`

Refranys amb la paraula më

amor festivitats

Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer [el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces]

Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent

mar dormir oficis

Mariner que dorm no mena vaixell

Qui no s’esforça no pot obtenir benefici

oficis mar parlar

Mariner, llenguallarg i mentider

En general, sol tenir mala fama la gent que va de port en port i passa més temps fora de casa que dins d’ella

parentiu amor

Marit i muller en la vellesa s'han de menester

Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes

el bagul de les paraules oblidades

MARRAMEU

1. Maulit. Crit del gat quan està enfadat, incòmode, espantat o en període de zel. 2. A marrameus [o a gatameus]: Amb els dos genolls i les dues mans en terra

maneres de dir

Massa me'n dones

Es diu desconfiant de promeses, afalacs, obsequis....

menjar mort gent salut

Mata més gent la taula que la guerra

Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties

parlar

Mata més la llengua [o gola] que l'espasa

Es posa de manifest que allò que es diu d'algú pot fer molt de mal a la persona al·ludida

animals

Mata més una ploma que cent canons

Vol dir que la diplomàcia o la dialèctica poden ser més fortes i eficaces que la violència

maneres de dir

Matar l'avorriment

Entretindre's. No fer res

maneres de dir

Me cague en els collons!

Expressió de contrarietat

maneres de dir

Me cague en la mar salada

Exclamacions de contrarietat o queixa

maneres de dir

Me cague en...

Segons lo que vaja darrere de l'expressió, pot servir com expressió d'esglai, sorpresa, o ofensiva. Si es posa el nom d'una persona venerada per alguna religió, passa a ser una blasfèmia

maneres de dir

Me fa mil honres, i a mi cinc-centes me basten

Es diu quan se sap que algú parla malament d'altri en absència o quan s'agraeix un compliment hipòcrita

maneres de dir

Me la bufa o me la venta i no me la constipa

Em dona exactament igual, no m'importa

maneres de dir

Me la pagaràs

Expressió que indica un desig de revenja

maneres de dir

Me n’he d’estar

He de prescindir d’alguna cosa

maneres de dir

Me som untat i no he begut oli

Es diu quan s'han sofert els perills o molèsties d'una empresa sense arribar-ne a assolir els beneficis

treball

Me'n vaig a Enveig, a Enveig no hi veig i a casa me'n torni

Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar

el bagul de les paraules oblidades

MEALLA

1. Gota d'oli o d'una altra matèria greixosa que sura visiblement damunt d'un altre líquid. 2. Taca rogenca en el rovell d'un ou que indica que està fecundat

el bagul de les paraules oblidades

MEC

1. Que no té pèl a la cara. 2. Babau, beneitot, fava, idiota. 3. So d'un clàxon. 4. S'usa per a expressar incredulitat o negació. 5. Jove pretensiós que homeneja

el bagul de les paraules oblidades

MEDECINA / MEDICINA

Medicament. Remei, substància que serveix per a prevenir, alleujar o curar una malaltia, o per a reparar les seqüeles que puga haver produït

salut

Medecina per fora, a tota hora

Suposa que els medicaments d'aplicació externa no poden perjudicar

salut

Medicina d'un dia, no fa via

Significa que els medicaments s'han de prendre amb insistència perquè siguin eficaços

llocs gent

Mediona, gent sorruda i terra bona

Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès

maneres de dir

Mel damunt bunyols.

S’empra per manifestar que una cosa que mos ve, cau molt bé o dóna realç a una altra ja experimentada i agradable

maneres de dir plantes

Mel de romer

Expressió que indica que alguna cosa és bona, agradable

diners cos huma maneres de dir

Mel en la boca, i guarda la bossa

Recomana que es tracti amb amabilitat els qui demanen diners o favors, però sense esser massa condescendents a concedir-los-ho

maneres de dir

Mel!

Exclamació, variant eufèmica de merda, que s’usa principalment per a indicar incredulitat, disconformitat o disgust

el bagul de les paraules oblidades

MELANGIA

1. Malenconia, tristor profunda i persistent. 2. Estat depressiu intens, caracteritzat per astènia, prostració i inhibició psicomotriu

el bagul de les paraules oblidades

MELASSA

1. La segona mel que es treu de la canya dolça. Líquid espès, de color fosc i de sabor dolç, que queda com a residu de la cristal•lització del sucre contingut en la canyamel o la remolatxa. 2. Suc espès i dolç que destil•len certes fruites, com les figues, garroves, etc. 3. Líquid espès i apegalós que ix en els tarongers que tenen gomosi

el bagul de les paraules oblidades

MELINDRÓS -OSA

1. Que afecta una excessiva delicadesa en les paraules i en les accions, especialment a l'hora de menjar. 2. Mancat de delit, que té aspecte de malalt

el bagul de les paraules oblidades

MELLAT -ADA

Desdentat -ada. Que no té dents o que li’n falten

persones camp plantes

Melons i criades, busca'ls tu, no els comandes

Vol dir que són dues coses que cal triar per si mateix i no refiant-se d'altres

el bagul de les paraules oblidades

MELÓS -OSA ] ni massa eixut ni massa caldós)

