Significa que els medicaments s'han de prendre amb insistència perquè siguin eficaços
S’empra per manifestar que una cosa que mos ve, cau molt bé o dóna realç a una altra ja experimentada i agradable
Recomana que es tracti amb amabilitat els qui demanen diners o favors, però sense esser massa condescendents a concedir-los-ho
Exclamació, variant eufèmica de merda, que s’usa principalment per a indicar incredulitat, disconformitat o disgust
1. Malenconia, tristor profunda i persistent. 2. Estat depressiu intens, caracteritzat per astènia, prostració i inhibició psicomotriu
1. La segona mel que es treu de la canya dolça. Líquid espès, de color fosc i de sabor dolç, que queda com a residu de la cristal•lització del sucre contingut en la canyamel o la remolatxa. 2. Suc espès i dolç que destil•len certes fruites, com les figues, garroves, etc. 3. Líquid espès i apegalós que ix en els tarongers que tenen gomosi
1. Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules i en les accions, especialment a l'hora de menjar. 2. Mancat de delit, que té aspecte de malalt
Vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d'altres
1. Molt dolç. Que és semblant a la mel en algun dels seus aspectes. 2. Que té o manifesta una amabilitat o una dolçor excessiva. Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos: Forma humorística de comiat [d'algú] a qui s'aprecia. 3. Es diu del menjar, [especialment la carn], bla, tendre. 4. Que no és [un arròs] ni massa eixut ni massa caldós.
1. Òrgan del sistema circulatori dels vertebrats, de color roig fosc i forma ovoide, situat a l'esquerra de l'estómac, que produeix glòbuls rojos i destrueix els inservibles. El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa: Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra. 2. Botella de vidre, en forma de cor, que es pot ficar còmodament en la butxaca. 3. Lentitud i indolència en les operacions. 4. Patir de la melsa: Estar prenyada una fadrina
Es diu perquè el qui se'n va d'un lloc i oblida allò que havia d'emportar-se'n, després ha de tornar-hi per recollir-ho
Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura
1. Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. Menar la roda: Els corders, els filadors de cànem. Menar la corda: Fer voltar la corda en el joc de saltar la corda. 2. Tenir taba. Sostenir conversa, enraonar molt
Menar-lo subjecte, no donar-li gaire llibertat per evitar que surti de la llei o de la rectitud moral
1. Cosa necessària per a l'ús. Allò que es necessita. Haver de menester [alguna cosa]. Ser menester. Fer menester. Tenir el seu menester: Ser [o tenir], [algú o alguna cosa], útil o imprescindible [a algú]. 2. El menester fa fer i l'ànsia fa filar: S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida. 5. Haver-s'ho de ben menester: No ser gens espavilat
1. A bona gana de ballar, poc so és menester: Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la. 2. Del que has de menester per tu, no en facis part a ningú: Es diu contra l'excés de generositat. 3. Haver de menester Déu i ajuda: Haver de fer grans esforços. 4. Haver de menester les herbes de Sant Joan: Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. 5. No haver menester padrins: Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri
1. Qui professa un ofici o art mecànic manual. 2. Individu que professava un treball manual i que, en l'Antic Règim, formava part d'un gremi o una confraria
Persona que té igual de tot, que no li importa ni li preocupa res, que manté una actitud d'indiferència respecte a determinades coses que es suposa que li haurien d'interessar, que no vol saber res d'exigències morals, polítiques o religioses i que no li preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat. En definitiva, és u que no té formalitat, que tot s'ho tira a l'esquena, que se'n fot de tot
Recomana aprofitar bé la vida, ja que la mort és segura
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material
Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut
Vol dir que no cal una alimentació suau per a viure molt, sinó tot el contrari
Això vol dir que hem de prendre la majoria de les coses bones de la vida, i evitar el dolor i el patiment
A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols
Adverteix que el menjar picant continua sent picant durant tot el trànsit intestinal
Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut
Són les postures recomanables per a la comoditat de l’estómac i del cor
Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material
Es diu al·ludint als qui estan en el poder o en l'abundància, però exposats a decaure
Vol dir que després dels plaers vénen els disgusts que són conseqüència de l'excés
Desig que es formula contra algú que ens ha fet una mala passada
Anticlerical. Contrari al clericalisme. Enemic acarnissat dels capellans, anticlerical acèrrim
Adulador. Adreçar [a algú] lloances, demostracions d'afecte o de reverència, per a afectar-lo d'una manera agradable
Els moments de solaç afavoreixen la conversa i la ingesta d’alcohol determina el caràcter
Els moments de solaç afavoreixen la conversa i la ingesta d’alcohol determina el caràcter
Les aus de caça en general solen produir àcid úric
Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat