1. Cosa necessària per a l'ús. Allò que es necessita. Haver de menester [alguna cosa]. Ser menester. Fer menester. Tenir el seu menester: Ser [o tenir], [algú o alguna cosa], útil o imprescindible [a algú]. 2. El menester fa fer i l'ànsia fa filar: S'usa per a ponderar com incita a la faena i a la diligència la urgència d'aconseguir les coses necessàries per a la vida. 5. Haver-s'ho de ben menester: No ser gens espavilat