1. Molt dolç. Que és semblant a la mel en algun dels seus aspectes. 2. Que té o manifesta una amabilitat o una dolçor excessiva. Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos: Forma humorística de comiat [d'algú] a qui s'aprecia. 3. Es diu del menjar, [especialment la carn], bla, tendre. 4. Que no és [un arròs

el bagul de les paraules oblidades

MELSA

1. Òrgan del sistema circulatori dels vertebrats, de color roig fosc i forma ovoide, situat a l'esquerra de l'estómac, que produeix glòbuls rojos i destrueix els inservibles. El que és bo per al fetge és dolent per a la melsa: Es diu referint-se a una solució que afavoreix una cosa però en perjudica una altra. 2. Botella de vidre, en forma de cor, que es pot ficar còmodament en la butxaca. 3. Lentitud i indolència en les operacions. 4. Patir de la melsa: Estar prenyada una fadrina

maneres de dir

Memòria curta, llapissera llarga

Si no tens memòria pren nota de tot

maneres de dir

Memòria o cames

Es diu perquè el qui se'n va d'un lloc i oblida allò que havia d'emportar-se'n, després ha de tornar-hi per recollir-ho

el bagul de les paraules oblidades

MENADOR

Home o xiquet que treballa en l'ofici de corder fent voltar la roda o torn on es caragolen les fibres de cànem o d'altra matèria tèxtil que el filador va amollant del manoll que porta lligat a la cintura

el bagul de les paraules oblidades

MENAR

1. Fer rodar; donar moviment a un instrument giratori. Menar la roda: Els corders, els filadors de cànem. Menar la corda: Fer voltar la corda en el joc de saltar la corda. 2. Tenir taba. Sostenir conversa, enraonar molt

maneres de dir

Menar a baqueta

Tractar algú amb gran rigor, subjectant-lo a estreta disciplina

maneres de dir

Menar la dansa

Dominar les situacions

maneres de dir

Menar [algú] pel cabestre

Menar-lo subjecte, no donar-li gaire llibertat per evitar que surti de la llei o de la rectitud moral

maneres de dir

Menar-li pressa

Instar-li perquè actuï ràpidament

el bagul de les paraules oblidades

MENESTER

1. Cosa necessària per a l'ús. Allò que es necessita. Haver de menester [alguna cosa]. Ser menester. Fer menester. Tenir el seu menester: Ser [o tenir], [algú o alguna cosa], útil o imprescindible [a algú]. 2. El menester fa fer i l'ànsia fa filar: S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida. 5. Haver-s'ho de ben menester: No ser gens espavilat

el bagul de les paraules oblidades

MENESTER 1

1. A bona gana de ballar, poc so és menester: Vol dir que quan un té voluntat de fer una cosa, fàcilment troba pretext per fer-la. 2. Del que has de menester per tu, no en facis part a ningú: Es diu contra l'excés de generositat. 3. Haver de menester Déu i ajuda: Haver de fer grans esforços. 4. Haver de menester les herbes de Sant Joan: Necessitar molt de temps per a fer o obtenir una cosa. 5. No haver menester padrins: Elogiar-se un mateix, no esperar els elogis d'altri

el bagul de les paraules oblidades

MENESTRAL -A

1. Qui professa un ofici o art mecànic manual. 2. Individu que professava un treball manual i que, en l'Antic Règim, formava part d'un gremi o una confraria

el bagul de les paraules oblidades

MENFOT / MENINFOT / MESSINFOT

Persona que té igual de tot, que no li importa ni li preocupa res, que manté una actitud d'indiferència respecte a determinades coses que es suposa que li haurien d'interessar, que no vol saber res d'exigències morals, polítiques o religioses i que no li preocupen en absolut els convencionalismes que ens imposa la societat. En definitiva, és u que no té formalitat, que tot s'ho tira a l'esquena, que se'n fot de tot

mort menjar

Mengem i beguem, que a la mort ja arribarem

Recomana aprofitar bé la vida, ja que la mort és segura

beure menjar

Mengem i bevem, que ja veurem qui paga

Aconsella vitalitat i aprofitar les bones coses de la vida material

el bagul de les paraules oblidades

MENGÍVOL -A

Que es menja fàcilment o agradablement

riure/plorar menjar

Menja bé, caga fort i riu-te de tot

Vol dir que no cal una alimentació suau per a viure molt, sinó tot el contrari

beure menjar consells

Menja beu i divertís- te i no sigues bajoca Batiste

Això vol dir que hem de prendre la majoria de les coses bones de la vida, i evitar el dolor i el patiment

menjar plantes maneres de dir

Menja cues de pansa

Hom ho diu a qui no té memòria

menjar beure vinya

Menja el pa variat i beu el vi usat

A l’estómac li convé la variació de textures, però no d’alcohols

menjar foc

Menja foc, que cagaràs caliu

Adverteix que el menjar picant continua sent picant durant tot el trànsit intestinal

salut mort menjar

Menja fort, caga fort i no tingues por de la mort

Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut

beure dormir menjar

Menja i beu assentat i dorm de costat

Són les postures recomanables per a la comoditat de l’estómac i del cor