i en dia sense lluna, i molt podats
Denota que hom no pot parar atenció i curar de dos afers alhora.